Descripció
1. No es fa servir a l'efecte quan vol dir 'a tal fi', 'a aquest efecte', 'amb aquesta finalitat', és a dir, quan no és locució prepositiva.
2. La locució prepositiva a l'efecte de vol dir 'a fi de', i introdueix un sol element, no pas més d'un; per a introduir-ne més d'un hi ha la locució a(ls) efectes de.
Exemples
1. [...]. A aquest efecte, la persona interessada ha d'aportar la documentació necessària [i no pas A l'efecte].
2. Es donarà d'alta al patró d'arbitris municipals a l'efecte de cobrar els drets i les taxes de l'ordenança [i no pas als efectes de, perquè hi ha un sol efecte].
- Una persona, una finca, una indústria... s'inclouen en un cens a efectes tributaris.
- Els viatgers signen el document als efectes d'identificació i d'assegurança [perquè hi ha més d'un efecte].
Bibliografia
Direcció General de Política Lingüística, Circular informativa de les xarxes de normalització lingüística, any 1998, circ. núm. 11, 26 de juny.
Compte
Incorrecte