Fonaments de fiscalitat

  • Fernando Álvarez Gómez

  • Rafael Berenguer Segalàs

  • Amelia Díaz Álvarez

  • Mar Sabadell i Bosch

PID_00156107
Primera edició: febrer 2012
© Fernando Álvarez Gómez, Rafael Berenguer Segalàs, Amelia Díaz Álvarez, Mar Sabadell i Bosch
Tots els drets reservats
© d'aquesta edició, FUOC, 2012
Av. Tibidabo, 39-43, 08035 Barcelona
Disseny: Manel Andreu
Realització editorial: Eureca Media, SL
Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com químic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització prèvia per escrit dels titulars del copyright.

Introducció

Com a resultat d'un llarg procés històric, el sector públic ha anat guanyant pes en les diferents economies.
L'economia pública s'ocupa d'estudiar com les activitats del sector públic afecten el comportament i el benestar individual, com el mateix sector públic pren les seves decisions i com les hauria d'adoptar quan la seva actuació persegueix el benestar social màxim.
No hi ha un acord generalitzat sobre el que s'ha d'entendre per sector públic i quins són els seus elements integrants, encara que s'acostumen a diferenciar dos elements fonamentals: les administracions públiques i les empreses públiques. Les activitats, els objectius i les formes de finançament dels dos elements són completament diferents, i també les operacions que fan, i és necessari, per tant, analitzar-les separadament.
L'activitat financera del sector públic es fa dins del marc legal del pressupost.
El pressupost pot ser definit com un document financer en què es reflecteix el conjunt de despeses que es pretenen fer en un període determinat, i també el detall d'ingressos necessaris per al seu finançament.
El procés pressupostari mostra el cicle vital del pressupost per la via de quatre fases per les quals necessàriament caldrà passar: elaboració, discussió i aprovació, execució i control. D'aquestes quatre, únicament la tercera coincideix exactament en el temps amb l'exercici pressupostari.
En tractar el contingut dels pressupostos, cal diferenciar entre els dos grans vessants d'aquest contingut: els ingressos i les despeses. Les classificacions diferents de tots dos posen a la disposició dels ciutadans una informació molt variada. D'aquesta manera,

  • la classificació orgànica mostra qui és el responsable de la despesa,

  • l'econòmica mostra la naturalesa de la despesa i, finalment,

  • la funcional mostra la finalitat de la despesa.

Tant el document com el cicle pressupostari estan subjectes a una sèrie de principis que es poden classificar en tres grans blocs: polítics, comptables i econòmics. Establerts pels clàssics, la majoria d'aquests principis continuen vigents actualment i es reflecteixen en la diferent normativa pressupostària.

Continguts