Objecte-fetitxe



En el discurs colonial el cos esdevé l'evidència incontrovertible de l'animalitat i el primitivisme del colonitzat, la coartada perfecte per a la seva segregació, la prova des de la qual inferir a cada pam de la seva pell, suposats patrons de comportament propis de la seva inferioritat. En aquest repertori de posicions de poder i resistència, de violència i domini entorn de la imatge de l'altre, l'estereotip colonial pivota ambivalentment entorn de dos pols tant irreconciliables com ansiosament fixats, reproduïts i naturalitzats

La seva representació es debat entre la còpia més matussera i ridícula de la vida dels "blancs", i la més solemne i tradicional autenticitat, entre la caricatura més grotesca i el més sensual dels atractius, entre el més secret dels desigs i la més pública de les repugnàncies, entre la més infantil  de les innocències i la més perversa de les maldats, en un intent de negar l'existència de l'altre més enllà dels llocs comuns que s'han formulat entorn de la seva imatge.