| Estratificació social | Codi: 22.057 : 6 |
Més enllà d’aquest vincle obvi, i tot i que en realitat entronca amb la majoria de continguts del grau, ja que l’atenció a les desigualtats és una de les senyes d’identitat de la disciplina, té connexions particularment marcades amb la Introducció a la sociologia i les teories sociològiques, tant la clàssica com la contemporània
- Conéixer les implicacions de les nocions de desigualtat i estructura social.
- Explorar la relació fonamental entre ciència social i estudi de la desigualtat.
- Manejar les dificultats teòriques, epistemològiques i metodològiques de lestudi de la desigualtat.
- Ordenar les principals aproximacions teòriques a la desigualtat i el seu estudi empíric, tant en termes de classe com de gènere i de sexualitat; etnicitat, llengua, raça, nació i ciutadania; territori; edat i generació; i discapacitat.
- Identificar les diferents maneres de pensar larticulació entre aspectes materials, simbòlics i relacionals de la desigualtat.
- Diferenciar les dimensions incorporada, institucional i relacional de la desigualtat
REPTE 1: Evolució històrica de la desigualtat i de com la pensem
En aquest primer repte ens acostem a l'assignatura, prenent consciència de l’aparició i evolució històrica de la desigualtat entre humans, i de l’aparició i evolució històrica del concepte d’estructura social, al qual va associat el d’estratificació social.
REPTE 2: Pensaments clàssics sobre l'estructura social
En la segona unitat ens centrem en com s'ha abordat l’estratificació social en termes socioeconòmics des del moment fundacional de la sociologia com a disciplina, endinsant-nos en les aportacions clàssiques del pensament social de Marx, Weber i el funcionalisme.
REPTE 3: Què és i què passa amb la classe mitjana?
Una dels principals conceptes per pensar l'estratificació és el de classe social. Es tracta d'un concepte que ha canviat històricament i que ha encès molts debats, com el que té a veure amb les classes mitjanes. En aquesta unitat farem diferents exercicis que ens situaran en com abordar empíricament l'anàlisi de les classes mitjanes, contribuint així a analitzar la complexitat d'aquesta noció i a entendre les reflexions sorgides entorn de les classes socials i la desigualtat.
REPTE 4: Eixos d'estructuració i interseccionalitat.
Finalment, al darrer repte complicarem l’anàlisi introduint la confluència de diferents eixos de desigualtat, en el que sovint s’anomena “interseccionalitat”, i la dificultat de pensar l’encaix dels elements simbòlics i materials, això com del que anomenarem dimensions incorporada, institucional i relacional de la desigualtat. Com que es tracta de qüestions molt abstractes, que tot just comencem a treballar a aquestes alçades del Grau, les aterrarem mitjançant la realització i anàlisi d’una entrevista en profunditat.
| Les citacions i referències bibliogràfiques en el treball acadèmic | Web |
| La idea d'estructura social en sociologia | Audiovisual |
| Una mirada a l'estructura social i les desigualtats | Audiovisual |
| Orientacions metodològiques per a la recerca social | Web |
| Mesurar empíricament l'estructura social (1) | Audiovisual |
| Mesurar empíricament l'estructura social (2) | Audiovisual |
| Mesurar empíricament l'estructura social (3) | Audiovisual |
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |