| Estructura social en perspectiva comparada | Codi: 22.060 : 6 |
L’estudi empíric i històric de la desigualtat és un repte per la sociologia. Aquesta assignatura, treballa com aproximar-se a l’estudi de la desigualtat en diferents realitats socials mitjançant l’atenció als diferents àmbits institucionals que juguen un paper clau en la seva producció i reproducció. Ens centrarem en el mercat, l’Estat, la família i el consum, per veure a través d’una perspectiva comparada com s’articulen els diferents eixos de desigualtat, i molt particularment els de classe, etnicitat i gènere i sexualitat, a més d’altres com el territori o l’edat i la generació. Mitjançant el treball de textos i dades, i de la combinació d’aproximacions quantitatives i qualitatives, aprofundirem en l’anàlisi de les desigualtats, tant en la seva accepció jeràrquica com en la distinció entre centre i perifèria.
L’assignatura “Estructura social en perspectiva comparada” és una assignatura obligatòria del grau de Sociologia, i forma part de la matèria d’Estructura social, conjuntament amb “Estratificació social”, “Canvi social a escala global i local”, “Gènere i sexualitat” i “Etnicitat, migracions i ciutadania”. Recomanem haver cursat abans Estratificació Social.
- Analitzar empíricament, mitjançant dades quantitatives, el paper del mercat en els processos d'accés i exclusió social en el context de globalització.
- Discriminar i relacionar en el context global actual les desigualtats jeràrquiques i les associades a la distinció entre centre i perifèria.
- Comparar en diverses situacions i països el caràcter interseccional de la desigualtat i els seus diversos eixos (classe, gènere, sexualitat, etnicitat-llengua-nació, territori, edat, etc.).
- Reconèixer el paper de l'organització institucional de la desigualtat en la seva evolució en el procés de globalització.
- Identificar i comparar el paper canviant de l'Estat, en el context de creixent interdependència entre països, en l'estructuració de la ciutadania i les desigualtats.
- Aclarir de manera aplicada la importància de la família i les obligacions familiars en la reproducció social i el benestar en diferents moments i contextos.
- Analitzar amb fonaments empírics el paper de la infraestructura relacional i el capital social i cultural en les desigualtats socials.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica
- Desenvolupar activitats pròpies de la sociologia de manera eficient, compromesa, creativa i amb un alt nivell d'iniciativa
- Treballar col·laborativament incorporant els principis de pragmatisme i responsabilitat per obtenir millors resultats dels quals suposaria un treball aïllat
- Aplicar els conceptes que aborden les dinàmiques de reproducció i canvi social lligats a la continuïtat i dinamisme dels fenòmens socials, amb especial atenció a les formes consolidades i emergents de diferenciació i desigualtat social en els seus diferents vessants
- Generar aportacions significatives a partir de la vinculació entre arguments teòrics i l'anàlisi de dades empíriques
- Riquesa i pobresa en el context global: el mercat com a mecanisme d'accés i exclusió.
- Evolució del paper de l'Estat en la ciutadania i el benestar.
- Anàlisi comparada de les obligacions familiars.
- Anàlisi de la intersecció d'eixos de desigualtat.
- Estudi de la infraestructura relacional: el capital social i el capital cultural.
- Canvis en l'estructuració de la desigualtat: diferenciació, jerarquia, centre-perifèria i territori.
| Una mirada a l'estructura social i les desigualtats | Audiovisual |
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |