Los reyes del mambo
A
Mambo Kings, Antonio Banderas interpreta
el paper de Néstor, un trompetista cubà que arriba als Estats Units l'any 1953
amb el seu germà César (Armand Assante) amb la il·lusió de fer fortuna
com a músics. Amb el nom de The Mambo
Kings, els dos germans estan disposats a triomfar a la ciutat dels gratacels
on, sembla, els músics llatins són molt apreciats.
Però Néstor viu turmentat per tot allò que va deixar a Cuba, especialment, un
antic amor, Maria, a qui dedica un bolero: Bella
Maria de mi corazón.
Curiosament,
les primeres imatges de Los reyes del mambo
remeten a les coreografies que va popularitzar, anys enrere, un altre espanyol,
Xavier Cugat. Per aquesta raó, el film reprèn una iconografia habitual
del cinema clàssic de Hollywood per a referir-se a la Cuba prerevolucionària.
De
fet, l'acció de la pel·lícula transcorre durant els anys anteriors a la Revolució;
els cubans no apareixen mai com a emigrants, més aviat, són una comunitat
específica de la ciutat de Nova York. En aquest sentit, no és casual
que el film no faci cap referència a la situació laboral dels cubans, cap dels
quals sembla tenir problemes econòmics o laborals greus, simplement somien de
triomfar al món de la música.
Si
la supressió del conflicte (l'emigració) i la decisió de portar a la
pantalla una història situada a la Cuba prerevolucionària (que, d'altra banda,
apareix com un immens night club, com una
fàbrica de músics que busquen triomfar a Nova York) sembla totalment lògica
des d'una perspectiva ideològica, ens sembla interessant destacar el pes eròtic
escàs del personatge que interpreta Banderas. Néstor és un noi tímid, treballador
i "home d'una sola dona"; en realitat, marxa de l'Havana per culpa d'una dona,
Maria, encara que, indirectament, gràcies a ella acabarà triomfant al món de
la música. Armand Assante, en canvi, encarna l'estereotip de l'home llatí: batusser,
faldiller, inconscient, tendre...
La
seva primera intervenció com a músic tampoc no deixa cap dubte sobre el seu
magnetisme eròtic: quan els dos germans trepitgen per primer cop un dels clubs
més prestigiosos de Nova York, César puja a l'escenari per tenir un "combat"
de percussió peculiar amb Tito Puente. No cal dir que gran part dels contraplans
de l'escenari corresponen a espectadores fascinades pel desconegut músic. També
és interessant la irrupció a la vida dels dos germans d'un tercer personatge,
Dolores (Maruschka Detmers), d'una banda, enamorada de Néstor, però de l'altra,
atreta per César. La passió secreta entre Dolores i César es mostra en un ball,
barreja de danses caribenyes, però també amb elements del tango argentí.
