• Descripció

Benvinguts.

Aquesta assignatura té una perspectiva geogràfica i cronològica molt àmplia, abastant des dels primers processos urbans en el Pròxim Orient mediterrani fins al darrer període de l'Imperi Romà d'occident.  Per aquesta raó, el nostre principal objectiu serà  comprendre els processos generals que van conformar els grans Estats mediterranis de l'Antiguitat, però també com s'han generat aquests coneixements. Per aconseguir-ho, ens centrarem en l'estudi de mitja dotzena de tractats internacionals.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

L'assignatura forma part de les matèries obligatòries del Màster i és un bon complement d'altres assignatures com Institucions polítiques a la Mediterrània antiga i Centre i perifèria del món antic.

• Camps professionals en què es projecta

L'assignatura està projectada essencialment a les activitats relacionades amb el món acadèmic i de recerca. D'aquesta forma, el fet de cursar l'assignatura permetra als alumnes una primera aproximació a la metodologia específica dels estudis històrics de l'Antiguitat.

• Coneixements previs

Es pot seguir l'assignatura sense un coneixement específic previ de la matèria. El contingut es treballarà des d'una formació bàsica de grau en diferents especialitats o des de l'experiència professional.

• Objectius i competències

Els principals objectius i resultats relacionats amb l'assignatura són:

Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i / o aplicació d'idees, sovint en un context d'investigació.

Sintetitzar idees i argumentacions relatives als objectes d'estudi i als debats i problemàtiques rellevants, i comunicar-les de manera clara, rigorosa i precisa.

Ser capaç de contrastar les perspectives de les diferents realitats i tradicions històriques de la "koiné" mediterrània.

Identificar, reconèixer i posar en relació els models teòrics i conceptuals més rellevants per als debats actuals en el si de les ciències de l'antiguitat, i aplicar-los a l'anàlisi del món mediterrani i la seva evolució històrica en l'antiguitat.

Analitzar els processos històrics complexos que van protagonitzar les societats mediterrànies en l'antiguitat.

• Continguts

La Pau de Wesfàlia (ambé coneguda com els Tractats de Münster i Osnabrück, signats el 24 d'octubre de 1648 entre Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic, els altres prínceps del Sacre Imperi, el Regne de França, i Suècia) va posar fi a la guerra dels Trenta Anys. Aquest tractat és considerat el primer tractat de pau de les relacions internacionals modernes.

Però, les relacions internacionals modernes són equiparables a les de l'Antiguitat mediterrània?

AQUESTA SERÀ LA NOSTRA PREGUNTA INICIAL

1. Què entenem per "conflicte"

2. Els actors que intervenen en els "complexos conflictuals"

3. Com són les estructures socials jeràrquiques

4 Quin tipis de control dels recursos es produeix

5. La dinàmica de les relacions de poder

6. Tipus d'acumulació diferencial de poder

1. Tractat entre les ciutats d'Ebla i Abarsal (c. 2350 aC).

2. Tractat entre de Kadesh entre Egipte i Hatti (c.1259 aC).

3. Pau de Nicies (421 aC) entre Atenes i Esparta, que posa fi a la primer període de la guerra del Peloponès. (TUCÍDIDES)

4. Pau d'Antàlcides o del Rei (387 aC), entre Pèrsia i les ciutats gregues. (XENOFONT)

5. Tractats entre Roma - Cartago (509-201 aC), els quatre primers en temps de pau, els següents a conseqüència del mutu enfrontament. (POLIBI)

6. Tractat entre el rei persa-sassànida Sapor I i l'emperador romà Jovià (363 dC). (AMMIÀ MARCEL·LÍ)

Com a cloenda, ressaltaré la figura de Tucídides i la seva obra com a punt de partida, perfectament moderna, de la reflexió sobre el poder.

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Juan Oliva: Textos para un historia política de Siria-Palestina I: el bronce antiguo y medio. Akal/Oriente, Madrid, 2008, pp. 42-46.

James B. Pritchard(ed.): Ancient near Eastern Texts Relating to the Old Testament, Princeton University Press (third edition), Princeton, 1969 (fifth printing, 1992), pp. 199-203.

Tucídides: Historia de la guerra del Peloponeso, traducción de Juan José Torres Esbarranch, Editorial Gredos (Biblioteca Clásica Gredos, 164), Madrid, 1992: 38-50.

Xenofont: Helénicas, traducción de Orlando Guntiñas Tuñon, Editorial Gredos (Biblioteca Clásica Gredos, 2), Madrid, 1994, pp. 194-198.

Polibi: Historia de Roma, traducción de José Mª Candau Morón, Alianza Editorial (Biblioteca temática - Clásicos de Grecia y Roma, 8298), Madrid, 2008, pp. 257-263.

Polibi: Historias, Libros V-XV, traducción de Manuel Balasch Recort, Editorial Gredos (Biblioteca Clásica Gredos, 43), Madrid, 2008, pp. 579-581.

Ammià Marcel·lí: Historia, traducción de Mª Luisa Harto Trujillo, Ediciones Akal (Akal Clásica 66), Madrid, 2002, pp. 609-613.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació