|
||||||||||||||||||||||||||||||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Coneixements previs Informació prèvia a la matrícula Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport Metodologia Informació sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació Avaluació continuada Avaluació final Feedback | ||||||||||||||||||||||||||||||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | ||||||||||||||||||||||||||||||||
El català en el trànsit de l’Antic Règim a la modernitat: canvis sociolingüístics i ideològicsA grans trets, s’acostuma a distingir dues grans etapes en la història sociolingüística de les llengües europees. Hi ha un primer període que va des de la baixa edat mitjana –quan les llengües vulgars comencen a disputar al llatí la presència en l’escriptura i cada cop més contextos formals— fins a les revolucions liberals dels segles XVIII i XIX. És el període que podem considerar d’Antic Règim. El segon període comença justament amb aquestes revolucions i la instauració, com a model fonamental d’organització política, de l’estat nació modern. Aquest canvi, que autors com Daniel Baggioni (1997) han considerat una autèntica “revolució ecolingüística”, té conseqüències importants pel que fa a la configuració de la realitat sociolingüística europea.
Les característiques principals d’aquesta revolució són la creació de les “llengües nacionals” i la conversió d’aquestes llengües en elements polítics de cohesió i identitat de les noves nacions naixents, i per tant la difusió massiva i horitzontal en totes les capes de la societat a través de mitjans com l’escolarització, la premsa escrita, la literatura o el teatre. Tot i que el català no formés part plenament d’aquesta revolució ecolingüística —no va esdevenir la llengua “nacional” de cap estat nació europeu al segle XIX—, va viure alguns dels processos que caracteritzaren aquesta revolució. A més a més, l’assumpció primer del projecte nacional espanyol —defensat, fins i tot, en català— i, a conseqüència d’això, de l’espanyol com a llengua nacional a Espanya (i del francès a França) van modificar per sempre la fesomia sociolingüística de la catalanofonia.
En aquest seminari estudiarem precisament com es va produir el canvi de les ideologies lingüístiques pròpies de l’Antic Règim a les ideologies pròpies de la modernitat liberal, és a dir, estudiarem com es va produir aquesta revolució ecolingüística. Prestarem una atenció especial al català, i sobretot a les ideologies lingüístiques anteriors a la Renaixença i al Catalanisme, i ens fixarem en les particularitats que expliquen per què, encara avui, és la menys minoritzada de les llengües minoritzades europees sense estat. També farem referència, quan calgui, a altres realitats sociolingüístiques europees. Combinarem la lectura de textos d’època amb textos de bibliografia secundària, i reflexionarem sobre les causes i, sobretot, les conseqüències sociolingüístiques d’aquests fets. |
||||||||||||||||||||||||||||||||
El Seminari d'Estudis Catalans d'aquest semestre pretén aprofundir en els coneixements d'història de la llengua i de sociolingüística, i oferir una panoràmica actualitzada de l'estat de la recerca en la intersecció entre aquestes dues disciplines quant a l'estudi del segle XIX. |
||||||||||||||||||||||||||||||||
Les competències que promou el curs busquen que tothom aprenguir exercir un distanciament i avaluació conceptuals en general, facultats especialment necessàries en entorns acadèmics i activitats associades com la crítica literària, el periodisme o la política. Amb tot, també es desenvolupa el sentit d'historicitat de les nostres creences, que és pertinent a la pràctica de qualsevol professió, especialment les relacionades amb l'ús i ensenyament de les llengües. |
||||||||||||||||||||||||||||||||
Per cursar aquesta assignatura és recomanable haver cursat Història de la llengua catalana. Pot ser útil haver cursat Orígens i evolució de la llengua catalana i Sociolingüística. |
||||||||||||||||||||||||||||||||
Aquesta és una assignatura obligatòria de 6 crèdits ECTS del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC. Es recomana de cursar-la passat l'equador del grau quan l'estudiant ja tingui superats almenys 150 crèdits. |
||||||||||||||||||||||||||||||||
COMPETÈNCIES Competències bàsiques i generals
Competències transversals
Competències específiques
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
Bloc 1. La llengua i el naixement de la nació moderna Bloc 2. La consciència lingüística entre l’Antic Règim i la nova societat liberal. El cas català. Bloc 3. Lectura i anàlisi de fonts primàries. Estudi de cas |
||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
Fonamentalment, els dos primers blocs del Seminari d'estudis catalans d'aquest semestre consisteixen a llegir i interpretar textos bibliogràfics. Per això, a cada bloc hi ha unes lectures obligatòries, i unes lectures complementàries que amplien el coneixement dels diferents aspectes que es tracten al llarg del semestre. El bloc 3 consisteix a llegir i comentar, amb la metodologia que s'haurà vist en el seminari, fonts primàries d'època. Complementàriament a les fonts primàries, s'ofereixen recursos de suport i ampliació específics. | ||||||||||||||||||||||||||||||||
La metodologia d'aquesta edició del Seminari d'estudis catalans es basa fonamentalment en la lectura i la reflexió raonada de textos bibliogràfics i de fonts primàries. El guiatge del professor col·laborador, així com la participació en fòrums i debats d'aula, són fonamentals per seguir amb èxit el curs. | ||||||||||||||||||||||||||||||||
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació. Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa. Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica. Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament. El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular. Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC. En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis. Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula. |
||||||||||||||||||||||||||||||||
Ponderació de les qualificacions
Opció per superar l'assignatura: AC
Nota final d'assignatura: AC |
||||||||||||||||||||||||||||||||
Aquesta assignatura només es pot aprovar seguint l'avaluació continuada (AC). L'avaluació continuada consta de tres reptes o proves, cada una dels quals correspon a un dels blocs de l'assignatura. Repte 1. Debat participatiu en el fòrum, i lliurament d'un informe raonat de conclusions (35 %) Repte 2. Redacció d'un article acadèmic i divulgatiu (25 %) Repte 3. Anàlisi i comentari de dues fonts primàries (gramaticals o periodístiques) (40 %) Aquesta assignatura no té Prova de Síntesi (PS). El plagi acadèmic es dona de dues maneres bàsiques:
Des de la nostra titulació, treballem per prevenir aquesta pràctica fraudulenta de dues maneres: D'una banda, informant i formant més bé els nostres estudiants sobre la correcta citació de les fonts i sobre el que s'ha de considerar plagi i el que no. Aquesta és una competència inclosa en diverses matèries, que es treballa i s'avalua específicament al llarg del grau. Aquí us passem els enllaços a alguns materials sobre el tema que us poden ajudar a evitar el plagi i a citar correctament:
D'altra banda, deixant clar que aquesta conducta, si és detectada, comporta conseqüències en l'avaluació de l'estudiant i també en el seu expedient atès que el fet queda registrat i la reincidència es considera un agreujant, tal com recull l'apartat "Indicacions sobre l'avaluació a la UOC" d'aquest pla docent. Finalment, cal tenir molt en compte que en el cas que dos treballs d'estudiants diferents, en una mateixa assignatura i semestre, presentin coincidències suficients per deduir que l'un és còpia de l'altre, es consideren els dos com a plagiats, independentment de quin pugui ser-ne l'original. Per tant, és indispensable que els estudiants que vulguin elaborar conjuntament algun treball o pràctica, obtinguin prèviament el consentiment del professor. |
||||||||||||||||||||||||||||||||
Aquesta assignatura no té prova d'avaluació final, atès que només es pot superar mitjançant l'Avaluació Continuada. Vegeu a "Avaluació continuada" els criteris d'avaluació. |
||||||||||||||||||||||||||||||||
Acció de consultoria. |