| Sociologia del consum | Codi: 22.062 : 6 |
Sociologia del consum, del Grau de Sociologia, és una de les tres que conformen la matèria Qüestions nodulars de la sociologia, juntament amb les assignatures Sociologia de la Cultura i Sociologia del Treball. Aquesta matèria forma part del conjunt de les obligatòries. En un recorregut formatiu ortodox, es tracta de matèries que es recomana cursar després de les bàsiques, de caràcter més introductori.
No és prescriptiu fer assignatures o matèries prèvies, però és altament recomanable haver cursat prèviament les assignatures de les matèries bàsiques, i molt especialment, Introducció a la sociologia i Estructura econòmica. També es recomana haver cursat, o estar cursant alhora, l'assignatura Metodologia de les Ciències Socials i Teoria sociològica clàssica.
- Identificar les principals aportacions teòriques que han hagut en l'anàlisi sociològica del consum, vincular-les a les teories del valor, i saber dotar tal coneixement de perspectiva històrica.
- Reconèixer les principals característiques de les societats industrials i postindustrials i la seva relació amb el consum.
- Analitzar críticament el paper del consum en la construcció social de la identitat individual i col·lectiva en els diferents contextos socials en els quals s'activa.
- Explorar els vincles entre el consum, l'atribució de valor i la vida quotidiana.
L'assignatura s'organitza a través de 4 reptes. Els 3 primers conjuguen una sèrie d'activitats d'avaluació continuada amb la presentació de recursos i continguts orientats a l'adquisició de coneixements i habilitats vinculades a la sociologia del consum. A través dels reptes, abordem les temàtiques clau del camp:
Societat, consum i consumisme.
Teories del valor i consum.
El consum a la construcció social de sentit.
Consum, identitat i posicionament social.
Exclusions i resistències a la societat de consum.
El consum gratuït i noves formes de consum.
L´organització temàtica dels reptes s´organitza a través de 3 grans focus d´interès:
El primer, vinculat al Repte 1, aborda les transformacions socioeconòmiques, sociohistòriques i psicosocials que, amb caràcter general, s'han anat generant a partir de la incorporació i la progressiva generalització del consum i del consumisme com a motor econòmic del capitalisme. Aquest repte es titula El consum i l'adveniment de la modernitat.
El segon focus, vinculat al Repte 2, aprofundeix en les tradicions teòriques que, des de la sociologia i les disciplines afins, han anat incorporant capes interpretatives al sentit social del consum, vinculat especialment a la construcció de la identitat, a diferents nivells. Aquest repte es titula Els sentits del consum en perspectiva sociològica.
El tercer focus, vinculat al repte 3, es focalitza en els girs que ha sofert el consum al segle XXI, tant des d'una perspectiva global com abordant temàtiques específiques, com són el consum polític o el consum digital. El nom d'aquest repte és Qüestions emergents a la societat de consum.
| Art, consum i cultura corrent: entre la distinció i l'autenticitat | XML |
| Art, consum i cultura corrent: entre la distinció i l'autenticitat | DAISY |
| Art, consum i cultura corrent: entre la distinció i l'autenticitat | EPUB 2.0 |
| Art, consum i cultura corrent: entre la distinció i l'autenticitat | MOBIPOCKET |
| Art, consum i cultura corrent: entre la distinció i l'autenticitat | XML |
| Art, consum i cultura corrent: entre la distinció i l'autenticitat | HTML5 |
| Art, consum i cultura corrent: entre la distinció i l'autenticitat | |
| Art, consum i cultura corrent: entre la distinció i l'autenticitat | OAI-MPH |
| Mètodes de recerca qualitativa en l'àmbit laboral | XML |
| Mètodes de recerca qualitativa en l'àmbit laboral | DAISY |
| Mètodes de recerca qualitativa en l'àmbit laboral | EPUB 2.0 |
| Mètodes de recerca qualitativa en l'àmbit laboral | MOBIPOCKET |
| Mètodes de recerca qualitativa en l'àmbit laboral | HTML5 |
| Mètodes de recerca qualitativa en l'àmbit laboral | |
| Societat de consum i mercantilització de la vida | XML |
| Societat de consum i mercantilització de la vida | DAISY |
| Societat de consum i mercantilització de la vida | EPUB 2.0 |
| Societat de consum i mercantilització de la vida | MOBIPOCKET |
| Societat de consum i mercantilització de la vida | HTML5 |
| Societat de consum i mercantilització de la vida | |
| El sentit del consum II. Les veus ambivalents | Audiovisual |
| El sentit del consum I. Les veus apologètiques i les veus hipercrítiques | Audiovisual |
| Gènesi i abast del consum I | Audiovisual |
| Gènesi i abast del consum II | Audiovisual |
| El consum polític | XML |
| El consum polític | EPUB 2.0 |
| El consum polític | MOBIPOCKET |
| El consum polític | HTML5 |
| El consum polític | |
| El consum digital i leconomia de plataformes | XML |
| El consum digital i leconomia de plataformes | DAISY |
| El consum digital i leconomia de plataformes | EPUB 2.0 |
| El consum digital i leconomia de plataformes | MOBIPOCKET |
| El consum digital i leconomia de plataformes | HTML5 |
| El consum digital i leconomia de plataformes |
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |