Recordem que havíem iniciat la preparació del treball examinant La recollida de la informació. La selecció de la informació. La planificació del treball.

I havíem parat en el moment en què havíem elaborat un esquema inicial que ens havia de servir de guia per redactar el treball. Continuarem redactant un primer esborrany:

Cal tenir present que el treball ha de tenir una introducció, un desenvolupament o part central i una conclusió. Ajustar-se a aquestes tres parts ajuda a diferenciar idees.

1) La introducció, a més de ser la part inicial del treball, ha d'ajudar el lector a llegir-ne la resta. S'hi ha d'explicar el perquè del treball, quin objectiu té, amb quines limitacions ens hem trobat, etc. Igualment hi ha d'haver una presentació del contingut i una explicació de la metodologia utilitzada. S'hi poden exposar aspectes curiosos o anecdòtics que considerem d'interès i explicatius del desenvolupament del treball. És convenient no generalitzar gaire, ja que les coses concretes atreuen més els lectors.

2) En el desenvolupament s'han d'emprar tots els recursos que es creguin necessaris per atènyer els objectius proposats.

Des del punt de vista extern, cal tenir en compte el que ja hem dit:

1. Posar títols als grans apartats per classificar-ne el contingut.
2. Numerar les diferents parts.
3. Procurar que cada part tingui una extensió i un nivell equilibrats.

Pel que fa als aspectes interns, procurarem seguir l'esquema inicial i no voler encabir en el treball tota la informació acumulada. Es tracta de prescindir del que pot ser secundari i que no encaixi amb els elements essencials de l'esquema. Igualment caldrà decidir si algunes dades no és millor que figurin en annexos, apèndixs o notes a peu de pàgina.

3) A la conclusió procurarem d'exposar-hi les conseqüències lògiques dels arguments i temes desenvolupats en el cos central del treball. Hi poden anar els aspectes que voluntàriament no s'han citat, i també les qüestions pendents. Un bon treball ha d'acabar amb una frase rodona, brillant i concloent. Com a tipus de conclusió se solen citar:

• la conclusió-resum, que és la més senzilla: es resumeix breument el contingut del treball;
• la conclusió-proposta: s'hi indiquen aspectes interessants no tractats i pendents per a posteriors treballs;
• i la conclusió-sorpresa, en què s'acaba de cop i de manera enginyosa el treball amb una paradoxa, una conseqüència inesperada, etc.

El lèxic variarà segons el tipus de treball; però hi ha algunes normes que valen per a tots:

1. No repetir mots. La repetició provoca monotonia i pesadesa. Cal buscar sinònims per a paraules que surtin molt sovint.
2. Evitar els mots i els girs crosses: per exemple: a nivell, d'alguna manera, l'acte de, en qualsevol cas, el fet que, en base a, en funció de, a través de, el procés de, evidentment, vull dir que...
3. Eliminar els mots jòquer: com és ara: aspecte, cosa, element, fet, informació, problema, tema; dir, fer, posar, tenir, realitzar...; bo, interessant, positiu, correcte...
4. Preferir els mots concrets als abstractes.
5. Preferir paraules planeres i curtes.
6. Preferir formes més populars.
7. Evitar els verbs amb atribut o amb complement predicatiu: verbs com ser, estar, fer, trobar, semblar, arribar a, haver-hi, tenir...
8. Controlar els adverbis en -ment.
9. Alternar el perfet simple (arribà, anà) amb el perfet perifràstic (va arribar, va anar): el primer és més culte i allunyat de l'ús corrent; el segon és més llarg i feixuc. Segons l'estil, alternarem els dos perfets o n'usarem només un o altre. La tendència de la llengua és usar només el segon.
10. Utilitzar els marcadors textuals adequats per expressar les idees corresponents.

2) La frase

Algunes recomanacions que cal tenir en compte són:

1. Les frases s'han de construir amb naturalitat i seguint l'ordre lògic: Subjecte-Verb-Complements.
2. Cal alternar diferents tipus de frases (curtes, llargues, expositives, enunciatives, interrogatives...). Aquest fet dóna ritme a la lectura i la fa més fluida.
3. Cal limitar els incisos o elements clarificadors d'un mot o d'un sintagma. Els incisos han d'anar prop del mot o sintagma que aclareixen.
4. Les frases no poden ser gaire llargues: s'ha de procurar no passar de 30 paraules.
5. Cal mirar de no abusar de les construccions passives, de les negacions o de l'estil nominal (abús de noms abstractes).
6. Controleu els gerundis. No abuseu dels signes de puntuació, com ara els punts suspensius, parèntesis...
7. Reviseu i repasseu cada frase en la correcció general, no en el moment de redactar-la.

3) El paràgraf

Per construir correctament un paràgraf, cal:

1. ordenar mentalment les idees: pensar clarament el que es vol dir abans d'escriure-ho;
2. evitar anotar detalls que no siguin importants;
3. trobar les paraules o expressions adequades al propòsit del treball.

Els paràgrafs varien segons la funció: argumentar, definir, exemplificar, relacionar o comparar, introduir un tema, concloure...

Algunes qüestions que haurem de tenir en compte:

1. L'extensió del treball: El treball ha de tenir una extensió proporcionada al tema. Pot ser que l'extensió ja vingui prefixada. En aquest cas, cal ajustar-s'hi. En el cas que en passem, haurem de ponderar si val la pena o no. És aconsellable, en tot cas, de "negociar" aquest punt amb el professor o professora (o persona a qui vagi destinat el treball).
2. Parts del treball: Ara és el moment d'ajustar-se definitivament a l'esquema i vetllar perquè la introducció estimuli el lector a llegir la resta; el cos del treball estigui distribuït en capítols i seccions, convenientment separats i en una relació de coherència i continuïtat entre ells; i la conclusió contingui un resum breu i coherent dels aspectes essencials del treball i no sigui gaire extensa.
3. La paginació: Acabada la redacció, confegirem un índex amb les diferents parts. Numerarem les pàgines (no pas la portada ni la pàgina d'agraïments, si n'hi ha).

Altres qüestions, com les notes, les citacions, l'índex..., seran tractades a la unitat següent.

Exercicis

1) Llegiu amb atenció el paràgraf següent i resumiu-ne el contingut:

El Minotaure és un personatge important de la Història i de l'actualitat. És el Poder. A vegades s'emmascara i adopta formes benvolents i pacífiques; sembla que inviti la gent, fora del seu palau, a manejar els ressorts dels quals depèn la marxa dels afers d'aquest món: des de la medalla al savi fins a la doble paga al proletari. Això és l'excepció. Generalment s'allunya i es fa respectar, i cada dia que passa, més. El Poder és la pau i la guerra, la revolució i la reforma, la justícia i la injustícia, el mal i el bé comú. Abstracte en teoria, és una realitat quotidiana que cal saber manejar. Hi ha pobles que hi estan familiaritzats, d'altres que no saben com fer-s'hi. Aquest darrer és el cas històric de Catalunya. J. Vicens i Vives: Notícia de Catalunya

1. Com a servei capdavanter en l'actualitat pel que fa referència a la Renovació Pedagògica procurem estar al dia dels nous materials.
2. Considerem aquest material com a molt actual i motivador per als alumnes adolescents a qui van destinat, donat que la música pop és és un gran al·licient per als nostres joves i per tant aprendre anglès amb música pot ésser una bona i profitosa raó d'aprenentatge.
3. Aquests materials és el resultat del buidatge d'articles de diferentes revistes, els quals han estat fotocopiats i ordenats segons temàtica. Veure que les Àrees Curriculars de Primària estan incloses en un sol dossier mentre que les de Secundària formen un dossier cada una menys un que, per manca de material, les he agrupat en un sol.

Característiques comunes d'aquests moviments són: l'aparició en moments de crisi política sense una autoritat prou consolidada; l'extracció popular dels seus membres; l'actuació a mig camí de la resistència política i de la delinqüència social (amb matisos diversos segons les quadrilles i els moments); i un cert suport popular, com a resultat de la profunda crisi social que aquestes guerres van produir al Principat. Avui, però, pirates i bandolers constitueixen només un vague record que s'expressa a través del folklore o de les llegendes. Pirates i corsaris: heus ací dues paraules usades sovint per referir-se a les naus otomanes o barbaresques que assolaren les nostres costes, sobretot al llarg del segle XVI. Malgrat tot, els dos mots no són pas pròpiament sinònims. Per això ens pertoca començar el nostre camí tot precisant significats. Agustí Alcoverro: Pirates i bandolers als segles XVI i XVII