Transicions ecosocials Codi:  22.064    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
La crisi ambiental i col·lapse civilitzatori al qual ens enfrontem ens planteja múltiples reptes a escala planetària. Una situació que requereix de transformacions a diversos nivells i amb certa celeritat. Davant d'aquesta sensació d'urgència, hem de tenir present que ja fa dècades que diferents pensadores i col·lectius treballen en aquesta direcció, tant des del plànol intel·lectual com en el de la praxi, tot plantejant diverses rutes de transició cap a nous models polítics, socials, econòmics i culturals sostenibles amb la vida, tant la humana com la no humana. Per tant, a l'hora d'imaginar i assajar com podrien ser aquestes transicions ecosocials cap a nous futurs més esperançadors, convé conèixer i identificar aquestes genealogies d'aportacions a les quals, fins ara, la Sociologia com a disciplina no hi ha tingut un paper especialment preeminent.
Si bé en alguns pensadors clàssics trobem certa preocupació per les implicacions del Capitalisme més enllà de les conseqüències purament socials i polítiques, bona part de la sociologia contemporània s'ha construït sobre el dualisme societat vs. natura, deixant la segona part del binomi com un assumpte a abordar majoritàriament per d'altres disciplines. I si a això li sumem els biaixos eurocèntrics, colonials i androcèntrics que han configurat la Sociologia, no és d'estranyar que sigui en aportacions decolonials, ecofeministes, o del Sud Global, entre d'altres, on podrem trobar noves vies de reflexió i anàlisi, que ens ajudin a sortir de les trampes fatals creades pel que es coneix com a Capitalocè. Així, aquesta assignatura començar per convidar a reflexionar sobre com la Sociologia més hegemònica s'ha posicionat davant d'aquestes problemàtiques, per posteriorment obrir una via d'exploració cap a d'altres aportacions més contemporànies i/o interdisciplinars que dotin als futurs i futures professionals d'eines d'anàlisis i intervenció rellevants i útils per al món contemporani. En aquest sentit, l'assignatura parteix d'una aproximació més teòrica, analítica i reflexiva, però també convida a l'estudiantat a posar-hi en pràctica algunes d'aquestes idees mitjaçant petites intervencions de recerca per posar sobre la taula també les possibles limitacions, tensions i parodoxes que es poden produir quan volem aterrar alguna d'aquestes propostes. Per tant, l'objectiu és que els i les estudiants adquireixin uns coneixement i eines bàsiques sobre la qüestió de les transicions ecosocials, tot animant-los a fer avançar la sociologia cap a noves mirades i aproximacions.

Amunt

Transicions ecosocials és una assignatura obligatòria dins de la matèria Qüestions sociològiques emergents.

Amunt

Està previst desplegar aquesta assignatura el segon semestre del curs 23/24 (febrer 24)

Amunt

 Al llarg de l'assignatura es proposa treballar una sèrie de materials i desplegar una sèrie d'activitats que desitgen obtenir, com a objectius d'aprenentatge, els següents resultats:

  • Explorar les contribucions que la perspectiva sociològica ha fet i pot fer en relació a la crisi climàtica i ambiental i les seves possibles sortides des de la recerca, les polítiques públiques i la intervenció social. 
  • Desenvolupar el pensament reflexiu i crític davant problemàtiques ecosocials, que són complexes, multidimensionals i interdisciplinàries.   
  • Aplicar les eines conceptuals adequades per l'anàlisi i avaluació de casos reals extrets de la recerca o altres fonts.
  • Reflexionar sobre les potencialitats i limitacions de les metodologies participatives en la recerca i la intervenció social en el camp de les transicions ecosocials.

Així mateix, i guiats pels objectius d'aprenentatge anterior, l'assignatura permet treballar i desenvolupar les següents competències:

Competències bàsiques:
CB1 - Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi

Competències generals:
CG3 - Incorporar el pensament crític formulant judicis argumentats sobre la base de criteris fonamentats en l'anàlisi, la síntesi i el contrast d'evidències o conceptualitzacions teòriques pertinents
CG5 - Produir textos orals i escrits clars, precisos, estructurats, correctes i adequats en els diversos contextos acadèmics i/o professionals propis de l'especialitat

Competències específiques:
CE5 - Incorporar les especificitats de la perspectiva sociològica en els camps del treball, la cultura, la política pública, l'educació, el medi ambient i de les transformacions poblacionals i territorials
CE8 - Generar aportacions significatives a partir de la vinculació entre arguments teòrics i l'anàlisi de dades empíriques

Amunt

Els continguts de l'assignatura es despleguen a través de diferents reptes d'aprenentatge, enfocats a l'aprenentatge en els següents continguts i coneixements:

  • La sociologia com a aproximació crítica a les cares ocultes de la modernitat, el progrés i el desenvolupament.
  • Perspectives sociològiques sobre els riscos en les societats contemporànies.
  • La sociologia de les absències i de les emergències: moviments socials i aportacions des del Sud Global.
  • Aportacions alternatives davant la crisi ambiental: ecofeminismos i perspectives decoloniales.
  • Justícia socioambiental i lluita contra les desigualtats socials.
  • Participació i dinàmiques de co-producció de coneixements i pràctiques per les transicions ecosocials.

Amunt

L'entrevista i la història de vida XML
L'ésser humà, el seu entorn i els reptes ecosocials Audiovisual
La sociologia davant la crisi socioambiental XML
La sociologia davant la crisi socioambiental DAISY
La sociologia davant la crisi socioambiental EPUB 2.0
La sociologia davant la crisi socioambiental MOBIPOCKET
La sociologia davant la crisi socioambiental HTML5
La sociologia davant la crisi socioambiental PDF
Ecofeminismes XML

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.
 

Amunt