| Recursos per a l'estudi i la interpretació de l'antiguitat | Codi: M3.701 : 5 |
L'assignatura pretén contextualitzar a l'estudiant en els condicionants físics, econòmics i tecnològics en els quals es desenvolupa les societats en l'antiguitat. La societat grecorromana es configura superant una sèrie de condicionants físics i ecològics a partir d'un major coneixement d'aquest entorn i una sèrie d'aplicacions tecnològiques, que situessin a aquesta societat en una situació avantatjosa respecte a altres cultures contemporànies.
Aquesta millor adaptació a un nínxol ecològic com el del mar Mediterrani genera que la societat grecorromana sofreixi una veritable explosió demogràfica des del segle V aC fins al segle V dC amb una colonització de nous territoris i el desenvolupament de la ciutat com a forma d'organització social espacial. L'estudi d'aquest creixement demogràfic i les característiques de les poblacions és un dels apartats més destacats d'aquesta assignatura per poder entendre alguns esdeveniments històrics de Grècia i Roma.
Per descomptat, aquest creixement en la població va suposar una major producció d'aliments, amb el consegüent major coneixement de les espècies vegetals i animals, així com una intensificació productiva i desenvolupament tècnic. Desenvolupament que comprèn una millora en l'utillatge, en els cicles agrícoles i també en l'obtenció de majors fonts d'energia per a les diferents labors. Un altre important millora serà la conducció d'aigües que permetrà el creixement urbà a unes dimensions com la de Roma amb una població aproximada d'1,5 milions d'habitants.
En aquest context, la societat grecoromana no només tenia grans necessitats de recursos alimentaris, sinó de tot tipus de recursos i objectes manufacturats. Hi ha un desenvolupament de les activitats extractives com la mineria i pedreres, i dels productes manufacturats. Encara que el grau de complexitat d'aquestes manufactures és limitat, existeix un cert avanç tècnic i una certa homogeneïtzació dels processos productius. No es pot parlar d'una indústria mecanitzada similar a la del segle XIX, però si una indústria incipient en àmbits com la metal·lúrgia, ceràmica i construcció.
Alguns d'aquests recursos tant alimentaris com a miners estan limitats a un determinat espai geogràfic, per la qual cosa s'han de transportar als llocs de consum finals. Això significa que la societat grecoromana desenvoluparà una complexa infraestructura de transports (p.i. vies i ports) així com de vehicles per facilitar el moviment de persones i productes per tot el vessant Mediterrani.
L'assignatura s'inclou dins de l'àmbit professional de la història, pedagogia i patrimoni cultural. Es tracta una història de la tecnologia en època antiga que intenta explicar l'adptación humana a diferents nínxols ecològics. Al llarg del curs es reflexionarà sobre els conceptes de "progrés" i "tecnologia", tan contemporanis en la nostra actual societat.
En principi no es requereixen coneixements previs, encara que tindran majors facilitats els llicenciats en història o arqueologia
No es requereix cap informació prèvia
Al final d'aquesta matèria s'espera que l'estudiant sigui capaç de:
- Valorar el grau de coneixement tecnològic de les societats antigues, les seves possibilitats i condicionants
- Combinar la documentació escrita i arqueològica per entendre el marc tecnològic de les societats.
- Entendre el marc cognitiu
Competències bàsiques i generals:
CB2 - Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
CG2: Formular preguntes de recerca adequades als objectes estudiats, a partir de la familiaritat amb l'estat actual dels debats i problemàtiques rellevants en el si de les disciplines humanístiques, i aplicar críticament els mètodes, conceptes, marcs teòrics i recursos apropiats per explorar i respondre les preguntes plantejades
Competències transversals:
CT1: Analitzar i interpretar materials (dades, textos, objectes o imatges) de naturalesa complexa.
CT5: Buscar, seleccionar i processar informació, i gestionar fonts arqueològiques i documentals de manera eficaç i eficient, inclòs l'ús de les TIC.
Competències específiques:
CE3 - Valorar críticament els objectes d'estudi de les disciplines humanístiques així com les idees i els judicis, propis i aliens, sobre aquests objectes, a partir del coneixement dels debats i problemàtiques en el si d'aquestes disciplines.
Introducció - condicionants físics i econòmics de les poblacions en l'antiguitat
a) Poblacions - demografia antiga
Avaluar la demografia en l'antiguitat
Piràmides d'edats - Gènere - Camp i ciutat
Ocupació de l'espai (pressió demogràfica)
b) Tecnologia agrícola i de consum
Agrícola: utillatge, ocupació del territori, cicles productius, espècies
Molí hidràulic i preses
Canalitzacions - tecnologia de l'aigua
c) Tecnologia industrial
Producció metal·lúrgica: mines, extracció
Producció ceràmica: pirotecnología
Material constructiu - pedra
d) Mobilitat i comunicació
Infraestructures: vies i ports
Resistència al moviment - costos i temps (projecte ORBIS)
Correu - Cursus publicum
Aquesta assignatura inclou:
1. PowerPoint per a cadascun dels temes individuals
2. Textos complementaris antics per completar els continguts i les activitats
3. Lectures d'articles d'especialistes de cada tema en pdf
4. Un i-book sobre la Mobilitat a Hispània
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |