|
|||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | |||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | |||||
Diu l'historiador Pierre Vilar, en una ja molt clàssica obra de síntesi (Iniciación al vocabulario del análisis histórico, Crítica, Barcelona 1980), que no només cal conèixer el passat per comprendre el present, sinó que cal intentar anar més enllà en la reflexió històrica: només si comprenem el passat podrem conèixer veritablement el present. Aquest serà el tema principal de l'assignatura, conèixer i comprendre les societats del passat greco-romà, i analitzar mitjançant les seves contradiccions i dicotomies el funcionament d'un món clàssic del qual en som en bona part hereus. Aquest és un element important a destacar: aquesta assignatura preveu analitzar els principals fenòmens que caracteritzen les societats antigues occidentals, les de Grècia i Roma, d'una manera transversal, no estrictament cronològica, a partir de les principals dicotomies o fractures que defineixen les poblacions antigues: rics/pobres, ciutadans/no ciutadans, lliures/no lliures, home/dona, etc. Més que definir com eren aquestes comunitats, definir què caracteritzava les diverses formes socials, m'ha semblat més interessant plantejar les situacions contradictòries, dialèctiques, que s'establien entre elles, i d'aquesta manera intentar entendre com eren aquelles comunitats antigues, com evolucionaren històricament, i com ens ajuden a entendre el funcionament general de les comunitats humanes. Aquesta història, però, no és estàtica. Hem de ser conscients que cada nova societat, cada nova generació, reescriu la història des del seu propi present, de manera que la història és sempre una disciplina en canvi, en evolució, i no solament perquè canvien els mètodes de recerca (els progressos de l'arqueologia) i les fonts documentals (noves troballes i lectures), sinó perquè el punt de vista de l'historiador de cada generació -conscientment o inconscientment- també ha canviat, i cada nova generació d'estudiosos, com vosaltres, s'enfronta d'una manera diferent de les mateixes problemàtiques. Cada nova generació busca en el passat respostes a les preguntes que sorgeixen des del seu present, i hi troba respostes diferents. Es per això que he plantejat el curs mitjançant les dicotomies complexes que abans hem esmentat, i que en absolut son excloents, puix és evident que la diferència en riquesa es podia combinar en la diferència en els drets de ciutadania, i això al seu torn en la diferència de gènere. Estudiar les contradiccions és una manera d'estudiar la complexitat de la realitat antiga.
Pel que fa al marc cronològic que pretenem analitzar, des dels inicis del període clàssic, al s. VI aC, fins al principi de la fí al món antic, al IV d.C., és evident que es tracta d'un període molt ampli, i no podem pretendre que al llarg d'aquests mil anys les situacions socials fossin estàtiques. Intentarem, però, que no sigui el fil cronològic el que prevalgui, sinó que d'una manera transversal siguem capaços d'identificar els processos socials més importants, i analitzar-los d'una manera diacrònica però sintètica. Això implica, per exemple, analitzar conjuntament el món grec i el romà, societats força diferents en molts aspectes, però que comparteixen altres elements que ens permeten una anàisi conjunta, més rica en matisos i per tant crec que més interessant. |
|||||
L'assignatura forma part del conjunt d'assignatures optatives del Màster, però és una matèria clau en l'itinerari de l'especialitat del Món Greco-Llatí. Justament, però, com que en aquest itinerari hi ha també l'assignatura d'història intel.lectual de Grècia i Roma, pretenem en aquesta matèria analitzar més els fenómens socials des d'un punt de vista més pràctic, amb casos d'estudi, que no pas a partir de les reflexions més teòriques dels propis autors antics, sens dubte importants, però que aquí veurem només de manera més indirecta. |
|||||
Un dels objectius del màster és el de formar experts amb uns coneixements històrics del món antic que ens permetin comprendre el món que ens envolta i els seus orígens.L'assignatura està projectada essencialment a les activitats relacionades amb el món acadèmic i de recerca. D'aquesta forma, el fet de cursar l'assignatura permetrà als alumnes una aproximació aplicada a la metodologia específica dels estudis sobre el món antic a partir de l'anàlisi de fonts d'informació diverses, que de vegades resulten força complexes d'interpretar, i sobre tot, d'encabir en el seu panorama i context històric-cultural. |
|||||
Els principals objectius i resultats relacionats amb l'assignatura són:
|
|||||
Mòdul 1. Rics i pobres. Dependents/no dependents.
Mòdul 2. Home/Dona. Societat i gènere.
Mòdul 3. Ciutadania i drets.
|
|||||
|
|||||
L'assignatura disposa de tres tipus de materials d'aprenentatge:
|
|||||
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació. Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa. Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica. Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament. El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular. Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC. En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis. Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula. |
|||||
|