2. Evolució del mercat de treball a Espanya

La recollida de dades es fa a partir de l'enquesta de població activa (EPA), que es pot consultar per Internet mitjançant la base de dades Tempus de l'Institut Nacional d'Estadística. L'adreça corresponent és www.ine.es i les dades, referides al període 1977-2000, s'han obtingut de les sèries incloses a l'EPA (principals resultats detallats). Les dades incloses en aquesta base s'obtenen mitjançant un procediment d'enquesta a una mostra significativa de famílies del conjunt de l'Estat.

Per tal de comprendre l'evolució del mercat de treball, es fa necessari oferir un conjunt de definicions prèvies:

• Població activa (PA): població en edat de treballar¹ que o bé està ocupada o bé busca activament un lloc de treball.
• Població ocupada (PO): població que, en la data de l'enquesta, està treballant encara que sigui temporalment.
• Població en atur (PP): població que, en la data de l'enquesta, està buscant activament una feina o ja l'ha trobat, i està esperant la data d'inici de la seva nova ocupació.
• Població inactiva (PI): població en edat de treballar que no participa activament en el mercat de treball.

Naturalment, podem identificar les dues expressions matemàtiques següents:

A continuació, representem gràficament l'evolució temporal d'aquestes tres sèries de dades pel que fa al conjunt de l'Estat. En concret, es tracta de les dades següents:

• La població activa.
• La població ocupada.
• La població en atur.

Com es pot observar, el volum d'aturats augmenta espectacularment al llarg del període observat. La seva evolució mostra una tendència creixent fins a l'any 1994, que només es veu alterada per una lleugera correcció entre el 1987 i el 1990. La sèrie mostra un valor màxim l'any 1994 amb un conjunt de 3.725.200 d'aturats al conjunt de l'Estat. Aquest any representa un punt d'inflexió en la seva evolució, ja que durant la segona meitat dels anys noranta el nombre d'aturats ha disminuït de manera sostinguda fins als 2.356.600 d'aturats de l'any 2000. L'atur, però, afecta molta més gent en l'actualitat que no pas a l'inici del període estudiat, ja que l'any 1977 només 676.000 persones estaven a l'atur.

De l'anàlisi gràfica ja podem deduir que l'augment de l'atur en el conjunt del període no és degut al fet que disminueixi el nombre d'ocupats, sinó al fet que la població activa ha augmentat més ràpidament que la població ocupada. Si reproduïm la informació referida als dos extrems de l'interval temporal, podem obtenir la informació següent:

Tot i que l'any 2000 al conjunt de l'Estat treballen 2,1 milions més de persones que l'any 1977, en aquest període l'atur ha augmentat en 1,68 milions perquè, en aquests mateixos anys, la població activa ha crescut en 3,78 milions de persones.

Caldria preguntar-se, doncs, com és possible que la població activa hagi augmentat tan ràpidament. Comencem per comparar gràficament l'evolució de dues sèries temporals

• La població activa.
• La població inactiva.

Podem comprovar com l'increment de la població activa no va en detriment de la població inactiva, sinó que les dues sèries augmenten amb el pas del temps. Per tant, al llarg del període analitzat s'ha produït un increment de la població en edat de treballar. D'aquesta manera, factors demogràfics i/o d'esperança de vida sembla que han contribuït positivament a l'evolució a l'alça del nombre d'inactius. Crida molt l'atenció, però, que, al llarg de la major part del període analitzat, la població inactiva fos més gran que la població activa.

Per tant, veiem la utilitat de dur a terme comparacions directes entre les diferents sèries, fet pel qual es fa necessari que utilitzem un conjunt d'indicadors que facilitin la tasca d'anàlisi al llarg del temps.

Per començar, definirem un conjunt de taxes elementals que són àmpliament utilitzades per a estudiar el comportament dels mercats de treball:

• La taxa d'atur ens indicarà quin és el percentatge de la població activa que està en atur. Ens aproxima la informació de quanta gent vol treballar i no ho pot fer.
• La taxa d'activitat ens indicarà quin és el percentatge de la població en edat de treballar que forma part de la població activa. Ens aproxima quanta gent en edat laboral està disposada a treballar.
• La taxa d'ocupació ens indicarà quin és el percentatge de la població en edat de treballar que està ocupat. Ens aproxima la participació d'una societat en el seu mercat de treball.

La representació gràfica de l'evolució d'aquestes tres sèries temporals ens ofereix informació molt significativa.

• En primer lloc, podem observar com l'evolució temporal de tots i cadascun dels tres indicadors mostra canvis de tendència apreciables.
• El valor dels indicadors, a més, ens proporciona informació molt important. Així, tot i que la taxa d'activitat creix sostingudament des de l'any 1995, actualment, només està en actiu poc més de la meitat de la població en edat de treballar (un 51,3% l'any 2000).
• Actualment, només treballa el 44,1% de la població en edat laboral, mentre que l'any 1977 ho feia el 47,9%, si bé els anys 1985 i 1994 s'havia arribat a un valor mínim del 37,2%. La capacitat d'absorció del mercat de treball, per tant, sembla limitada.
• La taxa d'atur va augmentar molt ràpidament fins al 21,6% l'any 1985 i, des d'aquell moment, sembla tenir un comportament oscil·lant per sobre del 15%. De fet, fins a l'any 2000 no ha tornat a caure per sota d'aquest valor.

Gràfic: Sèrie temporal de la taxa d'activitat

Gràfic: Sèrie temporal de la taxa d'atur

Gràfic: Sèrie temporal de la taxa d'ocupació

També podem observar conjuntament l'evolució en el temps de les tres variables analitzades:

Gràfic: Sèries temporals de la TP, TA i TO

Però, per a avaluar més adequadament el perfil de comportament de les sèries temporals de cadascuna d'aquestes taxes, es fa necessari calcular i analitzar la seva recta de tendència, a fi d'inferir si hi ha una propensió determinada en la seva evolució en el temps o bé si, en canvi, el seu comportament és estacionari.

Gràfic: Sèrie temporal i tendència de la taxa d'activitat

Gràfic: Sèrie temporal i tendència de la taxa d'atur

Gràfic: Sèrie temporal i tendència de la taxa d'ocupació

En general, podem observar com els tres coeficients de tendència són relativament baixos, si bé ens indiquen una lleugera propensió de les taxes d'atur i d'activitat a créixer amb el temps. En canvi, pel que fa a la taxa d'ocupació, la seva tendència és lleugerament decreixent. Tot i així, si observem les estadístiques que ens indiquen el grau de dispersió, podem concloure que l'ajust en els tres models és molt reduït.

Aquest comportament observat és previsible, ja que caldria esperar que el comportament de les variables del mercat de treball estigués estretament vinculat a l'evolució cíclica de l'economia. Tanmateix, crida l'atenció que, quan la taxa d'atur disminueix, mostra una certa dificultat per a retornar al punt d'origen. En altres paraules, no es comporta com una variable estacionària, sinó, més aviat, sembla que s'indica un fenomen d'histèresi en la taxa d'atur espanyola.

Per tant, tractarem de donar resposta a algunes d'aquestes característiques representatives de l'evolució recent del mercat de treball del conjunt de l'Estat. En concret, analitzarem dues causes concretes:

• La incidència de l'evolució econòmica general.
• La influència de les diferències entre gèneres en la participació en el mercat de treball.

En primer lloc, tractarem de veure la correlació existent entre l'evolució general de l'economia i la seva capacitat per a crear nous llocs de treball. Amb aquest objectiu, es calculen les taxes de creixement anual del PIB i del nombre d'ocupats. El gràfic següent mostra l'evolució d'ambdues sèries temporals al llarg del període de temps considerat. A continuació també es presenta el càlcul del coeficient de correlació de Pearson, a fi de veure la correspondència existent entre les dues sèries de dades.

Gràfic: Sèrie temporal de la taxa de creixement del PIB i del nombre d'ocupats

Output: Coeficient de correlació de Pearson de l'increment del PIB i l'ocupació

Correlation of IOCUP and IPIB = 0,891

Els resultats confirmen que l'evolució de l'ocupació en l'economia espanyola està estretament vinculada a la taxa de creixement econòmic. En la mesura que la taxa d'ocupació se situa l'any 2000 per sota de l'existent fa vint-i-cinc anys, podem concloure que:

• El creixement econòmic no ha estat sostingut, com sembla que es confirma pel fet que la taxa d'increment del PIB ha mostrat oscil·lacions molt pronunciades al llarg d'aquest període.

• El creixement del PIB no és molt intensiu en la creació de nous llocs de treball. Així, fins a l'any 1995, el ritme de creixement econòmic sempre supera la taxa de creixement de l'ocupació.

Quina és la sensibilitat del mercat de treball al creixement econòmic? Per a obtenir aquesta resposta, es fa necessari efectuar una regressió simple entre les dues variables. Com es pot observar, l'economia espanyola ha necessitat, al llarg d'aquest temps, créixer a una taxa superior al 2% per tal de poder crear ocupació.

Output: Anàlisi de regressió entre l'increment del PIB i l'ocupació

Regression Analysis

The regression equation is

IOCUP = - 3,13 + 1,51 IPIB

Predictor     Coef    StDev     T    P
Constant   -3,1297   0,4924   -6,36  0,000
IPIB        1,5125   0,1647    9,18  0,000

S = 1,327    R-Sq = 79,3%   R-Sq(adj) = 78,4%

Analysis of Variance

Source          DF     SS       MS       F      P
Regression       1   148,44   148,44   84,29  0,000
Residual Error  22    38,74     1,76
Total           23   187,19

2.4. Les diferències de participació entre gèneres

En segon lloc, tractarem d'esbrinar algun factor determinant de la baixa taxa d'activitat de l'economia espanyola. Amb aquesta finalitat, es procedeix a calcular aquest indicador de manera separada, en funció del gènere. És a dir, es tracta de comparar el nivell i l'evolució de les taxes d'activitat masculina i femenina a l'economia espanyola.

El gràfic de les sèries temporals ens mostra com les diferències entre homes i dones a l'hora de participar en el mercat de treball són molt importants. Així, l'any 1977 la taxa d'activitat masculina (75,3%) gairebé triplicava la femenina (27,95%).

Gràfic: Sèrie temporal de la taxa d'activitat masculina i femenina

Amb el pas del temps, però, les dues taxes han anat convergint, tant pel fet que la taxa d'activitat femenina s'ha situat gairebé al 40% com per la davallada de la taxa d'activitat masculina per sota del llindar del 64%. Aquests dos comportaments contraposats fan que la taxa d'activitat conjunta es mantingui pràcticament al mateix nivell que l'any 1977. Tot i la millora observada, la baixa taxa d'activitat femenina justifica la resistència a l'alça de la taxa d'activitat conjunta.

La construcció de nombres índex, agafant l'any 1977 com a base, permet d'observar aquest comportament tan diferenciat. D'aquesta manera, mentre que la població activa ha augmentat un 80% entre les dones, ha crescut menys d'un 10% en el cas dels homes.

Caldria preguntar-se, per tant, si aquest creixement de la taxa d'activitat femenina ha estat corresposta per un increment de l'ocupació o bé ha tingut com a resultat un augment de la taxa d'atur entre la població femenina. Reproduïm, per tant, els càlculs anteriors pel que fa als altres indicadors de mercat de treball, la taxa d'ocupació i la taxa d'atur.

• Taxa d'ocupació

Gràfic: Sèrie temporal de la taxa d'ocupació masculina i femenina

Pel que fa a la taxa d'ocupació, es pot observar com aquesta se situa molt per sobre en el cas dels homes. L'any 1977, el 71,5% de la població masculina en edat de treballar ocupava un lloc de treball, mentre que només ho feia el 26,3% de la població femenina. Amb el pas del temps, aquesta distància s'ha reduït significativament. Crida l'atenció que sembla que són els ocupats masculins els que noten més la crisi econòmica i el consegüent augment de l'atur, ja que entre els anys 1977 i 1994 la taxa d'ocupació dels homes cau en 21 punts mentre que només disminueix en dos punts pel que fa a les dones. De la mateixa manera, el protagonisme de la població femenina en la reactivació econòmica posterior sembla que ha estat molt important. Aquesta hipòtesi es confirma mitjançant la construcció de nombres índex que ens permetin d'avaluar l'evolució de cadascun dels dos grups de població ocupada.

Efectivament, es demostra que la població femenina ha estat la gran protagonista de l'augment de l'ocupació en el període analitzat i, més en particular, a partir de l'any 1994. Així, actualment només treballa un 3% més d'homes que l'any 1977, mentre que el creixement en el volum de dones ocupades és superior al 52%. D'aquesta manera, tal com mostra la taula següent, l'increment en el nombre de dones ocupades explica gairebé el 90% del creixement de l'ocupació a Espanya en els darrers vint-i-cinc anys. Tot i així, la taxa d'ocupació femenina encara no arriba al llindar del 32%.

Finalment, si la presència de la població femenina en el mercat de treball ha augmentat sensiblement en els darrers anys, tant pel que fa a la població activa com a la població ocupada, cal analitzar si això ha afavorit un descens de la taxa d'atur femenina o bé el cas contrari.

• Taxa d'atur

Gràfic: Sèrie temporal de la taxa d'atur masculina i femenina

El gràfic ens mostra com, tot i la millora sensible en la incorporació de la dona al mercat de treball i la important destrucció de llocs de treball ocupats per homes durant les crisis del principi dels anys vuitanta i noranta, la taxa d'atur femení se situa molt per sobre de la d'atur masculí. Aquest fet és conseqüència de la baixa taxa d'activitat existent entre la població femenina: el ritme d'incorporació de les dones a la població activa és més gran que la taxa de creixement de la població femenina ocupada. Així, mentre que l'any 2000 la taxa d'atur masculí se situa per sota del 10%, aquest indicador arriba al 20,5% en el cas femení. Tot i aquesta diferència, la gran desigualtat existent entre les dues taxes d'activitat fa que el nombre de dones aturades només representi menys del 60% dels aturats.