| Món islàmic | Codi: 21.153 : 6 |
Considerem que l’alumne dels estudis d’Humanitats ha de tenir un mínim coneixement de les societats de tot el món. Les humanitats no poden ser desenvolupades sense una permanent aspiració a la universalitat i assignatures com el món islàmic o el món oriental són un dels espais on aquesta dimensió exigeix una especial atenció i dóna els millors resultats.
A banda de les assignatures de Història, un bon coneixement de la cultura i la història de les societats arabomusulmanes pot permetre un millor aprofitament d’altres assignatures del pla d’Humanitats com ara El món modern, El món actual, o Antropologia de les religions.
D'altra banda, el món islàmic ha esdevingut un dels objectes d'estudi més interessants en els darrers decennis, integrat sovint en els estudis postcolonials o els estudis culturals. De fet, una bona part dels darrers estudis en aquest camp entrarien de ple en qüestions i temes de món islàmic.
No existeixen requeriments de coneixements previs ni assignatures preparatòries. Tot i així, la formació obtinguda en Història medieval i Història moderna pot ajudar a una millor comprensió d'aquesta matèria, en particular l'expansió de l'islam durant els segles VII-XV i les complexes relacions que es varen crear en aquella època i els segles següents. A l'invers, l'estudi del Món islàmic resulta fonamental per aquestes assignatures completant un panorama que ha estat sempre en relació -propera o llunyana- amb aquesta realitat.
Així mateix, és altament recomanable un mínim coneixement de les llengües anglesa i francesa, almenys la destresa lectora. Si bé provarem de subministrar durant el curs tot tipus de materials en llengua catalana o/i castellana, alguns textos seran donats directament en llur llengua original, per la qual cosa els alumnes han de ser capaços de llegir i comprendre textos de dificultat mitjana en totes dues llengües estrangeres (si bé la bibliografia en anglès és clarament majoritària, no podem obviar el treball de destacats estudiosos francesos ni l'estreta relació que ha tingut França amb el món araboislàmic, i el Magrib en particular). En casos de textos de gran complexitat, podrem oferir també una traducció pròpia a una de les llengües catalana o castellana.
D'altra banda, una mentalitat oberta al fenomen religiós permetrà de comprendre millor determinats fenòmens propis del món islàmic. No es tracta de fer proselitisme, però sí de poder veure i comprendre les visions i explicacions religioses, sovint expressades en un llenguatge i una forma (un discurs mític) que sobta de vegades i que pot resultar de complexa interpretació (donada justament la seva naturalesa mítica). En aquest sentit, haver cursat l'assignatura de Prehistòria i Història antiga o Antropologia de les religions i haver comprès la metodologia orientada envers l'estudi de l'homo religiosus pot ser un bon avantatge.
- Comprendre l'origen, el context i el desenvolupament del món islàmic en general i del món àrab en particular.
- Reflexionar sobre categories com "identitat", "nació", "civilització", "cultura" i examinar l'ús d'aquestes categories en les aproximacions historiogràfiques i antropològiques de "l'altre" o de "l'alteritat".
- Desenvolupar la capacitat d'utilitzar correctament el vocabulari específic i els conceptes rellevants per a aquesta àrea geocultural.
- CG6: Assolir una visió general dels diferents períodes de la Història Universal i de la Història de l'Art, i un coneixement específic del context històric i la producció artística de la nostra tradició cultural.
- CT2: Tenir en consideració diferents perspectives sobre els temes i problemes en què treballen, avaluar-los i fonamentar conclusions i decisions basades en aquesta avaluació.
- CE7: Descriure, comentar, analitzar i interpretar les obres més significatives de cada període històric, emprant diverses teories estètiques.
El fil conductor de l'assignatura és la recerca de la identitat d'allò que hom ha anomenat "el món islàmic". Com ha sorgit aquesta identitat, si és que existeix, i el seu desenvolupament, des dels inicis de la civilització islàmica clàssica fins a l'actualitat. El món islàmic, veurem, és certament molt extens i variat (l'heterogeneïtat, àdhuc religiosa, n'és una nota important). Obligats per la durada del curs i per la proximitat de la regió i els lligams històrics, econòmics i socioculturals amb la nostra pròpia contrada, ens centrarem essencialment en la història contemporània del món àrab, bressol i centre del "món islàmic", escenari de confrontacions bèl·liques i ideològiques que transcendeixen les fronteres físiques i polítiques del Pròxim i Mitjà Orient. Resseguint la necessitat de les societats d'aquesta regió de trobar una identitat pròpia i forta en el marc de la globalització, abordarem la situació actual d'alguns països àrabs, les conseqüències (econòmiques i ideològiques) del contacte amb Occident, la colonització i la descolonització, la creació de l'Estat d'Israel, l'aparició de les ideologies nacionalistes, els diferents estats i llur fallida i incapacitat, i l'eclosió de l'islamisme contemporani, els moviments islamistes i la ideologia gihadista.
