|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Consulta de les dades generals Descripció Coneixements previs Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
No és necessari haver cursat cap assignatura prèvia per a cursar l'assignatura Introducció a la Geografia. Malgrat això, és molt convenient que abans d'iniciar les PAC s'hagi realitzat la formació sobre citació i prevenció del plagi que està disponible a les aules de tutoria del Grau d'Història, Geografia i Història de l'Art. Es tracta d'una formació breu (4h) que permet adquirir unes competències bàsiques que es posaran en pràctica al llarg del semestre, per això és fonamental començar l'assignatura havent realitzat aquesta formació. El teu tutor et pot donar més detalls sobre on i com fer-la. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
OBJECTIUS
COMPETÈNCIES
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
MÒDUL DIDÀCTIC 1: UNA APROXIMACIÓ AL CONEIXEMENT GEOGRÀFIC En aquest mòdul introductori es fa una breu aproximació a la disciplina de la geografia per a entendre què fa a l'ensenyament de la geografia, també s'expliquen els temes d'estudi, i la seva aplicabilitat pràctica per a fer a la ciutadania crítica i reflexiva. 1. Una aproximació al coneixement geogràfic MÒDUL DIDÀCTIC 2: LA HISTÒRIA DE LA GEOGRAFIA I LA SEVA INSTITUCIONALITZACIÓ COM A DISCIPLINA CIENTÍFICA La tasca realitzada al llarg de la història des de la geografia pot donar idea de la seva importància. Aquesta activitat inicialment no es troba en l'àmbit acadèmica, tal i com s'entén avui en dia, sinó que es prepara a les corts dels governants, ¡ o bé entre viatgers i comerciants, als monestirs o a les casernes militars. Des de l'antiguitat clàssica s'ha plantejat, d'una manera o d'una altra, la necessitat de presentar i analitzar l'organització dels elements i de les relacions entre les societats i els territoris que exploten i transformen. Amb aquest punt de partida es pot fer una aproximació a les múltiples aportacions de la geografia a partir de l'establiment d'unes etapes i fets rellevants. Passant així per la cultura grega, la tradició geogràfica de la cultura àrab islàmica. No és fins la Il·lustració, amb la fundació de la geografia contemporània quan l'esperit científic en tots els àmbits requereix un reconeixement coincidint amb l'Europa medieval i finalment la geografia del segle xix que busca constituir-se com una disciplina científica. Aquests precedents són l'origen dels corrents del pensament geogràfic dels segles XX i XXI. 1. Era premoderna 2. Era moderna 3. Era postmoderna MÒDUL DIDÀCTIC 3: POBLACIÓ I POBLAMENT Al llarg de la història la societat s'ha anat transformant a partir dels diferents canvis polítics, econòmics, socials i culturals que s'han esdevingut amb el temps. En aquest mòdul s'analitzen aquells aspectes que s'han de tenir en compte per a entendre quina és l'estructura de la població i la seva distribució sobre el territori. Per a fer-ho es tindran en compte les branques de la geografia que estudien la geografia de la població i els paisatges urbans, és a dir, la geografia urbana. 1. La població mundial 2. La distribució de la població al territori: poblamenta i espais urbans i espais rurals MÒDUL DIDÀCTIC 4: GLOBALITZACIÓ I GEOGRAFIA POLÍTICA La Globalització és un fenomen que ha afectat i que està transformant profundament les estructures geogràfiques: d'aquí la importància d'estudiar-ne els orígens del procés, les transformacions i les noves formes que prenen els territoris a principis del tercer mil·lenni. El mòdul es divideix en dos apartats. La primera part se centra en la comprensió de la Globalització com a fenomen integral. La segona part vol fer referència a les transformacions d'exercici del poder en el territori, la geografia política. 1. Globalització 2. Geografia Política MÒDUL DIDÀCTIC 5: ALTERNATIVES AL SISTEMA CAPITALISTA Des de la dècada de 1980 en endavant la societat planteja que el capitalisme com a sistema no és compatible amb els valors democràtics (la igualtat d'oportunitats o la garantia dels drets humans universals), ni econòmics (l'acumulació de riquesa), ni productius (l'explotació laboral i la diferència salarial per gènere) ni tampoc medi ambientals (la contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic). D'aquest fet en sorgeix la pregunta: quines altres noves opcions de sistema hi ha? En aquest mòdul es busquen alternatives. 1. Decreixement 2. Les noves sobiranies 3. Indicadors per a mesurar el desenvolupament |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Els materials són els mòduls de l'assignatura i referències bibliogràfiques complementàries que dónen suport a les PACs : 1. UNA APROXIMACIÓ AL CONEIXEMENT GEOGRÀFIC UNWIN, TIM (1995), "La geografia: construcción social de la disciplina", a El lugar de la geografia. Madrid: Cátedra; pp. 19-42. ORTIZ, ANNA (coord.) BADIA, ANNA; CEBOLLADA, ÀNGEL; MENDIZÀBAL, ENRIC; SOLANA, MIGUEL i VERA, ANA (2011), "Què és la geografia? Una pregunta amb múltiples respostes" a Visions geogràfiques del món. Bellaterra: Servei de publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, Col·lecció materials 222; pp. 15-24. 2. LA HISTÒRIA DE LA GEOGRAFIA I LA SEVA INSTITUCIONALITZACIÓ COM A DISCIPLINA CIENTÍFICA ALBET, A.; GARCIA RAMON, M.D. (1999), "Teoria i mètodes de la geografia regional", Pallarès, M.; Tulla, A.F. (coord.) Geografia regional. Barcelona: Univ. Oberta de Catalunya; pp. 21-62. 3. POBLACIÓ I POBLAMENT Població ARANGO VILA-BELDA, Joaquín (2008), "La población mundial" a ROMERO J. [ed], Geografía Humana. Procesos, riesgos e incertidumbres en un mundo globalizado. Barcelona: Ariel; pp: 275-355. Poblament NEL·LO, Oriol i MUÑOZ, Francesc (2008), "El proceso de urbanización" a ROMERO J. [ed], Geografía Humana. Procesos, riesgos e incertidumbres en un mundo globalizado. Barcelona: Ariel; pp: 57-105 4. GLOBALITZACIÓ I GEOGRAFIA POLÍTICA MÉNDEZ GUTIERREZ DEL VALLE, RICARDO (2011). "La fragmentación del mapa político del mundo" a El nuevo mapa geopolítico del mundo. Valencia: Tirant lo Blanch; 133-176. 5. ALTERNATIVES AL SISTEMA CAPITALISTA BOTEY, JAUME (2014), "Capítol 7. Models Alternatius: cap a una nova societat", a El col·lapse del sistema del sistema: bases per a pensar al nou mil·leni. Barcelona: Col·legi Oficial de Treball Social a Catalunya; pp. 75-85. OLIVERES, ARCADI (2011), "Capítol 7. Cap al món postcrisi", a Aturem la crisi. Les perversions d'un sistema que és possible canviar. Barcelona: Angle editorial; pp. 119-134. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació. Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa. Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica. Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament. El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular. Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC. En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis. Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|