La identitat catalana en els seus textos Codi:  07.529    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Qui som? Totes les cultures, i la catalana no n'és una excepció, s'han plantejat aquesta pregunta a partir de la modernitat, que comporta enormes transformacions socials i culturals. En el cas català, les circumstàncies històriques i polítiques han donat peu a una rica i profunda reflexió sobre la identitat col·lectiva -sobre qui som, com som i de quina manera ens projectem cap a futur- que s'ha traduït en una cabdal producció assagística dins la literatura catalana. En aquesta assignatura explorarem les maneres com alguns textos assagístics han contribuït a construir o problematitzar la identitat catalana, tant pel que fa al conjunt de la comunitat cultural com als diferents territoris que la componen. Hi treballarem els principals aspectes teòrics dels conceptes d'identitat i nació, resseguirem les diferents etapes històriques en la construcció de la identitat catalana moderna, examinarem les interseccions entre la nació i altres formes d'identitat com ara el gènere i la sexualitat i reflexionarem com s'ha abordat la qüestió de l'alteritat a partir de l'impacte de la immigració. 

Amunt

La identitat catalana en els seus textos forma part de la matèria d'Estudis Culturals del grau de Llengua i Literatura Catalanes. Té assignats 6 crèdits ECTS, equivalents a una càrrega lectiva de 150 hores. És una assignatura optativa, i forma part de la menció social i cultural del grau.

Amunt

Moltes professions han estat des de sempre relacionades amb la literatura i la cultura. Més enllà de la recerca i de les professions estrictament educatives, basades en la transmissió i la pedagogia de la literatura, s'obren nous camins en els mons editorial (des de la coordinació, elaboració, estructuració i revisió de textos fins a la seva correcció o traducció), periodístic (col·laboracions literàries, crítiques, pàgines culturals, etc.), administratiu (organització de certàmens culturals, organització i comissariat d'exposicions), publicitari, etc.

Tenint en compte que els principals actius necessaris per a la inserció laboral de l'especialista en estudis catalans (llengua, literatura i cultura) són una sòlida formació teòrica en llengua i literatura, la capacitació per treballar amb eines informàtiques, un alt nivell de competència en la construcció de textos, la facilitat per treballar en equip i la capacitat d'aprenentatge continu i d'adaptació a les noves situacions i necessitats, l'assignatura La identitat catalana en els seus textos en particular i els estudis de Llengua i Literatura Catalanes en general ajuda a fornir els estudiants de molts d'aquests recursos tan valuosos.

A aquests coneixements i habilitats, a més, cal sumar-los també el bagatge cultural que donen l'hàbit i el gust per la lectura, l'aptitud per al pensament abstracte, la capacitat de comprensió i d'expressió oral i escrita, la capacitat analítica i crítica, etc. que són necessàries en moltes professions dels nostres dies.

Amunt

Aquesta assignatura no pressuposa coneixements previs, però el vostre rendiment serà millor si heu assimilat els continguts de Literatura catalana: Societat i cultura (prèviament anomenada  Literatura, cultura i societat a Catalunya).

Amunt

Per cursar aquesta assignatura es recomana haver superat Literatura catalana: Societat i cultura (prèviament anomenada Literatura, cultura i societat a Catalunya).

Amunt

En l'assignatura La identitat catalana en els seus textos esperem que assolireu les següents competències i objectius d'aprenentatge del grau de Llengua i Literatura Catalanes:


Competències especifiques

CE 2. Establiment de relacions entre coneixements i models teòrics dintre i fora de la disciplina

  • 2.4 Conèixer els principals corrents de pensament de les ciències humanes i socials, i les principals teories crítiques i culturals amb una consciència de la seva evolució dintre de contextos culturals específics.

CE 9. Relació dels textos literaris amb la seva realitat social i cultural

  • 9.3  Entendre com els textos participen en els processos de construcció d'identitat en la cultura catalana.

CE 13. Comprensió i anàlisi de la relació entre cultura i identitat

  • 13.3. Comprendre i analitzar els processos de construcció de les identitats mitjançant la cultura, i els contenciosos simbòlics que impliquen aquests processos.
  • 13.4. Comprendre i analitzar la relació entre discurs, cultura i identitat.
  • 13.5. Comprendre i analitzar els contextos de construcció de la identitat en la cultura catalana.

CE 14. Comprensió i anàlisi del paper de la cultura en la dinàmica de la societat catalana

  • 14.4. Comprendre i analitzar els processos de reproducció cultural.
  • 14.6. Comprendre i analitzar els processos de dominació i resistència en la cultura i els seus efectes en la producció i recepció de significats culturals.
  • 14.8. Comprendre que la posició social dels individus, les desigualtats d'accés a les diferents formes de capital i el paper de les institucions intervenen en els processos de reproducció cultural, de dominació i resistència, i d'intercanvi, distribució i recepció de la cultura, com també en la creació de significats culturals.
  • 14.9. Comprendre i analitzar la dimensió espacial (local/nacional/global, moviments demogràfics, construcció i representació de l'espai, etc.) dels processos de reproducció cultural, de dominació i resistència, d'intercanvi, distribució i recepció de la cultura, i de creació de significats culturals.

CE 15. Anàlisi crítica de textos, productes i pràctiques culturals

  • 15.3. Analitzar com els textos literaris i audiovisuals i altres productes culturals reflecteixen, influeixen i participen en els processos de construcció de la subjectivitat i la identitat, especialment pel que fa al gènere, la sexualitat, la nació o la classe.
  • 15.4. Analitzar les formes en què els textos literaris i audiovisuals i altres productes culturals són un efecte i participen de les relacions de poder i de les lluites ideològiques per l'hegemonia.
  • 15.6. Analitzar els diferents tipus de textos i productes a partir d'una comprensió dels processos narratius, gèneres i maneres de representació que intervenen en la seva creació o producció. 

Competències transversals

CT 5. Resolució de problemes i formulació de preguntes

  • 5.2. Formular preguntes de recerca adequades als objectes estudiats, i aplicar de manera crítica mètodes, marcs conceptuals i recursos apropiats per a explorar i respondre les preguntes.

CT 8. Actualització permanent i adaptació a noves situacions

  • 8.2. Aprendre i actualitzar-se permanentment a partir de la reflexió sobre el propi aprenentatge i en funció de les pròpies necessitats personals i professionals, presents i futures. 

Amunt

Hem organitzat els continguts d'aquesta assignatura en cinc blocs: una introducció teòrica seguida de quatre parts en què es treballen diversos períodes i dimensions de la identitat, a partir de l’anàlisi dels principals textos assagístics catalans en què s’aborda la identitat catalana. Començarem analitzant la formulació de grans projectes de construcció nacional a partir del segle XIX fins a la Guerra Civil, i seguirem amb la ruptura que suposa el règim franquista, que dona peu a un intens procés introspectiu de redefinició de la identitat nacional als diferents territoris que componen la comunitat cultural catalana. A continuació veurem com en la postmodernitat es qüestiona la mateixa idea d’identitat nacional, es transita cap al sobiranisme i la catalanitat es vincula a la desconstrucció de la identitat que promouen discursos com el feminisme o la teoria queer. Finalment, explorarem la relació entre identitat i alteritat en els principals assaigs que reflexionen sobre la immigració a Catalunya. Entre els autors que analitzarem hi ha els següents: Enric Prat de la Riba, Jaume Vicens Vives, Joan Fuster, Josep Melià, Josep Ferrater Mora, Isabel-Clara Simó, Xavier Rubert de Ventós, Francesc Candel o Najat El Hachmi.

Cada bloc consisteix en l'estudi i discussió de textos teòrics i assaigs catalans que us oferiran una visió general sobre la complexitat del procés de construcció de la identitat nacional catalana a través d’aquests textos. Tant les lectures com les activitats que us proposem estan enfocades perquè, tot qüestionant-vos nocions preconcebudes, arribeu a una nova percepció de la complexitat de la qüestió de la identitat en qualsevol de les seves formes i expressions. L’assignatura, d’altra banda, també us proporciona una oportunitat per treballar el gènere literari de l’assaig.

Els blocs en què s’estructura aquesta assignatura són els següents:

  1. Introducció: Com estudiem les identitats?
  2. Els grans projectes de construcció nacional: La modernitat exultant
  3. Crisi i reconstrucció de la modernitat: Qui som?
  4. Postmodernitat: Identitats líquides
  5. La diferència i l'alteritat

Els materials d'aprenentatge de l'assignatura consisteixen en un dossier de lectures que segueix el mateix esquema i que està, doncs, organitzat en cinc blocs. El dossier amb les lectures obligatòries es troba a l'aula virtual (Materials i fonts d'informació) i consisteix en un recull de textos teòrics i analítics precedits d'una introducció a càrrec d’Ernest Carranza. Us aconsellem que llegiu els articles del recull tenint sempre ben present la introducció d’Ernest Carranza, ja que el seu text us ajudarà no només a contextualitzar millor les lectures seleccionades, sinó també a tenir una visió de conjunt de la nostra assignatura. 

Amunt

Les citacions i referències bibliogràfiques en el treball acadèmic Web
Seleccionar, recollir, organitzar i elaborar la informació escrita PDF
Ús no sexista de la llengua Web

Amunt

Els continguts d'aquesta assignatura es transmeten a l'estudiant mitjançant uns recursos d'aprenentatge disponibles a l'aula, i que són els següents:

Bloc 1: Introducció

  • Hall, Stuart (2003 [1996]). "Introducción: ¿quién necesita 'identidad'?", a Cuestiones de identidad cultural, editat per Stuart Hall y Paul Du Gay, traduït per Horacio Pons, Buenos Aires: Amorrortu Editores, pp. 13-39.
  • Guibernau, Montserrat (2010). "Capítol primer. Què és la identitat nacional", a La identitat de les nacions, traducció de M. Lluïsa Parés, Barcelona: Dèria, pp. 35-74.
  • Castells, Manuel (2003). "Capítol 1: Paradisos comunals: identitats i sentit en la societat xarxa", a L'era de la informació: economia, societat i cultura, volum 2 (El poder de la identitat), traduït per Marta García Madera, Barcelona: Editorial UOC, pp. 29-36. 
  • Badiou, Alain (2006). "La potencia de lo abierto: Universalismo, diferencia e igualdad", transcripció de la ponència al congrés La potencia de lo abierto: universalismo, ciudadanía y emancipación (II), traduït per Juan Mari Mendizabal i Mercedes Camblor, Donostia: Arteleku.

Bloc 2: Els grans projectes de construcció nacional: La modernitat exultant


Textos teòrics

  • Anderson, Benedict (2005). Comunitats imaginades: Reflexions sobre l'origen i la propagació del nacionalisme, traduït per M. Àngels Giménez, Catarroja: Afers, pp. 19-26, 27-30, 40-45, 51-67.
  • Gellner, Ernest. "Definiciones" i "La sociedad industrial", a Naciones y nacionalismo, traduït per Javier Setó, Madrid: Alianza, 1988 (1983), pp. 13-20, 35-57.
  • Guibernau, Montserrat (1999). "Estat i nació", a Nacions sense estat: Nacionalisme i diversitat en l'era global, traducció de M. Lluïsa Parés, pp. 29-58. Barcelona: Columna. 
  • Hobsbawm, Eric (1988 [1983]). "L'invent de les tradicions", a L'invent de la tradició, editat per Eric Hobsbawm i Terence Ranger, traduït per Mercè Coll i Hortènsia Curell, Vic: Eumo, pp. 13-25.

Lectures primàries

  • Prat de la Riba, Enric (1990 [1906]). La nacionalitat catalana. Pàgs. 41-50 ("La gènesi del nacionalisme"); 84-85 ("La idea de nacionalitat"); 95-105 ("El nacionalisme polític"); 115-118 ("Acabament"). Tercera edició. Barcelona: Edicions 62.
  • AA.DD. (1936). "Missatge als mallorquins", a Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, tom XVIII (1936), editat per Antoni Maria Alcover, pp. 107-111.
  • AA.DD. (1936). "Resposta als catalans", Viquitexts

Bloc 3: Crisi i reconstrucció de la modernitat: qui som?


Textos teòrics:

  • Mira, Joan Francesc (1985). "Pròleg" i "Ídols i tribus", a Crítica de la nació pura: Sobre els símbols, les fronteres i altres assaigs impetuosos. València: Eliseu Climent, pp. 9-38. 
  • Lladonosa, Mariona (2013). "Catalanitat(s) als Països Catalans". Mirmanda: Revista de cultura, 8, pp. 10-23.
  • Jeffrey Alexander (2017), "Trauma cultural e identidad colectiva", a La creatividad social: Narrativas de un concepto actual, editat per Celso Sánchez Capdequí, Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas, pp. 315-343.

Lectures primàries: 

  • Vicens Vives, Jaume (2013 [1960]). Notícia de Catalunya. Barcelona: Edicions 62.
  • Fuster, Joan (2010 [1962]). "Introducció", "La dualitat insoluble" i "Provincianisme i provincialisme", a Nosaltres, els valencians, Barcelona: labutxaca, pp. 11-22, 121-130, 243-252. 
  • Melià, Josep (1990 [1977])."El fet nacional illenc", "Una reflexió política", a La nació dels mallorquins, Palma: Editorial Moll, pp. 228-239, 295-302.  

Bloc 4: Postmodernitat: Identitats líquides


Textos teòrics:

  • Zygmunt Bauman (2011). "De peregrino a turista, o una breve historia de la identidad", a Stuart Hall y Paul Du Gay, eds., Cuestiones de identidad cultural, Buenos Aires: Amorrortu Editores, pp. 40-68.
  • Zygmunt Bauman (2017 [2000]). "Prólogo: Acerca de lo moderno y lo líquido", a Modernidad líquida, México: Fondo de Cultura Económica, pp. 7-22.
  • Maestre, Antoni (2019). "Repensar els estudis catalans des de la teoria queer", dins: Cristina Martínez Tejero i Santiago Pérez Isasi, eds., Perspetivas críticas sobre os estudos ibéricos. Venècia: Edizioni Ca'Foscari, 2019. p. 175-199. 
  • Anne McClintock (1993). "Family Feuds: Gender, Nationalism and the Family". Feminist Review, 44, pp. 61-67.
  • Montserrat Palau (2010). "La ben plantada colonitzada: dones i qüestió nacional catalana". Anuari de l'Agrupació Borrianenca de Cultura: revista de recerca humanística i científica, 21, p. 79-92.

Lectures primàries:

  • Xavier Rubert de Ventós (2014). Catalunya: De la identitat a la independència. Barcelona:Grup 62 (fragments)
  • Maria Aurèlia Capmany (2000 [1976]). "Contra qui lluita la dona?", a El llarg viatge de les dones: Feminisme a Catalunya, Barcelona: Edicions 62, pp. 217-220.
  • Isabel-Clara Simó (2000). Carta al meu nét: Sobre el nacionalisme, Barcelona: Columna (fragments).
  • Joan-Pau Jordà et al. (2016). "Paraules preliminars" i "El debat", a Somnis compartits: La identitat mallorquina a debat, Palma: Documenta Balear, pp. 13-15 i 105-122. 
  • Antoni Rico (2013). No tots els mals vénen d'Almansa, Lleida: El Jonc, pp. 23-32 i 91-98

Bloc 5: La diferència i l'alteritat


Textos teòrics:

  • Salvador Cardús (2009). Tres metàfores per pensar un país amb futur: Discurs de recepció com a membre numerari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
  • Salvador Cardús (2007). "La immigració com a lloc de memòria nacional", Ausa, 23: 159, pp. 7-13.
  • Stewart King (2005). Escribir la catalanidad: Lengua e identidades culturales en la narrativa contemporánea de Cataluña. Pàgines 1-7 (Introducció). Rochester: Támesis. 
  • Andreu Domingo (2014). Catalunya al mirall de la immigració: Demografia i identitat nacional. Barcelona: L'Avenç, pp. 9-16; 307-316.

Lectures primàries: 

  • El Hachmi, Najat (2004). Jo també soc catalana (fragments). Barcelona: Columna.
  • Francesc Candel (2010 [1964]). Els altres catalans, edició no censurada a càrrec de Jordi Amat, Barcelona: Edicions 62.

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt