|
|||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Coneixements previs Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | |||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | |||||
La Història del Mediterrani en l'Antiguitat, ja des de les primeres relacions d'esdeveniments en l'àmbit Mesopotàmic i l'Egipte faraònic, i de forma més articulada a partir del segle VI aC, es reconstrueix, juntament amb l'arqueologia i altres ciències, a partir de fonts escrites (cuneïformes, jeroglífiques, i posteriorment, amb major intensitat, gregues i llatines). El seu caràcter divers, tant en el seu contingut com en la seva forma de transmissió fins als nostres dies, exigeix que l'historiador tingui en compte una sèrie de coneixements i instruments d'anàlisis mínimes, encara que no sigui un expert filòleg clàssic. Aquest és l'objectiu de la matèria, que es presenta així com instrumental amb una forta càrrega pràctica.
|
|||||
L'assignatura forma part del bloc d'assignatures obligatòries del Màster de la Mediterrània Antiga (UOC-UAB) per als estudiants que trien una orientació investigadora i equival a 5 crèdits ECTS. Es tracta d'una assignatura que, juntament amb l'altra assignatura del bloc (Metodologies qualitatives i fonts d'informació i documentació per la recerca en Història), proporcionarà a l'estudiant una àmplia visió sobre les tècniques que pot utilitzar en l'àmbit de la recerca a l'àrea; també s'ofereix com a optativa. |
|||||
Aquest màster es presenta com una oportunitat per aprofundir en els orígens de la Mediterrània i la seva influència en la nostra societat occidental actual. Cal respondre amb una perspectiva crítica al paper de la Mediterrània antiga al món actual globalitzat i en diversos àmbits de la nostra societat. El coneixement sobre les realitats històriques, socials i culturals de la Mediterrània s'ha convertit en una necessitat emergent en el marc de la nostra societat actual. Un dels principals reptes (social i acadèmic) al món contemporani és la comprensió crítica de la diferència en les seves múltiples manifestacions i l'estudi de l'antiguitat com a factor fonamental de les noves realitats socioculturals generades pels processos de globalització. Tenint en compte aquests factors, un especialista en Història i Arqueologia de la Mediterrània que disposi d'una formació bàsica en les tècniques estadístiques aplicades a la recerca podrà aprofundir en el món de la Història Antiga amb la possibilitat d'iniciar posteriorment una activitat de recerca interdisciplinària o incorporar-se a l'ampli ventall de professions relacionades amb la creació de continguts històrics, i, per descomptat, iniciar un itinerari acadèmic i de recerca en l'àmbit que culmini en l'elaboració de la tesi doctoral. |
|||||
Es pot accedir a l'assignatura sense un coneixement específic previ. El contingut es pot treballar des d'una formació bàsica de grau (o llicenciatura) en diferents especialitats o des de l'experiència professional. | |||||
L'objectiu principal de l'assignatura és que l'alumne aprengui a treballar amb les fonts escrites que constitueixen un dels pilars bàsics per als nostres intents de reconstrucció del passat. Per a això ha de familiaritzar-se amb la manera particular d'escriure història que es practicava en l'Antiguitat, aprendre a detectar l'alt grau d'artifici que contenen aquestes obres i intentar extreure d'elles els nuclis de veracitat que ens aporten a través de l'anàlisi detinguda i detallada tant de la seva forma com del seu contingut sense oblidar en cap moment el context històric, cultural i ideològic en el qual s'integren. Per a això s'insistirà en una sèrie d'aspectes fonamentals com
Al final d’aquesta matèria s’espera que l’estudiant sigui capaç de: Entendre la rellevància per l'historiador d'una correcta comprensió de les fonts escrites tant en el seu vessant literari com epigràfica.
Competències Competències bàsiques i generals:
Competències transversals:
Competències específiques:
|
|||||
Pel que fa al detall, el contingut de l'assignatura s'estructurarà en tres blocs, desenvolupats a partir de les tres activitats que componen l'assignatura. Aquests tres blocs són els següents: BLOC TEMÀTIC 1
BLOC TEMÀTIC 2 La construcció de la història. Es pretén que l'alumne reflexionis sobre la manera peculiar d'escriure història que van tenir els anomenats historiadors antics (atès que no existia tal professió en l'àmbit acadèmic no eren professionals en el sentit estricte del terme historiador). El seu objectiu principal no era el de reconstruir el passat de forma més neutral i objectiva possible sinó elaborar una obra literària en la qual demostrar les seves habilitats i oferir al temps una important lliçó moral al seu auditori. Les seves pautes a l'hora de reconstruir el passat no eren, per tant, les mateixes que les que utilitzem en l'actualitat a través d'una rigorosa anàlisi dels testimoniatges disponibles. Introduïen en les seves obres procediments retòrics com els discursos o els debats entre personatges importants que evidentment no es corresponien estrictament amb la realitat, pretenent tan sols ajustar-se al caràcter del personatge que els pronunciava i a les circumstàncies en què es van fer, tal com proclama Tucídides. Guardaven una polèmica i competitiva relació amb els seus antecessors i contemporanis que convertia les cites d'altres autors en motiu de debat amb l'objectiu de desacreditar les formes o el contingut de les seves obres i ressaltar així la mateixa contribució. Tampoc eren poc inclinats a introduir en els seus relats elements de caràcter fabulós o aspectes exòtics i estrafolaris que pretenien entretenir i mantenir l'atenció del seu auditori sense preocupació massa l'estricta veracitat dels seus continguts. Es van dissenyar així estratègies de veracitat destinades a conferir caràcter verídic a les seves diferents afirmacions de tota mena. Es recreaven escenes i converses que no hi havia manera de provar mitjançant testimoniatges vàlids, de donava entrada a rumors i enraonies de totes classes, es feien passar el que no eren una altra cosa que interpretacions subjectives i interessades per la simple descripció objectiva dels fets i s'introduïen nombroses digressions de caràcter geogràfic o etnogràfic sobre països i terres llunyanes o costums curiosos de pobles que podien resultar curioses i exòtiques per l'auditori. Es realitzarà una PAC sobre el tema utilitzant per això la lectura de dos treballs que figuren en els recursos: True History and False History in Classcal Antiquity i In Defense of the Greek Historians, en els quals s'aborda un intens debat sobre la credibilitat essencial dels relats dels historiadors antigues, donada una tendència relativament recent que tendia a destacar el seu caràcter fonamentalment retòric i artificiós, que establia una enorme distància entre la narració dels fets i la realitat de l'esdevingut a més de variar per complet l'estratègia interpretativa utilitzada a l'hora d'estudiar aquesta classe de fonts històriques, i al mateix temps la reacció provocada entre altres estudiosos que defensaven la veracitat d'aquests relats i la seva utilització com a fonts històriques. Es completarà el tema amb la lectura del treball també indicat en els recursos. The Historians of the Classical World and their Audiences: Some Suggestions, que planteja les possibilitats d'identificar els possibles lectors als quals anaven destinades les obres dels historiadors antics i com aquesta circumstància condicionava els continguts i la manera d'elaborar-los i transmetre'ls. BLOC TEMÀTIC 3
|
|||||
|
|||||
Materials bàsics que serviran de suport fonamental per al treball en l'assignatura:
|
|||||
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació. Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa. Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica. Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament. El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular. Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC. En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis. Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula. |
|||||
|