| Centre i perifèria del món antic | Codi: M3.703 : 5 |
L'assignatura forma part del bloc d'assignatures obligatòries del Màster de la Mediterrània Antiga (UOC-UAB) per als estudiants que trien una orientació investigadora i equival a 5 crèdits ECTS. Es tracta d'una assignatura que, juntament amb l'altra assignatura del bloc (Metodologies qualitatives i fonts d'informació i documentació per la recerca en Història), proporcionarà a l'estudiant una àmplia visió sobre les tècniques que pot utilitzar en l'àmbit de la recerca a l'àrea; també s'ofereix com a optativa.
Aquest màster es presenta com una oportunitat per aprofundir en els orígens de la Mediterrània i la seva influència en la nostra societat occidental actual. Cal respondre amb una perspectiva crítica al paper de la Mediterrània antiga al món actual globalitzat i en diversos àmbits de la nostra societat. El coneixement sobre les realitats històriques, socials i culturals de la Mediterrània s'ha convertit en una necessitat emergent en el marc de la nostra societat actual. Un dels principals reptes (social i acadèmic) al món contemporani és la comprensió crítica de la diferència en les seves múltiples manifestacions i l'estudi de l'antiguitat com a factor fonamental de les noves realitats socioculturals generades pels processos de globalització.
Tenint en compte aquests factors, un especialista en Història i Arqueologia de la Mediterrània que disposi d'una formació bàsica en les tècniques estadístiques aplicades a la recerca podrà aprofundir en el món de la Història Antiga amb la possibilitat d'iniciar posteriorment una activitat de recerca interdisciplinària o incorporar-se a l'ampli ventall de professions relacionades amb la creació de continguts històrics, i, per descomptat, iniciar un itinerari acadèmic i de recerca en l'àmbit que culmini en l'elaboració de la tesi doctoral.
L'objectiu principal de l'assignatura és que l'alumne aprengui a treballar amb les fonts escrites que constitueixen un dels pilars bàsics per als nostres intents de reconstrucció del passat. Per a això ha de familiaritzar-se amb la manera particular d'escriure història que es practicava en l'Antiguitat, aprendre a detectar l'alt grau d'artifici que contenen aquestes obres i intentar extreure d'elles els nuclis de veracitat que ens aporten a través de l'anàlisi detinguda i detallada tant de la seva forma com del seu contingut sense oblidar en cap moment el context històric, cultural i ideològic en el qual s'integren. Per a això s'insistirà en una sèrie d'aspectes fonamentals com
- el procés de gènesi d'aquestes fonts a partir de la seva complexa història de transmissió i edició
- la manera d'entendre la història en l'Antiguitat
- els principals focus d'atenció dels anomenats historiadors antics
- la condició literària de les seves obres i el caràcter altament retòric de la seva elaboració
- la particular relació amb les seves fonts d'informació
- les estratègies de credibilitat utilitzades
- la importància dels llocs comuns o tòpics principals
- el paper destacat de la intertextualitat
- el públic al qual aquest tipus d'obres anaven dirigides.
Al final d’aquesta matèria s’espera que l’estudiant sigui capaç de:
- Entendre la rellevància per l'historiador d'una correcta comprensió de les fonts escrites tant en el seu vessant literari com epigràfica.
- Conèixer el procés de transmissió d'aquestes fonts fins nosaltres.
- Conèixer els diferents condicionants i limitacions d'aquesta classe d'informació.
- Conèixer les principals tècniques d'anàlisi filològica dels textos antics.
- Identificar l'existència de mètodes retòrics en la confecció de les històries antigues.
- Adquirir la destresa crítica necessària per poder valorar adequadament el contingut de les narracions històriques antigues.
Competències
Competències bàsiques i generals
CB2: Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.CB3: Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.CB5: Que els estudiants posseeixin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran manera autodirigida o autònoma.CG2: Formular preguntes de recerca adequades als objectes estudiats, a partir de la familiaritat amb l'estat actual dels debats i problemàtiques rellevants en el si de les disciplines d'estudi sobre l'Antiguitat.
