|
||||||||||||||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Coneixements previs Informació prèvia a la matrícula Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | ||||||||||||||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | ||||||||||||||||
L'interès per les desigualtats és un dels elements constituents de les ciències socials des del seu inici, inseparable de l'adveniment de la modernitat. En aquell moment, les desigualtats van passar a veure's com a resultat no de la providència divina sinó de la voluntat i les acciones humanes, i des d'aquest nou punt de vista començà a tenir sentit analitzar i discutir quines desigualtats, quins privilegis hi ha i, també, com es generen i mantenen en el temps. Això és en gran part el que han fet les ciències socials i la sociologia durant dos segles, i el que fem a l'assignatura Estratificació social. A partir de les aportacions dels clàssics i els contemporanis discutirem diferents maneres de pensar i analitzar l'estratificació social i, també, els principals reptes teòrics i empírics que planteja aquesta anàlisi. Per a desplegar una mirada àmplia i passejar per diferents punts que han configurat la comprensió de l’estratificació fins els nostres dies, haurem d'indagar en nombrosos conceptes. Alguns d'ells són conceptes clàssics, com el de classe social; altres són més nous, com el d'interseccionalitat; alguns han entrat en crisi, com el de classes mitjanes; i altres es reconstrueixen constantment com a part de la dinàmica social accelerada en la qual vivim, com el de diversitat. Tots ells, no obstant, tenen en comú que s'han modelat en diferents contextos i èpoques i ens ajuden a pensar, entendre i analitzar les nostres realitats socials. La interpretació dels aspectes estructurals de la nostra vida social indiquen que les posicions que habitem i les relacions que mantenim són desiguals, però analitzar la producció d'aquesta desigualtat no és una tasca fàcil, de manera que en aquesta assignatura tindrem en compte la complexitat dels diagnòstics i l'existència de canvis socials. Per a això estarem alerta a l'actualització dels debats, dels conceptes i de les metodologies, dialogant de forma constant amb els materials i plantejant els dubtes, idees, plantejaments i aplicacions que configurem en l'aprenentatge de l'assignatura. |
||||||||||||||||
Estratificació social és una assignatura obligatòria que introdueix l’estudiant en les eines teòriques i empíriques per pensar i analitzar l’estratificació i les desigualtats socials. És la primera d’una sèrie d’assignatures, totes obligatòries, que després aprofundeixen en aquesta direcció tan central en la disciplina: Estructura social en perspectiva comparada, Canvi social a escala local i global, Gènere i sexualitat, i Etnicitat, migracions i ciutadania. Més enllà d’aquest vincle obvi, i tot i que en realitat entronca amb la majoria de continguts del grau, ja que l’atenció a les desigualtats és una de les senyes d’identitat de la disciplina, té connexions particularment marcades amb la Introducció a la sociologia i les teories sociològiques, tant la clàssica com la contemporània |
||||||||||||||||
No calen coneixements previs per cursar aquesta assignatura. | ||||||||||||||||
Aquesta és una assignatura que demana un compromís innegociable amb el treball a fons dels materials i en fer un petit exercici empíric, que consisteix en fer i analitzar una entrevista. No es recomana, per tant, cursar-la si no es disposa del temps que fixa el seu creditatge: unes 150 hores de treball de l’estudiant, que equivalen a unes 8 hores setmanals aproximadament. | ||||||||||||||||
Al llarg de l'assignatura es proposa treballar una sèrie de materials i desplegar una sèrie d'activitats que volen obtenir, com a objectius d'aprenentatge, els resultats següents:
Així mateix, i guiats pels objectius d'aprenentatge anterior, l'assignatura permet treballar i desenvolupar les competències següents: Competències bàsiques: CB3 - Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants de caire social, científic o ètic Competències generals: CG1- Desenvolupar activitats pròpies de la sociologia de forma eficient, compromesa, creativa i amb un alt nivell d'iniciativa Competències transversals: CT3 - Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant a la pràctica acadèmica com a la professional Competències específiques: CE4 - Aplicar els conceptes que aborden les dinàmiques de reproducció i canvi social lligats a la continuïtat i el dinamisme dels fenòmens socials, amb especial atenció a les formes consolidades i emergents de diferenciació i desigualtat social en les diferents vessants CE6 - Posar en diàleg tradicions sociològiques no occidentals amb el pensament sociològic occidental actual i en relació amb l'anàlisi dels reptes globals actuals |
||||||||||||||||
Els continguts de l'assignatura s'organitzen en 4 Reptes: REPTE 1: Evolució històrica de la desigualtat i de com la pensem En aquest primer repte ens acostem a l'assignatura, prenent consciència de l’aparició i evolució històrica de la desigualtat entre humans, i de l’aparició i evolució històrica del concepte d’estructura social, al qual va associat el d’estratificació social. REPTE 2: Pensaments clàssics sobre l'estructura social En la segona unitat ens centrem en com s'ha abordat l’estratificació social en termes socioeconòmics des del moment fundacional de la sociologia com a disciplina, endinsant-nos en les aportacions clàssiques del pensament social de Marx, Weber i el funcionalisme. REPTE 3: Què és i què passa amb la classe mitjana? Una dels principals conceptes per pensar l'estratificació és el de classe social. Es tracta d'un concepte que ha canviat històricament i que ha encès molts debats, com el que té a veure amb les classes mitjanes. En aquesta unitat farem diferents exercicis que ens situaran en com abordar empíricament l'anàlisi de les classes mitjanes, contribuint així a analitzar la complexitat d'aquesta noció i a entendre les reflexions sorgides entorn de les classes socials i la desigualtat. REPTE 4: Eixos d'estructuració i interseccionalitat. Finalment, al darrer repte complicarem l’anàlisi introduint la confluència de diferents eixos de desigualtat, en el que sovint s’anomena “interseccionalitat”, i la dificultat de pensar l’encaix dels elements simbòlics i materials, això com del que anomenarem dimensions incorporada, institucional i relacional de la desigualtat. Com que es tracta de qüestions molt abstractes, que tot just comencem a treballar a aquestes alçades del Grau, les aterrarem mitjançant la realització i anàlisi d’una entrevista en profunditat. |
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació. Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa. Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica. Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament. El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular. Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC. En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis. Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula. |
||||||||||||||||
|