L'assignatura està dividida en 4 parts, o reptes, que volen incitar l'alumne a reflexionar sobre alguns aspectes del món islàmic, a partir de la lectura crítica de determinats documents i la consulta de fonts diverses.
Repte 1: De debò existeix un món islàmic?
T'has parat a pensar què volem dir amb "món islàmic"? Certament, biblioteques i llibreries són plenes d'obres i llibres que parlen de món islàmic. I gairebé tothom ha sentit parlar del famós xoc de civilitzacions, en què hi estaria implicat un cert "món islàmic". Però què és en realitat aquest món islàmic? Existeix una expressió en àrab per a parlar amb orgull l'antic imperi fundat pels àrabs: ""de l'oceà [Atlàntic] al golf [Pèrsic]"". Però el que anomenem ""món islàmic"" arriba molt més enllà, ben bé fins al Pacífic. En el procés de definició de la nostra pròpia identitat tendim a catalogar tots els habitants d'aquelles regions com l'Altre, fixant-nos només en un aspecte -el que més ens interessa, d'altra banda- que els uneix (o sovint el que nosaltres pensem que els uneix), sense parar esment en la diversitat lingüística, ètnica i àdhuc religiosa dels habitants d'aquesta extensa regió.
Fins a quin punt la nostra visió és farcida de clixés, idees comunes i reduccions? Som conscients quan en parlem de la heterogeneïtat i varietat del món islàmic, de la seva diversitat i riquesa lingüística i cultural, que no s'esgota en l'àrab, o àdhuc de la gran diversitat religiosa, que no es limita només a l'islam i les seves branques? Existeix doncs realment un món islàmic o diversos mons islàmics? O tal vegada no es tracta sinó d'un constructe que ens serveix per a simplificar-ne la visió?
Repte 2: Al·lahu akbar!
Les imatges sobre l'islam en les societats occidentals estan dominades per la idea de conflicte, agressió, fonamentalisme, i més recentment, terrorisme a escala global. Les horribles imatges de les Torres Bessones de Nova York cristal·litzaren alhora les visions de l'islam com a una religió particularment inclinada a generar accions violentes contra els qui considera enemics. Imatges estereotipades i sovint esbiaixades que mostren generalment l'islam com una religió inherentment violenta, la "religió de l'espasa". Alhora que el nombre d'estudis sobre el món islàmic i d'interessats en aquest món ha augmentat, han augmentat també els clixés i els llocs comuns.
L'expressió "Al·lahu akbar", literalment "Déu es més gran" (o Déu és màxim) és presentada sovint com el crit dels terroristes. Tanmateix, és una frase ubiqua al món àrab i islàmic. La podem sentir 6 cops a cada crida a l'oració, a una conversa informal per a mostrar sorpresa, alegria o descontent, i fins i tot és present a la bandera d'Irak. És una expressió que ens servirà per a introduir-nos en el dogma de la religió musulmana com per a comprendre el pes i la posició de la religió en la cosmovisió i la vida quotidiana de moltíssims musulmans. Una importància que impregna també determinades creacions culturals, que ultrapassà l'àmbit merament religiós per entrar fins i tot en el de la ciència.
Així doncs, què volen dir els musulmans quan afirmen que «Déu és el més gran»?
Repte 3: Les venes obertes del món islàmic
Tot recordant l'obra d'Eduardo Galeano Las venas abiertas de América Latina, hem d'ésser conscients de la trobada entre el món islàmic i occident a partir del s. XIX. Una trobada que més que un xoc pot ésser també definit com a una "topada". De la invasió i conquesta francesa d'Algèria al 1830, passant pel "Gran Joc" a Àsia Central, el desmembrament de l'Imperi Otomà i l'establiment del règim de protectorats a tot el Pròxim Orient fins als episodis de descolonització d'Algèria i els inacabats de Palestina o el Sàhara Occidental, aquesta topada ha marcat l'època contemporània del món islàmic més enllà dels anys d'ocupació efectiva del territori. Descobrir aquestes dinàmiques, ésser-ne conscients, veure'n les derivacions i interaccions són elements clau per a un bona comprensió del món islàmic actual. Som-hi?
Repte 4: Mirant més enllà.
Reptes de futur Col·laboreu en un centre d'investigacions socials i polítiques i heu d'actualitzar algunes de les informacions sobre el món islàmic que hom pot trobar al repositori del vostre centre i fer-ne un número especial sobre el món islàmic. Us han encarregat que redacteu un informe sobre alguna de les qüestions, temes o conflictes del món islàmic actual. Hi poseu totes les vostres ganes per fer-ne una exposició de qualitat i que sigui publicada a la revista del centre. Podeu escollir entre dona i islam (aspectes clàssics i contemporanis), islamisme contemporani (islam i islamisme) o un conflicte regional (Sàhara, Afganistan). El proper número de la revista és vostre. Ànims!
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|