El treball social sanitari en altres àmbits

"Crisis sobrevenida en el estado físico y/o psicológico de la persona, o una colectividad, que pone en peligro o alto riesgo su vida y/o su salud, incluso su seguridad; y conlleva una pérdida de autonomía de dicha persona y/o de su familia, o en su caso, de una colectividad, para hacer frente a la situación imprevista y a los problemas y necesidades psicosociales derivados de la misma".

Á. L. Arricivita (2009). Psicosocial y emergencias. Manual de recursos para la gestión de la atención social (pàg. 49). Osca: Á. L. Arricivita.

• Hi ha un dèficit o una crisi en l'estat de salut que requereix resposta de personal específic, és a dir, l'equip sanitari.

• Cal prioritzar la resposta sanitària sobre la resta, perquè està en perill o molt en perill la vida o la salut dels afectats.

• Es tracta d'una situació sobrevinguda, és a dir, una "venida repentina e imprevista" (DRAE), que pot afectar una persona, una família, un grup o una col·lectivitat més gran (barri, poble, ciutat, etc.).

• És de caràcter negatiu, perquè posa en perill o molt en perill la vida o la salut de la persona o les persones afectades.

• Tant l'una com l'altra, urgència i emergència, al marge dels aspectes diferenciadors de caràcter tècnic, fins i tot cultural, en el camp de la salut poden ser semblants; la característica comuna és que requereixen actuacions contra rellotge.

• Compromís en grau divers de la salut, l'autonomia, la vida i la seguretat dels afectats.

• Convergència simultània d'aspectes concatenats i interrelacionats els uns amb els altres: afectació de l'esfera física o psicològica; pèrdua d'autonomia; instauració fulminant i imposada d'un nou ara i aquí; ruptura de la rutina diària; i generació de problemes o necessitats psicosocials característics de la situació plantejada.

• La urgència i emergència sanitària té un abast variable. Pot afectar una persona, una família, un grup o una col·lectivitat més gran (barri, poble, ciutat, etc.). Depenent del nombre d'afectats, l'emergència és de diversos tipus: individual o familiar, és a dir, afecta una persona o un nucli familiar (per exemple, una dona maltractada); col·lectiva, cas en què compromet un grup de persones o famílies (per exemple, un accident d'autobús); i de gran emergència o catàstrofe, en què hi ha un elevat nombre de persones afectades (per exemple, l'accident aeri de Madrid-Barajas l'estiu del 2008).

• Conseqüències habituals de la intervenció: ingrés hospitalari, mort o convalescència (a casa o en un centre sociosanitari).

• Hi ha una necessitat de resposta específica i especialitzada tant de recursos humans (equip sanitari multidisciplinari) com de materials i d'infraestructures (equips de reanimació, unitats de cures intensives (UCI) mòbils, boxs, banc de sang, etc.).

• Cal coordinar l'atenció sanitària amb la resta d'intervencions. El treballador social sanitari és el professional clau en aquesta coordinació amb la resta de dispositius de l'emergència.

"L'atenció d'urgència és la que es presta al pacient en els casos en què la seva situació clínica obliga a una atenció sanitària immediata. S'ha de dispensar tant en centres sanitaris com fora d'aquests centres, incloent-hi el domicili del pacient i l'atenció in situ, durant les 24 hores del dia, mitjançant l'atenció mèdica i d'infermeria, i amb la col·laboració d'altres professionals".

• Infart agut de miocardi.

• Accident cerebrovascular agut.

• Traumatisme cranioencefàlic.

• Intoxicacions agudes.

• Urgències diabètiques.

• Urgències psiquiàtriques.

• Crisis convulsives.

• Insuficiència respiratòria aguda.

• Cremades.

• Accidents amb múltiples víctimes o emergència col·lectiva.

• Catàstrofes.

• Accidents de tot tipus, amb poques persones afectades: de trànsit, laborals, en activitats esportives de risc (barranquisme, escalada, ràfting, etc.), domèstics, etc.

• Situacions de maltractament infantil.

• Violacions i altres agressions a dones.

• Maltractament a persones grans.

• Mort sobtada.

• Intoxicacions alimentàries, epidèmies, plagues, contaminació bacteriològica, etc.

• Les situacions d'urgència i emergència sanitària, al marge de la magnitud que tinguin, formen part de la realitat diària d'un equip sanitari i, per tant, també del treballador social sanitari.

• Derivat d'això, el treballador social sanitari és un intervinent d'emergències (situacions de crisi), com ho són els seus companys de l'equip mèdic i de personal d'infermeria, bombers, policies, gestors d'emergències, etc.

• En les situacions crítiques, com en qualsevol altra situació sanitària de caràcter no urgent, la intervenció del treballador social sanitari només està fonamentada a partir de la necessitat d'una atenció inicial de l'equip mèdic i d'infermeria; en aquest cas, motivada per la instauració prèvia d'una situació crítica física o psicològica d'una persona, una família o una altra col·lectivitat, que genera i acompanya problemes psicosocials en el procés de la crisi. No és una intervenció aïllada.

• Les situacions crítiques requereixen disciplines diverses per a abordar-les i resoldre-les. A més, exigeixen interrelació professional i, prèviament, un coneixement i reconeixement mutu de les aportacions específiques de cadascun dels actuants.

• Els treballadors socials, en general, i els de l'àmbit sanitari, en particular, són persones que treballen amb persones i sobretot amb persones que passen una experiència difícil o crítica en la seva vida. És a dir, treballen amb persones amb problemes, no amb problemes. D'això se'n diu dignitat.

• La urgència i emergència sanitària és, en si, una situació multiproblemàtica que comporta necessitats i problemes, entre d'altres, de caràcter social. A més, sovint, la urgència i emergència sanitària forma part d'un entramat general que exigeix coordinació amb altres serveis d'atenció urgent: policies, bombers, serveis socials, personal judicial, etc.

• L'expert en l'atenció social en situacions d'urgència i emergència sanitària és el treballador social sanitari; i, en conseqüència, és el referent de la família i altres acompanyants de la persona o persones afectades directament.

• La mort imprevista i traumàtica, el dolor per la pèrdua de persones estimades, el patiment, igual que la malaltia i altres maneres de morir, formen part de la vida humana i, també, de l'especificitat del treball social sanitari.

• Cada feina té els seus perills. El treball social té perills per a la salut mental. El treball social sanitari, també. I el treball en situacions d'urgència i emergència, per descomptat. Com a professional, s'ha d'actuar amb responsabilitat, la qual cosa implica ser conscient d'això i cuidar-se.

• Cada situació d'emergència és diferent, perquè les persones som diferents i, també, perquè les característiques del succés i la seva evolució no són les mateixes en cada cas i, per tant, la fan única.

• L'emergència s'ha d'entendre com un contínuum. L'atenció social en emergències, des dels diversos escenaris, no se circumscriu a l'actuació urgent. Per a poder arribar a donar una resposta immediata cal un "abans de", és a dir, fa falta una preparació prèvia: protocols, formació i entrenament, etc.

• D'altra banda, en la majoria de les situacions, després de la retirada dels especialistes de l'auxili immediat, el treball social sanitari no ha fet més que començar i es pot arribar a allargar força per hospitalització, per convalescència en centres especialitzats, o a casa. És la fase de prevenció terciària, o de rehabilitació psicosocial.

• A llarg termini, o període de rehabilitació psicosocial, és crucial el paper de la xarxa social de les persones afectades, això és, família, amics, companys de feina, veïns, etc., per a afrontar els problemes socials i psicològics que hi pugui haver.

• Facilitar formació i entrenament continuat a tots els professionals de l'equip de salut en aspectes psicològics, socials, organitzatius, de recursos, d'autocura, etc., relacionats amb les emergències.

• Dissenyar, desenvolupar i avaluar estudis de recerca i d'altres sobre aspectes, problemes i necessitats de caràcter psicosocial en relació amb les emergències i urgències ateses al centre de salut.

• L'abundant i variada informació que es genera exigeix que se'n faci una gestió específica, tant en el "durant" com en el "després de", que requereix organització en l'"abans de".

• Promoure la creació d'un grup de treball multidisciplinari dedicat a la millora de l'atenció a les situacions d'emergència que atengui l'equip d'atenció primària de salut.

• En relació amb el punt anterior, aportar, si ja hi ha grup, la dimensió social al treball que es duu a terme en el grup d'emergències.

• Promoure un miniequip de crisi dins l'equip d'atenció primària de salut per a gestionar la resposta que hagi de donar a grans emergències i catàstrofes.

• Captar necessitats formatives en els membres de l'equip en relació amb l'atenció a les emergències i urgències sanitàries.

• Detectar i catalogar persones en risc d'augmentar la seva vulnerabilitat davant emergències: malalts crònics, incapacitats (físics, mentals i sensorials), gent gran que viu sola o és fràgil.

• Preveure i protocol·litzar la coordinació amb els treballadors socials sanitaris dels hospitals de referència, i també amb els serveis socials.

• Assegurar, mitjançant protocol, les respostes psicosocials de l'equip d'assessorament i orientació psicopedagògica i les unitats de salut mental als afectats que ho necessitin després de l'alta hospitalària, tant en emergències individuals com en grans emergències.

• Dissenyar el protocol d'activació del treballador social sanitari del centre de salut per a l'atenció social en les diverses emergències sanitàries que atén el personal mèdic i d'infermeria. Així, la seva feina específica s'integra en la resposta global a la situació crítica.

• Adquirir o posar al dia coneixements i habilitats a la feina en situacions d'emergències i urgències, tant en l'atenció als aspectes psicosocials com en altres matèries: reanimació cardiopulmunar (RCP), ús del desfibril·lador, coneixement de medicaments d'atenció urgent, dispositius de transport sanitari urgent, aspectes legals, protocols, etc.

• Informar i formar els estudiants de treball social en pràctiques, sobre l'atenció en emergències i urgències, en general, i des del centre de salut, en particular, i sobre la problemàtica psicosocial entorn d'aquestes emergències i urgències.

• Valorar, catalogar i actualitzar possibles recursos sanitaris i sociosanitaris que facin falta als afectats, als familiars i a la resta del personal que intervé en una emergència.

• Impulsar la coordinació de l'equip d'atenció primària de salut amb altres serveis de primera intervenció en l'emergència: serveis policials, bombers, etc.

• Participar en simulacres i exercicis pràctics que impliquin la participació de l'equip d'atenció primària de salut.

• Posar al dia els protocols actius d'atenció sanitària urgent en emergències individuals en què intervé el treballador social sanitari: atenció a la dona víctima de violència, maltractament infantil, comunicació de males notícies, etc.

• Involucrar el consell de salut en accions en el marc de la prevenció primària dirigides a la població.

• Formar la població en emergències i catàstrofes, en general, i en els aspectes psicològics, socials i sanitaris, en particular.

• Identificar el possible protocol activat i actuar conforme a aquest protocol.

• Assegurar la disponibilitat d'un espai físic adequat que permeti privacitat en l'atenció als directament afectats o els seus familiars.

• Fer una interconsulta amb el personal mèdic i d'infermeria per a disposar d'informació sobre el fet que ha passat i les circumstàncies que ha tingut, la identitat de les persones afectades i els possibles vincles entre si, les patologies presentades, les actuacions mèdiques i d'infermeria que cal fer i el pronòstic.

• Fer la valoració inicial i el diagnòstic social provisional.

• Oferir contenció i suport psicològic als directament afectats, familiars, parents pròxims i participants (professionals i voluntaris).

• Acompanyar les persones directament afectades, per falta de xarxa social i si es valora que cal, en les situacions següents:

  • Fer el trasllat a domicilis (propi, de familiars, etc.) o centres específics (hospitals, centres d'acolliment, etc.).

  • Recollir i lliurar objectes personals, en el reconeixement de cadàvers, per a fer tràmits, etc.

• Donar informació sensible: males notícies.

• Recerca i localització d'integrants de la xarxa social de la persona afectada (pare, mare, amic, germans, etc.) amb els quals calgui contactar o ho vulgui fer aquesta persona.

• Assessorar familiars en la presa de decisions.

• Informar, en casos que ho necessitin, sobre aspectes com comunicats judicials o enterraments gratuïts.

• Registrar la intervenció en la història clínica.

• Fer un informe social si es valora que cal.

• Integrar-se, si cal, en el dispositiu psicosocial de l'hospital de referència.

• Aportar a l'equip la dimensió social, tant dels individus afectats com de la població general afectada.

• Coordinar-se permanentment amb els treballadors socials dels hospitals on hi ha ingressats els afectats amb vista a planificar l'alta hospitalària.

• Organitzar accions i fer el seguiment a mitjà i llarg termini amb els diversos afectats que ho necessitin, els seus familiars i la població en conjunt.

• Coordinar actuacions amb associacions i serveis d'atenció a grups amb afectacions cròniques prèvies a l'emergència: esclerosi múltiple, malalts amb demències, malalts de Parkinson, etc.

• Detectar i identificar persones en risc de trastorns psicològics.

• Organitzar i coordinar el possible voluntariat adscrit al centre de salut en la catàstrofe.

• En casos en què calgui, fer l'estudi, el diagnòstic i el tractament social, que ha de preveure, entre altres accions, actuacions previstes per a emergències individuals.

• Mantenir informat el consell de salut, com a òrgan de participació de la comunitat, dels problemes que hi ha i de les accions que s'han fet, i demanar-li la col·laboració.

• Si hi ha persones en albergs d'emergència (poliesportius, centres socials, etc.), participar en l'organització de l'atenció sanitària als afectats que ho necessitin, i coordinar les accions de l'equip sanitari amb altres serveis que intervinguin en l'alberg.

• Col·laborar en l'avaluació de la intervenció, en general, i en la intervenció sanitària i social, en particular.

• Participar en accions d'ajuda humanitària o d'emergència sanitària internacional aportant la intervenció social que faci falta. Un exemple d'això és el document "Experiencia de apoyo psicosocial a intervinientes llevada a cabo tras el terremoto de Haití del 2010" (Arrivicita i altres, 2013).

• Després de la intervenció immediata, integrar-se juntament amb la resta de companys en actuacions encaminades a la prevenció de trastorns psicològics i a la cura de la seva salut mental com a intervinent (debrífing o una intervenció semblant).

• Promoure i participar en la reavaluació continuada de les necessitats sanitàries i socials de la població en general i dels directament afectats en particular.

• Contribuir amb els serveis socials comunitaris i especialitzats al reagrupament familiar en grans emergències.

• Informar la població sobre les possibles reaccions psicològiques que es poden esperar a mitjà i llarg termini.

• Coordinar actuacions amb associacions i serveis d'atenció a grups amb patologies derivades de l'emergència: cremats, dany cerebral sobrevingut, salut mental, etc.

• Conforme a les necessitats de la població afectada, promoure i desenvolupar la posada en marxa de programes específics:

  • Suport al dol.

  • Facilitació d'accés a material ortoprotèsic, rehabilitació, tractaments específics (psicoteràpies, cirurgia plàstica, etc.).

  • Informació sanitària.

• Atenció a la problemàtica social d'afectats que desenvolupin psicopatologia posttraumàtica: depressió, ansietat, trastorn per estrès posttraumàtic, etc.

• Atenció a la problemàtica social d'afectats amb seqüeles posttraumàtiques: amputacions, cremades, afectacions sensorials, etc.

• Promoció d'accions saludables entre els afectats.

• Seguiment dels casos que calgui: reunions institucionals, amb afectats, entrevistes, visites domiciliàries, etc.

• Avaluació de la intervenció, en general, i de la intervenció sanitària i social, en particular.

• Elaboració d'informes socials.

• Participació, juntament amb la resta de companys, en activitats dirigides a la cura de la salut mental com a intervinent. L'especificitat de l'experiència de suport psicosocial després del terratrèmol d'Haití, que hem comentat més amunt, com que es tracta d'un treball dirigit a intervinents sanitaris (metges, infermers, treballadors socials, psiquiatres, psicòlegs, etc.) i que està en una fase d'inici de la rehabilitació psicosocial, és un exemple interessant en el marc d'aquesta activitat.

• Facilitar formació i entrenament continuat als professionals de totes les categories de l'equip d'urgències i d'altres serveis implicats en situacions crítiques (UCI, atenció al pacient, psiquiatria, etc.) en aspectes psicològics, socials, organitzatius, de recursos, d'autocura, etc., relacionats amb les diverses situacions d'emergència.

• Dissenyar, desenvolupar i avaluar estudis de recerques sobre aspectes, problemes i necessitats de caràcter psicosocial en relació amb les situacions crítiques ateses a urgències.

• Impulsar la creació d'un grup de treball multidisciplinari (si no n'hi ha) dedicat a millorar l'atenció i la gestió de les situacions d'emergència que atén l'equip d'urgències.

• En relació amb el punt anterior, si ja hi ha grup, aportar la dimensió social al treball que es fa en el grup d'emergències.

• Captar necessitats formatives en els membres del servei d'urgències en relació amb l'atenció a les emergències i urgències sanitàries.

• Com a membre de l'equip de triatge en grans emergències, integrar-se activament en l'elaboració i el manteniment d'un pla de resposta general de l'hospital davant una hipotètica situació de gran emergència o catàstrofe exterior (epidèmia, atemptat terrorista o accident de gran magnitud, conflicte bèl·lic, etc.).

• Participar activament en el pla d'autoprotecció i de gestió de riscos del centre sanitari davant emergències internes.

• Impulsar i participar en la pràctica d'exercicis pràctics per a la posada a punt, tant del pla d'autoprotecció de l'hospital com del pla de resposta general de l'hospital a situacions de gran emergència o catàstrofe exterior (OMS).

• Fer la revisió teoricopràctica i l'entrenament dels diversos protocols actius d'atenció sanitària urgent en emergències individuals en què intervé el treballador social sanitari: atenció a la dona víctima de violència, maltractament infantil, males notícies, etc.

• Protocol·litzar l'activació dels treballadors socials sanitaris d'altres serveis de l'hospital davant la necessitat de reforçar el servei d'urgències motivada per una emergència col·lectiva puntual o per la convergència de diverses situacions que puguin comportar un risc de desbordament de l'atenció social.

• Elaborar i mantenir un banc guia de recursos sanitaris i sociosanitaris vinculats a les situacions d'urgència i emergència, i també d'altres dispositius d'atenció urgent (bombers, centres de coordinació d'emergències, policies, jutjat de guàrdia, etc.)

• Planificar una resposta coordinada amb treballadors socials sanitaris de la xarxa d'atenció primària o d'altres dispositius d'atenció sanitària especialitzada davant determinades situacions d'emergència.

• Protocol·litzar la coordinació i derivació amb serveis socials bàsics i especialitzats per a situacions d'urgència i emergència que requereixin la seva intervenció.

• Participar, com a membre de l'equip d'urgències, en l'adquisició o posada al dia en coneixements i habilitats a la feina en situacions d'emergències i urgències, tant en aspectes psicosocials com en altres matèries: RCP, ús de desfibril·lador, coneixement de medicaments d'atenció urgent, dispositius de transport sanitari urgent, aspectes legals, etc.

• Participar en la formació dels metges interns residents, del personal d'infermeria resident, d'estudiants de medicina i infermeria, i també d'altres disciplines o formacions especialitzades que hi ha al servei d'urgències, aportant tots els aspectes relatius a les funcions del treballador social sanitari en l'atenció de les urgències i emergències des d'aquest servei.

• En relació amb el punt anterior, formar específicament els estudiants de grau de treball social en pràctiques sobre l'atenció en emergències i urgències, en general, i des de l'hospital, en particular, i sobre el treball social sanitari entorn també d'emergències i urgències.

• Conèixer i dominar la infraestructura hospitalària en general i tots els espais vinculats directament amb situacions d'atenció urgent en particular: urgències, UCI, atenció al pacient, psiquiatria, cirurgia, autòpsies, dipòsit de cadàvers, tanatori, banc de sang, etc.

• Conèixer els responsables i capdavanters de l'àmbit hospitalari i, en concret, dels serveis vinculats directament amb situacions d'atenció urgent.

• Fer una valoració social de potencials espais sanitaris perquè, davant situacions d'emergència col·lectiva i gran emergència i catàstrofe, es puguin dur a terme actuacions concretes diverses i fins i tot simultànies: reunions generals amb familiars, comunicació de males notícies, espais de respir per a familiars i professionals, circuit de reconeixement de cadàvers, reunions de l'equip de crisi, etc.

• Mantenir la coordinació (o impulsar-la, si n'hi ha) del servei d'urgències amb altres serveis de primera intervenció en l'emergència: serveis policials, bombers, etc.

• Identificar el possible protocol activat i l'actuació conforme al que s'hi estableix. En els serveis d'urgència dels hospitals públics hi ha protocols d'atenció en violència de gènere, maltractament infantil, etc. Un exemple d'això és a l'Hospital Clínic de Barcelona, el servei d'urgències del qual disposa d'un protocol de "comunicar males notícies", que normalment s'activa alhora que el box de reanimació. En aquest protocol s'estableix que, mentre el personal mèdic i d'infermeria s'ocupen de l'atenció mèdica, el treballador social sanitari és el responsable de la "localización, acogida y acompañamiento de los familiares y/o acompañantes de los pacientes ingresados en el box de reanimación" (Milián, 2008).

• Disposar d'un espai físic adequat que asseguri privacitat en l'atenció als directament afectats o els seus familiars.

• Aconseguir tanta informació com es pugui entorn dels punts següents:

  • El succés i les circumstàncies, per mitjà dels familiars o acompanyants, policies o sanitaris intervinents, comunicats judicials, etc.

  • La patologia mèdica motiu de demanda mitjançant una interconsulta amb un metge i personal d'infermeria actuant.

• Valoració inicial i diagnòstic social provisional.

• Recepció dels familiars de la persona o persones ingressades en el servei d'urgències. El treballador social és el referent per a la família.

• Contenció i suport psicològic als afectats o familiars, a partir de les reaccions psicològiques que presentin. La intenció és possibilitar l'alleujament emocional, normalitzar les reaccions d'estrès, clarificar el pensament per a la presa de decisions, estimular-los les capacitats i també altres actuacions necessàries, etc.

• Acompanyament a familiars o persones pròximes en el reconeixement de cadàvers, els tràmits de trasllat dels cadàvers, el lliurament d'objectes personals, etc.

• Assessorament a familiars en la presa de decisions.

• Coordinació amb altres dispositius o professionals externs a l'hospital per a atendre necessitats familiars derivades de la mateixa emergència: atenció a persones que ho necessiten al domicili (malalts, nens, etc.), reagrupament familiar, traducció, etc.

• Facilitació de trobades i mediació entre familiars de la persona afectada i el personal mèdic i d'infermeria.

• Participació en la comunicació de males notícies.

• Recerca i localització d'integrants de la xarxa social de la persona afectada (pare, mare, amic, germans, etc.) amb els quals calgui contactar o ho vulgui fer aquesta persona.

• Facilitació d'informació per a cobrir necessitats bàsiques (allotjament, menjar, medicaments habituals, etc.) en casos de familiars que no resideixin a la zona en què hi ha l'hospital on són atesos els afectats.

• Registre en la història clínica del servei de la valoració i diagnòstic social, actuacions fetes i pronòstic.

• Elaboració de l'informe de treball social sanitari, si cal.

• Si es produeix ingrés hospitalari, coordinació amb el treballador social adscrit al servei en què ingressa.

• Integrar-se, conforme al pla general de resposta de l'hospital davant grans emergències, en l'equip de triatge constituït per a la gestió sanitària en aquests casos. En aquest sentit, hi ha experiències, com és el cas de l'Hospital Clínic de Barcelona, que disposen d'un pla general de catàstrofes externes. És a dir, no es tracta d'un pla d'autoprotecció del centre sanitari mateix davant una emergència interna, sinó d'una resposta organitzada de l'hospital davant un esdeveniment d'ampli abast i gravetat a la ciutat. Aquest pla preveu establir un triatge mèdic als afectats en la catàstrofe que ingressen a l'hospital per la via del servei d'urgències. En aquestes circumstàncies, el treballador social forma part de l'equip interdisciplinari de triatge "con el objetivo de saber, desde el primer momento y de forma continuada, el número de víctimas que ingresan en el centro sanitario y, de estas, cuántas están sin identificar [...], filiación de las víctimas, nivel de gravedad de cada víctima, así como su ubicación" (Milián, 2008).

• Activar i coordinar el centre d'informació i gestió psicosocial, activat conforme al pla general de resposta de l'hospital davant grans emergències. A tall d'exemple, el Pla psicosocial per a emergències en el túnel de Somport, integrat en el pla de seguretat d'aquest túnel internacional de gairebé nou quilòmetres, que uneix França i Espanya, preveu que hi hagi persones ferides que necessitin hospitalització després d'un esdeveniment crític a dins d'aquesta infraestructura. Per a donar una resposta psicosocial adequada a les persones hospitalitzades, preveu que hi hagi un centre d'informació i gestió psicosocial en els centres sanitaris compromesos i que "estarán integrados por trabajadores sociales, el personal de las unidades de salud mental (psicólogos, enfermeros, psiquiatras, etc.) y personal administrativo del Servicio Aragonés de Salud [...]".

• Integrar-se en el centre d'informació i suport psicosocial.

• Portar un registre permanent de les dades següents:

  • Accés al servei del nombre d'afectats identificats i no identificats.

  • Identificacions d'afectats (filiacions).

  • Gravetat conforme als criteris de classificació universalment reconeguts.

  • Emplaçament intern a l'hospital, o extern (necessitat de trasllat a un altre centre sanitari).

• Davant una emergència interna, dur a terme les activitats assignades conforme a les responsabilitats que hagi adquirit en el pla.

• Participar en l'avaluació de la intervenció sanitària i avaluar la intervenció social.

• Elaborar informes socials.

• En casos en què cal l'ingrés: coordinar-se amb el treballador social adscrit al servei en què ingressen per a fer l'estudi, el diagnòstic i el tractament social, i preparar l'alta hospitalària.

• Organitzar i coordinar el possible voluntariat assignat a l'hospital per a fer de suport en l'emergència.

• Després de la intervenció immediata, integrar-se, juntament amb la resta de companys, en actuacions encaminades a la prevenció de trastorns psicològics i la cura de la seva salut mental com a intervinent (debrífing o una intervenció semblant).

• Participar en accions d'ajuda humanitària o d'emergència internacional aportant la intervenció social que calgui.

• Coordinar-se amb els treballadors socials dels centres de salut i d'organitzacions d'afectats en els casos que continuïn necessitant atenció de serveis especialitzats o requereixin un reingrés.

• Participar, juntament amb la resta de companys, en activitats dirigides a la cura de la salut mental com a intervinent.

• Avaluar la intervenció en general i la intervenció social en particular.

• Elaborar els informes socials que calgui.

• La gratuïtat.

• La legitimitat per part del Ministeri de Sanitat i Polítiques Socials.

• Els requisits que ha de tenir una persona per a ser donant viu.

• Els requisits que ha de reunir el receptor.

• La disposició de mitjans per a una més bona coordinació.

• La futura regulació dels bancs de teixits (que ja és un fet avui dia).

• Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat. Butlletí Oficial de l'Estat, 29 d'abril de 1986.

• Llei 30/1979, de 27 d'octubre, sobre extracció i trasplantament d'òrgans. Butlletí Oficial de l'Estat, 6 de novembre de 1979.

• Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. Butlletí Oficial de l'Estat, 14 de desembre de 1999.

• Salut pública.

• Programació.

• Sociologia.

• Estadística.

• Psicologia.

• Dret.

• Elaboració dels informes dels resultats anuals del servei de coordinació i trasplantament.

• Informes tècnics d'evolució de la llista d'espera.

• Coordinació intrainstitucional, informació, orientació i intervenció amb els pacients que estan pendents de trasplantament de cor i pulmó i amb els pacients infantils. Aquests pacients susceptibles de trasplantaments són derivats a la península, a tot el territori nacional.

• Entrevista telefònica amb els pacients en llista d'espera de trasplantament de fetge, ronyó, pàncrees i hematopoètics ⁽⁶⁾ de les Canàries. Aquesta teràpia substitutiva es fa dins la regió, i també el trasplantament de "donant viu".

• La intervenció, entre altres professionals, dels treballadors socials sanitaris sobre els factors psicosocials que envolten la malaltia i el nombre creixent de pacients i famílies que necessiten ajuda per a lluitar contra l'impacte de la malaltia, de l'hospitalització i de les cures posthospitalàries justifiquen la intervenció social. Aquesta intervenció consisteix en la valoració psicosocial, la intervenció, la derivació i el seguiment que fan els professionals dels centres d'atenció primària i especialitzada, amb la col·laboració de les associacions i fundacions de malalts.

• La coordinació entre àmbits és prioritària per a abordar el pacient en llista d'espera per a trasplantament. Valorem la necessitat d'implantar un protocol d'intervenció psicosocial amb els pacients i els seus familiars en la seva primera fase amb els treballadors socials en atenció primària i especialitzada.

• Com porta la situació en aquest moment.

• La recepció de la família o acompanyant.

• Saber si té gestionat el lloc d'hostalatge i resoldre-ho.

• Les gestions resolutives dels drets del pacient desplaçat.

• Com es troba la unitat familiar, els menors i dependents, si n'hi ha.

• Quines són les prioritats de la família i estructurar-les amb el familiar, perquè sigui ell mateix el seu propi actor.

• L'alta. Informar la treballadora social sanitària en atenció primària per a fer el seguiment del treball social de casos (social case work).

• Aconsellar sobre la importància d'estar ben nodrit i de complir el tractament, pel risc que implica la pèrdua de l'òrgan. El trasplantat no pot baixar mai la guàrdia.

• Curs de crèdits de lliure elecció a la Universitat de La Laguna.

• Col·laboradors amb el Departament de Treball Social de la Universitat de La Laguna.

• Projecte psicoeducatiu amb els pacients en diàlisi a la Clínica de La Colina.

• Formació envers la donació sense fronteres. La campanya la va promoure l'ONT per sensibilitzar de la donació d'òrgans, teixits i cèl·lules des de la multiculturalitat, respectant les actituds i creences dels pobles. Es va crear per a això, en les coordinacions de trasplantament hospitalari, la figura del facilitador a la donació, que en les entrevistes imita tots els actes del dol propis del poble d'on procedeixen els familiars del donant.

  • Donació sense fronteres des de l'ONT. Distribuïts per tot l'Estat espanyol en cinc idiomes.

  • Projecte de sensibilització des de l'atenció primària de salut.

  • Formació continuada als professionals d'atenció primària, com a agents mediadors en la donació.

  • Eina de treball per als professionals d'atenció primària. Informació. Té lloc en coordinació amb les associacions i fundacions d'afectats. Està orientada a la població en general.

  • Campanyes divulgatives des del servei de coordinació autonòmic a tots els ajuntaments i centres de salut per a donar a conèixer el servei i fer que en tinguin informació.

  • Díptics informatius, dirigits a la població universitària de Gran Canària i La Laguna.

  • Díptic informatiu als estudiants universitaris.

  • Manual d'atenció al pacient trasplantat des de l'atenció primària.

  • Guia de recursos sanitaris per als pacients i els seus familiars.

  • Guia de recursos sociosanitaris de trasplantament (n'hi ha una segona edició actualitzada).

  • Comunicacions i pòster en jornades, congressos del camp de la salut, en l'àmbit local, regional, nacional i internacional.