Mètodes d'investigació qualitativa

  • Carles Riba Campos

    Carles Riba Campos

    Doctor en Filosofia i Ciències de l'Educació per la UB (1986), professor titular de Metodologia de les ciències del comportament a la Facultat de Psicologia de la UB i professor consultor de la UOC. Actualment dirigeix l'Anuario de Psicología, revista de psicologia general publicada per la UB. La seva activitat docent i investigadora ha estat vinculada amb la sistematització i aplicació de la metodologia psicològica en l'àmbit del treball de camp i l'observació, amb especial èmfasi en la significació social del comportament i en la comunicació. Amb aquesta perspectiva ha relacionat l'enfocament semiòtic amb la metodologia pròpia de les ciències socials i, dins d'aquesta cruïlla d'interessos, ha nascut la seva particular dedicació a la metodologia qualitativa, entesa com un conjunt d'estratègies i recursos adreçats a la comprensió en profunditat i en clau intersubjectiva del comportament humà. Ha publicat diversos llibres i articles sobre les temàtiques indicades.

PID_00212199
Tercera edició: setembre 2014
© Carles Riba Campos
Tots els drets reservats
© d'aquesta edició, FUOC, 2014
Av. Tibidabo, 39-43, 08035 Barcelona
Disseny: Manel Andreu
Realització editorial: Oberta UOC Publishing, SL
Els textos i imatges publicats en aquesta obra estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada (BY-NC-ND) v.3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los i transmetre'ls públicament sempre que en citeu l'autor i la font (FUOC. Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya), no en feu un ús comercial i no en feu obra derivada. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/legalcode.ca

Introducció

"[...] I mesurant els cels sense moure's d'aquí,
coneix tot l'univers, però d´ell mateix ni un bri."

La Fontaine, Faules, Demòcrit i els Abderidans (versió de X. Benguerel)

"Oh!, quantes coses no amaga avui la ciència! Quantes tanmateix deu amagar! La capacitat dels nostres millors estudiosos, sa irreflexiva laboriositat, son cervell en ebullició dia i nit, àdhuc el seu mestratge en l'ofici –amb quina freqüència s'esdevé que l'autèntic sentit de tot això consisteix a encegar-se un mateix els ulls per tal de no veure quelcom! La ciència com a mitjà per a atordir-se: coneixeu això?"

F. Nietzsche, La genealogia de la moral.

Els mètodes i tècniques d'investigació en psicologia i en altres ciències socials i del comportament, han estat creats, elaborats i desenvolupats al llarg del segle XX amb el punt de mira posat, lògicament, en els objectes d'estudi propis d'aquestes disciplines, objectes d'estudi que –òbviament– són força diferents dels que interessen a les ciències naturals. No és el mateix investigar el comportament d'un gas que el comportament d'un animal i –ja no diguem– el d'un ésser humà, tot i que aquests tres àmbits d'investigació puguin tenir un espai comú. Aquest és el nostre punt de partida.
En harmonia amb aquest plantejament, alguns d'aquests mètodes psicològics i socials adopten certs enfocaments i es proposen certs objectius que no coincideixen totalment amb els que adopta i es proposa la recerca en física i en ciències naturals. Actualment, moltes línies de treball psicològiques i socials, tant en el camp de la recerca com en el de la intervenció professional, es trobarien en aquesta situació. Són línies de treball "qualitatives" i es diu que utilitzen mètodes qualitatius.
Aquests mètodes, específicament modelats per les exigències del material psicològic i social, són els que ocuparan la major part de la nostra exposició després, és clar, d'haver-los caracteritzat i definit degudament. De vegades són posats enfront dels mètodes anomenats quantitatius, que governen la investigació a partir de plantejaments exclusivament positivistes. Naturalment, aquests darrers tenen també la seva utilitat quan als temes abordats els manca l'especificitat psicologicosocial a la qual al·ludíem abans. Així, anticipant l'anàlisi que farem al principi del text, un tema de psicofísica o psicofisiologia, o certes qüestions de sociologia de masses, no requeririen aproximacions massa diferents de les que segueix la biologia o la física.
Els mètodes qualitatius

  • No són mètodes arbitraris, mancats de rigor, poc sistemàtics, dependents de la subjectivitat incontrolada de l'investigador, del seu instint o intuïció.

  • Sí són mètodes que recullen tipus característics de dades, mitjançant procediments propis, i donen sentit a la informació obtinguda també d'una manera pròpia.

Com diu Grawitz, "Contraposar en ciències socials la imprevisió i el subjectivisme de l'enfocament qualitatiu al rigor i a l'objectivitat del quantitatiu és oblidar que, el que és quantitatiu, només s'obté sobre la base del que és qualitatiu".
Provisionalment, i per tal que us introduïu ja una mica orientats en els diferents mòduls de l´assignatura, direm que els mètodes qualitatius es distingeixen sobretot pel següent:

  • El treball de camp: el científic va a buscar els subjectes als seus hàbitats quotidians en comptes de fer-los venir al laboratori o al seu lloc de treball. L´observació es prefereix a l'experimentació.

  • La interacció amb el subjecte com a procediment bàsic per a obtenir dades.

  • La consideració del que diu el subjecte, del seu significat i del context en què aquest es dóna.

  • I, com a marc general, en què caben les posicions anteriors, el rebuig del positivisme com a única filosofia de l'activitat científica.

Sota el punt de vista positivista, els objectes del coneixement científic tenen existència pròpia en el món de la lògica o de les abstraccions. Aleshores la feina de la ciència consisteix a apropiar-se'ls, descriure'ls, mesurar-los, explicar-los. El fet que cada cultura, grup social o, fins i tot, cada persona tingui percepcions diferents d'aquests objectes, en pugui donar versions diferents, és jutjat accessori, com un biaix o un error.
Els mètodes qualitatius són, doncs, relativistes en aquest sentit: cada cultura, grup humà o persona individual té el seu univers de significats propi i aquest no pot ser entès si no hi penetrem d'alguna manera.
Partint d'aquest principi, en el primer mòdul d'aquesta assignatura caracteritzarem en detall el perfil i l'abast dels mètodes qualitatius en el treball psicològic i social.
En el segon, tercer, quart i cinquè mòduls examinarem i ponderarem les tècniques d'obtenció i gestió d'informació, així com les línies d'anàlisi, més importants dintre dels apartats del treball de camp (sobretot des de la perspectiva de l'observació participant, però també de la no participant), l'entrevista, l'estudi de grups i el de documents.
Finalment, en el mòdul 6 tractarem el tema de la qualitat d'aquestes dades i de la seva possibilitat de generalització al marge dels procediments estàndard basats en mostres representatives.

Continguts