• Descripció

Aquesta assignatura és una introducció als mètodes de recerca de tipus qualitatiu en història antiga. A les últimes dècades, la metodologia qualitativa ha experimentat una acceptació creixent en tots els camps de les ciències humanes i socials i el camp de la història no n'és una excepció. Com veurem, la història comparteix amb altres disciplines, com l'antropologia o la sociologia, enfocaments i mètodes d'investigació que proporcionen diferents formes d'aproximar-se al coneixement del passat. Reflexionar sobre la metodologia és necessari si volem iniciar-nos en la recerca, reconèixer els instruments i les problemàtiques de la pràctica de la història i saber utilitzar les seves eines analítiques. En aquesta assignatura reflexionarem sobre la perspectiva qualitativa com a forma de saber i com a mètode, donant algunes pautes per poder aplicar-la a una recerca pròpia.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Aquesta assignatura està enfocada per a tots aquells alumnes que desitgin continuar l'orientació de recerca dins del màster. En aquest sentit, començar una tasca de recerca profunditzada sobre algun aspecte del món mediterrani antic implica disposar d'una perspectiva metodològica àmplia que permeti afrontar amb garanties qualsevol de les problemàtiques amb les que ens podem trobar. Per això, resulta fonamental un coneixement de les metodologies qualitatives d'investigació, les quals, tot i que a vegades no en som conscients, formen part de forma directa d'alguns dels principals mètodes dels que disposem per aproximar-nos a l'Antiguitat, com per exemple l'anàlisi de textos, objectes o imatges.

• Camps professionals en què es projecta

Com estem davant d'una assignatura vinculada directament amb l'orientació de recerca, la seva projecció se centra principalment en les àrees professionals que s'hi relacionen, principalment el món acadèmic. A la vegada, però, també pot resultar interessant i útil per aquells que es vulguin dedicar al món de la gestió cultural i del patrimoni.

• Coneixements previs

És recomanable tenir uns certs coneixements previs sobre les cultures i pobles del món mediterrani antic per tal de poder seguir el desenvolupament de l'assignatura. Aquests, però, poden ser bàsics i es poden haver obtingut tant en la llicenciatura/grau previs com en les pròpies assignatures del màster.

• Objectius i competències

En el marc de l'assignatura, els objectius plantejats són els següents:

• CONÈIXER l'abast i les limitacions dels diferents enfocaments i mètodes d'interpretació culturals de les dades i documents històrico-arqueològics.
• CONSTRUIR un marc d'anàlisi crític, reflexiu i interpretatiu sobre les diferents realitats culturals del món antic.
• IDENTIFICAR les diferents aproximacions d'interpretació culturals i tècniques d'anàlisi procedents de la història, història de l'art i de l'antropologia.
• FORMULAR PREGUNTES DE RECERCA que tinguin en compte la complexitat de la comprensió de les realitats de l'antiguitat mediterrània des de la perspectiva de l'experiència històrica i la vida quotidiana.
• SABER APLICAR al disseny de la recerca històrica o arqueològica l'enfocament metodològic qualitatiu. 

Pel que fa a les competències bàsiques i generals, es defineixen les següents:

CG1: Dissenyar, planificar i executar la tasca acadèmica i els projectes de recerca de manera autònoma i en els terminis previstos, a partir de la familiaritat i el domini de les metodologies i tècniques pròpies de les disciplines humanístiques, sabent discernir i aplicar els mètodes més rellevants al treball empíric que es dugui a terme, i presentar els resultats de la investigació amb originalitat, coherència i claredat.

CG2: Formular preguntes de recerca adequades als objectes estudiats, a partir de la familiaritat amb l'estat actual dels debats i problemàtiques rellevants en el si de les disciplines humanístiques, i aplicar críticament els mètodes, conceptes, marcs teòrics i recursos apropiats per explorar i respondre les preguntes plantejades.

Pel que fa a les competències transversals i específiques, podem parlar de les següents:

CT1: Analitzar i interpretar materials (dades, textos, objectes o imatges) de naturalesa complexa.

CT5: Buscar, seleccionar i processar informació, i gestionar fonts arqueològiques i documentals de manera eficaç i eficient, inclòs l'ús de les TIC.

CE3: Analitzar críticament textos de diversa índole (literaris, crítics, filosòfics, historiogràfics, cientificotècnics, etc.), Objectes, imatges, discursos, fenòmens i pràctiques culturals relacionats amb l'antiguitat.

CE4: Comprendre i interpretar el patrimoni historicoarqueològic com a document històric.

• Continguts

Hem dividit l'assignatura en dos grans apartats. El primer se centra en la definició dels mètodes qualitatius i els seus usos i problemàtiques dins de les ciències socials i humanes. Consisteix en una introducció bàsica a la matèria on intentarem obtenir una visió precisa dels límits en els quals ens mourem durant tota l'assignatura; però també servirà com a reflexió general sobre la nostra forma de visualitzar i apropar-nos al passat, amb tots els problemes i "trampes" que trobem en fer-ho.

El segon mòdul explora la definició d'aquests mètodes en relació amb la història antiga. Per a fer-ho, farem un repàs de la historiografia de la "perspectiva qualitativa" dins de la història, per poder comprendre com i per què, ara com ara, existeixen multiplicitat d'estudis sobre el món antic analitzats des de l'enfocament qualitatiu. Posteriorment, veurem com es pot aplicar aquesta perspectiva en relació amb les principals formes d'aproximar-nos a la història antiga: la cultura material, la cultura textual i la cultura visual.

Per a complementar aquest mòdul introductori, s'ofereixen diferents estudis de cas com a exemples orientatius sobre l'aplicació de l'enfocament qualitatiu a l'estudi de les cultures.

Mòdul 1: Introducció als mètodes qualitatius dins les ciències humanes

1.1 Les preguntes qualitatives

1.2 Les trampes epistemològiques

Mòdul 2: La interpretació qualitativa en història antiga

2.1 Historiografia dels mètodes qualitatius en història antiga

2.2 L'aplicació dels mètodes qualitatius en història antiga

2.2.1 L'estudi de la cultura material

2.2.2 L'estudi de la cultura visual

2.2.3 L'estudi de la cultura textual

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Per al desenvolupament de l'assignatura, els alumnes disposaran de quatre grups de materials i eines de suport bàsics:

- Els mòduls teòrics que es penjaran dins dels materials de l'assignatura i que consistiran en l'element vertebrador a partir del qual s'anirà desenvolupant la matèria a treballar.

- Els estudis de cas disponibles en hipertext a la web, els quals complementaran la informació disponible en els mòduls teòrics.

- La bibliografia obligatòria i recomanada. En el primer cas s'aniran penjant els articles i/o capítols de llibre entre els materials de l'aula, perquè serveixin com a eines complementàries i necessàries per a la comprensió dels elements teòrics analitzats. Pel que fa a la bibliografia recomanada, es recomana als alumnes la seva lectura per augmentar el grau de coneixement específic sobre les diferentes matèries tractades.

- Els materials complementaris que es podran anar penjant durant tot el curs a l'aula en relació amb la pròpia evolució de l'assignatura i dels progressos dels alumnes. Aquests materials poden ser des d'elements audiovisuals, a textos, articles, enllaços, etc.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació