El model ABC

PID_00153632

Introducció

Com heu pogut comprovar, el model de costos ABC es configura com una continuació natural de la metodologia dels sistemes full cost, però amb una novetat conceptual molt important que rau en la manera com concep l’empresa. A l’antiga concepció “fragmentada” (per centres i jerarquies) s’oposa avui una visió unitària de l’empresa, una cadena horitzontal d’activitats que afegeixen valor. Cadena horitzontal, activitats i valor són els tres components conceptuals bàsics de l’ABC. A partir d’aquí es pot parlar no solament d’un mètode de càlcul de costos nou, sinó també d’un nou mètode d’informació per a la gestió moderna de l’empresa.
Igualment que hem destacat en els apartats anteriors, insistim aquí en la importància d’aplicar els coneixements teòrics que heu assolit als casos pràctics que trobareu en aquest apartat de la web de l’assignatura.

1.Casos pràctics

1.1.Cas Allballs

1.1.1.Enunciat
Cas
L'empresa Allballs és una empresa familiar que es dedica a l'envasament de pilotes de tennis i pàdel. L'empresa compra les pilotes soltes, sense envasar i sense etiquetar, a una empresa britànica i les envasa en pots de 4 pilotes amb la marca Botabé, per vendre-les després a botigues detallistes espanyoles. Encara que les pilotes de pàdel són més pesants, el pot o envàs és únic, ja que serveix tant per a envasar pilotes de tennis com de pàdel.
El procés industrial el podem dividir en 4 seccions: tres de productives i una de no productiva. Les seccions productives serien:
1) Aprovisionament (dins de la qual distingim les activitats de compra i recepció).
2) Envasament i etiquetatge (comprèn les activitats d'incorporació del material, etiquetatge i envasament).
3) Transport (comprèn les activitats de càrrega i descàrrega i repartiment als detallistes).
Com a secció no productiva tindríem administració general.
Les dades d'existències inicials a l'exercici 2003 eren les següents:
Pilotes de tennis
9.500 pilotes
1,25 euros/pilota
Pilotes de pàdel
3.200 pilotes
1,50 euros/pilota
Pots o envasos buits
6.250 pots
0.42 pots
Personal (15 treballadors a 3.600 euros/trimestre)
54.000 euros
Depreciació maquinària (6 màquines)
6.000 euros
Depreciació vehicles (4 furgonetes)
4.000 euros
Depreciació nau industrial (1.000 m2)
10.000 euros
Combustible emprat en les tasques de repartiment
2.000 euros
Reparacions maquinària envasat
500 euros
Despeses diverses (200 hores treballades)
26.000 euros
Costos administració general
60.000 euros
Compres
Pilotes adquirides
Recepció
Nre. de comandes fetes
Incorporació
Pilotes envasades
Etiquetatge
Pilotes envasades
Envasament
Pilotes envasades
Càrrega i descàrrega
Pots de pilotes venuts
Repartiment
Nre. de comandes servides
 
Aprovisionament
Envasament i etiquetatge
Transport
Activitat
Compra
Recepció
Incor. mat.
Etiquetatge
Envasam.
C i D
Repart.
Personal
1
4
1
1
1
1
6
Amort. maq.
  
1
1
2
1
1
  
Amort. vehicles
            
4
Amort. nau
100 m€
50 m€
100 m€
400 m€
300 m€
50 m€
0 m€
Despeses diverses
10
80
5
0
5
0
100
Durant el primer trimestre de 2004 s'han realitzat les següents compres: 12 comandes de pilotes de tennis per una quantitat total de 95.000 pilotes i 3 comandes de pilotes de pàdel per una quantitat total de 110.000 pilotes. Els preus unitaris han estat, respectivament d'1,3 euros/pilota de tennis i 1.6 euros/pilota de pàdel. A més, s'han adquirit 50.000 pots per un preu total de 21.000 euros.
La resta dels costos del període han estat els següents:
Per a cada una de les activitats de producció s'estableixen els següents generadors de cost:
Les vendes del període han estat:

  • Pots de pilotes de tennis: s'han servit 12 comandes per un total de 25.000 pots un preu de 8 euros/pot.

  • Pots de pilotes de pàdel: s'han satisfet les 4 comandes rebudes, per un total de 28.000 pots i a un preu de 10 euros/pot.

L'estudi d'activitats mostra: el nombre de persones que treballen per activitat; la localització de les màquines i vehicles segons activitat (totes les màquines tenen característiques molt semblants, per la qual cosa l'amortització és igual en totes); la superfície que ocupa cada secció i finalment la distribució per activitat de les 400 hores que s'ha treballat en diferents tasques.
Per tant, tindríem la distribució següent:
1.1.2.Es demana
1) Calcular el cost unitari de fabricació de cada pot de pilotes de tennis i de pàdel segons el sistema ABC, usant el mètode FIFO per a tota sortida d'inventari.
2) Si l'empresa distribuís els costos indirectes de producció entre els dos productes (pot de pilotes de tennis i de pàdel) segons les pilotes consumides Quin seria el cost unitari de fabricació de cada pot de pilotes de tennis i de pàdel, usant el mètode FIFO per a tota sortida d'inventari?
3) A què es deu la diferència de resultat entre els punts 1 i 2?
Solució
1)
Segons el sistema ABC s'assignen els costos als productes a través de les activitats. Per tant, prèviament haurem de calcular el cost de les activitats que fa l'empresa tenint en compte la distribució dels costos de l'empresa entre les diferents seccions i activitats.
Activitats
Compres
Recepció
Incorpor
Materials
Etiquetatge
Envasam
C I D
Repartiment
Total
Personal
3.600
14.400
3.600
3.600
3.600
3.600
21.600
54.000
Amort maq.
0
1.000
1.000
2.000
1.000
1.000
0
6.000
Amort vehicles
0
0
0
0
0
0
4.000
4.000
Amort nau
1.000
500
1.000
4.000
3.000
500
0
10.000
Combustible
            
2.000
2.000
Reparació maq.
        
