• Descripció

La Direcció Estratègica de Sistemes d'Informació es refereix al sentit que tenen les Tecnologies de la Informació i la Comunicació per les empreses i organitzacions, el seu ús per assolir avantatges competitius, així com el govern i la funció de la direcció de sistemes d'informació dins les empreses i la relació entre el "negoci" i la tecnologia.

El rol de la direcció de sistemes d'informació ha anat canviant al llarg dels últims anys, des d'una visió tècnica i de gestió de la infraestructura d'operacions (el 'cap' del departament de processament de dades) fins a una visió cada vegada més estratègica i d'aportació de valor al negoci. Actualment, el treball del director de sistemes consisteix, en primer lloc, en proporcionar a la resta dels directius la informació que necessiten per gestionar el negoci i, en segon lloc, administrar els sistemes informàtics de l'empresa.

Encara més recentment, amb tot el procés de transformació digital de les empreses, derivat de la irrupció de la internet en la relació amb els clients, proveïdors, socis i el propi personal, i la creació de plataformes i productes i serveis pròpiament digitals, el director d'organització i informàtica (el CIO, o chief information officer) va agafant un nou rol com a líder, o al menys, soci d'aquesta transformació i un major acostament dels usuaris i directius de negoci a la informàtica. Alguns veuen en el CIO un líder de la transformació digital i la innovació.

Quan ens referim a una direcció estratègica volem fer èmfasi en el paper més proactiu i transformador que tenen les tecnologies de la informació en relació al negoci i a la necessitat d'alinear els Sistemes i Tecnologies de la Informació (SI/TI) amb l'estratègia de l'empresa en conjunt. Per la influència i pel volum d'inversió i despesa que ja representen en les empreses, els SI/TI formen part cada vegada més de l'agenda de la direcció general i del comitè de direcció de les empreses. El concepte d'alineament estratègic i els temes principals de la direcció estratègica de SI/TI, i consegüentment de l'assignatura, es presenten en el primer mòdul "Decisions estratègiques en sistemes i tecnologies de la informació".

Actualment, els SI/TI no només serveixen per suportar les operacions del dia a dia, sinó que també permeten a l'empresa relacionar-se de manera diferent amb proveïdors, clients i socis i fer explotar noves oportunitats de negoci. La utilització de la informació i de la tecnologia travessa i pot transformar tota la cadena de valor de l'empresa o de sectors industrials enters. És font d'avantatge competitiu però també de risc estratègic. Els conceptes de cadena de valor, avantatge competitiu i el rol 'dual' dels SI/TI en relació amb l'estratègia de l'empresa són conceptes introduïts per Michael Porter, que presentem en el mòdul 2 "Tecnologies de la Informació i estratègia d'empresa".

L'aplicació més rellevant i coneguda de la direcció estratègica de SI/TI és el pla estratègic de SI/TI. En el pla estratègic es produeix l'alineament amb les prioritats de negoci de l'empresa, es defineixen els models d'informació i tecnologia que estaran vigents en l'organització per molts anys i s'estableixen les prioritats d'inversió en tecnologia. En el mòdul 3, "Planificació estratègica de sistemes i tecnologies de la informació" s'estableixen els conceptes i continguts del pla i un marc metodològic per abordar-ho. Actualment es veu la planificació estratègica com un procés continuat. A l'aula es propesen casos pràctics Planificació i actualització de l'estratègia, com a il·lustració per als estudiants i també com a context de treball per a algunes proves i pràctiques. 

No obstant això, l'èxit o fracàs del pla i, en conjunt, de la direcció estratègica de SI/TI té a veure, en sentit ampli, amb aspectes de l'organització, la relació del departament de SI/TI amb el conjunt de l'empresa i la manera de distribuir i proveir els serveis (juntament amb aspectes culturals i de gestió de les persones, que no tractem en aquesta assignatura). En el mòdul 4, " Transformació de la Funció Informàtica", introduïm els temes de la governança corporativa i l'organització dels SI/TI dins de l'empresa i les formes de provisió de serveis, inclosa l'externalització o outsourcing.

Al mòdul 5 aprofundim en aquesta matèria, presentant els aspectes estratègics del disseny i implantació d'arquitectures tècniques i la gestió de les operacions, fent servir un model "orientat als serveis".

Finalmente, al mòdul 6 tornem als usos estratègics de la tecnología amb un mòdul dedicat a la Innovació i la creació i implantació de models de negoci específics bassats en les TIC.

L'anomenada transformació digital afecta també a la manera com s'organitzen i es lliuren els serveis d'informació i d'informàtica. Es parla d'una informàtica "àgil" i d'una informàtica "de dues velocitats". Aquests temes s'introduiran també als mòduls 4, 5 i 6.

A més del mòduls esmentats, a l'aula l'estudiantat disposa de materials complementaris d'aprofundiment sobre alguns dels temes més actuals de la disciplina, com ara, la transformació digital, la creació i gestió del portafoli d'actius informàtics, el govern de TI i el concepte d'arquitectura empresarial.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Aquesta assignatura es comuna a diferents plans d'estudis. Recomanem l'estudiant la consulta d'aquesta secció al Pla dels estudis dels que estigui matriculat, o la consulta amb el seu tutor.

Nota important pels estudiants que hagin cursat el Grau d'Enginyeria Informàtica a la UOC: Una part dels materials de l'assignatura son coincidents amb materials que s'han fet servir al Grau. La diferència principal és que al Màster varien les activitats i el nivell d'aprofundiment en diferents matèries, a través de materials específics.

• Camps professionals en què es projecta

L'assignatura aspira a proporcionar una comprensió avançada així com instruments per a l'ús estratègic dels sistemes d'informació en l'empresa, la seva relació amb els processos de negoci, la planificació estratègica i l'organització de la funció informàtica. Per tant, resulta útil per a la relació amb els clients i usuaris dels diferents departaments de l'empresa, per a l'exercici progressiu de funcions directives dins dels departaments d'informàtica i per a la consultoria en l'àmbit dels sistemes d'informació.

• Coneixements previs

Tenint en compte que amb aquesta assignatura es pretén adquirir un "mestratge" en el domini de la direcció de les TIC i, en particular, en l'aportació de les TIC al negoci, és convenient que l'estudiant estigui familiaritzat en un nivell bàsic amb els continguts de l'organització i el funcionament de les empreses i de la funció i els departaments TIC, o, si escau, realitzi els complements de formació que se li ofereixen.

Més en concret, els coneixements recomanables són els següents:

Així mateix, com la metodologia de treball està basada en l'estudi i la realització de casos pràctics i la cerca autònoma d'informació, és convenient que l'estudiant estigui familiaritzat amb aquestes tècniques i competències: cerca de fonts d'informació, anàlisi d'informació quantitativa i qualitativa, capacitat de síntesi i obtenció de conclusions, capacitats de comunicació escrita.

Finalment, aquesta matèria inevitablement requereix el maneig a nivell de comprensió i lectura de la llengua anglesa, ja que una part dels materials de referència, així com les fonts de cerca són sovint textos en anglès.

• Informació prèvia a la matrícula

Veure si us plau l'apartat anterior de "Coneixements previs"

• Objectius i competències

En finalitzar l'estudi de l'assignatura i les proves que es proposen, l'estudiant haurà de ser capaç de comprendre els conceptes bàsics d'estratègia de l'empresa i el valor de les TIC per al negoci. En particular:

1.      Entendre i estar en condicions d'aplicar el concepte d'alineament estratègic dels SI/TI i els temes principals de la direcció stratègica de SI/TU, en particular, l'evolució del rol de la direcció informàtica i el paper de la direcció general i el comitè de direcció en la definició de les estratègies de sistemes i tecnologies.

2.      Entendre i estar en condicions d'aplicar els conceptes principals d'estratègia d'empresa, tal com han estat exposats per Michael Porter, en la seva aplicació a la funció de gestió de sistemes d'informació: la cadena de valor, les estratègies competitives i l'atractiu d'un mercat; el rol dual de la tecnologia (al mateix temps font d'avantatge i risc competitiu) i particularment d'Internet.

3.     Entendre i estar en condicions d'aplicar el procés i continguts de la planificació i actualització de l'estratègia de SI/TU i disposar d'una aproximació metodològica per posar-la en pràctica dins de l'empresa.

4.    Comprendre l'evolució i transformació de la funció informàtica en l'empresa, els factors que l'han propiciat i les formes que adopta, tant pel que fa al negoci com referent a la relació amb proveïdors i socis, en particular els conceptes de governança corporativa dels SI.

5. Entendre el disseny i la gestió de l'arquitectura i les infraestructures tecnològiques des d'un punt de vista estratègic. Entendre i estar en condicions d'aplicar el concepte d'arquitectura d'empresa.

6. Entendre el concepte d'innovació i els models de negoci basats en l'aplicació de les TIC.

Competències

Per als estudiants del Master en Enginyeria Informàtica les competències a treballar i adquirir són les següents:

Competències Generals

C2. Capacitat per a la direcció d'obres i instal·lacions de sistemes informàtics, complint la normativa vigent i assegurant la qualitat del servei.

C5. Capacitat per a l'elaboració, planificació estratègica, direcció, coordinació, gestió tècnica i econòmica de projectes en tots els àmbits de l'Enginyeria en Informàtica, seguint criteris de qualitat i mediambientals.

C6. Capacitat per a la direcció general, direcció tècnica i direcció de projectes de recerca, desenvolupament i innovació, en empreses i centres tecnològics, en l'àmbit de l'Enginyeria Informàtica.

