|
||||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Coneixements previs Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | ||||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | ||||||
Què és la història intel·lectual? El nostre objectiu en aquesta assignatura serà apropar-nos cap aquesta tendència historiogràfica des de l'Antiguitat i veure, parant atenció en els següents temes: L'intel·lectual al món antic, la importància dels conceptes en la creació del coneixement i la relació entre intel·lectual i societat (intel·lectual i món polític). Posarem èmfasi en el model d'intel·lectual a l'Antiguitat, el sofista, en figures carismàtiques com Sòcrates, en processos intel·lectuals trencadors, potents i transcendents com el mètode d'investigació pragmàtic (historíe) i, finalment, en la relació entre lliurepensament i poder polític. No és, per tant, una història de la historiografia sinó una presa de contacte amb la importància dels conceptes i les idees en la Història de la creació intel·lectual, específicament en l'àmbit grecollatí. Finalment, l'assignatura proposa en última instància la idoneïtat (o no) de parlar d'Història intel·lectual al món antic. És una invitació a endinsar-se en la sala de màquines del coneixement grecollatí. |
||||||
L'assignatura forma part del conjunt d'assignatures optatives del Màster dins l'especialitat 'món grecollatí'. Tot i que en aquesta Història intel·lectual de Grècia i Roma treballarem més els conceptes i no tant els continguts, és recomanable haver cursat abans les assignatures obligatòries 'Institucions polítiques a la Mediterrània antiga' i 'Centre i perifèria al món antic' o bé l'optativa 'Societat grecollatina'. En cap cas s'ha d'interpretar això en un sentit excloent sinó com una recomanació general que, arribat el cas, es pot suplir amb la lectura dels manuals que recomanem més endavant. Per tant, és una assignatura que requereix d'una base mínima però que té un enfocament especial en el camp de les idees i el pensament clàssic. |
||||||
L'assignatura està projectada essencialment a les activitats relacionades amb el món acadèmic i de recerca. D'aquesta forma, el fet de cursar l'assignatura permetrà als alumnes una primera aproximació als intel·lectuals d'època clàssica i als mecanismes de formació del coneixements al món antic. |
||||||
És recomanable haver cursat abans les assignatures obligatòries 'Institucions polítiques a la Mediterrània antiga' i 'Centre i perifèria al món antic' o bé l'optativa 'Societat grecollatina'. |
||||||
En finalitzar aquesta matèria l'estudiant ha de ser capaç de:
Al marge d'aquests objectius generals, l'assignatura cerca complir les següents tasques específiques. Resultats de l'aprenentatge
Integrar en una reflexió personal treballs de diversa orientació historiogràfica i en diversos idiomes. |
||||||
Repte 1: Sòcrates. Un intel·lectual incòmode? Els límits del lliurepensament en l'Atenes Clàssica Aquest primer repte pretén establir què s'entén per intel·lectual al món grecollatí. Si iniciem la reflexió des de la Grècia clàssica (s. V-IV aC) trobem que l'intel·lectual 'modèlic' era aquell que s'havia format amb un gran filòsof, un gran naturalista, un metge famós, en definitiva, algú amb prestigi social degut coneixements. Aquests mestres cobraven un salari als deixebles que, òbviament, formaven part d'una elit social i econòmica interessada a adquirir coneixements i formació per a la vida pública. A la Grècia clàssica aquesta figura rep el nom de 'sofista', el prototip d'intel·lectual antic, el qual va desenvolupar la seva activitat en un context molt concret, la polis. Continguts específics
El repte s'avaluarà després del treball de fonts primàries i secundàries proposat a la descripció/guió. Un cop assimilats els continguts es demanarà un treball escrit i/o un debat moderat pel professor consultor. Repte 2: Naturalesa o divinitat? El gir epistemològic de la història, un cas destudi des de la medicina hipocràtica. Una visió adequada de la història intel·lectual a l'Antiguitat ha de poder establir la relació correcta entre l'individu i el seu context històric, social i cultural. Dit altrament, la creació intel·lectual pot tenir a veure amb l'activitat d'una persona (Sòcrates, Plató, Aristòtil, Arquímedes...) però aquest individu no s'entén sense comprendre els condicionants externs que possibiliten la seva activitat intel·lectual. Per això, en aquest segon repte entrareu en un moment crucial per a la història cultural de l'Antiguitat grecollatina com és el segle V aC. i el desenvolupament d'un mètode per assolir el coneixement, la història, que va suposar una revolució intel·lectual. Lluny de parlar en abstracte de l'il·luminisme grec i d'altres etiquetes pròpies del romanticisme, us traslladem a un lloc concret del món intel·lectual on podreu percebre l'abast d'aquest mètode: la medicina hipocràtica. Per tant, heu d'adoptar la postura d'un metge hipocràtic que té sobre la taula el cas d'una malaltia molt particular que afecta la identitat sexual dels pacients. Per mitjà d'aquest mètode innovador ha de raonar sobre l'origen natural d'aquesta malaltia i confrontar els posicionaments tradicionals que asseguren que es tracta d'un càstig diví. Continguts específics
El mòdul savaluarà mitjançant lelaboració dun treball/sítnesi individual on lestudiant haurà dutilitzar les fonts primàries i secundàries que hem proposat.
Repte 3: Graècia Capta? El món intel·lectual a Roma Aquesta pràctica té l'objectiu de reflexionar sobre la relació entre el món intel·lectual grec i el romà després de la conquesta romana de Grècia (146 aC). A la primera pràctica hem vist l'enfrontament entre lliurepensament i poder polític tractant el cas de Sòcrates. En aquest cas volem obrir un diàleg al voltant de l'adaptació i la recepció de les diferents cultures pel poder romà, partint òbviament del món grec. Per què el món grec? Pareu atenció a un detall indefugible. Com sabem, Roma es va estendre per tota la conca de la Mediterrània, on històricament s'havien establert nombroses cultures. Dins aquesta realitat, algunes regions van ser totalment llatinitzades, sobretot a occident, i altres van mantenir la seva identitat cultural, sobretot a orient. El cas dels grecs és paradigmàtic; en el moment de la seva conquesta la cultura grega era un univers cultural complex i potent, que s'havia estès i era hegemònic a tot l'orient mediterrani aprofitant l'estructura dels regnes hel·lenístics hereus de l'Imperi d'Alexandre. Lluny de ser llatinitzats, els grecs es van convertir en la cultura del coneixement a Roma. Continguts específics
L'avaluació d'aquesta pràctica es dividirà en una síntesi escrita individual on es recullin les respostes a les preguntes/qüestions formulades a l'enunciat i/o una discussió grupal en la forma que proposi el professor consultor de l'assignatura. Repte 4: Què és història intel·lectual? Reflexió teòrica final Aquest darrer repte vol raonar sobre una qüestió fonamental: Què és història intel·lectual? Es tracta d'una disciplina o àrea de coneixement recent per la historiografia actual i amb un encaix al món antic sobre el que caldria reflexionar. Partint de la vostra experiència i trajectòria personal en el marc de l'assignatura, volem saber què penseu del futur d'una història intel·lectual com a disciplina independent dins de la història antiga. Per tant, una qüestió fonamental per iniciar el debat serà respondre a la pregunta següent: Quina idea de la història intel·lectual teníeu abans i després de l'assignatura? Penseu que cal canviar el títol de l'assignatura? La qüestió és delicada :) i, per arribar a conclusions ben raonades, proposem una sèrie d'articles que us poden ajudar a veure els fonaments teòrics del debat. Continguts específics
S'avaluarà el repte a través d'una activitat que arreplegue les idees principals objecte d'estudi, fent una comparativa i reflexionat sobre la conveniència d'adoptar el terme 'Història intel·lectual' al món antic. Es valorarà la qualitat de la reflexió i l'encert per identificar quins són els elements clau del debat. |
||||||
|
||||||
L'assignatura disposa de tres tipus de materials d'aprenentatge:
- Els missatges, documents explicatius i els aclariments que vagi fent el docent mitjançant el taulell de l'aula, on es presentaran els continguts fonamentals de cada un dels tres mòduls, que l'alumne/a haurà d'anar treballant.
- Aquests missatges es complementen amb els Documents acadèmics que estan en accés en format virtual a l'aula, com a recurs, que han de ser treballats per l'alumne/a i que s'aniran explicant de cara a entendre i processar correctament els requeriments de cada una de les PACs en les que es divideix la formació d'aquesta assignatura i que condueixen a l'aprenentatge i assoliment de les competències associades.
-Xarxa, vídeos i altres materials.
Les noticies, novetats i informació relacionada amb possibles activitats culturals complementàries s'aniran penjant al Fòrum de noticies. |
||||||
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació. Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa. Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica. Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament. El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular. Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC. En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis. Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula. |
||||||
|