El judaisme a la Mediterrània antiga Codi:  M3.719    :  5
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
L'assignatura tracta de mostrar els elements culturals i sociopolítics que condueixen a la conformació del judaisme postexílico, així com la importància del mateix en el món mediterrani i pròxim-oriental en temps romans. El judaisme, les seves idees religioses, vincles amb les tradicions mesopotàmica i egípcia dels mil·lennis III i II aC, així com la mescla amb les cultures hel·lèniques i iranies, i la diàspora jueva postexílica i posterior, són imprescindibles per entendre la imatge del Mediterrani antic, amb la seva divisió entre una branca cristiana i una altra islàmica, que constitueixen els dos grans llegats de les civilitzacions mediterrànies antigues. La mateixa persistència de minories jueves constitueix un factor decisiu en l'evolució del cristianisme entre els segles I-VII, i l'aparició i primer desenvolupament de l'Islam (segle VII). 

Amunt

L'assignatura forma part del conjunt d'assignatures optatives del Màster, en concret de l'especialitat de Pròxim Orient i Egipte.  Per aquest motiu procurarem centrar-nos en l'experiència històrica del judaisme des d'un punt de vista ampli, que permeti plantejar la totalitat de la Història Antiga del món històric-cultural jueu, i incloure al llarg del semestre els elements fonamentals per conèixer els conceptes clau des del mateix punt de vista històric-cultural. 

Per aquest motiu procurarem focalitzar.

Amunt

L'assignatura es dirigeix essencialment a les activitats relacionades amb el món acadèmic i de recerca.  D'aquesta manera, el fet d'usar l'assignatura permetrà als estudiants una aproximació aplicada a la metodologia específica dels estudis sobre el món antic a partir de l'anàlisi de fonts d'informació. L'assignatura es dirigeix essencialment a les activitats relacionades amb el món acadèmic i de recerca. D'aquesta manera, el fet d'usar l'assignatura permetrà als estudiants una aproximació aplicada a la metodologia específica dels estudis sobre el món antic a partir de l'anàlisi de fonts d'informació diverses.

Amunt

Es pot accedir a l'assignatura sense un coneixement específic previ. El contingut es pot treballar des d'una formació bàsica de grau o de llicenciatura, en diferents especialitats o des de l'experiència professional.

Amunt

Els objectius són els següents:
  • Que l'estudiant tingui un coneixement general de les principals fonts escrites disponibles per l'estudi. 
  • Que l'estudiant es familiaritzi amb la cerca de material bibliogràfic i de fonts, així com de les problemàtiques pròpies per la gestió de la informació continguda en aquestes fonts. 
  • Que l'estudiant obtingui un coneixement analític de com la realitat històrica del judaisme palestí en aquests segles, i l'"imaginari" col·lectiu jueu passat han contribuït a la formació d'un "imaginari" occidental modern sobre el judaisme.
  • Que l'estudiant obtingui un coneixement de la importància de la diàspora en la formació del judaisme, amb la institució de la sinagoga i de la secta dels fariseus.
  • Que l'estudiant obtingui un coneixement de la importància de la disputa entre cristianisme i judaisme per aconseguir nous prosèlits. 
Al final de l'assignatura, s'espera que l'estudiant hagi estat capaç d'utilitzar de manera competent la informació textual i iconogràfica relacionada amb el món jueu antic entre els segles VI aC fins a VII dC; identificar les principals interaccions culturals del judaisme dins de l'àmbit del Mediterrani; i dominar el funcionament específic de les formes culturals característiques del món mediterrani oriental.

Competències

Competències bàsiques generals:
  • CB2: Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts.
  • CB4: Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, i els coneixements i raons últimes que les sustenten, davant públics especialitzats i no especialitzats. 
  • CG2: Formular preguntes de recerca adequades als temes estudiats, a partir de la familiaritat amb l'estat actual dels debats i problemàtiques. 
Competències bàsiques transversals:
  • CT4: Capacitat per actuar de manera responsable en el treball acadèmic i professional, amb respecte als propis valors i a la pluralitat d'enfocaments teòrics, metodològics i morals, i a la integritat del treball d'altres professionals.
  • CT5: Capacitat per buscar, seleccionar i processar informació, i gestionar fonts arqueològiques i documentals de manera eficaç i eficient, incloent-hi l'ús de les TIC.
Competències específiques:
  • CE8: Identificar, reconèixer, descriure i interpretar les evidències històriques que permeten analitzar i comprendre els antecedents de les realitats socioculturals del Mediterrani antic. 
  • CE9: Explicar i interpretar l'eclosió de les societats mediterrànies de l'Antiguitat des de l'III mil·lenni a. C. emprant estudis de casos específics.

Amunt

Pel que fa al detall, el contingut de l'assignatura s'estructurarà en tres blocs, desenvolupats a partir de les tres activitats que componen l'assignatura. Aquests tres blocs són els següents:

1) El judaisme del Segon Temple.

2) La diàspora i els orígens cristians.

3) Judaisme, cristianisme i Imperi Romano.

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt