Descripció
Malgrat que hi ha molta gent que no fa la distinció de per i per a davant d'infinitiu, convé mantenir-la perquè la normativa que s'hi refereix no ha canviat. Es fa servir per davant d'infinitiu quan aquest infinitiu indica:
1. La causa eficient, que es refereix a un temps passat respecte al del verb principal.
2. La finalitat i la causa o el motiu alhora; es refereix a un temps futur i fa de complement d'un verb que expressa una acció voluntària (o d'un substantiu derivat d'un verb que expressa una acció voluntària).
3. Una acció que s'espera però que encara no s'ha realitzat.
4. Una circumstància de manera, o altres de semblants, equivalent a una expressió adverbial.
Exemples
1. Li han donat un premi per haver estat la primera de resoldre el problema.
- L'han despatxat per encarar-se amb el director.
2. Treballem per millorar el servei.
- Escriu per alliberar-se del passat.
- Heu de fer un esforç per acabar el treball.
- Es revoltaven per assolir drets democràtics.
- Ha vingut per ajudar en el que pogués.
- Assajaven revoltes per assolir drets democràtics.
- Fem pauses per respirar i per pensar.
3. Tinc una pila d'exàmens per corregir.
- Encara hi ha moltes tasques per distribuir.
4. Per acabar em referiré al tema de les subvencions.
- Comencem per fer un volt pels diferents pobles.
Bibliografia
Ruaix, J. (1997). Català progressiu/1. Moià: J. Ruaix (pàg. 150-151).
Ruaix, J. (1998). Català complet/2. Moià: J. Ruaix (pàg. 260-273).
Compte
Incorrecte