500
    
500
Despeses diverses
1.300
10.400
650
0
650
0
13.000
26.000
Total
5.900
26.300
6.250
9.600
8.750
5.100
40.600
102.500
Nre. generadors
205.000
15
212.000
212.000
212.000
53.000
16
  
Cost unitari
0,029
1753,333
0,029
0,045
0,041
0,096
2537,500
  
Una vegada determinat el cost de cada activitat, es calcula el cost unitari de cada generador de cost dividint pel nombre de generadors de cada activitat.
Per fer el càlcul anterior hem d'estudiar les sortides d'inventari de les diferents mercaderies segons el mètode FIFO:
Consum de p. tennis
Existències inicials
9.500
1,25
11.875
Compres
95.000
1,30
123.500
Existències finals
4.500
1,30
5.850
Consums
100.000
1,30
129.525
desglossament
9.500
1,25
11.875
desglossament
90.500
1,30
117.650
       
Consum de p. pàdel
Existències inicials
3.200
1,50
4.800
Compres
110.000
1,60
176.000
Existències finals
1.200
1,60
1.920
Consums
112.000
1,60
178.880
desglossament
3.200
1,50
4.800
desglossament
108.800
1,60
174.080
       
Consum de pots
Existències inicials
6.250
0,42
2.625
Compres
50.000
0,42
21.000
Existències finals
3.250
0,42
1.365
Consums
53.000
0,42
22.260
Per assignar els costos als productes, d'una banda imputarem directament els costos directes (consum de pilotes de tennis i pàdel i de pots) i d’una altra imputarem els costos indirectes multiplicant els costos unitaris dels generadors pel nombre de generadors necessaris per a la realització de cada producte:
 
Pilotes tennis
Pilotes pàdel
Total
Consum p. tennis
129.525
  
129.525
Consum p. pàdel
  
178.880
178.880
Pots
10.500
11.760
22.260
Compres
2.734
3.166
5.900
Recepció
21.040
5.260
26.300
Incorpor
2.948
3.302
6.250
Tractament
4.528
5.072
9.600
Envasament
4.127
4.623
8.750
Càrrega
2.406
2.694
5.100
Repartiment
30.450
10.150
40.600
Total
208.259
224.906
433.165
U. produïdes
100.000
112.000
  
Cost unitari
2,08
2,01
  
Pot
8,33
8,03
  
Una vegada obtingut el cost total de cada producte, dividint pel nombre d'articles consumits tindrem el cost unitari. Com que el pot és de 4 pilotes, multiplicarem per 4 el cost unitari de cada bola.
2)
En aquest cas farem la distribució dels costos indirectes segons els mètodes tradicionals (en aquest exercici ens diuen que la distribució dels costos indirectes es farà segons les pilotes consumides).
Del punt anterior, aplicant el mètode FIFO, sabem el nombre de pilotes consumides de tennis i de pàdel.
Consum de p. tennis
    
Consums
100.000
47%
Consum de p. pàdel
    
Consums
112.000
53%
Total
212.000
  
Partint d'aquests percentatges ja podem distribuir els costos indirectes. Quant als costos directes, es continuen imputant directament als productes.
 
Pilotes tennis
Pilotes pàdel
Total
Consum p. tennis
129.525
  
129.525
Consum p. pàdel
  
178.880
178.880
Pots
10.500
11.760
22.260
Compres
2.783
3.117
5.900
Recepció
12.406
13.894
26.300
Incorpor
2.948
3.302
6.250
Tractament
4.528
5.072
9.600
Envasament
4.127
4.623
8.750
Càrrega
2.406
2.694
5.100
Repartiment
19.151
21.449
40.600
Total
188.374
244.791
433.165
Unit produïdes
100.000
112.000
  
Cost unitari
1,88
2,19
  
Pot
7,53
8,74
  
Una vegada obtingut el cost total de cada producte, dividint pel nombre d'articles consumits tindrem el cost unitari. Com que el pot és de 4 pilotes, multiplicarem per 4 el cost unitari de cada bola.
3)
Com s'observa, ambdós mètodes utilitzen una unitat de repartiment per a fer l'assignació dels costos indirectes. El mètode ABC utilitza el que denominem generador de cost, que és una unitat de mesura que està relacionada directament amb el consum de recursos que requereix la generació dels productes. En canvi, els mètodes tradicionals elegeixen una unitat fàcilment mesurable i atribuïble als productes, però que no guarda cap relació amb els costos que repartiran.
És per això que el càlcul del cost unitari de cada producte lògicament varia amb els dos mètodes en els costos indirectes:
ABC
 
P. tennis
P. pàdel
Total
C. directes
140.025
190.640
330.665
C. indirectes
68.234
34.266
102.500
Total
208.259
224.906
  
Tradicional
 
P. tennis
P. pàdel
Total
C. directes
140.025
190.640
330.665
C. indirectes
48.349
54.151
102.500
Total
188.374
244.791
  
Podem veure com amb el mètode ABC la imputació de costos indirectes al producte pilotes de tennis és de 68.234, mentre que amb el mètode tradicional és de 48.349. El contrari passa amb les pilotes de pàdel, en què s'imputen més costos en el mètode tradicional.
S'aprecia clarament aquesta diferència en les activitats de recepció i repartiment, en què el criteri aplicat amb l'ABC és més coherent i imputa més racionalment els costos.

1.2.Cas Aftershavesa

1.2.1.Enunciat
Exemple
L’empresa Aftershavesa elabora colònies d’home. Des de fa quatre anys s’ha centrat en la fabricació de tres tipus de productes: producte 1 (de gamma alta), producte 2 (de gamma mitjana) i producte 3 (de gamma baixa).
El sistema de costos utilitzat per Aftershavesa és el model tradicional, que imputa els costos indirectes als productes en funció del temps de mà d’obra dedicat a cada producte.
Les dades més rellevants d’aquest exercici són les següents:
Nota: u. m. són unitats monetàries.
* Per al càlcul del consum de matèria primera del producte 1 es disposa de les següents dades:
• Criteri de sortida del magatzem: FIFO
• Existències inicials: 9.000 unitats a 19,5 u. m.
• Compres: 2.000 unitats a 24,5 u. m.
Producte
1
2
3
Consum matèria primera
*
30 u. m./unitat
10 u. m./unitat
Mà d’obra
30 min/unitat
20 min/unitat
15 min/unitat
Nota: no hi ha existències inicials del període anterior.
Producte
1
2
3
Unitats fabricades
10 lots
30 lots
100 lots
10.000 unitats
15.000 unitats
5.000 unitats
Unitats venudes
8.500 unitats
13.600 unitats
4.995 unitats
Producte
1
2
3
Total
Costos d’inici i preparació de processos
10 hores/lot
10 hores/lot
11 hores/lot
30.000 u. m.
Cost d’aprovisionament
      
300.000 u. m.
Costos generals de transformació
15 min/unitat
20 min/unitat
30 min/unitat
1.373.000 u. m.
Activitat
1
2
3
Total costos
Inductor de cost
Activitat d’elaboració i envasat
15 min/unitat
20 min/unitat
30 min/unitat
673.000 u. m.
Hores/màquina
Activitat d’inici i preparació de processos
10 hores/lot
10 hores/lot
11 hores/lot
30.000 u. m.
Nombre hores/lots
Activitat d’aprovisionament
20 comandes
45 comandes
5 comandes
300.000 u. m.
Nombre comandes
Activitat de relació amb proveïdors
20 comandes
45 comandes
5 comandes
500.000 u. m.
Nombre comandes
Activitat de facturació
5 facturacions
25 facturacions
20 facturacions
200.000 u. m.
Nombre facturacions
El cost horari de la mà d’obra és de 20 u. m./hora.
Cada unitat de producte acabat necessita una unitat de matèria primera
Els Costos Indirectes són d’1.703.000 u. m.
El Departament de Vendes també ens aporta les següents dades:
El preu de venda de cada producte s’ha de fixar afegint al cost de fabricació un marge del 40%.
Gràcies a la incorporació d’un llicenciat de la UOC, la primera mesura que es va adoptar va ser millorar l’assignació dels costos indirectes. Va classificar aquests costos indirectes en tres grups: els costos d’inici i preparació de processos, imputant aquests costos segons el nombre d’hores/lots emprats; els costos indirectes d’aprovisionament, que va estimar que s’haurien de repartir entre els productes segons el consum dels materials, i per últim els restants costos que, en ser bàsicament despeses generals de transformació, va pensar que s’haurien de repartir en funció del nombre d’hores/màquina treballades per a cada producte.
En definitiva va elaborar el següent quadre model per a assignar els costos indirectes:
Un cop realitzades aquestes millores, es va aventurar a definir un sistema ABC, on les activitats mesuren el seu nivell d’actuació a través dels següents inductors de cost que són consumits pels tres productes. En concret va definir els següents inductors i activitats:
1.2.2.Es demana
1) Obtenir el cost de producció i el preu de venda de cada producte segons el sistema tradicional.
2) Obtenir el cost de producció i el preu de venda de cada producte segons el sistema tradicional millorat pel llicenciat de la UOC.
3) Obtenir el cost de producció i elaboreu l’estat de resultats de cada producte segons el sistema ABC.
4) Quines conclusions podem obtenir en comparar els tres sistemes?
Solució
1)

  • Costos directes

  • Imputació dels costos indirectes

  • Costos de producció

  • Preu de venda

  • Costos directes

  • Imputació dels costos indirectes

    • Repartiment dels costos d’inici i preparació de processos:

  • Repartiment de costos d'aprovisionament:

  • Costos generals de transformació:

  • Costos de producció

  • Preu de venda

  • Costos directes

  • Imputació costos indirectes

  • Costos de producció

  • Preu de venda

Producte
1
2
3
Consum matèria primera
(9.000 × 19,5) + (1.000 × 24,5)
200.000
30 × 15.000
450.000
5.000 × 10
50.000
Mà d’obra
10.000 × ½ × 20
100.000
15.000 × 1/3 × 20
100.000
10.000 × 1/4 × 20
25.000
Mà d’obra:
Producte
1
2
3
Hores/home
10.000 × ½
5.000 h/h
15.000 × 1/3
5.000 h/h
5.000 × 1/4
1.250 h/h
Producte
Total
Total costos indirectes
1.703.000
Criteri imputació
11.250 h/h
Coeficient de repartiment
151,38
Costos
1
2
3
total
Consum matèria primera
200.000
450.000
50.000
700.000
Mà d’obra
100.000
100.000
25.000
225.000
Imputació Costos Indirectes
756.889
(151,38 × 5.000)
756.889
(151,38 × 5.000)
189.222
(151,38 × 1.250)
1.703.000
Cost de producció
1.056.889
1.306.889
264.222
2.628.000
Unitats produïdes
10.000
15.000
5.000
  
Cost unitari de producció
105,69
87,13
52,84
  
Producte
1
2
3
Cost unitari de producció
105,70
87,13
52,84
Preu de venda
105,69 × 1,4
147,96
87,13 × 1,4
121,98
52,80 × 1,4
73,98
2)
Producte
1
2
3
Consum matèria primera
(9.000 × 15) + (1.000 × 65)
200.000
30 × 15.000
450.000
5.000 × 10
50.000
Mà d’obra
10.000 × ½ × 20
100.000
15.000 × 1/3 × 20
100.000
5.000 × 1/4 × 20
25.000
Producte
1
2
3
Total
Hores/lot
10 × 10
100 hores/lot
30 × 10
300 hores/lot
100 × 11
1.100 hores/lot
1.500 hores/lot
El coeficient de repartiment serà 30.000/1.500 =20 u. m./hora-lot
300.000 / 700.000 =0,4286 u. m./u. m. de consum de matèria primera
Producte
1
2
3
Total
Hores/màquina
10.000 × 1/4
2.500 h/màq.
15.000 × 1/3
5.000 h/màq.
5.000 × 1/2
2.500 h/màq.
10.000 h/màq.
Repartiment costos transformació
1.373.000
Hores/màquina emprades
10.000 h/màq.
Coeficient de repartiment
137,3 u. m./h màq.
Costos
1
2
3
Total
Consum matèria primera
200.000
450.000
50.000
700.000
Mà d'obra
100.000
100.000
25.000
225.000
Imputació costos indirectes (1)
2.000
(100 × 20)
6.000
(300 × 20)
22.000
(1.100 × 20)
30.000
Imputació costos indirectes (2)
85.714
(0,4286 × 200.000)
192.857
(0,4286 × 450.000)
21.429
(0,4286 × 50.000)
300.000
Imputació costos indirectes (3)
343.250
(137,3 × 2.500)
686.500
(137,3 × 5.000)
343.250
(137,3 × 2.500)
1.373.000
Cost de producció
730.964
1.435.357
461.679
2.628.000
Unitats produïdes
10.000
15.000
5.000
  
Cost unitari de producció
73,09
95,69
92,33
  
Producte
1
2
3
Cost unitari de producció
73,09
95,69
92,33
Preu de venda
73,09 × 1,4
102,33
95,69 × 1,4
133,97
92,33 × 1,4
129,26
3)
Producte
1
2
3
Consum matèria primera
(9.000 × 15) + (1.000 × 65)
200.000
30 × 15.000
450.000
5.000 × 10
50.000
Mà d’obra
10.000 × ½ × 20
100.000
15.000 × 1/3 × 20
100.000
10.000 × 1/4 × 20
25.000
Activitat
Total costos
Inductor de cost
Inductor de cost
Cost unitari
Activitat d’elaboració i envasament
673.000 u. m.
Hores/màquina
10.000 h/màq.
67,30
Activitat d’inici i preparació de processos
30.000 u. m.
Nombre d'hores-lot
1.500 h/lot
20
Activitat d’aprovisionament
300.000 u. m.
Nombre comandes
70 comandes
4.285,71
Activitat de relació amb proveïdors
500.000 u. m.
Nombre comandes
70 comandes
7.142,85
Activitat de facturació
200.000 u. m.
Nombre facturacions
50 facturacions
4.000
Costos
1
2
3
Total
Consum matèria primera
200.000
450.000
50.000
700.000
Mà d’obra
100.000
100.000
25.000
225.000
Activitat d’inici i preparació de processos
2.000
(100 × 20)
6.000
(300 × 20)
22.000
(1.100 × 20)
30.000
Activitat d’elaboració i envasament
168.250
(2.500 × 67,3)
336.500
(5.000 × 67,3)
168.250
(2.500 × 67,3)
673.000
Activitat d’aprovisionament
85.714
(20 × 4.285,71)
192.857
(45 × 4285,71)
21.429
(5 × 4285,71)
300.000
Activitat relació amb proveïdors
142.857,14
(20 × 7.142,85)
321.428,57
(45 × 7.142,85)
35.714,28
(5 × 7.142,85)
500.000
Activitat de facturació
20.000
(5 × 4.000)
100.000
(25 × 4.000)
80.000
(20 × 4.000)
200.000
Cost de producció
718.821
1.506.786
402.393
2.628.000
Unitats produïdes
10.000
15.000
5.000
  
Cost unitari de producció
71,88
100,45
80,47
  
Producte
1
2
3
Cost unitari de producció
71,88
100,45
80,47
Preu de venda
71,88 × 1,4
100,63
100,45 × 1,4
140,63
80,47 × 1,4
112,66
Producte
1
2
3
Vendes
855.355
1.912.568
562.736,70
Cost producció
610.980
1.366.120
401.947,65
Resultat
244.375
546.448
160.789,05
4)
Com que els costos directes s’imputen amb el mateix criteri en els tres sistemes, la diferència prové de la imputació dels costos indirectes. Amb el sistema ABC, el producte 1 rep menys costos indirectes que la resta de productes. Mentre que amb el mètode tradicional succeeix al revés, ja que al producte 1 se li imputen molts més costos indirectes.
En conclusió, amb el sistema de costos ABC es fa un repartiment més fiable dels costos indirectes, ja que es tenen en compte els factors que causen els costos. Així, no es penalitzen els productes que tenen més costos directes, sinó els que més costos consumeixen per les activitats que necessiten.

1.3.Cas Sabelotodo

1.3.1.Enunciat
Exemple
Sabelotodo, SL és una acadèmia oberta recentment que imparteix classes a les seves instal·lacions. Actualment ofereix tres tipus de serveis: classes de primària, classes de secundària i classes de batxillerat. Les dades reals per al curs 2006-2007 (d’octubre de 2006 a juny de 2007) han estat les següents:

  • Grups i preus

    • Classes de primària: s’han impartit classes de primària a 6 grups diferents, 2 classes per setmana a cada grup, durant els 9 mesos (d’octubre a juny). A cada grup hi havia 7 estudiants que han pagat, cadascun, 8 euros per classe. Cada classe impartida té una durada de 45 minuts.

    • Classes de secundària: s’han impartit classes de secundària a 5 grups diferents, 2 classes per setmana a cada grup, durant els 9 mesos (d’octubre a juny). A cada grup hi havia 6 estudiants que han pagat, cadascun, 12 euros per classe. Cada classe impartida té una durada d’1 hora.

    • Classes de batxillerat: s’han impartit classes de secundària a 3 grups diferents, 3 classes per setmana cada grup, durant els 9 mesos (d’octubre a juny). A cada grup hi havia 10 estudiants que han pagat, cadascun, 15 euros per classe. Cada classe impartida té una durada d’una hora i mitja.

  • Professorat

El professors es contracten externament i cobren per cada classe que imparteixen. La seva tarifa és: 14 euros per cada classe impartida de primària, 18 euros per cada classe impartida de secundària i 25 euros per cada classe impartida de batxillerat.

  • Material per a l’inici del curs

Al principi del curs, l’acadèmia entrega gratuïtament a cada estudiant una carpeta, una llibreta i alguns bolígrafs, i també una cartera portadocuments. El cost de cada lot per a l’acadèmia és de 20 euros.

  • Despeses indirectes

    • Lloguer del local: 18.000 euros

    • Manteniment + neteja: 7.140 euros

    • Materials diversos: 3.380 euros

    • MdO indirecte: cost del personal fix de l’acadèmia (5 persones a mitja jornada): 21.600 euros

    • Despeses diverses (llum, aigua...): 1.774 euros

    • Despeses fixes generals d’administració no imputables a les classes: 1.000 euros

Fins ara, per a calcular el cost de cada classe impartida (de primària, secundària i batxillerat), s’imputaven els costos indirectes en funció del nombre de classes impartides.
Els responsables de l’acadèmia estan preocupats, perquè, segons els seus càlculs, les classes de primària no són rendibles, ja que tenen un marge negatiu, i s’estan plantejant d’eliminar aquest tipus de serveis, però no ho veuen clar. Per això fa poc han contractat un estudiant de la UOC, que ha proposat establir un model de costos basat en les activitats (sistema de l’ABC).
En primer lloc, ha fet un estudi definint les principals activitats del procés i els generadors de cost de cada una:
Activitats
Generador de cost
Estudiar les necessitats del mercat: enquestes per a saber les necessitats dels estudiants i programar l’oferta formativa.
Nre. enquestes fetes
Seleccionar el professorat: selecció dels professors: anuncis, entrevistes...
Nre. entrevistes fetes
Preparar el temari: Preparació dels temaris, apunts i exercicis per als estudiants
Nre. hores dedicades
Impartir les classes: donar la classe
Hores totals de classe impartides
Seguiment estudiants: enquestes sobre el professorat, trucar als estudiants per a saber el seu grau de satisfacció, preparació d’estadístiques i rendiments dels estudiants...
Nre. estudiants
 
Analitzar les necessitats
Selecció professorat
Preparació temari
Impartir la classe
Seguiment estudiants
Lloguer
5m2
5 m2
10 m2
75 m2
5 m2
MdO indirecte
1
1
2
  
1
Manteniment
      
100%
  
Consums diversos
5 m2
5 m2
10 m2
75 m2
5 m2
Material divers
5%
5%
10%
70%
10%

  • Quant a l’estudi previ sobre les necessitats dels estudiants, per a aquest període s’han fet 150 enquestes, la meitat a estudiants de batxillerat, el 30% a estudiants de secundària i la resta a estudiants de primària.

  • S’han fet 23 entrevistes per a seleccionar el professorat, 3 per a primària, 5 per a secundària i 15 per a batxillerat, ja que el nivell exigit és més alt en aquest últim.

  • S’han treballat un total de 200 hores per a preparar els temaris: 30 hores per a assignatures de primària, 50 per a assignatures de secundària i 120 hores per a assignatures de batxillerat.

En segon lloc, ha establert els segons criteris per a repartir les diferents despeses indirectes a cada una de les activitats definides, seguint el quadre següent:

  • Els costos del personal fix de l’acadèmia s’imputa a les activitats segons el nombre de persones que treballen en aquella àrea (1 per a analitzar les necessitats, 1 per a seleccionar el professorat, 2 per a preparar el temari i 1 per a fer el seguiment posterior).

  • Els costos de lloguer i els consums diversos es reparteixen en les activitats segons els metres quadrats utilitzats. Finalment, s’ha estimat un percentatge per a repartir els costos del material divers i de manteniment i neteja.

1.3.2.Es demana
1) Calculeu el cost unitari de cada classe impartida de primària, secundària i batxillerat pel mètode tradicional (imputant els costos indirectes segons el nombre de classes impartides). Feu l’estat de resultats i calculeu el marge unitari de cada tipus de classe impartida.
2) Creieu que aquest sistema de repartiment dels costos indirectes és el més correcte? Per què? Raoneu la vostra resposta explicant possibles “limitacions” d’aquest sistema tradicional per a Sabelotodo, SL.
3) Calculeu el cost de cada activitat definida per l’estudiant de la UOC. Calculeu el cost unitari de cada generador de cost o cost driver associat.
4) Calculeu el cost unitari de cada classe impartida de primària, secundària i batxillerat pel mètode de l’ABC. Feu l’estat de resultats seguint aquest model de costos i calcula els marges unitari de cada tipus de classe impartida (primària, secundària i batxillerat).
5) Compareu els costos i els marges unitaris calculats segons el mètode tradicional i segons l’ABC. Com afecta el mètode de costos al càlcul dels marges? Quin creieu que és, per a Sabelotodo, el millor mètode per a calcular el cost de les classes? Per què?
Solució
1)
Per al càlcul del cost unitari de cada classe impartida, primer de tot distingim entre costos directes i indirectes. Els costos directes són el preu que cobra el professor per cada classe que imparteix i el material que se’ls dóna als estudiants a l’inici de curs. La resta de costos són indirectes i, segons el mètode tradicional, s’imputen en funció del nombre de classes. Primer de tot calculem el nombre de classes impartides de cada tipus (primària, secundària i batxillerat) en els 9 mesos:
 
Nre. grups
Per setmana-grup
Setmanals
Mensuals
9 mesos
Classes primària
6
2
12
48
432
Classes secundària
5
2
10
40
360
Classes batxillerat
3
3
9
36
324
         
1116

  • Els costos directes els calculem de la següent manera:

  • Els costos indirectes els imputem segons el nombre de classes impartides de cada tipus:

  • Càlcul del cost unitari de cada classe impartida:

  • Estat dels resultats i marges unitaris de cada classe impartida

  • Mètode tradicional (imputar els costes por nre. classes impartides)

  • Els costos de cada tipus de classes que obtenim no són fiables i no podem identificar les causes reals dels costos per incidir sobre aquestes.

  • El marge que obtenim de cada tipus de classe és poc acurat, i això pot portar a errors a l’hora de prendre decisions com eliminar un tipus de classe, augmentar o reduir el preu...

  • En general la informació proporcionada per aquest sistema de costos ens limita possibles decisions estratègiques.

  • Primària: 45 min/60 × 432 classes = 324 h

  • Secundària: 1 h × 360 classes = 360 h

  • Batxillerat: 90 min/60 × 324 classes = 486 h

Per exemple, per a imputar els costos de l’activitat de seleccionar el professorat fem:
Costos imputats a classes de primària: 3 entrevistes × 238,160870 = 714,48 euros
Costos imputats a classes de secundària: 5 entrevistes × 238,160870 = 1.190,80 euros
Costos imputats a classes de batxillerat: 15 entrevistes × 238,160870 = 3.572,41 euros

  • Estat de resultats i marges unitaris

  • Mètode de l’ABC

  • Mètode tradicional

 
Cost professors per classe
Total professor
Material inici curs
Total costos directes
Classes primària
14
6.048,00
840
6.888,00
Classes secundaria
18
6.480,00
600
7.080,00
Classes batxillerat
25
8.100,00
600
8.700,00
   
20.628,00
2.040,00
22.668,00
Costos indirectes totals = 51.894,00 euros (les despeses generals no s’hi inclouen)
Nre. classes totals impartides = 1.116 classes
Ràtio = 51.894 / 1.116 = 46,50 euros / classe
* Classes primària = 46,50 × 432 = 20.088 euros de costos indirectes
* Classes secundària = 46,50 × 360 = 16.740 euros de costos indirectes
* Classes batxillerat = 46,50 × 324 = 15.066 euros de costos indirectes
 
Primària
Secundària
Batxillerat
Costos directes
6.888,00
7.080,00
8.700,00
Costes indirectes
20.088,00
16.740,00
15.066,00
Costos totals
26.976,00
23.820,00
23.766,00
Nre. classes
432
360
324
Cost unitari
62,4444
66,1667
73,3519
Calculem els ingressos:
 
Nre. alumnes
Preu alumne-classe
PVP classe impartida
Nre. classes
Ingressos totals
Classes primària
7
8
56
432
24.192,00
Classes secundària
6
12
72
360
25.920,00
Classes batxillerat
10
15
150
324
48.600,00
         
98.712
 
Total
Primària
Secundària
Batxillerat
Ingressos
98.712,00
24.192,00
25.920,00
48.600,00
Professors + material
22.668,00
6.888,00
7.080,00
8.700,00
Costos indirectes
51.894,00
20.088,00
16.740,00
15.066,00
Marge brut
24.150,00
–2.784,00
2.100,00
24.834,00
Nre. classes
1.116,00
432
360
324
Marge unitari
  
–6,44
5,83
76,65
Altres despeses no imputables
1.000,00
      
Resultat
23.150,00
      
Com podem veure, els marge de cada classe impartida de primària és negatiu (segons el mètode tradicional)
2)
Aquest sistema tradicional de repartiment dels costos indirectes que utilitza Sabelotodo no és precís, ja que reparteix els costos segons una única variable relacionada amb el volum (nombre de classes impartides). Les classes de primària reben més costos indirectes perquè són les més nombroses. Però segons l’estudi de l’estudiant de la UOC, les activitats que aporten valor al producte final (que en aquest cas són serveis) no estan relacionades només amb el volum. Són les classes de batxillerat les que consumeixen, en general, més activitats i necessiten més “esforç” que la resta de classes (més entrevistes per a seleccionar els professors, són classes més llargues...).
En resum, el mètode tradicional és poc acurat a l’hora de repartir els costos indirectes i, per tant, té limitacions i inconvenients per a Sabelotodo:
3)
Repartim els costos indirectes entre les activitats segons el quadre que ens dóna l’enunciat i calculem el cost unitari de cada generador de cost (o cost driver):
 
Analitzar les necessitats
Selecció professorat
Preparació temari
Impartir classes
Seguiment estudiants
Lloguer
900,00
900,00
1.800,00
13.500,00
900,00
MdO indirecte
4.320,00
4.320,00
8.640,00
  
4.320,00
Manteniment
      
7.140,00
  
Consums diversos
88,70
88,70
177,40
1.330,50
88,70
Material divers
169,00
169,00
338,00
2.366,00
338,00
Total
5.477,70
5.477,70
10.955,40
24.336,50
5.646,70
Per fer el càlcul unitari de cada cost driver dividim el cost total assignat a cada activitat entre el nombre total del generador de cost definit per cada una de les activitats. Així, farem:
 
Cost total
Generador de cost o cost driver
Nre. cost driver totals
Cost unitari
Análisi de les necessitats
5.477,70
Nre. enquestes fetes
150
36,51800
Selecció professorat
5.477,70
Nre. entrevistes fetes
23
238,16087
Preparació temari
10.955,40
Nre. hores dedicades
200
54,77700
Impartir les classes
24.336,50
hores de classe impartides
1170
20,80043
Seguiment posterior
5.646,70
Nre. estudiants
102
55,35980
Les hores totals les calculem sabent que cada classe de primària dura 45 minuts, la de secundària 1 hora i la de batxillerat 1 hora i mitja. Per tant, les hores totals són 1.170 hores:
El nombre d’estudiants el calculem multiplicant el nombre de grups pel nombre d’estudiants que hi ha a cada grup. En total 102 estudiants.
4)
 
Primària
Secundària
Batxillerat
Cost professor
6.048,00
6.480,00
8.100,00
Material inici curs
840,00
600,00
600,00
Costos directes
6.888,00
7.080,00
8.700,00
Costos indirectes
12.517,78
14.721,91
24.654,30
Estudi de les necessitats
1.095,54
1.643,31
2.738,85
Selecció del professorat
714,48
1.190,80
3.572,41
Preparar temari
1.643,31
2.738,85
6.573,24
Impartir classes
6.739,34
7.488,15
10.109,01
Seguiment posterior
2.325,11
1.660,79
1.660,79
Cost total
19.405,78
21.801,91
33.354,30
Cost unitari classe
44,92
60,56
102,95
Imputem els costos de les activitat a cada tipus de classe mitjançant el cost driver calculat en l’apartat anterior, seguint l’esquema següent:
Activitats
Generador de cost
Nre. total generadors
Primària
Secundària
Batxillerat
Cost unitari
Anàlisis necessitats
Nre. enquestes fetes
150
30
45
75
36,51800
Seleccionar el professorat
Nre. entrevistes fetes
23
3
5
15
238,160870
Preparar el temari
Nre. hores dedicades
200
30
50
120
54,777000
Impartir les classes
Hores de classe impartides
1170
324
360
486
20,800427
Seguiment posterior
Nre. estudiants
102
42
30
30
55,359804
 
Total
Primària
Secundària
Batxillerat
Ingressos
98.712,00
24.192,00
25.920,00
48.600,00
Professors + material
22.668,00
6.888,00
7.080,00
8.700,00
Costos indirectes
51.894,00
12.517,78
14.721,91
24.654,30
Marge brut
24.150,00
4.786,22
4.118,09
15.245,70
Nre. classes
1.116,00
432
360
324
Marge unitari
  
11,08
11,44
47,05
Altres despeses no imputables
1.000,00
      
Resultat
23.150,00
      
5)
Marge classe
Ingrés unitari
Cost unitari
Marge
% marge
Primària
56
44,92
11,08
19,78%
Secundària
72
60,56
11,44
15,89%
Batxillerat
150
102,95
47,05
31,37%
 
Ingrés unitari
Cost unitari
Marge
% marge
Primària
56,00
62,44
–6,44
–11,51%
Secundària
72,00
66,17
5,83
8,10%
Batxillerat
150,00
73,35
76,65
51,10%
Com es pot veure en els quadres, els marges unitaris són molt diferents depenent de si utilitzem el mètode tradicional o l’ABC per imputar els costos.
Les classes de primària tenen un marge negatiu amb el mètode tradicional, ja que són les que reben més costos indirectes, atès que el seu volum és més alt. En canvi, per l’ABC veiem que el marge de les classes de primària augmenta considerablement, tenint un %marge més alt que el de les classes de secundària.
Amb l’ABC són les classes de batxillerat les que reben més costos indirectes. Això és degut al fet que aquestes classes requereixen més esforç per a la preparació del temari, per a donar les classes (ja que és més llarga que la de primària i secundària), i també a l’hora de contractar el professorat.
Per a aquesta empresa el millor mètode és l’ABC, ja que identifica quines són les activitats que generen valor i imputa els costos indirectes segons el consum que fa cada tipus de classe d’aquestes activitats (i no segons el volum).

1.4.Cas Duo Íntim

1.4.1.Enunciat
Exemple
Duo Íntim és una botiga de roba interior d’home i de dona. Hi podem trobar grans marques internacionals i un disseny interior avantguardista. És un format comercial que està tenint molt èxit perquè, a diferència de les cotilleries i llenceries de tota la vida, aquí els homes no es queden fora. El producte està exposat i no amagat darrere el taulell, i els clients poden servir-se ells mateixos o demanar l’ajuda d’algun/a dependent/a.
L’empresa elabora mensualment un compte de resultats per producte (home i dona) en el qual apareixen els marges bruts calculats per diferència entre els ingressos per vendes i el cost de compra dels articles venuts. La resta de despeses de l’establiment s’imputa a cada producte (home i dona) segons la facturació. De l’exercici 2007 tenim les dades següents:

  • Vendes: d’home s’han venut 10.000 eslips a 18 € i 15.000 boxers a 25 €. De Dona s’han venut 40.000 calcetes a 12 € i 20.000 sostenidors a 35 €.

  • Existències inicials: d’home hi havia 800 eslips valorats en 6 € i 1.300 bòxers valorats en 10€. De dona hi havia 3.000 calcetes valorades a 4 € i 1.500 sostenidors valorats a 12 €.

  • Compres: d’home s’han comprat 9.800 eslips a 7 € i 15.200 bòxers a 12 €. De Dona s’han comprat 39.800 calcetes a 5 € i 20.300 sostenidors a 14 €.

L’empresa utilitza el mètode FIFO per valorar les existències.
Les despeses de l’exercici han estat les següents:
Despesa
Import
Salaris
130.000
Seguretat Social
40.000
Lloguer del local
230.000
Electricitat
15.000
Amortitzacions
100.000
Total
515.000
Activitats
Generador de cost
Comprar
Nombre de comandes de compra
Rebre el producte
Nombre de peces comprades
Emmagatzemar el producte
Nombre de peces comprades
Col·locar les peces al mobiliari d’exposició
Nombre de minuts per peça venuda
Exposar el producte
Nombre de peces venudes
Assistir a la venda
Nombre de minuts per peça venuda
Treure l’alarma antirobatori i llegir el codi de barres
Nombre de minuts per peça venuda
Activitat
Import
Comprar
10.000
Rebre el producte
7.500
Col·locar les peces al mobiliari d’exposició
15.000
Exposar el producte
7.500
Assistir a la venda
60.000
Treure l’alarma antirobatori i llegir el codi de barres
30.000
Total
130.000
Aquestes despeses sempre s’han imputat a cada producte (home i dona) segons la seva facturació en €.
L’empresa no està gaire segura de fer-ho bé, perquè els processos de la botiga requereixen un esforç diferent segons si el producte és d’home o de dona.
L’empresa ha demanat a uns alumnes de Comptabilitat de costos II de la UOC que s’ho mirin i aquests pensen que per a saber si les imputacions s’ajusten a la realitat o no cal implantar un sistema de costos basats en les activitats (sistema ABC).
Aquests alumnes han començat identificant les principals activitats que tenen lloc a la botiga i els generadors de cost de cadascuna:

  • Comprar: aquesta activitat inclou atendre els proveïdors, veure els mostraris que porten, seleccionar els articles i decidir el nombre d’unitats de cada article que es compraran. Qui té el tracte amb els proveïdors i pren les decisions de compra és la directora de la botiga. La compra d’articles d’home es fa una vegada per temporada (dues vegades l’any). En canvi, els proveïdors de roba interior de dona acostumen a treure tres col·leccions diferents per temporada, de manera que es produeixen sis compres a l’any.

  • Rebre el producte: inclou obrir les caixes de l’embalatge de transport, comprovar que es rep el producte que es va comprar, revisar la qualitat del producte, donar-lo d’alta a l’estoc de la botiga, col·locar el codi de barres a l’etiqueta, col·locar l’alarma antirobatori al producte i desar-lo en uns prestatges o penjadors que hi ha al magatzem de la botiga. Les peces d’home arriben dins de capses individuals amb la foto d’un model lluint la peça, i s’emmagatzemen, s’exposen i es venen així. Les peces de dona arriben en penjadors. El generador de cost són les peces comprades.

  • Emmagatzemar el producte: el local disposa de 30 metres quadrats de magatzem en què s’emmagatzema el producte que es va rebent. El generador de cost són les peces comprades.

  • Col·locar les peces al mobiliari d’exposició: les capses d’articles d’home es col·loquen en prestatges de fàcil accés per als compradors. Els articles de dona s’exposen en penjadors. Aquesta activitat inclou anar al magatzem, agafar el producte i col·locar-lo al mobiliari d’exposició. Després de diversos cronometratges, s’ha establert que el procés per als articles d’home requereix una mitjana d’1 minut per peça venuda i per als articles de dona una mitjana de 2 minuts per peça venuda.

  • Exposar el producte: la botiga disposa de 200 metres quadres d’espai per a exposar producte. El generador de cost són les peces venudes.

  • Assistir a la venda: després d’observar atentament el comportament dels compradors a la botiga i d’efectuar diversos cronometratges, s’ha establert que per als productes d’home només es requereix l’assistència d’un/a dependent/a en la venda del 20% de les peces i que l’assistència dura de mitjana 2 minuts per peça venuda. En canvi, per als productes de dona es requereix assistència en la venda del 60% de les peces i l’assistència dura de mitjana 10 minuts per peça venuda.

  • Treure l’alarma antirobatori i llegir el codi de barres: totes les peces duen alarma antirobatori i en totes s’ha de llegir el codi de barres. En els articles d’home cal obrir la capsa, treure la peça, treure l’alarma antirobatori, plegar la peça i tornar-la a col·locar dins de la capsa. S’ha establert un temps de 5 minuts per peça venuda d’home i de 2 minuts per peça venuda de dona per a treure l’alarma antirobatori i llegir el codi de barres, i per a emetre el tiquet de caixa i cobrar i embolicar el producte per a regal si el comprador ho demana. Aquestes darreres activitats no s’han identificat a part per la seva complexitat.

A la botiga hi ha vuit persones, el salari de les quals s’imputa per activitats segons el que fa cadascuna. La distribució és la següent:
La Seguretat Social es distribueix per activitats d’acord amb la distribució dels salaris.
El local arrendat té 230 metres quadrats, dels quals 30 corresponen al magatzem i 200 a la botiga. El lloguer del local s’imputa a emmagatzemar el producte i a exposar el producte segons el metratge.
L’electricitat correspon a il·luminació i a aire condicionat i s’imputa exposar el producte.
Les amortitzacions s’imputen a les activitats en funció dels actius requerits per a cada activitat. En concret, a emmagatzemar el producte corresponen 12.000 €, a Exposar el producte 85.000€ i a Treure l’alarma antirobatori i llegir el codi de barres 3.000€.
1.4.2.Es demana
1) Calculeu el cost de les vendes d’home i de dona per a l’exercici 2007 tenint en compte que l’empresa utilitza el mètode FIFO. Calculeu també el valor de les existències finals.
2) Calculeu el compte de resultats de l’empresa per a l’exercici 2007 d’acord amb el sistema actual de repartir les despeses entre home i dona segons la facturació en €.
3) Distribuïu les despeses (515.000 €) entre les 7 activitats identificades, calculeu el cost de cada activitat i calculeu el cost unitari de cada generador de cost.
4) Calculeu la xifra que cal imputar a home i a dona per cada activitat en funció del cost unitari dels generadors de cost i de l’ús que els productes d’home i de dona fan de cada activitat.
5) Calculeu el compte de resultats de l’empresa per a l’exercici 2007 utilitzant la imputació a home i dona feta d’acord amb el sistema ABC.
6) Creieu que aquest sistema de repartiment dels costos indirectes és més correcte? Per què?
Solució
1)
Els càlculs són en la taula següent:
Producte
Estoc inicial
Compres
Vendes
Estoc final
Eslips
800 peces a 6 €
9.800 peces a 7 €
800 peces a 6 €
9.200 peces a 7 €
Total: 69.200 €
600 peces a 7 €
Total: 4.200 €
Bòxers
1.300 peces a 10 €
15.200 peces a 12 €
1.300 peces a 10 €
13.700 peces a 12 €
Total: 177.400€
1.500 peces a 12 €
Total: 18.000 €
Calcetes
3.000 peces a 4 €
39.800 peces a 5 €
3.000 peces a 4 €
37.000 peces a 5 €
Total: 197.000 €
2.800 peces a 5 €
Total: 14.000 €
Sostenidors
1.500 peces a 12 €
20.300 peces a 14 €
1.500 peces a 12€
18.500 peces a 14€
Total: 277.000€
1.800 peces a 14 €
Total: 25.200 €
Com que valorem les existències d’acord amb el mètode FIFO, les primeres unitats que s’han venut són les que hi havia en l’estoc inicial.
2)
Els càlculs són en la taula següent:
 
Home
Dona
Total
Vendes
555.000
1.180.000
1’735.000
Cost de les vendes
246.600
474.000
720.600
Marge brut
308.400
706.000
1.014.400
Salaris
41.585
88.415
130.000
Seguretat Social
12.795
27.205
40.000
Lloguer del local
73.573
156.427
230.000
Electricitat
4.798
10.202
15.000
Amortitzacions
31.988
68.012
100.000
Total despeses
164.739
350.261
515.000
Benefici abans d’impostos
143.661
355.739
499.400
Rendibilitat sobre vendes
25,9%
30,1%
28,8%
3)
En la taula següent les despeses es distribueixen entre les set activitats identificades segons les dades de l’enunciat:
 
Comprar
Rebre
Emm.
Col·locar
Exposar
Assistir
Treure
Total
Salaris
10.000
7.500
  
15.000
7.500
60.000
30.000
130.000
Seguretat Social
3.077
2.308
  
4.615
2.308
18.462
9.231
40.000
Lloguer del local
    
30.000
  
200.000
    
230.000
Electricitat
        
15.000
    
15.000
Amortitzacions
    
12.000
  
85.000
  
3.000
100.000
Total despeses
13.077
9.808
42.000
19.615
309.808
78.462
42.231
515.000
Unitats generador de cost
8
85.100
85.100
145.000
85.000
370.000
245.000
  
Cost unitari generador de cost
1.634,62
0,115
0,494
0,135
3,645
0,212
0,172
  
Els salaris es distribueixen de la manera següent:

  • Comprar: 40% de la directora.

  • Rebre: 50% d’1 persona.

  • Col·locar: 1 persona.

  • Exposar: 50% d’1 persona.

  • Assistir: 3 persones + 60% de la directora.

  • Treure: 2 persones.

  • Comprar: 2 comandes d’home + 6 comandes de dona.

  • Rebre: 9.800 eslips + 15.200 bòxers + 39.800 calcetes + 20.300 sostenidors.

  • Emmagatzemar: igual que rebre.

  • Col·locar: 25.000 peces venudes d’home (10.000 eslips + 15.000 bòxers) a 1 minut per peça venuda + 60.000 peces venudes de dona (40.000 calcetes + 20.000 sostenidors) a 2 minuts per peça venuda.

  • Exposar: 25.000 peces venudes d’home (10.000 eslips + 15.000 bòxers) + 60.000 peces venudes de dona (40.000 calcetes + 20.000 sostenidors).

  • Assistir: El 20% de 25.000 peces venudes d’Home (10.000 eslips + 15.000 bòxers) a 2 minuts per peça venuda + el 60% de 60.000 peces venudes de dona (40.000 calcetes + 20.000 sostenidors) a 10 minuts per peça venuda.

  • Treure: 25.000 peces venudes d’Home (10.000 eslips + 15.000 bòxers) a 5 minuts per peça venuda + 60.000 peces venudes de dona (40.000 calcetes + 20.000 sostenidors) a 2 minuts per peça venuda.

La Seguretat Social es distribueix d’acord amb la distribució dels salaris.
Les unitats de cada generador de cost es calculen de la manera següent:
4)
Els càlculs són a la taula següent:
 
Home
Dona
Total
Activitat / generador de cost
Generador
€
Generador
€
Generador
€
Comprar / comandes de compra
2
3.269,23
6
9.807,69
8
13.076,92
Rebre / peces comprades
25.000
2.881,23
60.100
6.926,47
85.100
9.807,69
Emmagatzemar / peces comprades
25.000
12.338,43
60.100
29.661,57
85.100
42.000
Col·locar / minuts peça venuda
25.000
3.381,96
120.000
16.233,42
145.000
19.615,38
Exposar / peces venudes
25.000
91.119,91
60.000
218.687,78
85.000
309.807,69
Assistir / minuts peça venuda
10.000
2.120,58
360.000
76.340,96
370.000
78.461,54
Treure / minuts peça venuda
125.000
21.546,31
120.000
20.684,46
245.000
42.230,77
   
136.657,65
  
378.342,35
  
515.000,00
Per a cada activitat i producte (home i dona) s’especifica el nombre d’unitats del generador de cost corresponent. Aquest nombre es multiplica pel cost unitari de cada generador de cost calculat a la pregunta anterior i s’obté la distribució per productes del cost de cada activitat d’acord amb el sistema ABC (columna €). La suma d’unitats de cada generador de cost (penúltima columna) coincideix amb la taula de la pregunta anterior. El total de despeses és 515.000 €.
5)
Els càlculs són en la taula següent:
 
Home
Dona
Total
Vendes
555.000
1.180.000
1’735.000
Cost de les vendes
246.600
474.000
720.600
Marge brut
308.400
706.000
1.014.400
Comprar
3.269
9.808
13.077
Rebre
2.881
6.926
9.808
Emmagatzemar
12.338
29.662
42.000
Col·locar
3.382
16.233
19.615
Exposar
91.120
218.688
309.808
Assistir
2.121
76.341
78.462
Treure
21.546
20.684
42.231
Total despeses
136.658
378.342
515.000
Benefici abans d’impostos
171.742
327.658
499.400
Rendibilitat sobre vendes
30,9%
27,8%
28,8%
Cal remarcar que l’aplicació d’un sistema alternatiu al tradicional no varia el resultat de l’empresa. Únicament varia el repartiment de les despeses i, per tant, el benefici abans d’impostos i la rendibilitat sobre vendes de cada producte (home i dona).
6)
Amb l’aplicació del sistema ABC augmenta la rendibilitat dels productes d’home i es redueix la rendibilitat dels productes de dona, perquè les despeses de la botiga es reparteixen d’acord amb l’ús que cada línia de producte fa dels recursos del punt de venda. Amb el mètode tradicional les despeses es reparteixen a partir de la facturació en euros, un criteri que no té en compte l’ús dels recursos que fa cada línia de producte.
Per exemple, pel que fa a l’activitat assistir a la venda els/les compradors/es de dona necessiten assistència en un 60% dels casos (un 20% en home) i l’assistència –quan es produeix– dura més (10 minuts per peça contra 2 minuts per peça en home).