| Mitologia grecollatina i interpretació històrica | Codi: M3.713 : 5 |
El mite, en la mesura que és un relat tradicional que tracta episodis del passat llegendari de Grècia, té una relació molt estreta amb la història. Els grecs mateixos en varen ser conscients i hi varen recórrer sovint per explicar no només el passat remot de l'Hèl·lada sinó també l'origen de molts dels elements que definien la cultura i la civilització grega de l'Antiguitat.
El mite es troba present en els relats que expliquen la fundació de nombroses ciutats, l'establiment d'institucions polítiques i socials, de cultes i costums locals; fins i tot les famílies importants s'esforcen per remuntar els seus llinatges als herois de l'edat mítica buscant consolidar el seu poder mitjançant la reivindicació d'uns avantpassats il·lustres i de llurs gestes memorables. El mite esdevé així en molts casos l'avantsala de la història, el preludi necessari per cobrir l'espai de relat entre els fets verificables mitjançant un mètode historiogràfic rigorós, i el moment primordial, que es troba fora de tota comprovació contrastable però és als ulls dels grecs necessari i digne de crèdit.
En aquesta assignatura volem reflexionar sobre la pertinença de separar mite i història en dues categories diferenciades quan s'estudia l'Antiguitat clàssica. Ho farem a través de l'anàlisi d'un seguit de casos en què queda manifesta la vigència del relat mític per donar raó del passat més llunyà, sobretot quan es tracta de justificar una realitat present, perquè el mite, en la mesura en què es percebi com a versemblant, pot ser alterat en funció de les necessitats concretes a l'hora de reconstruir un episodi donat del passat llegendari; fins i tot poden conviure diferents versions mítiques contradictòries sobre un mateix fet sense que això suposi aparentment un problema major enllà de la necessitat de prioritzar-ne una d'entre elles. En aquesta variabilitat rau sens dubte la complexitat i alhora la riquesa de la mitologia grecollatina.
Aquesta assignatura forma part del Postgrau en Cultura grecollatina dins del Màster Interuniversitari del Mediterrani Antic.
Els objectius d'aquesta assignatura són particularment útils per a tots aquells estudiants que s'orientin cap a la recerca en l'àmbit de les humanitats, així com en tots els àmbits del món laboral en què es requereixin coneixements aprofundits de la cultura grecollatina i del seu llegat en el món actual, atès que el mite n'és una de les manifestacions encara més visibles.
Aquesta assignatura es concep com una assignatura d'aprofundiment en l'estudi del mite i la seva relació amb la història en l'Antiguitat grecollatina. Es parteix, doncs, de la idea que els estudiants tenen uns coneixements previs dels principals cicles mítics de l'Antiguitat (cicle troià, cicle tebà, gestes dels herois, etc.) que en serviran de marc per a analitzar com explicaven els antics el seu passat llegendari i, sobretot, quin paper atorgaven al mite en la interpretació d'aquest passat llunyà.
Fora bo que els estudiants tinguessin uns coneixements mínims de grec i de llatí, tot i que no són indispensables per poder seguir els continguts de l'assignatura.
Objectius
Els objectius d'aquesta assignatura són els següents:
- Analitzar una selecció de mites, fonamentalment grecs, que varen ser utilitzats per explicar episodis concrets del passat remot de Grècia i Roma.
- Comparar diferents versions d'un mateix episodi del passat remot de Grècia i de Roma.
- Indagar en els motius -polítics, socials, cultuals, etc.- que varen poder generar versions mítiques diferents sobre un mateix fet.
- Fer una valoració crítica de la importància del relat mític en la construcció del passat llegendari de Grècia i Roma.
Competències
- En finalitzar aquesta assignatura l'estudiant ha de ser capaç de:
- Aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinars) [CB2].
- Analitzar i interpretar materials (dades, textos, objectes o imatges) de naturalesa complexa [CT1].
- Identificar i relacionar els models teòrics i conceptuals més rellevants per als debats actuals en el marc de les Ciències de l'Antiguitat, i aplicar-los a l'anàlisi del món mediterrani i de la seva evolució històrica a l'Antiguitat [CE2].
- Identificar, analitzar i posar en relació la importància dels processos de sincretisme cultural i religiós en la construcció del Mediterrani [CE6].
- Ser capaç d'analitzar la naturalesa de la "koiné" mediterrània com a resultat de la comunicació i l'intercanvi entre cultures [CE7].
- Utilitzar el vocabulari tècnic específic d'interpretació i comentari dels textos antics [CE12.].
1.1. Mite i història: dos relats, dues realitats?1.2. Un passat que sempre torna.1.3. Mite i política.
2.1. La guerra de Troia, breu síntesi del mite.2.2. La valoració del mite de Troia en els historiadors antics.2.3. L'ús polític del cicle troià a Grècia i a Roma.
3.1. La colonització grega.3.2. Herois i fundacions.3.3.El culte als herois fundadors
| En un principi fou la Guerra de Troia | Audiovisual |
| Entrevista a Jordi Pàmias i Massana | Audiovisual |
1. Aplicacions informàtiques:
1.1. Tractament de textos en alfabet grec.
1.1a. Per a PC: Baixar Euclides <http://euclides-gp.softonic.com>
1.1b. Per a Mac: Baixar font Titus Cyberbit Unicode <http://titus.fkidg1.unifrankfurt.de/unicode/tituut.asp>
Cal instal·lar a més un mapa de teclat (Keyboard Layout) grec Unicode, e.g. GreekKeys Unicode.
2. Recursos bibliogràfics:
2.1. Diccionaris de grec i llatí on-line:
Grec-francès (Bailly): <http://www.lexilogos.com/grec_ancien_dictionnaire.htm>
Grec-anglès (Liddell & Scott): <http://philolog.us/>
Llatí-francès (Gaffiot): <http://www.lexilogos.com/latin/gaffiot.php>
Llatí-anglès (Lewis & Short): <http://www.perseus.tufts.edu/hopper/resolveform?redirect=true&lang=Latin>
2.2. Diccionaris de l'Antiguitat on-line:
Dictionnaire des Antiquités (Daremberg & Saglio):
<http://dagr.univ-tlse2.fr/sdx/dagr/index.xsp>
Paulys Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft:
<http://de.wikisource.org/wiki/Paulys_Realencyclopädie_der_classischen_Altertumswissenschaft>
Theoi. Greek Mythology
2.3. Col·leccions d'autors grecs i llatins on-line:
Perseus Digital Library:
<http://www.perseus.tufts.edu/hopper/collection?collection=Perseus:collection:Greco-Roman>
The Latin Library: <http://www.thelatinlibrary.com>
Greek and Roman authors on Lacus Curtius:
<http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/home.html>
Internet Archive: <https://archive.org>
The Internet Classics Archive: <http://classics.mit.edu/index.html>
2.4. Col·leccions de textos epigràfics on-line:
Searchable Greek Inscriptions (The Packard Humanities Institute)
<http://epigraphy.packhum.org/inscriptions>
Supplementum Epigraphicum Graecum on-line:
<http://referenceworks.brillonline.com/browse/supplementum-epigraphicum-graecum>
Corpus Inscriptionum Latinarum on-line:
2.5. Repositoris de monedes antigues:
Wildwinds
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |