Els significats culturals del cos de l'actor

Aquesta lluita política pel significat es concreta, en el cas de Banderas, en l'intent de relacionar llatinitat amb exotisme, i per tant, amb l'erotisme. La utilització de l'erotisme, no es només una qüestió de màrqueting promocional. L'etiqueta de "latino" també vehicula significats identitaris que es poden veure en els discursos promocionals de les indústries culturals; això es pot veure en revistes populars, com ara Fotogramas o Cinemanía, però també en les revistes del cor i en els webs promocionals de l'actor.

Des de 1995, quan Banderas ja havia intervingut com a protagonista en films com Los reyes del mambo i havia participat en d'altres d'importants com ara Philadephia o Entrevista con el vampiro, la premsa popular espanyola no menciona pràcticament les característiques ètniques o culturals dels seus personatges; el discurs mediàtic gira al voltant del seu triomf a la meca del cinema, la seva relació sentimental amb Melanie Griffith i la seva viva vinculació emocional i professional amb Espanya (projectes en produccions espanyoles, possibles col·laboracions amb Pedro Almodóvar, etc.).

El tractament iconogràfic no es diferencia gaire del que reben altres estrelles nord-americanes; la composició de les fotografies és al servei del seu atractiu sexual. Ara bé, fixem-nos com en el cas de Banderas els peus de foto fan referència a alguns dels trets, suposadament llatins: "Caliente, caliente, caliente" o "Antonio Banderas, tierno y salvaje".

Pocs mesos abans de l'estrena de Two much, producció espanyola dirigida per Fernando Trueba en què també intervenen com a protagonistes Melanie Griffith i Darryl Hannah, la premsa cinematogràfica popular es referia així a Banderas: "Considerado por la prensa extranjera -caliente, caliente, caliente, la estrella más sexy de España o el homo-eroticus del cine español- como uno de los más emblemáticos símbolos sexuales del momento, Antonio Banderas ya se ha abierto camino en Hollywood." Fotogramas, abril de 1995. 

Aquest és un exemple de com mitjançant les representacions del cos, en aquest cas, d'una estrella, es vehiculen significats culturals, en part, imposats per les indústries culturals. Diem, "en part", perquè la "fabricació" de productes llatins no respon simplement a una necessitat de la indústria, més aviat a una realitat social i a unes lluites culturals (i també polítiques) que les indústries intenten guanyar des de l'imaginari. Antonio Banderas, com també Penélope Cruz, representen allò llatí per mitjà del cos, és a dir, de l'erotisme.

La carrera d'Antonio Banderas als Estats Units ha anat lligada, en gran part, al seu cos. De fet, quan el 1990 presenta Átame, film que estava precedit per la bona crítica de Mujeres al borde de un ataque de nervios, la pel·lícula no va aconseguir superar els criteris censors estrictes de la Motion Picture Association of America que li va atorgar la classificació X i la va deixar fora dels circuits habituals d'exhibició i la va enviar a les sales especials on es projecten films pornogràfics (exemple del nivell "regulació" del circuit de la cultura).

En aquella època, Banderas, decideix instal·lar-se a Los Angeles per provar fortuna en la indústria nord-americana. El seu primer treball en aquesta indústria va consistir en una publicitat per a una marca de roba i en què apareix al costat de l'actriu Laura Harris en una campanya que inclou una fotografia que apareix en vuit revistes. La campanya és polèmica, ja que només apareix el seu rostre escopint l'escuma d'una llauna de cervesa.

Poc després, l'actor entra en contacte amb el productor Peter Rolling, el qual li proposa treballar en un projecte basat en l'adaptació de la novel·la d'Isabel Allende, De Amor y de sombra, que per problemes financers no es fa fins al 1993, quan Banderas ja és un actor conegut a Hollywood. Després d'aquesta petita aventura nord-americana, Banderas torna a Espanya i participa en la producció veneçolana Terranova. Mentre treballa en aquest film, rep la notícia que Arne Glimcher vol dirigir Los reyes del mambo tocan canciones de amor, basada en la novel·la d'Oscar Hijuelos, guardonada amb el Premi Pulitzer. El primer candidat és Andy García, però l'actor té un altre projecte entre mans i Glimcher pensa en Banderas, a qui havia vist a Átame.