Descripció
1. Com a preposició expressa una relació que denota el terme en l'espai o en el temps al qual algú o alguna cosa arriba sense ultrapassar-lo. La forma és fins a, però davant d'adverbis, demostratius i la conjunció que la a cau; fora d'aquests casos no es pot eliminar la a. A més, en designacions de lloc físic podem trobar fins en davant de demostratiu.
2. Com a adverbi equival a i tot, fins i tot, i llavors la forma és fins, sense la a.
Exemples
1. No se sap fins a quin punt això és acceptable.
- Aquella malaltia va durar fins als anys noranta.
- No ho tindran fins a l'endemà d'haver-ho encarregat.
- Seran fora fins a l'11 de setembre.
- Fins ara el preu ha estat el factor determinant.
- Ha anat fins (o fins en) aquell riu.
- No ho van fer públic fins després de la mort del poeta.
- Treballarà fins que pugui.
2. Fins les seves amistats li van girar l'esquena.
- Li agraden tant les ulleres noves que fins hi dorm.
Compte
Incorrecte