Competències transversals:
CT3: Expressar-se per escrit en coherència amb els contextos acadèmics i professionals, produint textos cohesionats, adequadament estructurats, normativament correctes i formalment coherents, incorporant idees complexes, terminologia específica i bibliografia pertinent.CT5: Buscar, seleccionar i processar informació, i gestionar fonts arqueològiques i documentals de manera eficaç i eficient, inclòs l'ús de les TIC.
Competències específiques:
CE7: Ser capaç d'analitzar la naturalesa de la "koiné" mediterrània com a resultat de la comunicació i l'intercanvi (comercial, intel·lectual, institucional i social) entre cultures.CE8: Identificar, reconèixer, descriure i interpretar les evidències històriques que permeten analitzar i comprendre els antecedents de les realitats socioculturals del Mediterrani antic en les cultures de la Mesopotàmia, Egipte, Anatolia i el Llevant Mediterrani en els Mil·lennis III-II aC, així com els precedents directes de Grècia (cultures Minoica i Micènica) i de les diverses realitats culturals dels territoris components de l'imperi romà (com per exemple, les cultures ibèriques).
Pel que fa al detall, el contingut de l'assignatura s'estructurarà en tres blocs, desenvolupats a partir de les tres activitats que componen l'assignatura. Aquests tres blocs són els següents:
BLOC TEMÀTIC 1
Les dificultats objectives per la reconstrucció de la història del món antic i la consistència de les fonts escrites. . Es pretén que l'alumne reflexioni sobre les condicions i circumstàncies que dificulten un acostament històric objectiu al món de l'Antiguitat, com ara la distància espacial i temporal, les diferents condicions culturals i ideològiques, la pèrdua de bona part de les fonts d'informació, la intromissió i interferència de criteris morals posteriors a l'hora d'avaluar determinats personatges o esdeveniments, la dificultat d'empatitzar amb un món molt diferent del que coneixem o la presència excessiva d'hipòtesis explicatives que manquen de fonaments en l'evidència disponible. Malgrat la importància cada vegada major que han anat adquirint les fonts arqueològiques a través de noves metodologies d'estudi de les restes materials conservades, els relats de les fonts escrites continuen constituint la bastimentada fonamental per la reconstrucció de la història antiga. Ens proporcionen un context narratiu i una sèrie de valoracions fetes pels individus que van viure en directe els esdeveniments en alguns casos, com és el cas de Tucídides o Tàcit, o a través de la informació proporcionada per fonts que no s'han conservat fins nosaltres i a les quals ells van tenir accés. De fet, resulta extremadament complicat reconstruir si més no un esquema de seqüència històrica quan no disposem d'alguna font escrita per un període de la història antiga determinat.
Es pretén il·lustrar també la importància de les pèrdues sofertes durant el llarg procés de transmissió de la literatura antiga des de la mateixa Antiguitat fins nosaltres. S'ha de recordar que a penes conservem un 20% del total de la producció literària del món antic grecoromà i com les obres que han arribat fins nosaltres són el resultat d'un llarg i complicat procés de selecció en el qual han mediat circumstàncies materials com el mateix material d'escriptura, el papir que presenta dificultats de conservació, i ideològiques que han impulsat la còpia de determinats gèneres literaris en detriment d'uns altres, com la filosofia i la història en lloc de la poesia lírica o la comèdia. Aquest procés ha passat almenys per tres importants etapes: La biblioteca d'Alexandria en la qual es va recopilar, va organitzar i va estudiar tota la literatura disponible fins llavors a través d'una important labor filològica duta a terme per grans estudiosos com Eratòstenes, Apolonio de Rodas, Aristòfanes de Bizanci o Zenódoto; Bizanci amb l'elaboració de la transcripció impulsada per Focio de la majúscula a la uncial i l'elaboració d'enciclopèdies i repertoris com la Sua, els Excerpta Constantiniana o diferents lèxics i la presència d'estudiosos de la talla de Màxim Planudes, Eustacio de Tessalònica, Demetrio Moscópulo i uns altres; el Renaixement amb la invenció de la impremta i l'edició de les obres de tots aquells autors que havien aconseguit sobreviure en les prestatgeries dels monestirs al llarg de l'edat mitjana, així com la decisiva labor duta a terme pels humanistes. Resulta així fonamental que l'alumne cobri consciència de les circumstàncies que envolten a cadascuna de les obres de les quals disposem en l'actualitat, de la història que els textos conservats tenen després d'ells a través dels diferents manuscrits que han anat successivament transmetent l'obra i que després de ser col·lacionades pels editors han desembocat en les edicions crítiques actuals, que constitueixen l'últim punt de referència de totes les nostres recerques sobre aquest tema.
