Ens fixarem sobretot en alguns aspectes de vegades considerats marginals, però ben importants, ja que de vegades poden malbaratar tot un treball ben redactat.

Abans de presentar el treball, cal rellegir-lo i revisar tot el text per corregirne errors o defectes. S'aconsella deixar passar uns quants dies entre la redacció definitiva i la revisió: assegurarem la correcció més rigorosa.

Per revisar un treball seguirem aquests passos:

1. Revisió de caràcter formal: correcció d'errors ortogràfics, sintàctics i d'estil.
2. Revisió del contingut: coherència, comprensibilitat, congruència entre l'índex i el contingut...
3. Confrontació entre l'esquema inicial i el desenvolupament del treball: equilibri de les parts, continuïtat entre la introducció, el cos i el desenvolupament...

1) El format i els aspectes visuals

La forma del treball ha d'adequar-se al contingut. Però hi ha alguns aspectes comuns a tots els treballs:

1. Ha de ser escrit a màquina o amb ordinador, imprès a una sola cara i, si pot ser, a doble espai.
2. Cal utilitzar, si és possible, fulls normalitzats: DIN A4.
3. Farem servir l'espai en blanc per separar els apartats o els capítols. Cada gran secció ha de començar en una nova pàgina, si pot ser.
4. Els títols s'escriuran amb majúscules.
5. Els marges seran amplis, sobretot el de l'esquerra. Sempre que sigui possible, es justificaran (alineació igual).
6. El treball es paginarà d'acord amb els criteris que ja es van explicar.

2) Els apèndixs o annexos

Es reservaran per a un apèndix tots aquells documents o reproduccions que amplien o il·lustren un treball i que, per la seva peculiaritat o volum, no es poden integrar en el text o a peu de pàgina. Cal procurar que continguin un conjunt coherent de material significatiu. Es poden anar elaborant a mesura que es vagi elaborant el treball.

3) Els índexs

Tal com ja vam veure, l'índex ha de ser el reflex exacte del contingut del treball. Pot ser més o menys extens depenent de si s'hi consignen tots els aspectes o només els més representatius. Pot col·locar-se al final o al principi del treball indistintament (actualment hi ha més tendència a posar-lo al principi del treball).

Alguns treballs poden portar índexs alfabètics onomàstics (noms de persones o autors citats en el treball) o analítics o temàtics (amb els principals conceptes bàsics de l'obra). També hi ha treballs que porten índexs cronològics (amb la cronologia dels fets principals esdevinguts en la vida d'un personatge).

Aquest element és molt important en tot treball científic o de divulgació. Cal procurar, de totes maneres, de no abusar-ne. Fan referència a obres, autors o opinions. Poden reforçar l'argumentació i donen un caire erudit al treball.

Per remetre el lector a una nota, cal fer una crida en el text: un asterisc (*) o un número (de vegades, una lletra), col·locats darrere de la paraula o frase assenyalada.

Cal distingir entre nota i citació bibliogràfica. La primera serveix per puntualitzar, aclarir o ampliar algun aspecte del discurs. La segona simplement ens remet a un autor o a una obra concrets.

Una nota pot servir per comprovar, ampliar, classificar o suggerir una informació del text.

Algunes abreviatures que podem trobar en les notes dels treball són les següents:

	A., AA.: autor, autors. DD.AA.: Diversos autors ca.: del llatí circa: al voltant de cf., cfr.: del llatí confer: compareu, vegeu col., cols.: col·laborador, col·laboradors. Col·leció dir.: director, dirigit per ed., eds.: edició, editor, editors ibid.: del llatí ibidem: en el mateix lloc íd: del llatí ídem: el mateix intr., introd.: introducció loc. cit.: del llatí loco citato m.: mort n.: nascut (N. de l'E.), (N. de la R.), (N. del T.): nota de l'editor nota de la redacció, nota del traductor. O.C.: obra completa ob. cit.: obra citada op. cit.: del llatí opere citato: en l'obra citada pàg. pàgs.: pàgina, pàgines pass.: del llatí passim: aquí i allà, en diversos llocs pseud.: pseudònim trad., trads.: traductor/a, traductors/es vid.: del llatí vide: vegeu vg.: vegeu (igual que l'anterior) vol., vols.: volum, volums.

5) Les citacions

Sovint ens trobarem que en un treball haurem de citar el text d'un autor per reforçar els arguments o les afirmacions que fem. Aquests fragments literals reben el nom de citacions i cal procurar que no depassin una extensió raonable (més de mitja pàgina ja és aconsellable que vagin a un annex). En els treballs literaris, les citacions se solen fer en la llengua original.

Quan cal citar un fragment d'un llibre o d'un autor, se n'ha de citar sempre la font. Hi ha diverses maneres de fer les citacions:

a) Dintre del text, entre cometes i posant un número petit al costat per citar-lo després a peu de pàgina:

Josep Benet ens recorda un dels motius principals que van desencadenar la guerra civil espanyola: "En el bàndol que s'autoanomenaria «nacional», posteriorment dit també «franquista», es declararia que la «qüestió catalana» era una de les causes fonamentals d'aquella guerra i que un dels objectius essencials d'aquell bàndol era acabar per sempre amb aquesta qüestió." Josep Benet, L'intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1995, pàg. 83.

b) O bé en un paràgraf a part, sense cometes i destacant-ho tipogràficament:

Josep Benet ens recorda un dels motius principals que van desencadenar la guerra civil espanyola: En el bàndol que s'autoanomenaria "nacional", posteriorment dit també "franquista", es declararia que la "qüestió catalana" era una de les causes fonamentals d'aquella guerra i que un dels objectius essencials d'aquell bàndol era acabar per sempre amb aquesta qüestió. (Benet, Josep, L'intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1995, pàg. 83).

Sigui com sigui, cal destacar sempre el fragment citat i indicar-ne la procedència.

6) Per citar un llibre o una revista

Quan s'ha d'indicar la font d'on s'ha extret un text, una afirmació o simplement una idea, per remetre-hi el lector, hem de fer-ho seguint les indicacions següents:

a) Per citar un llibre, en donarem les dades següents i per aquest ordre:

1. COGNOM de l'autor/a (en majúscules), seguit del nom en minúscules.
2. Títol (o títol), subratllat o en cursiva.
3. Nom de l'editorial.
4. Ciutat on s'ha editat.
5. Any de l'edició.

Trobarem la majoria de dades a les primeres pàgines del llibre, sobretot a la pàgina anomenada "de crèdits".

(Consulteu també el que hem citat abans de Josep Benet).

Si el llibre se cita diverses vegades dins del text, es farà servir (per a la segona i successives citacions), l'abreviatura "op. cit." (obra citada). Si n'hem citat un fragment textual, haurem d'indicar la pàgina on es troba.

En el cas de la Bíblia o d'obres clàssiques, se solen citar els versicles o les parts en què se solen dividir a fi de localitzar ràpidament la citació.

b) Per citar un article d'una revista, seguirem aquestes dades:

1. COGNOM de l'autor, en majúscules, seguit del nom en minúscules.
2. "Títol" de l'article, entre cometes.
3. Nom de la revista o diari (o Nom de la revista o diari), subratllat o en cursiva.
4. Volum i número de la revista (en el cas del diari, n'hi ha prou amb la data de publicació).
5. Ciutat, mes i any de publicació (per al diari, només ciutat).
6. Pàgina on es troba l'article citat.

Valguin com a exemples: BARGALLÓ, Josep, "El fet casteller: dos segles en evolució", L'Avenç, 193, Barcelona, juny de 1995, pàgs. 32-34 i 51-53. QUINTÀ, Alfons, "Condemnats al folklore", Avui, Barcelona, 7.04.95, pàg. 6.

7) La bibliografia i el glossari

Al final de qualsevol treball, cal incloure-hi obligadament la bibliografia consultada; és a dir, una llista ordenada de tots els llibres i articles consultats per realitzar el treball (hagin estat citats en l'interior o no). La manera més normal és ordenar la bibliografia per ordre alfabètic d'autors. Excepcionalment, de vegades se cita per data de publicació de les obres.

El glossari és un minidiccionari en què s'aclareixen alguns termes o conceptes que necessiten alguna precisió de significat. Se sol situar abans o després de la bibliografia. Només sol figurar en aquells treballs en què es fa servir una terminologia específica allunyada de la comprensió de la majoria de lectors.

Graella d'autoavaluació

Finalment us traduïm i adaptem un qüestionari d'autoavaluació que I. de Puig dóna en el llibre citat. Pot servir per comprovar si el treball s'ajusta a allò que preteníem:

Exercicis

1) Aquí teniu dos índexs. Digueu quins defectes tenen i com penseu que s'haurien de citar correctament:

• Els ocells estèpics
• Els ocells estèpics.
• Conservació.
• Situació dels ocells estèpics a Catalunya. Unes consideracions finals.
• Introducció. L'estepa cerealista.

• Còctels i infusions (tots els combinats)
• Aperitius i digestius.
• Introducció.
• Més infusions.
• Estimulants i refrescants sense alcohol, per a qualsevol ocasió.
• Begudes llargues, l'ànima de les reunions socials.
• Gaudim de les infusions.
• Abans de començar.
• Infusions amb te.

• Els aperitius.
• Els digestius.

• Amb cervesa.
• Amb fruites i vi.
• Amb sidra.
• Més combinats refrescants, estimulants i famosos.
• Begudes calentes: grogs i ponxos.

• Tots els cafès.
• Begudes calentes i sense alcohol.
• Begudes calentes amb licors.
• Begudes fredes sense alcohol.
• Begudes fredes amb una copeta de licor.

• Begudes calentes.
• Infusions de te fred.
• Receptes sense gens de licor.

pàgs.:
Ídem:
op. cit.:
cf.:
passim:

1. Jordi MIR, Indrets de Catalunya/1, Llibres de motxilla, 5, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1978.
2. La utopia quotidiana, RAMON Espasa, Ed. Columna, Col. Nous Horitzons, 5, 1989, Barcelona.
3. CAMALEONS I NUMANTINS, Lletres de batalla, 1, Ed. Barcanova, Miquel PORTA PERALES, Barcelona, 1992. La perestroika dels intel·lectuals catalans.
4. VICENS I VIVES, Jaume, Notícia de Catalunya, Catalunya, Ed. 62-La Caixa, MOLC, 111, Barcelona, juliol, 1995.

Conclusió.

A) L'intens trànsit i la desorganització de les ciutats modernes causa greus problemes als ciutadans.

1. Crea nerviosisme.
2. La gent es baralla al carrer: s'excita si el cotxe de davant es para quan el semàfor és groc; mira d'entrar primer en un lloc per aparcar així que queda lliure i fa veure que no ha vist un altre conductor que feia estona que s'esperava...
3. Es produeixen greus malalties:

   1. El soroll continuat del trànsit contribueix a l'aparició i intensificació d'esgotaments nerviosos.
   2. Els ampits de les finestres s'omplen d'una pols negra.

4. Produeixen brutícia:

   1. S'embruta la roba estesa.
   2. Els gasos dels tubs d'escapament dels cotxes sembla que són les causes desencadenants del càncer.

5. El trànsit ha de ser eliminat en els centres històrics.

   1. Els treballadors que viuen lluny i que han de cobrir llargues distàncies cada dia per arribar al lloc de treball, sovint hi arriben amb dues o tres hores de retard.
   2. Respectant els plans reguladors.

B) Es poden i s'han de prendre mesures serioses:

1. És necessari crear carrers en què els automòbils no siguin bloquejats pel trànsit.

   1. Creant circumval·lacions i les seves connexions.
   2. El trànsit esdevé una barrera física i psicològica per visitar amics i parents i per arribar als llocs de diversió.

2. Ha de ser sancionada amb fortes multes la indisciplina dels automobilistes que obstrueixen el trànsit, per exemple en els aparcaments.
3. Els horaris de treball han de ser esgraonats per disminuir el trànsit a les hores punta i poder distribuir-lo al llarg del dia.
4. Els mitjans públics han de ser estimulants i més ràpids.
5. Causa greus pèrdues de temps.

Introducció.