C7. Capacitat per a la posada en marxa, direcció i gestió de processos de fabricació d'equips informàtics, amb garantia de la seguretat per a les persones i béns, la qualitat final dels productes i la seva homologació.

C8. Capacitat per l'aplicació dels coneixements adquirits i de resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis i multidisciplinaris, sent capaços d'integrar aquests coneixements.

C9. Capacitat per comprendre i aplicar la responsabilitat ètica, la legislació i la deontologia professional de l'activitat de la professió d'Enginyer en Informàtica.

C10. Capacitat per aplicar els principis de l'economia i de la gestió de recursos humans i projectes, així com la legislació, regulació i normalització de la informàtica.

C11. Capacitat per saber comunicar (de forma oral i escrita) les conclusions (i els coneixements i raons últimes que les sustenten) a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.

C12. Posseir habilitats per l'aprenentatge continuat, autodirigido i autònom.

Competències en Direcció i gestió

C13. Capacitat per a la integració de tecnologies, aplicacions, serveis i sistemes propis de l'Enginyeria Informàtica, amb caràcter generalista i en contextos més amplis i multidisciplinaris.

C14. Capacitat per a la planificació estratègia, elaboració, adreça, coordinació i gestió tècnica i econòmica en els àmbits de l'Enginyeria Informàtica relacionats, entre unes altres: sistemes, aplicacions, serveis, xarxes, infraestructures o instal·lacions informàtiques i centres o factories de desenvolupament de programari, respectant l'adequat compliment dels criteris de qualitat i mediambiental i en entorns de treball multidisciplinaris.

C15. Capacitat per a la direcció de projectes de recerca, desenvolupament i innovació, en empreses i centres tecnològics, amb garantia de la seguretat per a les persones i els béns, la qualitat dels productes i la seva homologació.

Master en Seguretat Informàtica

En aquesta assignatura es treballen tant competències bàsiques i generals, competències transversals a tots els estudis i matèries i un conjunt de competències específiques,

Competències bàsiques i generals

CB6. Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.

CB7. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis o multidisciplinaris relacionats amb la seva àrea d'estudi.

CB8. Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.

CB9. Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions i els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.

CB10. Que els estudiants posseeixin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran manera autodirigit i autònom.

Competències transversals

CT2. Capacitat per exercir l'activitat professional d'acord al codi ètic i als aspectes legals actuals a l'entorn de les TIC.

CT3. Capacitat de comunicació tant a públic especialitzat com no especialitzat de manera clara i sense ambigüitats.

CT4. Capacitat d'aprenentatge autònom consultant informació.

CT7. Ús de l'anglès com a llengua vehicular en l'àmbit tecnològic.

Competències específiques

CE46. Capacitat per a la direcció de projectes de recerca, desenvolupament i innovació, en empreses i centres tecnològics, amb garantia de la seguretat per a les persones i béns, la qualitat final dels productes i la seva homologació.

CE47. Capacitat per a la integració de tecnologies, aplicacions, serveis i sistemes propis de l'Enginyeria Informàtica, amb caràcter generalista, i en contextos amplis i multidisciplinaris.

CE48. Capacitat per a la planificació estratègica, elaboració, direcció, coordinació i gestió tècnica i econòmica en els àmbits de l'enginyeria informàtica relacionats, entre uns altres, amb: sistemes, aplicacions, serveis, xarxes, infraestructures o instal·lacions informàtiques i centres o factories de desenvolupament de programari, respectant l'adequat compliment dels criteris de qualitat i mediambientals i en entorns de treball multidisciplinaris.

• Continguts

Mòdul 1: Decisions estratègiques en sistemes i tecnologies de la informació. 

Mòdul 2: Tecnologies de la informació i estratègia d'empresa.

Material complementari: Introducció a la Transformació Digital.

Mòdul 3: Planificació estratègica de sistemes i tecnologies de la informació.

Materials complementaris: Casos pràctics de Planificació Estratègica de SI; Gestió Integral de Programes (ICT Program Management).

Mòdul 4: Transformació de la Funció Informàtica.

Materials complementaris: Govern de les TIC: introducció al marc de referència COBIT.. 

Mòdul 5. Direcció estratègica de la infrastructura tecnològica i les operacions.

Materials complementaris: Arquitectura d'empresa: el cas d'EIRA.

Mòdul 6. Innovació: Models de negoci bassats en les TIC.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

• Uns videos introductoris dels temes i conceptes principals de l'assignatura.
• El material de referència que consta de sis capítols que serà la referència on consultar els continguts teòrics de l'assignatura disponible tant en format PDF com web.
• Els materials complementaris sobre Transformació Digital, Arquitectura d'Empresa i Govern de les TIC.
• La documentació dels casos pràctics que serviran de context per realitzar les activitats de l'assignatura.
• Altres materials complementaris que eventualment el consultor pot anar proporcionant a través de l'aula.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació