| Ètica professional i legislació | Codi: 20.830 : 3 |
L'assignatura d'Ètica professional i legislació pertany al conjunt d'assignatures obligatòries del Mòdul 4. La intervenció logopèdica. Concretament, a la matèria d'Ètica.
L'ètica acompanya qualsevol decisió que hàgim de prendre en l'exercici de la nostra professió com a logopedes.
No són necessaris coneixements previs.
Aquesta assignatura té un examen obligatori en línia com a prova d'avaluació final (PS).
Model d'avaluació:
Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l'avaluació continuada (AC) i una prova de síntesi (PS). La nota final de l'assignatura serà la resultant de la ponderació percentual de la nota obtinguda de l'AC (70%) i la PS (30%).
Competències generals, bàsiques i transversals
CG3. Interactuar amb d'altres persones amb empatia, demostrant habilitats en les relacions interpersonals.
CB3 - Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants ( normalment dins la seva àrea d'estudi ) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
CB4 - Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
GT3 - Interactuar en contextos globals i internacionals per identificar necessitats i noves realitats que permetin transferir el coneixement cap a àmbits de desenvolupament professional actuals o emergents, amb capacitat d'adaptació i d'autodirecció en els processos professionals i d'investigació.
GT5 - Exercir la ciutadania activa i la responsabilitat individual amb compromís amb els valors democràtics, de sostenibilitat i de disseny universal a partir de pràctiques basades en l'aprenentatge, servei i en la inclusió social.
Competències específiques
CE8. Ser capaç de treballar en els entorns escolar, assistencial, sanitari, sociosanitari, així com en equips uniprofessionals i multiprofessionals. Assessorar en l'elaboració i l'execució de polítiques d'atenció, i l'educació sobre temes relacionats amb la prevenció i l'assistència logopèdiques.
CE10. Conèixer els límits de la professió i les seves competències sabent identificar quan és necessari un tractament interdisciplinar o la derivació a un altre professional.
CE22. Incorporar els principis ètics i legals de la professió a la pràctica, integrant els aspectes socials i comunitaris en la presa de decisions.
CE23. Ser capaç d'exercir la professió, respectant l'autonomia del pacient, els seus determinants genètics, demogràfics, culturals i econòmics, aplicant els principis de justícia social i comprenent les implicacions ètiques de la salut en un context mundial en transformació.
Resultats d'aprenentatge
- Actua d'acord amb els aspectes principals del codi deontològic del logopeda reflexionant sobre els límits de la seva actuació i tenint present els drets dels pacients.
- Enumera i explica el codi ètic i deontològic de la logopèdia i comprèn les implicacions ètiques de la salut en un context multicultural.
- Assumeix diferents responsabilitats en el treball individual ocol·laboratiui avalua els resultats obtinguts.
- Analitza èticament situacions d'injustícies i desigualtats i proposa mesures de compensació.
- Recopila i interpreta dades i informacions sobre les que fonamentar les seves conclusions incloent-hi, quan calgui isigui pertinent, la reflexions sobre assumptes d'índole social, científica o ètica en l'àmbit de la logopèdia.
- Comunicar a tot tipus d'audiències (especialitzades o no) de manera clara i precisa coneixements, metodologia, idees, problemes i solucions en l'àmbit de la logopèdia.
UNITAT 1. CONCEPTES GENERALS
Tema 1. Introducció a l'ètica i a la bioètica
1.1 Introducció a la bioètica
1.2 Ètica/ Bioètica / Dret/ Deontologia / Moral
1.3 Evolució i fonamentació de la bioètica
1.4 Àmbits d'interès en la bioètica: Introducció
UNITAT 2. ASPECTES LEGALS
Tema 2. Lleis relacionades amb sanitat
2.1 Lleis: Documents vinculants
2.1.1 Llei General de Sanitat
2.1.2 Llei sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient, i la documentació clínica.
2.1.3 Llei sobre la protecció de dades personals
2.1.4 Llei d'ordenació de les professions sanitàries a Catalunya
2.1 5 Codi penal
2.1.6 Altres lleis: trasplantament d'òrgans, biomèdica, medicament, assaigs clínics, reproducció assistida, embrions, dependència, eutanàsia, etc.
Tema 3. Logopèdia i aspectes ètics-legals
3.1 Responsabilitat civil i penal en logopèdia
3.2 Protecció de dades en l'activitat del logopeda
3.3 Intrusisme i límits professionals
UNITAT 3. ASPECTES ÈTICS BÀSICS
Tema 4. Ètica i professió: deontologia
4.1 Consejo General de Colegios de Logopedas
4.2 Col·legi de Logopedes
4.2.1 Codi deontològic de logopèdia
4.3 Carta de drets i deures de la ciutadania
4.4 Com donar les males notícies
Tema 5. Pràctica clínica i aspectes relacionats amb els pacients
5.1 Procediments de decisió en ètica clínica
5.1.1 Principialisme
5.1.2 Conseqüencialisme
5.1.3 Altres mètodes
5.1.4 Presa de decisions compartida
5.2 Conceptes claus
5.2.1 Autonomia/consentiment per substitució
5.2.2 Capacitat/competència
5.2.3 Consentiment informat
5.2.4 Qualitat de vida
5.2.5 Confidencialitat/intimitat
5.3 Casos clínics
5.4 Comitès d'ètica assistencial (CEA)
5.5 Comitès d'investigació ètica i del medicament (CEIM)
Per a l'estudi de l'assignatura i la realització de les diferents activitats, es disposarà de les eines i materials addicionals següents:
Bioeticaweb (2004). Código de Nuremberg. Recuperat de https://www.bioeticaweb.com/casdigo-de-nuremberg/
Casado, María (Coord.) (1996). Materiales de bioética y derecho. Barcelona: Cedecs, 1996.
Col·legi de Logopedes de Catalunya. Codi d'ètica professional [Internet]. Barcelona: Col·legi de Logopedes de Catalunya; 2003. Recuperat de: https://www.clc.cat/pdf/codi-etic-del-clc/codi_etic_ca.pdf
Coll, M., i Salicrú, J. (Dir.) (2020, maig 4). Valors a l'alça [Vídeo]. Recuperat de https://www.bioeticayderecho.ub.edu/ca/maria-casado-parla-sobre-el-concepte-bioetica-en-el-programa-de-la-xarxa-valors-lalca
Comitè de Bioètica de Catalunya (2003). Guia de recomanacions sobre el consentiment informat. Recuperat de https://hdl.handle.net/11351/2207
Consejo General de Colegios de Logopedas (2014). Recuperat de: https://www.consejologopedas.com/
Fundació Víctor Grífols i Lucas (2015). Fundació Víctor Grífols i Lucas. Recuperat de: https://www.fundaciogrifols.org/ca/web/fundacio/home#
Futuro de la bioética. (2001). Dins F. Abel. Bioética: orígenes, presente y futuro (pp. 195-199). Madrid: Institut Borja de Bioètica: Fundació Mapfre Medicina
García, M. (1999). Planteamiento general de la bioética. Dins A. Couceiro (Ed.). Bioética para clínicos. Madrid: Triacastela
Generalitat de Catalunya (2020). Comitè de Bioètica de Catalunya. Recuperat de: https://canalsalut.gencat.cat/ca/sistema-de-salut/el-sistema-de-salut-de-catalunya/ambits-dactuacio/comite-de-bioetica-de-catalunya/
Generalitat de Catalunya, Departament de Salut i Termcat (2019). Diccionari de bioètica. Recuperat de https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/271/presentacio
Gerència d'Atenció Ciutadana del CatSalut (Coord.) (2015). Carta de drets i deures dels ciutadans en relació amb la salut i l'atencio sanitària. Recuperat de: https://catsalut.gencat.cat/web/.content/minisite/catsalut/ciutadania/drets-deures/carta-drets-deures.pdf
Historia de la bioética (2020, juliol 24). Dins Bioeticawiki. Recuperat de https://www.bioeticawiki.com/Historia_de_la_Bio%C3%A9tica
Instrumento de Ratificación del Convenio para la protección de los derechos humanos y la dignidad del ser humano con respecto a las aplicaciones de la Biología y la Medicina (Convenio relativo a los derechos humanos y la biomedicina), hecho en Oviedo el 4 de abril de 1997. Boletín oficial del Estado, núm 251 § 20638 (1999, octubre 20). Recuperat de https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1999-20638
Jewish Learning Institute (2013). Life in the balance: the case of Nancy Cruzan's. Recuperat de https://www.youtube.com/watch?v=mZO2te-sv3g
Junta de Andalucía, Consejería de Salud (2019). Derechos y deberes de los ciudadanos en servicios sanitarios públicos de Andalucía. Recuperat de https://www.sspa.juntadeandalucia.es/servicioandaluzdesalud/sites/default/files/sincfiles/wsas-media-mediafile_sasdocumento/2019/SAS_DyD_ES.pdf
Ley 14/1986, de 25 de abril, General de Sanidad. Boletín oficial del Estado, núm. 102 § 10499, (1986, abril 29). Recuperat de https://www.boe.es/buscar/pdf/1986/BOE-A-1986-10499-consolidado.pdf
Ley 41/2002, de 14 de noviembre, básica reguladora de la autonomía del paciente y de derechos y obligaciones en materia de información y documentación clínica. Boletín oficial del Estado, núm. 274 § 22188 (2002, novembre 15). Recuperat de https://www.boe.es/eli/es/l/2002/11/14/41/con
Ley 44/2003, de 21 de noviembre, de ordenación de las profesiones sanitarias. Boletín oficial del Estado, núm. 280 § 21340 (2003, novembre 22). Recuperat de https://www.boe.es/buscar/pdf/2003/BOE-A-2003-21340-consolidado.pdf
Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código penal. Boletín oficial del Estado, núm. 281 § 25444 (1995, novembre 24). Recuperat de
https://www.boe.es/buscar/pdf/1995/BOE-A-1995-25444-consolidado.pdf
Ley Orgánica 3/2018, de 5 de diciembre, de Protección de Datos Personales y garantía de los derechos digitales. Boletín oficial del Estado, núm. 294 § 16673 (2018, desembre 6). Recuperat de https://www.boe.es/eli/es/lo/2018/12/05/3
Ley Orgánica 3/2021, de 24 de marzo, de regulación de la eutanasia. Boletín oficial del Estado, núm. 72 § 4628 (2021, març 25). Recuperat de
https://www.boe.es/eli/es/lo/2021/03/24/3
Los orígenes de la bioética. (2001). Dins F. Abel. Bioética: orígenes, presente y futuro (pp. 25-44). Madrid: Institut Borja de Bioètica: Fundació Mapfre Medicina
Los grandes capítulos abiertos de la bioética. (2001). Dins F. Abel. Bioética: orígenes, presente y futuro (pp. 127-137). Madrid: Institut Borja de Bioètica: Fundació Mapfre Medicina
National Commission for the Protection of Human Subjects of Biomedical and Behavioral Research (1979). Informe Belmont: principios y guías éticas para la protección de los sujetos humanos de investigación. Recuperat de https://www.bioeticayderecho.ub.edu/archivos/norm/InformeBelmont.pdf
Oriol-Peregrina, N. (2020). Discernir sobre disfàgia. Bioètica & debat, 26(88), 20-23
Pellegrino, E. (1999). La metamorfosis de la ética médica: una mirada retrospectiva a los últimos treinta años. Dins A. Couceiro (Ed.). Bioética para clínicos. Madrid: Triacastela
Schnabel, J. (Dir.) (2007). La escafandra y la mariposa [DVD]. Paris: Pathé Renn Production
Una visión de conjunto. (2001). Dins F. Abel. Bioética: orígenes, presente y futuro (pp. 11-27). Madrid: Institut Borja de Bioètica: Fundació Mapfre Medicina
Universidad del Desarrollo, Facultad de Medicina i Instituto de Ciencias e Innovación en Medicina (2020). Centro de bioética. Recuperat de https://medicina.udd.cl/centro-bioetica/
Universitat de Barcelona (2020). Observatori de Bioètica i Dret. Recuperat de: https://www.bioeticayderecho.ub.edu/ca
Universitat Ramon Llull (2020). Institut Borja de Bioètica. Recuperat de: https://www.ibbioetica.org/es/#&panell1-2
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Per aprovar l'assignatura has de superar l'avaluació contínua (AC) i fer una prova de síntesi (PS). La qualificació final (QF) de l'assignatura es calcula d'acord amb el següent:
|