Prehistòria Codi:  21.603    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

En aquesta assignatura volem reivindicar un apassionat enfoc nou de la Prehistòria. I és perquè moltes vegades s'ha parlat d'ella com d'un període fosc i avorrit, como si no hagués passat res transcendental en els temps prehistòrics més enllà d'una seqüència d'homínids batejats amb noms impronunciables o un llistat de cronologies amb un munt de zeros. Segons aquesta enganyosa visió, no ens hauria de sorprendre que -en molts llibres d'Història- els gairebé 7 milions d'anys durant els quals l'espècie humana, i els seus ancestres fòssils, visqueren immersos a la Prehistòria, no ocupin més que unes breus planes; pel contrari, els períodes protagonitzats per les societats històriques (amb escriptura) han merescut detallats i dilatats capítols.

La Prehistòria és Història; des de l'etapa dels primers homínids fins a les societats del present, tot forma part de la Història de la Humanitat. Conseqüentment, al llarg de l'assignatura, explicarem com l'estudi i el descobriment dels orígens -els primers graons de la història humana- són cabdals per comprendre per què som com som, i per què avui, els Homo sapiens, som aquí parlant i investigant sobre el nostre bressol i llinatge. Fins i tot, entendrem perquè la Prehistòria és una disciplina clau per tal de reconsiderar el nostre futur evolutiu... el nostre futur històric.

Un enfoc nou, perquè la Prehistòria encara viu envoltada d'una sèrie de tòpics i llegendes que afecten no només als seus protagonistes, ja desapareguts, sinó a la seva descendència: nosaltres. És per això que desmitificarem, per exemple, confoses idees sobre els orígens de la violència i la guerra, el paper de la dona i l'home a la Prehistòria, el concepte equívoc de progrés, la gènesi de la marxa bípeda, els inicis de la tecnologia o el bressol de la Humanitat.

I un enfoc nou, perquè els continguts de l'assignatura, lluny de ser mers esdeveniments històrics, sempre respondran a una contextualització geogràfica, ambiental, sociocultural i conductual. Una característica que la fa atractiva no només per a futurs historiadors, sinó també per als estudiants de Geografia, Antropologia, Biologia, Psicologia Filosofia, etcètera.

En definitiva, és molt aconsellable cursar Prehistòria en el primer semestre del Grau. L'assignatura cobreix les primeres etapes de l'origen, evolució i comportament de la Humanitat; una gènesi, i les conseqüències que en derivaren, que ens ajudarà a comprendre, molt millor, les etapes següents de la Història.


Amunt

És molt aconsellable cursar aquesta assignatura en el primer semestre de la carrera. L'assignatura té una triple finalitat acadèmica: l'origen, evolució i comportament biològics de la nostra espècie, l'origen i evolució de la nostra cultura, i la contextualització històrica i geogràfica de tot plegat.

Conseqüentment, donat que l'assignatura Prehistòria cobreix les primeres etapes de l'evolució biològica i cultural de la humanitat, es recomana cursar-la en el primer semestre dels estudis.


Amunt

 

Abast i projecció interdisciplinar.


 

Amunt

Per a cursar Prehistòria, no es requereixen, en principi, coneixements previs específics. Tanmateix, s'entén que hom posseeix la formació bàsica d'un/una estudiant preuniversitari/a i compta amb les eines d'estudi i les nocions prèvies pròpies d'aquest nivell acadèmic.


Amunt

OBJECTIUS

·       Conèixer i comprendre la història, els corrents i debats teòric-metodològics de l'Evolució humana, així  com la gènesi dels seus conceptes bàsics.

·       Reconèixer la variabilitat transcultural i diacrònica de les societats humanes.

·       Comprendre l'abast de l'expansió dels homínids

·       Comprendre el gran canvi econòmic i cultural que va suposar el pas de les societats caçadores recol·lectores a societats productores.

·       Comprendre el desenvolupament del comerç com a element configurador de societats complexes

 

COMPETÈNCIES

Competències bàsiques i generals: 

·       CB1: Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.

·       CB2: Adquirir les capacitats, eines i recursos per a l'anàlisi i la síntesi d'informació.

Competències transversals:

·        CT1: Comprendre materials acadèmics, textos històrics, articles científics, audiovisuals i cartografia, i puguin comunicar-se correctament per escrit i / o oralment en una llengua estrangera.

Competències específiques:

·       CE1: Comprendre els grans processos polítics, socials i econòmics de la història des d'una perspectiva sincrònica i diacrònica.

Amunt

La Prehistòria és Història; des de l'etapa dels primers homínids fins a les societats del present, tot forma part de la Història de la Humanitat. Conseqüentment, al llarg de l'assignatura, explicarem com l'estudi i el descobriment dels orígens -els primers graons de la història humana- són cabdals per comprendre per què som com som, i per què avui, els Homo sapiens, som aquí parlant i investigant sobre el nostre bressol i llinatge. Fins i tot, entendrem perquè la Prehistòria és una disciplina clau per tal de reconsiderar el nostre futur evolutiu... el nostre futur històric.

Els continguts d’aquesta assignatura es desenvolupen mitjançant els següents Reptes:

 

Repte 1. Orígens de la Prehistòria: activitat introductòria.

L’activitat té l’objectiu principal d’introduir els tòpics moderns al voltant de la Prehistòria,  partint d’un recurs audiovisual (un fragment del documental: “La saga El Planeta de los Simios”) que s’haurà de vincular amb el material didàctic (Orígens de la Prehistòria) de l’assignatura.

 

Repte 2. Grans moments de la Prehistòria (1).

En aquesta activitat es té l’oportunitat d’endinsar-se en un dels grans debats acadèmics al voltant dels primers homínids i la seva forma d’incorporar i adquirir proteïna animal a la seva dieta. Parlem del debat Caçadors-es/Carronyers-es o Hipòtesi mixta.

 

Repte 3. Grans moments de la Prehistòria (2).

La geografia és una disciplina cabdal en els estudis i recerques sobre la Prehistòria. És per això que, aprofitant que a la segona part dels “Grans moments de la prehistòria”, ens centrem en l’aparició de la nostra espècie biològica, l’Homo sapiens, i el gran canvi cultural de la Humanitat, el pas de les societats `predadores a productores.  

 

Repte 4. La historia comença a Súmer? El debat sobre l’inici de la ciutat i l’estat.

El pas de les comunitats agrícoles del neolític a l’edat del bronze (c. 8000-5000 Before Present) o, si voleu, el procés que condueix des del campament fins a l’estat és un dels debats més apassionants de la nostra disciplina. Qualsevol aproximació a la qüestió anterior requereix una reflexió sobre els condicionants que permeten l’aparició de societats urbanes, és a dir, els anomenats primers estats.

Amunt

Amunt

 

Per a la docència es comptarà amb els materials (format paper) desenvolupats i redactats pel professor Jordi Serrallonga. Alhora, amb motiu de la realització de la primera PAC no avaluable de l'assignatura, el consultor lliurarà -junt a la seva contextualització pertinent- el link d'un fragment de documental (11 minuts) sobre la saga cinematogràfica de El Planeta dels Simis.

Al llarg de l'assignatura, i com a material d'estudi, mitjançant l'Aula Virtual es farà arribar a l'alumne materials annexes (fotografies, esquemes, links de documentals, etc.) que il·lustrin els temes a tractar.


 

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt