| Treball final de màster | Codi: M3.722 : 10 |
L'elaboració del Treball Final de Màster (TFM) i, per tant, el conjunt del màster, capacita l'estudiant per identificar les necessitats culturals dels contextos socials en els quals treballa i per a la docència en l'àmbit de la Mediterrània antiga.
El màster s'estructura en dues especialitats que els estudiants han de triar segons siguin els seus interessos:
- Pròxim Orient i Egipte, consta de quatre assignatures, que l'estudiant ha triat amb l'ajuda del tutor: "Fonamentació religiosa de l'Egipte faraònic", "El Judaisme a la Mediterrània antiga (s. VI aC - VII dC)", "Retòrica del poder i imperis mesopotàmics", "Història cultural del Pròxim Orient i l'antic Egipte".
- Món grecollatí, consta de quatre assignatures: "La societat grecoromana", "Història intel·lectual de Grècia i Roma", "Mitologia grecollatina i interpretació històrica", "El factor fenici a la Mediterrània antiga".
L'estudiant ha de triar una d'aquestes especialitats per fer el TFM.
NOTA: L'assignació dels directors dels TFM's es fa tenint en compte el projecte triat per l'estudiant i la seva adequació temàtica als projectes concrets del menú de projectes ofert pel Màster.
Els estudiants que completin els estudis del màster de la Mediterrània antiga estaran capacitats, entre d'altres, per identificar les necessitats culturals dels contextos socials en els quals treballa i per a la recerca i la docència en l'àmbit de la Mediterrània antiga. Cal saber que, si els estudiants ho demanen, podran accedir als programes de doctorat (tal com expliciten els criteris generals regulats per llei en relació amb els màsters), això sí acomplint amb els requisits que cada programa de doctorat estipuli.
Objectius
- Escriure el Treball Final de Màster on l'alumne posarà en joc coneixements i habilitats adquirits al llarg del Màster.
- Demostrar que es dominen elements formals i d'escriptura acadèmica; la capacitat de fer preguntes rellevants i respondre-hi; la capacitat d'utilitzar marcs teòrics i conceptuals interdisciplinaris.
- Mostrar que s'ha adquirit la capacitat de seguir aprenent a nivells avançats de forma autònoma
- Ser capaç de desenvolupar i dur a terme treball acadèmic autònomament o treball d'investigació en el camp d'especialització de la titulació.
- Plantejar preguntes de recerca apropiades segons el cànon d'Humanitats i ciències socials i, en concret, de les Ciències de l'antiguitat.
- Ser capaç d'utilitzar mètodes d'investigació que responen a aquestes preguntes i escriure el seu treball clarament i segons els estàndards de qualitat que marquen les disciplines corresponents.
Competències
Competències bàsiques i generals:
CB1: Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
CB2: Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
CB4: Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions -i els coneixements i raons últimes que les sustenten - a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
CB5: Que els estudiants posseeixin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran manera autodirigida o autònoma.
CG2: Formular preguntes de recerca adequades als objectes estudiats, a partir de la familiaritat amb l'estat actual dels debats i problemàtiques rellevants en el si de les disciplines d'estudi sobre l'Antiguitat.
Competències transversals:
CT3: Expressar-se per escrit en coherència amb els contextos acadèmics i professionals, produint textos cohesionats, adequadament estructurats, normativament correctes i formalment coherents, incorporant idees complexes, terminologia específica i bibliografia pertinent.
CT4: Actuar de manera honesta en el treball acadèmic i professional d'acord amb els propis valors, respectant la pluralitat d'enfocaments teòrics, metodològics i morals així com la integritat del treball dels altres.
CT5: Buscar, seleccionar i processar informació, i gestionar fonts arqueològiques i documentals de manera eficaç i eficient, inclòs l'ús de les TIC.
Competències específiques:
CE2: Identificar, reconèixer i posar en relació els models teòrics i conceptuals més rellevants per als debats actuals en el si de les ciències de l'antiguitat, i aplicar-los a l'anàlisi del món mediterrani i la seva evolució històrica en l'antiguitat des de l'III Mil·lenni a.C.
CE3: Analitzar críticament textos de diversa índole (literaris, crítics, filosòfics, historiogràfics, cientificotècnics, etc.), objectes, imatges, discursos, fenòmens i pràctiques culturals relacionats amb l'antiguitat.
El treball Final de Màster té diferents modalitats:
Assaig acadèmic o estat de la qüestió sobre un tema rellevant de la matèria, utilitzant fonts i actualitzant la bibliografia i tenint en compte els debats en curs.
Anàlisi crítica d'una producció artística (pel·lícula, fotografia, televisió, teatre, òpera, música, obres literàries, etc.).
Estudi de cas: anàlisi d'un procés cultural concret, a partir de fonts primàries, siguin arxivístiques, artístiques, o altres resultats de la recollida de dades originals i el seu context soci-històric.
Comparativa i anàlisi de productes, pràctiques o processos culturals, amb referència a diferents contextos.
Article científic o divulgatiu.
El resultat del Treball Final Màster és la producció d'una obra original, que es planteja preguntes rellevants i produeix, a conseqüència de l'anàlisi del material utilitzat, una reflexió coherent i crítica.
En el cas d'un Treball Final de Màster orientat a la recerca, es pretén proporcionar als alumnes els coneixements necessaris per treballar en la recerca en el camp de la història antiga. A més, es proporcionaran eines de recerca a desenvolupar a la xarxa i, en particular, per aplicar-les a un projecte de recerca específic que pot donar lloc a la nuclearització d'un projecte de tesi doctoral. Aquest treball Final de Màster es completa amb dues assignatures obligatòries metodològiques en la seva orientació de recerca.
El treball ha de ser original en el sentit habitual de la producció científica. En el moment en què l'autor utilitzi idees, arguments o dades d'un treball ja publicat per d'altres, s'ha d'introduir una referència bibliogràfica indicant-ho. Si s'utilitzen literalment textos o parts de textos ja publicats, han d'anar convenientment assenyalats com a citacions i amb la referència corresponent.
El treball ha de ser inèdit. No pot haver estat publicat prèviament -ni que sigui pel mateix estudiant- ni haver estat enviat a una publicació, ni tampoc es pot haver utilitzat per a cap altra assignatura o estudi. Una vegada acabat el procés d'avaluació, l'estudiant el pot intentar publicar i és, fins i tot, aconsellable que ho faci.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |