|
||||||||||||||||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Coneixements previs Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | ||||||||||||||||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | ||||||||||||||||||
Història de l'Educació Social és una assignatura que beu de diferents fonts i se sustenta en diferents enfocaments. Tal i com s'apunta en el mòdul que enceta els materials didàctics els enfocaments historiogràfics són diversos i a voltes extrauen conclusions que poden resultar contradictòries. Es poden recolzar en plantejaments filosòfics, antropològics, sociològics i psicològics diversos. Algunes de les diferents perspectives existents són presents als continguts de l'assignatura. El que cal a l'hora de plantejar-se el seu estudi és, sobretot, tenir una actitud de no deixar-se portar pels prejudicis i idees prèvies de cadascú i llegir, pensar i concloure sempre de manera argumentada i justificant les afirmacions que elaboreu en els vostres treballs de l'assignatura.
La Història és la narració dels fets realitzats per l'home en el temps passat. El que pretén l'assignatura és mostrar a l'estudiant una varietat de mirades a diferents esdeveniments passats a partir dels quals entendre alguns dels elements històrics que han configurat, en part, allò que actualment denominem Educació Social. Es tracta, doncs, d'estudiar el passat de les accions socioeducatives per a comprendre, sempre de manera incompleta i inacabada, l'educació social del present. |
||||||||||||||||||
L'assignatura Història de l'Educació Social serveix de fonament històric per entendre diferents perspectives que engloben la tasca concreta de l'Educador Social, però també algunes perspectives més àmplies com són la mirada antropològica (Antropologia pedagògica), la mirada sociopedagògica (Pedagogia social), la mirada teòrica (Teoria de l'educació), la mirada cultural (Educació intercultural), i un llarg etc. Forma part del conjunt d'assignatures d'un mòdul més ampli que fa referència als Fonaments Teòrics de l'Educació i que, a banda de les assignatures esmentades, hi trobem Ética aplicada a l'educació social, Serveis socials, Introducció a les Ciències Socials, Globalització i moviments migratoris, Sociologia de l'exclusió, Psicologia social i Psicologia del desenvolupament. |
||||||||||||||||||
Tot i que no és obligatori, és recomanable haver cursat l'assignatura Pedagogia social. |
||||||||||||||||||
Competències:
Objectius
|
||||||||||||||||||
Mòdul 1: Fonaments històrics de l'educació social: el sentit de la història Mòdul 2: Compassió, pietat, hospitalitat. Fonaments històrics i antropològics de l'educació social Mòdul 3: Tancament, reclusió i reinserció social (XVI-XX) Mòdul 4: La mirada mèdica i psicològica a l'educació social Mòdul 5: Educació popular i món obrer Mòdul 6: L'educació social a Europa en el període d'entreguerres: 1914-1950 Mòdul 7: Assistència social i acció socioeducativa en el franquisme Mòdul 8: La Junta de Protecció a la Infància de Barcelona Mòdul 9: El naixement del treball comunitari Mòdul 10: Una genealogia de l'educació social (1969-2009): formar, deformar i transformar l'Educació Social Mòdul 11: Globalització i educació social Mòdul 12: El taller d'història de l'educació social |
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació. Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa. Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica. Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament. El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular. Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC. En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis. Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula. |
||||||||||||||||||
|