Resulta igualment important que l'alumne es plantegi la possibilitat de recuperar en part aquesta literatura perduda a través de les cites que ha deixat en els autors conservats, tasca que en el camp de la història van emprendre importants filòlegs alemanys com Karl Müller primer i Felix Jacoby després, que van confeccionar extensos repertoris dels historiadors grecs perduts, que en l'actualitat es troben en revisió i ampliació per un equip de moderns estudiosos. No obstant això, les condicions de citació en la literatura antiga diferien extensament de les nostres, donades les dificultats d'acudir a la recerca del passatge concret de l'obra que es volia citar. No s'oblidi que el material i la forma del llibre eren el papir i el rotllo que dificultada granment la consulta especifica d'un passatge concret de l'obra. Se citava així de memòria i mai es reproduïa el passatge de manera literal.
Es realitzarà una PAC sobretot aquest tema utilitzant com a punt de partida elemental la lectura crítica de l'article indicat en els recursos: Els riscos de la distància o algunes reflexions sobre la irrecuperabilitat del món antic. A partir d'ella es podran formular una sèrie de qüestions relatives a aquesta temàtica que ens permetran situar després d'una forma més contextualitzada els restants temes que conformen la matèria. En segon lloc, es llegirà també el treball indicat en els recursos: On Historical Fragments and Epitomes en el qual es plantegen aquesta classe de qüestions. La seva lectura crítica permetrà establir una sèrie de reflexions i preguntes sobre les condicions de la literatura històrica antiga, el seu estatus concret i les seves limitacions com a font d'informació.
BLOC TEMÀTIC 2
La construcció de la història. Es pretén que l'alumne reflexionis sobre la manera peculiar d'escriure història que van tenir els anomenats historiadors antics (atès que no existia tal professió a nivell acadèmic no eren professionals en el sentit estricte del terme historiador). El seu objectiu principal no era el de reconstruir el passat de forma més neutral i objectiva possible sinó elaborar una obra literària en la qual demostrar les seves habilitats i oferir al temps una important lliçó moral al seu auditori. Les seves pautes a l'hora de reconstruir el passat no eren, per tant, les mateixes que les que utilitzem en l'actualitat a través d'una rigorosa anàlisi dels testimoniatges disponibles. Introduïen en les seves obres procediments retòrics com els discursos o els debats entre personatges importants que evidentment no es corresponien estrictament amb la realitat, pretenent tan sols ajustar-se al caràcter del personatge que els pronunciava i a les circumstàncies en què es van fer, tal com proclama Tucídides. Guardaven una polèmica i competitiva relació amb els seus antecessors i contemporanis que convertia les cites d'altres autors en motiu de debat amb l'objectiu de desacreditar les formes o el contingut de les seves obres i ressaltar així la pròpia contribució. Tampoc eren poc inclinats a introduir en els seus relats elements de caràcter fabulós o aspectes exòtics i estrafolaris que pretenien entretenir i mantenir l'atenció del seu auditori sense preocupessis massa l'estricta veracitat dels seus continguts. Es van dissenyar així estratègies de veracitat destinades a conferir caràcter verídic a les seves diferents afirmacions de tota mena. Es recreaven escenes i converses que no hi havia manera de provar mitjançant testimoniatges vàlids, de donava entrada a rumors i enraonies de totes classes, es feien passar el que no eren una altra cosa que interpretacions subjectives i interessades per la simple descripció objectiva dels fets i s'introduïen nombroses digressions de caràcter geogràfic o etnogràfic sobre països i terres llunyanes o costums curiosos de pobles que podien resultar curioses i exòtiques per l'auditori.
Es realitzarà una PAC sobre el tema utilitzant per això la lectura de dos treballs que figuren en els recursos: True History and False History in Classcal Antiquity i In Defense of the Greek Historians, en els quals s'aborda un intens debat sobre la credibilitat essencial dels relats dels historiadors antigues, donada una tendència relativament recent que tendia a destacar el seu caràcter fonamentalment retòric i artificiós, que establia una enorme distància entre la narració dels fets i la realitat de l'esdevingut a més de variar per complet l'estratègia interpretativa utilitzada a l'hora d'estudiar aquesta classe de fonts històriques, i al mateix temps la reacció provocada entre altres estudiosos que defensaven la veracitat d'aquests relats i la seva utilització com a fonts històriques.
Es completarà el tema amb la lectura del treball també indicat en els recursos. The Historians of the Classical World and their Audiences: Some Suggestions, que planteja les possibilitats d'identificar els possibles lectors als quals anaven destinades les obres dels historiadors antics i com aquesta circumstància condicionava els continguts i la manera d'elaborar-los i transmetre'ls.
BLOC TEMÀTIC 3
La documentació epigràfica: els seus límits i aportacions.
Es pretén que l'alumne prengui consciència de la importància de la documentació de caràcter epigràfic i de la seva contribució a la construcció de la història del món antic. S'ha de recordar que les inscripcions són també fonts escrites que aparentment ens ofereixen una mirada contemporània als esdeveniments de manera més directa ja que no han passat pel procés de transmissió de la literatura, estudiat en el bloc primer. Existeixen no obstant això una altra classe de condicionants com la naturalesa propagandística de la majoria dels documents preservats que revelen la visió oficial de les coses. Existeixen també importants problemes de datació a partir de criteris externs com l'esment de personatges o esdeveniments que coneixem per les fonts literàries o pel context arqueològic en el qual van ser trobades, o interns com la forma de les lletres o determinat tipus d'expressions. La labor d'edició d'aquests documents comporta a vegades la reconstrucció de les parts danyades de la inscripció i la proposta de les possibles lectures que figurarien en elles a partir del càlcul del nombre de lletres que falten, d'altres contextos similars, atès que es tracta d'un llenguatge de caràcter molt formulari i estandarditzat, o de certs paral·lelismes amb altres documents conservats. El seu valor com a fonts històriques resulta decisiu a vegades ja que a vegades completen o precisen alguns esdeveniments que coneixem ja a través de les fonts narratives i a vegades ens ofereixen dades noves i insòlites que no coneixíem a través d'aquesta mena de documentació.
Es realitzarà una PAC a partir de la lectura del treball Reflexions d'un historiador sobre el Bronze d'Alcántara, a través de la qual es podran apreciar en la pràctica algunes de les condicions establertes sobre aquesta classe de documentació.
Materials bàsics que serviran de suport fonamental per al treball en l'assignatura:
- Los riesgos de la distancia o algunas reflexiones sobre la irrecuperabilidad del mundo antiguo,, F. Javier Gómez Espelosín, Cuadernos de Filología Clásica, 23, 1989, 97-116
- On Historical Fragments and Epítomes, P. Brunt, The Classical Quarterly 30, 2, 1980, 477-494
- True History and False History in Classical Antiquity, E. Gabba, The Journal of Roman Studies 71, 1981, 50-62
- In Defense of the Greek Historians, P. J. Rhodes, Greece & Rome 41, 2, 1994, 156-171
- The Historians of the Classical World and Their Audiences. Some Suggestions, A. Momigliano, Annali della Scuola Normale Superiore di Pisa, 8, 1, 1978, 59-75. (existe versión en castellano en el libro de A. Momigliano, La historiografía griega, Crítica, Barcelona, 1984)
- Reflexiones de un historiador sobre el Bronce de Alcántara, Luis García Moreno, en De Gerió a César, Alcalá de Henares, 2001 (está colgado en la tauler).
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |