| Fonamentació religiosa de l'Egipte faraònic | Codi: M3.706 : 5 |
Aquesta assignatura és una introducció a les creences i a les pràctiques religioses egípcies en el seu context històric i cultural. Es fa èmfasi a la interacció entre política i religió a l'antic Egipte. Per això, un dels temes centrals de la matèria és l'estudi de la reialesa egípcia en els seus aspectes sagrats i com a eix vertebrador de la cultura. S'analitzaran, a més, el món funerari (creences i arqueologia funeràries), el culte (temples i festivitats religioses), el panteó i la concepció de la divinitat, les creences cosmogòniques i cosmològiques i la pietat personal, sempre des d'una perspectiva social, històrico-religiosa i cultural.
Aquesta assignatura és una optativa de primer semestre.
Professorat d'educació secundària i universitària, professionals de l'arqueologia, el turisme, la gestió cultural i del patrimoni, museística i documentació.
No es requereixen coneixements previs.
Al final d'aquesta matèria s'espera que l'estudiant sigui capaç de:
Analitzar críticament les fonts textuals (en traducció), iconogràfiques i materials relacionades amb la religiositat i l'espiritualitat de l'antic Egipte.
Aplicar els enfocaments epistemològics i els mètodes d'anàlisi propis de l'estudi de la religiositat egípcia segons les últimes corrents teòriques.
Valorar en el seu context històric, social i cultural les realitzacions de l'espiritualitat egípcia, tant metafísiques (creences, ideologies) com processuals (rituals) com tangibles (literàries, plàstiques i materials).
Discurs "mític" versus discurs "lògic", o sistema ontològic de l'objecte d'estudi versus sistema ontològic del subjecte que analitza, com a base epistemològica i metodològica per a una aproximació a la religiositat egípcia.
Concepcions sobre la divinitat a l'antic Egipte. El panteó egipci. L'episodi "monoteista" i el seu significat en la història cultural i espiritual de la humanitat.
"Política" i "religió" a l'antic Egipte: la monarquia faraònica i la doctrina de la reialesa com a eix de la dinàmica social i cultural.
De l'esfera oficial (el ritual regi i el culte als temples) a l'esfera privada (la pietat personal).
"Antropologia" a l'antic Egipte: l'individu i els seus "components".
El món funerari com a expressió de la ideologia estatal i privada a l'antic Egipte.
Textos i iconografia religiosos a l'antic Egipte.
Els espais rituals a l'antic Egipte: els temples i el seu simbolisme.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |