| Retòrica del poder i imperis mesopotàmics | Codi: M3.708 : 5 |
El sorgiment del fenomen urbà i els primers estats a Mesopotàmia a partir del quart mil·lenni a.n.e. va significar, entre d'altres, la creació de noves produccions culturals que pretenien potenciar i consolidar el paper dels governants dins de les noves estructures jeràrquiques del poder urbà. Aquestes produccions les trobem representades essencialment a la literatura de temàtica reial (inscripcions reials, èpica, himnes...) i a la iconografia. Aquestes seran, per tant, les nostres principals fonts d'informació per l'assignatura.
Està clar que al llarg dels tres mil anys d'història de l'antiga Mesopotàmia, els discursos reials van anar evolucionant. Així, el trànsit des del món de les ciutats-regne característiques del Dinàstic Antic fins a l'aparició dels grans imperis mesopotàmics va provocar una evident evolució en els discursos legitimadors del poder reial, obligat a adaptar-se a un panorama polític en constant evolució. Al mateix temps, però, és fàcil identificar també elements que malgrat que els canvis esmentats es van mantenir inalterables al llarg dels mil·lennis. L'objectiu de l'assignatura serà, per tant, descriure tant els elements de canvi com la pervivència de determinades tradicions i, sobretot, analitzar el perquè d'aquestes situacions.
L'assignatura forma part de l'itinerari específic dedicat al Pròxim Orient Antic. Amb tot, s'estableix una continuitat directa amb d'altres assignatures de l'itinerari de món clàssic, amb les que es complementa de forma directa.
L'assignatura està projectada essencialment a les activitats relacionades amb el món acadèmic i de recerca. D'aquesta forma, el fet de cursar l'assignatura permetra als alumnes una primera aproximació a la metodologia específica dels estudis del Pròxim Orient Antic.
Es pot accedir a l'assignatura sense un coneixement específic previ. El contingut es pot treballar des d'una formació bàsica de grau en diferents especialitats o des de l'experiència professional.
CB5: Que els estudiants tinguin l'habilitat d'aprenentatge que els permeti continuar estudiant de forma autodirigida o autònoma.CG1: Dissenyar, planificar i executar la tasca acadèmica i els projectes de recerca de forma autònoma i en els terminis previstos, gràcies a la familiaritat i el domini de les metodologies i tècniques pròpies de les disciplines humanístiques, distingint i aplicant els mètodes més importants al treball empàtic que es porti a terme, i presentar els resultats de la investigació amb originalitat, coherència i claredat.CT3: Expressar-se per escrit en contextos acadèmics i professionals, produint textos clars, cohesionats, estructurats adequadament, normativament correctes i formalment coherents, argumentant idees complexes de manera persuasiva, utilitzant amb seguretat i precisió la terminologia relativa a les disciplines humanístiques, usant correctament la bibliografia pertinent, integrant les cites a la mateixa argumentació, i a partir del reconeixement del caràcter retòric i dialògic del treball acadèmic.CE3: Analitzar críticament textos de diversa índole (literaris, crítics, filosòfics, historiogràfics, cientificotècnics, etc.), objectes, imatges, discursos, fenòmens i pràctiques culturals relacionades amb l'antiguitat.CE7: Ser capaç d'analitzar la naturalesa de la "koiné" mediterrània com a resultat de la comunicació i l'intercanvi entre cultures.
Mòdul 1
Les monarquies mesopotàmiques durant el tercer mil·lenni.
En aquest primer mòdul estudiarem l'aparició de la monarquia a Mesopotàmia durant el període Uruk i la seva posterior evolució durant el dinàstic antic i els imperis de finals del III mil·lenni a.n.e. L'objectiu és el de comprendre les característiques originals de les monarquies mesopotàmiques en el moment de la seva aparició, així com la seva evolució al llarg de més d'un mil·lenni d'història, prestant especial atenció a la interacció entre la institució de la monarquia i l'evolució en les formacions polítiques mesopotàmiques, des de les ciutats-regne fins als primers imperis territorials (Akkad, UrIII).
Continguts del Mòdul 1
Sorgiment i evolució de la monarquia.
Les produccions culturals vinculades al rei.
Monarquia i desenvolupament polític.
La religió i el poder als primers estats.
PAC 1
El mòdul s'avaluarà mitjançant l'anàlisi d'una imatge representativa del poder reial del període estudiat. Cada estudiant penjarà la seva anàlisi al blog de l'assignatura, que haurà de seguir les pautes especificades prèviament. Un cop finalitzat el període d'entrega, i durant 5 dies, s'obrirà una fase on cada estudiant haurà de comentar els treballs dels companys (mínim d'un comentari per alumne). Aquesta avaluació aportarà el 33% de la nota final.
Mòdul 2
El tercer mil·lenni a Mesopotàmia acaba amb les migracions amorrees procedents d'occident, que a partir del segle XIX a.n.e. aconsegueixen imposar noves dinasties a les principals ciutats del país durant l'anomenat periode paleo-babilònic (ca. 2000-1600 a.n.e.).
L'objectiu d'aquest segon mòdul serà analitzar els canvis i les continuïtats a la retòrica del poder arran de l'aparició de les dinasties amorrees. Els amorreus eren portadors de les seves pròpies tradicions culturals, que van tractar d'imposar a les ciutats per ells dominades. Amb tot, la potència cultural de la tradició sumero-accàdia va influir decisivament en el món amorreu. El resultat va ser una síntesi original que, entre d'altres, va donar lloc a la creació d'un llenguatge propi en relació amb l'exercici del poder a Mesopotàmia.
Continguts del Mòdul 2
Les noves produccions culturals de les dinasties amorrees.
La interacció entre les tradicions amorrees i sumero-accàdies.
La definició del monarca en l'àmbit amorreu.
La religió i el poder a les dinasties amorrees.
PAC 2
El mòdul s'avaluarà mitjançant l'anàlisi del pròleg del Codi de Hammurabi. Cada estudiant, de forma individual, haurà de fer una anàlisi del pròleg identificant a la titulatura reial les diferents categories expressades. Després de classificar els diferents títols per categories l'alumne farà una valoració global, tot especificant els canvis i continuïtats respecte al tercer mil·lenni en les formes d'expressió del poder reial. Aquesta avaluació aportarà el 33% de la nota final.
Mòdul 3
El període del Bronze Final al Pròxim Orient (ca. 1600-1200 a.n.e.) no presenta novetats significatives pel que fa a la definició de les formes de poder. Amb tot, l'enfortiment de les relacions internacionals provoca la proliferació d'una documentació de caràcter diplomàtic que ens permet analitzar les relacions polítiques entre els grans reis amb un grau de detall molt notable. Així doncs, la internacionalització i la documentació diplomàtica són els eixos al voltant dels quals vertebrarem el nostre estudi.
D'altra banda, el primer mil·lenni és el moment dels grans imperis, neo-assiri i neo-babilònic. En el cas assiri, les tradicions relacionades amb l'exercici del poder, malgrat que formen part del substrat mesopotàmic, presenten algunes característiques originals que donen forma a un discurs propi sobre el poder reial.
Continguts del Mòdul 3
Relacions internacionals
El club dels grans poders
Els imperis universals
La tradició assíria
PAC 3
El mòdul s'avaluarà mitjançant un treball individual sobre una llista de lectures disponibles a l'Aula i relacionades amb el període estudiat (ca. 1600-500 a.n.e.). L'alumne haurà de fer un assaig crític a partir de la lectura escollida al mateix temps que haurà de respondre a un seguit de preguntes plantejades pel professor i associades a cada una de les lectures proposades. Aquesta avaluació aportarà el 33% de la nota final.
L'assignatura disposa de tres tipus de materials d'aprenentatge:
Els documents en hipertext de la web que presenten els continguts fonamentals de cada un dels tres mòduls, que l'alumne/a haurà d'estudiar.
Documents en format virtual que s'adscriuen al text dels mòduls, així com enllaços a la
xarxa, vídeos i altres materials.
Les incorporacions que el professorat o els consultors va introduint d'acord amb la dinàmica del procés d'aprenentatge, que complementa el contingut del mòdul i aporta actualitat o resposta a demandes dels alumnes/as. Aquestes incorporacions poden ser materials útils amb relació a les PAC i seran informades en el tauler del professor. Les notícies, novetats i informació relacionada amb possibles activitats culturals complementàries s'aniran penjant al Fòrum de notícies.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |