Intervenció en el dol i pèrdues Codi:  M7.560    :  3
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
El dol per la pèrdua d'alguna persona o d'alguna cosa significativa a les nostres vides és un dels processos vitals més difícils que una persona pot experimentar al llarg del seu cicle vital. El dolor forma part de la vida. Tot i això, en el camp clínic observem que un percentatge important de l'alta prevalença de dol complicat que moltes persones experimenten prové de com la nostra cultura aborda el dolor humà. Com ens relacionem amb el nostre dolor i el dels altres està causant, més enllà del dolor natural, un patiment innecessari que incapacita les persones a viure els seus processos de forma natural. La formació acurada i rigorosa al camp del dol, a més de ser una intervenció comunitària de primer ordre, és una baula essencial i necessària per a una intervenció terapèutica eficaç. Per tot això, en aquesta assignatura no només discutirem teòricament i formalment què és el dol i quins són els diferents models d'intervenció, sinó que convidarem cada estudiant a plantejar-se com es relaciona amb el seu propi dolor. Aquesta experiència personal és indispensable per poder acompanyar altres persones en els processos de dol i pèrdues. En definitiva, en aquesta assignatura l'alumnat estudiarà principalment què és el dol i aprendrà alguns principis bàsics d'intervenció en situacions de dol per la pèrdua d'un ésser estimat. S'abordaran coneixements teòrics i tècnics per a l'avaluació i la intervenció basada en el model integratiu-relacional de dol i pèrdua. A més, s'abordaran aspectes relacionats tant amb el dol en adults com en la infantesa

Amunt

És una assignatura optativa de 3 ECTS. Pel caràcter general i transversal, aquesta assignatura es relaciona amb la majoria de les assignatures del Màster.

Amunt

L'assignatura en el marc d'un màster professionalitzador com és el de Psicologia General Sanitària es projecta exclusivament en aquest camp de la Psicologia Sanitària i la Psicoteràpia.

Amunt

No són necessaris coneixements previs, tot i que tenir coneixements d'altres assignatures d'habilitats terapèutiques serà útil.

Amunt

A banda dels aspectes comentats anteriorment, no hi ha cap informació indispensable per tal de formalitzar la matrícula d'aquesta assignatura.

Amunt

L'objectiu principal d'aquesta assignatura és permetre a cada estudiant comprendre el dolor, la simptomatologia i els diferents mecanismes d'afrontament al dol per part de les persones que han patit una pèrdua (o diverses).

Les competències que cada estudiant ha de desenvolupar en aquesta assignatura són:
CG4. Desenvolupar la seva feina des de la perspectiva de la qualitat i la millora contínua, amb la capacitat autocrítica necessària per a un exercici professional responsable.
CE7. Mostrar habilitats de comunicació interpersonal i de maneig de les emocions adequades per a una interacció efectiva amb els pacients, familiars i cuidadors en els processos d'identificació del problema, avaluació, comunicació del diagnòstic i intervenció i seguiment psicològic.
CE8. Analitzar críticament i utilitzar les fonts d'informació clínica
CE12. Conèixer en profunditat la naturalesa psicològica del comportament humà, així com els factors socials i biològics que poden afectar-lo.
CE13. Conèixer en profunditat la naturalesa psicològica dels trastorns del comportament humà.
CE14. Conèixer en profunditat els factors psicosocials associats als problemes de salut i malaltia.
CE16. Conèixer en profunditat els diferents models d'avaluació i intervenció en el camp de la Psicologia General Sanitària, així com les tècniques i els procediments que se'n deriven per a l'abordatge dels trastorns del comportament i els factors psicològics associats amb els problemes de salut.
CE18. Dissenyar, desenvolupar i si escau supervisar i avaluar plans i programes d'intervenció psicològica, en funció de l'avaluació psicològica i de les variables individuals i socials concurrents en cada cas.

Amunt

Aquesta assignatura optativa de 3 ECTS està dividida en dos blocs de continguts que corresponen a dos grans reptes.

Al primer bloc, cada estudiant haurà de reflexionar sobre què és el dol, quins són els diferents enfocaments teòrics i pràctics que s'han desenvolupat en les darreres dècades i com es posiciona ell/ella pel que fa al dolor de l'altre. Per això, cada estudiant haurà de treballar diverses lectures, principalment articles científics, així com visionar diversos vídeos i àudios. És important que pari atenció a la perspectiva de gènere i a l'ètica de la cura.

Al segon bloc, cada estudiant aprofundirà en el model integratiu-relacional proposat per Alba Payás. Per això, no només haurà de treballar diversos materials teòrics, sinó que haurà de fer una pràctica d'intervenció (role-playing) en col·laboració amb altres companyes de l'aula.

En resum, els continguts de l'assignatura es divideixen en:
- Repte 1: L'experiència de dol o pèrdua: comprensió, identificació o relació?
- Repte 2: Atenent les necessitats de manera relacional

Obligatorios

Boelen, P. A., de Keijser, J., van den Hout, M. A. y van den Bout, J. (2007). Treatment of complicated grief: A comparison between cognitive-behavioral therapy and supportive counseling. Journal of consulting and clinical psychology, 75(2), 277-284. https://doi.org/10.1037/0022-006X.75.2.277

Biblioguia. Plagi acadèmic. UOC. https://biblioteca.uoc.edu/ca/biblioguies/biblioguia/Plagi-academic/?tab=1

Biblioteca de la UOC. Citació bibliogràfica. UOC. https://biblioteca.uoc.edu/ca/continguts/Com-citar/

Boelen, P. A. y Smid, G. E. (2017). Disturbed grief: prolonged grief disorder and persistent complex bereavement disorder. BMJ, 357(8106), 1-11. https://doi.org/10.1136/bmj.j2016

Carsi, N. (2015). El niño ante la propia muerte. Bioètica & debat: Tribuna abierta del Institut Borja de Bioètica, 76, 13-16. https://raco.cat/index.php/BioeticaDebat_es/article/view/337242

De Stefano, R., Muscatello, M. R., Bruno, A., Cedro, C., Mento, C., Zoccali, R. y Pandolfo, G. (2021). Complicated grief: A systematic review of the last 20 years. International Journal of Social Psychiatry, 67(5), 492-499. https://doi.org/10.1177/0020764020960202

Di Costanzo, A. (2017). Un dolor que no se ve. TEDx. https://www.youtube.com/watch?v=IVU_RnO0wDI

Erskine, R., Moursund, J. P. y Trautmann, R. L. (2012). Las ocho necesidades relacionales. En Más allá de la empatía: una terapia de contacto en la relación (pp. 185-223). Desclee De Brouwer.

Jiménez, B. (2023). Les pràctiques d’acompanyament al dol, la pèrdua i el final de vida des d’una reflexió feminista i d’ètica de la cura. FUOC.

Jiménez, B. & Pascual, C. (2023). Cas pràctic: intervenció en dol (role-playing). FUOC.

Majid, U. y Akande, A. (2022). Managing Anticipatory Grief in Family and Partners: A Systematic Review and Qualitative Meta-Synthesis. The Family journal, 30(2), 242-249. https://doi.org/10.1177/10664807211000715

Neimeyer, R., Klass, D. y Dennis, M. R. (2014). Social Constructionist Account of Grief: Loss and the Narration of Meaning. Death Studies, 38(8), 485-498. https://doi.org/10.1080/07481187.2014.913454

Neimeyer, R. A. y Smigelsky, M. A. (2018). Grief Therapy. Oxford Research Encyclopedia of Psychology, 1-14. https://doi.org/10.1093/acrefore/9780190236557.013.73

Payás, A. (2015). Entrevista Alba Payàs Duelo, pérdidas y trauma. https://www.youtube.com/watch?v=-tqFOCsNu-g

Payás, A. (2020). Cartografía de una pérdida. IPIR. https://www.youtube.com/watch?v=-gMkA5hhJvc

Payás, A. (2010). Empatía, indagación, sintonía como métodos. La implicación. En Las tareas del duelo. Psicoterapia de duelo desde un modelo integrativo-relacional (pp. 255-314). Paidós.

Payás, A. (2010). Ventana de tolerancia: respetar el compromiso de evitación-confrontación. En Las tareas del duelo. Psicoterapia de duelo desde un modelo integrativo-relacional (pp. 215-218). Paidós.

Payás, A. (2010). Propuesta de modelo de tareas y necesidades. En Las tareas del duelo. Psicoterapia de duelo desde un modelo integrativo-relacional (pp. 114-120). Paidós.

Payàs, A. (2013). Conferencia duelo. https://www.youtube.com/watch?v=KspeZW87iuI

Santos, V. (2023). Intervenció en dol i pèrdues I. FUOC.

Santos, V. (2023). Intervenció en dol i pèrdues II. FUOC.

Shear, M. K., Simon, N., Wall, M., Zisook, S., Neimeyer, R., Duan, N., Reynolds, C., Lebowitz, B, Keshaviah, A. (2011). Complicated grief and related bereavement issues for DSM-5. Depression and anxiety, 28 2, 103-117. https://doi.org/10.1002/da.20780

Shear, M. K. y Bloom, C. G. (2017). Complicated grief treatment: An evidence-based approach to grief therapy. Journal of rational-emotive and cognitive-behavior therapy. 35(1), 6-25. https://doi.org/10.1007/s10942-016-0242-2

Stroebe, M. y Schut, H. (1999). The dual process model of coping with bereavement: rationale and description. Death studies, 23(3), 197-224. https://doi.org/10.1080/074811899201046

Stroebe, M. Schut, H. y Boerner, K. (2017). Models of coping with bereavement: an updated overview. Estudios de psicología, 38(3), 582-607. https://doi.org/10.1080/02109395.2017.1340055

Stroebe, M. y Schut, H. (1999). The dual process model of coping with bereavement: rationale and description. Death studies, 23(3), 197-224. https://doi.org/10.1080/074811899201046

Wortman, C. B., y Boerner, K. (2011). Beyond the myths of coping with loss: Prevailing assumptions versus scientific evidence. En Friedman, H. S. (ed.), The Oxford handbook of health psychology (pp. 438-476). Oxford University Press.



Complementarios

Alves de Lima, A. (2003). ¿Cómo comunicar malas noticias a nuestros pacientes y no morir en el intento? Rev. argent. cardiol, 1(3), 217-220. I

Andriessen, K., Krysinska, K., Hill, N. T. M., Reifels, L., Robinson, J., Reavley, N. y Pirkis, J. (2019). Effectiveness of interventions for people bereaved through suicide: a systematic review of controlled studies of grief, psychosocial and suicide-related outcomes. BMC psychiatry. 19(1), 1-15.

Avis, K. A., Stroebe, M. y Schut, H. (2021). Stages of Grief Portrayed on the Internet: A Systematic Analysis and Critical Appraisa. Frontiers in psychology, 12, 1-11. I

Bandini, J. (2015). The Medicalization of Bereavement: (Ab)normal Grief in the DSM-5. Death Studies, 39(6), 347-352.

Bristowe, K., Marshall, S. y Harding, R. (2016). The bereavement experiences of lesbian, gay, bisexual and/or trans people who have lost a partner: A systematic review, thematic synthesis and modelling of the literature. Palliative Medicine, 30(8), 730-744.

Cabrera, M. E., Miralles, M. R., Arévalo, S., Irigoyen, A. y Guilgur, M. (2022). Dilemas éticos en el 'buen morir': Cuando los tiempos subjetivos no acompañan los tiempos cronológicos de la enfermedad. Apuntes de Bioética, .5(1), 60-77.

Carr, D., Boerner, K. y Moorman, S. (2020). Bereavement in the Time of Coronavirus: Unprecedented Challenges Demand Novel Interventions. Journal of Aging & Social Policy, 32(4-5), 425-431.

Cassidy, P., Gordo, A., Olza, I., Cassidy, J. (2023). Sedative administration in Spanish hospitals in the context of perinatal loss: findings from a mixed-methods study. Health sociology review, 32(2), 228-244.

Chan, D., Livingston, G., Jones, L. y Sampson, E.L. (2013). Grief reactions in dementia carers: a systematic review. International Journal of Geriatric Psychiatry, 28(1), 1-17.

Dehpour, T. y Koffman, J. (2023). Assessment of anticipatory grief in informal caregivers of dependants with dementia: a systematic review. Aging & mental health, .27(1).

Díaz, P. (2016). Hablemos de duelo. Manual práctico para abordar la muerte con ninos y adolescentes. Fundación MLC. https://www.fundacionmlc.org/descarga-aqui-guia-duelo

García-Llana, H., Coca, C. y Mateo, D. ( 2015). Atención psicológica a pacientes con enfermedad crónica avanzada. En Gómez-Batiste, X., et al. (eds.), Manual de atención integral de personas con enfermedades crónicas avanzadas: aspectos generales (pp. 105-112 ). Elsevier.

González-Barboteo, J. y Gil, M. F. (2015). La comunicación en los pacientes con enfermedad crónica avanzada. En Gómez-Batiste, X., et al. (eds.), Manual de atención integral de personas con enfermedades crónicas avanzadas:aspectos generales (pp. 83-91). Elsevier.

Gravesen, J.D. y Birkelund, R. (2021). The discursive transformation of grief throughout history. Nursing philosophy, 22(3), 1-10.

Hernández, M., Lorenzo, R., Catádel, E., Lópeza, A., Martino, R., Madero, L. y Pérez, A. (2009). Hablar de la muerte al final de la vida: el niño con cáncer en fase terminal Anales de pediatría, 71(5), 419-426.

Iglewicz, A., Shear, M.K., Reynolds, C.F., Simon, N., Lebowitz, B. y Zisook, S. (2020). Complicated grief therapy for clinicians: An evidence-based protocol for mental health practice. A: Depression and anxiety, .37(1), 90-98.

Kofod, E. H. (2017). From Morality to Pathology: A Brief Historization of Contemporary Western Grief Practices and Understandings. Nordic Psychology. 69(1), 47-60.

Neimeyer, R. (2019). La reconstrucción de significado y la experiencia de la pérdida. En Aprender de la pérdida: una guía para afrontar el duelo (pp. 123-140). Paidós.

Payás, A. (2014). Apéndice: Palabras que ayudan. Palabras que no ayudan. En El mensaje de las lágrimas. Una guía para superar la pérdida de un ser querido (pp. 240-243). Paidós.

Payás, A. (2021). Atención al duelo por Covid-19. FUOC. https://www.youtube.com/watch?v=KxlDbLoHTxs&t=4565s

Rodríguez-Salvador, J. (2005). La comunicación de las malas noticias. En Astudillo, W. ; Casado da Rocha, A. ; Mendinueta, A. (eds.), Alivio de las situaciones difíciles y del sufrimiento en la terminalidad (pp. 27-43). Sociedad Vasca de Cuidados Paliativos..

Schneck, N. ,Tu, T., Bonanno, G, A., Shear, M. K., Sajda, P., y Mann, J. J . (2019). Self-generated Unconscious Processing of Loss Linked to Less Severe Grieving. Biological psychiatry: cognitive neuroscience and neuroimaging, 4(3),. 271-279.

Shear, M. K., Muldberg, S. y Periyakoil, V. (2017). Supporting patients who are bereaved. BMJ, 358(8113), 1-5.

Singer, J., Roberts, K. E., McLean, E., Fadalla, C., Coats, T., Rogers, M., Wilson, M. K., Godwin, K. y Lichtenthal, W. G. (2022). An examination and proposed definitions of family members¿ grief prior to the death of individuals with a life-limiting illness: A systematic review. Palliative Medicine, .36(4), 581-608.





Amunt

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.
 

Amunt