• Descripció

L'assignatura Introducció a la traducció especialitzada pretén que l'estudiant conegui les característiques dels diferents tipus de textos especialitzats -sobretot dels que són representatius de l'àmbit de les noves tecnologies, propi de la societat actual- i, alhora, que treballi les competències traductològiques, lingüístiques i tecnològiques- necessàries per enfrontar-se amb èxit a la traducció d'aquest tipus de textos.

L'àrea d'especialitat objecte de treball es caracteritza, d'una banda, per la seva delimitació temàtica, centrada en el paper essencial que tenen les noves tecnologies en les activitats socials, culturals i econòmiques de la societat de la informació actual. Per altra banda, la multidisciplinarietat que engloba aquesta àrea permet treballar amb tipus textuals i gèneres discursius diversos, amb la finalitat d'oferir a l'estudiant una formació en les competències que són útils i aplicables al procés de traducció de textos especialitzats d'àmbits diversos (tecnològic, comercial, científic, jurídic, etc.).

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Introducció a la traducció especialitzada és una assignatura obligatòria del màster universitari de Traducció i Tecnologies, que després es complementa amb l'assignatura optativa Traducció tècnica, que té una orientació clarament aplicada.

• Camps professionals en què es projecta

L'assignatura assumeix els objectius generals de la titulació, que pretén formar traductors capaços d'aprofitar tots els avantatges que ofereixen les solucions tecnològiques per augmentar la productivitat i la qualitat de la seva feina. Contribueix a la formació de traductors que coneguin a fons l'àrea d'especialitat i que siguin capaços de traduir textos d'aquest àmbit amb una qualitat excel·lent.

Les competències adquirides al llarg de l'assignatura són útils, a més, en qualsevol activitat de mediació lingüística, especialment en àmbits temàtics especialitzats plurilingües i és especialment interessant per a estudiants que vulguin iniciar-se en la recerca en traducció especialitzada.

• Coneixements previs

Domini superior de la llengua catalana i/o castellana - al nivell nadiu o al nivell C2 del marc comú europeu de referència - i bona comprensió de l'anglès escrit, equivalent al nivell B2.

• Objectius i competències

En aquesta assignatura l'estudiant treballarà els objectius següents, que també seran objecte d'avaluació per mitjà de les diferents activitats proposades al llarg del semestre:

Objectius d'aprenentatge

• Conèixer les característiques textuals, gramaticals, terminològiques i culturals del discurs especialitzat.
• Conèixer els factors que contribueixen a la comprensió del text de partida així com els moviments de renovació en redacció que ofereixen recomanacions per a la producció del text d'arribada.
• Conèixer els mecanismes psicolingüístics i els coneixements i les habilitats que constitueixen la competència traductora adequada per a la traducció especialitzada.
• Conèixer el procés de traducció basat en criteris de qualitat.
• Identificar els problemes i les dificultats de traducció habituals en l'àmbit especialitzat i saber aplicar les estratègies de resolució més adequades.
• Aprofundir i ampliar les estratègies de cerca de recursos i textos paral·lels útils per a la traducció especialitzada i ser capaç de valorar la fiabilitat de les fonts.

Aquests objectius responen a la voluntat que l'estudiant treballi un conjunt d'aprenentatges que es tradueixen en l'adquisició de les competències següents:

Competències transversals

CT1. Cerca, gestió i ús de la informació. Buscar informació i gestionar fonts documentals de manera eficaç i eficient.

Competències específiques

CE5. Conèixer les estratègies per a la recerca documental i terminològica.

CE17. Relacionar les principals aportacions de la traductologia moderna amb estratègies específiques per a la traducció de textos (complexos).

CE18. Saber com buscar la informació apropiada per obtenir una millor comprensió del contingut conceptual d'un document.

CE19. Aprendre a ampliar els coneixements propis sobre diferents àmbits i aplicacions especialitzades, i a desenvolupar un esperit de curiositat, anàlisi i síntesi.

• Continguts

Els continguts que es treballen en aquesta assignatura s'organitzen en les tres unitats següents:

Unitat 1: Textos especialitzats i traducció

- Aproximacions a la noció d'especialització

- Tipus i tipologies de textos especialitzats

- Característiques del text especialitzat útils per a la traducció

Unitat 2: Eines i recursos per a la traducció especialitzada i la comprensió del text especialitzat

- Tipus de recursos més habituals en traducció especialitzada

- Classificacions existents

- Criteris d'avaluació de recursos útils per a la traducció especialitzada

- La competència traductora especialitzada

- L'adquisició de coneixement temàtic per a la traducció

- La identificació i la delimitació de les unitats traductològiques 

Unitat 3: L'equivalència i la producció del text traduït

- La determinació de la relació d'equivalència

- Les tècniques de traducció en casos d'absència d'equivalència plena

- Model de llengua i estil en la producció del text traduït

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Manuals

Mòdul UOC. Metodologia de la traducció.

López Guix, J.M y Minett Wilkinson, J. (1997). Manual de traducción inglés-castellano. Barcelona: Gedisa.

 Lectures

Alcaraz Varó, E. (2004). "El jurista como traductor y el traductor como jurista". Dins: 12 Lliçons inaugurals de Traducció i Interpretació a la Universitat Pompeu Fabra. Universitat Pompeu Fabra. Barcelona, 2004. P. 129-147.

Barceló, T.; Jiménez, I. "Adquisición de conocimiento experto y terminología en el proceso de enseñanza-aprendizaje de la traducción especializada (ámbitos jurídico y técnico)". Anales de Filología Francesa. Universidad de Murcia, 2011, p. 25-39.

Cabré, M. T. "La terminología en la traducción especializada". Dins: Manual de documentación y terminología para la traducción especializada. Madrid: Aco/Libros S.L. Colección: Instrumenta Bibliológica, 2004, p. 89-122.

Cornu, G. "Les familles de mots". Dins: Cornu, Gérard. Linguistique jurídique. (2a ed.). p. 187-209. París: Montchrestien, 2000.

Domènech, O. Textos especialitzats i variació vertical: la diversitat terminològica com a factor discriminant del nivell d'especialització d'un text , 2006, p. 25-74.

Domènech, O. i Gelpí, C. "Eines i recursos per a la traducció jurídica cap al català: dels tipus de recursos a les necessitats dels usuaris". Dins: Monzó, E. i J. Jiménez Salcedo (eds.). Les llengües minoritzades en l'ordre postmonolingüe. p. 221-234. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I, 2017.

Elena, P. "Bases para la comprensión organizativa del texto". Revista de Lingüística y Lenguas Aplicadas. 2011, 6. Universitat Politècnica de València, 2011, p. 125-137.

Gelpí, C. (2015). "¿Cuánta economía debe saber el traductor? Dins: Gallego, D. (ed.) inTRAlinea Special Issue: new Insights into Specialised Translation.

Gonzalo García, C."Fuentes de información en línea para la traducción especializada". Dins: Manual de documentación y terminología para la traducción especializada. Madrid: Aco/Libros S.L. Colección: Instrumenta Bibliológica, 2004, p. 275-307.

Grego, K. "Specialized texts, specialized translation". Dins: Specialized translation. Theoretical issues, operational perspectives. Monza: Polimetrica, 2010, p. 47-87.

Mayoral, R."El polifacetismo del traductor (jurídico y jurado)". Dins: Experiencias de traducción. Reflexiones desde la práctica traductora. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I, 2005, p. 165-180.

Mayoral, R. "El concepto de traducción especializada en los estudios de traducción". Dins: Mayoral, R. Sobre las especialidades de la traducción y la traducción especializada. p. 19-77. Castelló de la Plana: Edicions de la Universitat Jaume, 2011.

PACTE."La competencia traductora y su adquisición". Quaderns. Revista de Traducció. Universitat Autònoma de Barcelona, 2001, p. 39-45.                                 

Sager, J.C. "Aspectos teóricos de la traducción". Dins: La traducción especializada: teoría y práctica profesional. Córdoba: Secretariado de Publicaciones, Universidad de Sevilla, 2012, p. 217-223.

Sarcevic, S. (1998). New approach to legal translation. Berlín: Walter de Gruyter, p. 168-180.                   

Soriano, G. (2002). "Incongruencia terminológica y equivalencia funcional en traducción jurídica: la guarda de menores en España e Inglaterra y el País de Gales". Puentes, núm. 2, p. 53-60.

 Recursos en línia

TERMCAT. Diccionari de criteris terminològics.

UOC. Servei Lingüístic. Guia pràctica de català.

Comissió Europea. Guia per a una redacció planera.

Optimot, metacercador de la Generalitat de Catalunya.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació