Generalitats sobre els mètodes qualitatius: trets bàsics, variants, camps d'aplicació i història
Índex
1.Trets bàsics, variants i camps d'aplicació
1.1.Els mètodes qualitatius: trets bàsics
Mètodes quantitatius
|
Mètodes qualitatius
|
---|---|
Habitualment prefereixen les estratègies nomotètiques.
|
Prefereixen habitualment les estratègies idiogràfiques.
|
Solen optar per la simplificació, esquematització o reducció de l'objecte d'estudi.
|
Solen optar per la construcció d'objectes d'estudi més densos i complexos i per perspectives
holístiques o globals sobre aquests.
|
Generalment utilitzen les estratègies experimentals i, per tant, busquen relacions
causals o almenys bidireccionals.
|
Prefereixen les estratègies observacionals, renuncien gairebé sempre a la cerca de
relacions causals, i opten per l'establiment de relacions globals.
|
Solen buscar validesa interna i de replicació abans que validesa d'aplicació i ecològica.
|
Solen buscar validesa d'aplicació i ecològica, abans que validesa interna o de replicació.
|
Busquen l'objectivitat per mitjà de l'experimentació o l'observació no participant,
des de punts de vista exteriors (ètics) respecte a l'objecte d'estudi.
|
Tenen en compte la subjectivitat per mitjà de l'observació participant o de l'observació
documental, mitjançant l'adopció de punts de vista interiors (èmics) respecte a l'objecte
d'estudi i assumint la intersubjectivitat com a valor.
|
S'interessen per la pura informació, matemàtica o física, que es desprèn de les dades
i mostren tendència a confiar més en les unitats i mesures moleculars.
|
Tenen molt en compte els significats inferits dels subjectes o comunicats per ells,
la qual cosa fa que habitualment se serveixin d'unitats molars i que l'investigador
adopti el paper d'intèrpret o hermeneuta a partir de materials verbals o escrits.
|
"per tal de tractar la gent com si fossin éssers humans ha de ser possible acceptar els seus comentaris sobre les seves accions com a autèntics, per bé que revisables, com a informes de fenòmens subjectes a la crítica empírica [...] És un tret essencial de l'enfocament que estem defensant per a la psicologia que totes o gairebé totes les coses que diem ordinàriament sobre nosaltres mateixos i sobre l'altra gent haurien de ser preses seriosament com a informes o dades rellevants per a una ciència psicològica. Això no és dir que aquests enunciats s'hagin d'acceptar sense crítica, sinó que els fenòmens sobre els quals volen informar existeixen realment i a més són rellevants".
R. Harré i P. F. Secord (1972). The Explanation of Social Behaviour (pp. 101-105). Oxford: Blackwell. (La traducció és nostra.)
-
Pel que fa als objectes d'estudi abordats, els mètodes qualitatius s'ocupen de temes:
-
Relacionats amb les representacions personals i culturals, amb les intencions i valors –compartits– de les persones.
-
Relacionats amb processos socials, grupals i interpersonals que se serveixen de l'expressió, de la comunicació i –naturalment– del llenguatge.
-
Lligats a processos vinculats amb les regles que governen el comportament en el diversos àmbits (familiar, educatiu, laboral, públic, etc.) de la societat humana.
-
-
Pel que fa al tarannà de l'investigador qualitatiu que pren aquestes decisions i treballa en aquestes àrees temàtiques, cal dir el següent:
-
Busca la comprensió en profunditat de fenòmens complexos, tant des del punt de vista d'ell mateix, com a observador, com des del punt de vista del subjecte.
-
Exhibeix un tarannà habitualment reflexiu, crític i relativista respecte als valors oficials de la ciència.
-
No manté la definició del problema d'investigació de manera immutable al llarg de la recerca, sinó que redefineix aquest mateix problema i en revisa les interpretacions en el curs del mateix procés de recollida i anàlisi d'informació.
-
per tant, de manera corresponent, és freqüent que tampoc mantingui igual els protocols aplicats al llarg d'una mateixa investigació;
-
en suma, l'investigador qualitatiu difícilment es pot deslligar o distanciar de la realitat que estudia i això l'obliga a adaptar-s'hi contínuament i, sovint, a comprometre-s'hi encara que això comporti una pèrdua d'objectivitat.
-
1.2.Una tipologia dels mètodes qualitatius
-
Pel que fa al tipus d'observació utilitzada, entre observació participant, observació no participant directa i observació documental.
-
Pel que fa al tipus de material o dades registrats, entre material verbal (oral o escrit) i material no verbal.
Material verbal oral/escrit
|
Material no verbal
|
|
---|---|---|
Observació participant
|
(oral)
1
|
2
|
Observació no participant indirecta (documental)
|
(escrit)
3
|
4
|
Observació no participant directa
|
(oral)
5
|
6
|
2.Tradicions qualitatives en la història de la psicologia
2.1.Les arrels històriques: la relació de la psicologia amb el positivisme
2.1.1.Les arrels històriques
2.1.2.La ruptura amb el positivisme
-
L'objectivitat no és una propietat d'allò que estudiem sinó una qualitat del coneixement de qui l'estudia.
-
La formulació en termes lògics o intuïtius dels resultats de l'anàlisi és tan científic com la seva exposició en llenguatge matemàtic.
-
El nucli del treball del sociòleg està en l'estudi de comportaments "tipus" de caire ideal o racional. D'aquesta manera Weber troba un camí intermedi entre la necessitat de lleis universals que demana la física i l'exigència d'atendre a la idiosincràsia individual pròpia de les ciències de l'home.
-
Les primeres parlen de la realitat humana en el curs de la història, mentre que les segones parlen de la natura. Aquests dos coneixements són irreductibles.
-
Les ciències socials i del comportament, a més, són més coherents, ja que estudien fenòmens lligats a la consciència humana per mitjà d'aquesta mateixa consciència; en canvi la física pretén conèixer els objectes del món com si existissin fora de la seva consciència.
-
Per això les ciències de l'home poden conèixer i han de conèixer els seus objectes d'estudi directament, vivint-los, experimentant-los.
2.1.3.El positivisme obert o crític
-
Així un pensador com Stuart Mill (1806-1873), que es pot tenir per un dels pares del mètode experimental, sosté que el coneixement de l'activitat humana requereix no solament l'estudi de veritats materials sinó també de realitats psicològiques (la cursiva és nostra).
-
Un dels forjadors del marxisme, F. Engels (1820-1895), escriu l'assaig La condició de la classe treballadora a Anglaterra el 1844. Malgrat la seva professió materialista, fixeu-vos en què diu la dedicatòria:
"Treballadors! Us dedico una obra en la qual he tractat d'exposar davant dels meus compatriotes alemanys una pintura fidel de les condicions en què esteu, dels vostres sofriments i lluites, de les vostres esperances i plans. He viscut prou temps entre vosaltres per a conèixer quelcom de les vostres circumstàncies; he consagrat al seu coneixement la més seriosa atenció. He estudiat diversos documents, oficials i no oficials en la mesura que hi he pogut tenir accés. Però no m'he conformat amb això, puix que jo volia obtenir més que un simple coneixement abstracte del meu tema. Jo us volia veure en les vostres llars, observar-vos en la vostra vida quotidiana, xerrar amb vosaltres de les vostres greuges i condicions, ser testimoni de les vostres lluites contra el poder polític i social dels vostres opressors."
F. Engels (1969). The condition of the working class in England. London: Panther (obra original publicada el 1845). (La traducció és nostra.)
2.1.4.L'opció qualitativa en l'inici i el desenvolupament de la psicologia
-
Wundt, com altres introspeccionistes, accepta sense dubtar vies d'estudi de l'ésser humà que avui ens semblarien qualitatives.
-
Molts treballs del primer terç del segle XX proposen l'anàlisi de l'experiència personal i l'alliberament de l'estadística, tret que, com veurem en el proper apartat, també és característic de les aproximacions qualitatives. En les dècades posteriors, el positivisme "dur" de les escoles conductistes imperants no arriba a frenar aquesta tendència.
-
La recerca qualitativa es torna a revifar a partir dels anys cinquanta i seixanta al llarg de diferents línies de treball com l'etnometodologia, l'etogènia, l'interaccionisme simbòlic, etc., de les quals ens ocuparem de seguida amb una mica més de detall.
-
La fenomenologia de Brentano i Husserl, amb la seva noció d'intencionalitat i de suspensió del judici.
-
Una part de l'obra de Ludwig Wittgenstein, la més relativista i reivindicativa de la pragmàtica. La pragmàtica és una part de la semiòtica o ciència dels signes que infereix el significat per mitjà de l'ús que hom fa d'aquests mateixos signes. Però aquest ús no es pot saber sense conèixer el context en el qual un subjecte parla o actua.
-
L'estructuralisme antropològic i lingüístic, que veu el garbuix d'esdeveniments socioculturals com si estigués lligat en un text o en un sistema lingüístic i, per tant, en el si d'una xarxa de significats.
-
El constructivisme de Nelson Goodman, base de la concepció segons la qual hi ha moltes versions de cada sector de la realitat en què vivim els éssers humans i totes són dignes de ser conegudes.
-
Jurgen Habermas, que segueix l'estela de Max Weber, però també els corrents del marxisme i de l'anomenada escola de Frankfurt. Habermas assumeix el caràcter interpretatiu de la recerca social i poleix la distinció entre la conducta com a resposta, d'una banda, i l'acció intencional dotada de sentit pel subjecte que la realitza, de l'altra, distinció fonamental en el context de l'oposició quantitatiu-qualitatiu. Tanmateix, Habermas afegeix a aquesta anàlisi una reivindicació permanent del caràcter necessàriament crític de les ciències de l'home.
-
H. J. Gadamer, un altre pensador clau per a l'orientació qualitativa en la línia de Heidegger, el qual posa més èmfasi en el caire interpretatiu d'aquestes ciències que no pas en el crític.
2.2.La crítica al positivisme
-
No va solament adreçada a la utilització de mesures, controls o anàlisis estadístiques en l'estudi del comportament humà.
-
Sinó que també va adreçada a la seva freqüent despreocupació pel punt de vista del subjecte o de la cultura estudiats, pels seus significats propis i per la seva singularitat.
-
Crítica global al positivisme
-
Crítica específica al positivisme
2.2.1.Crítica global al positivisme
2.2.2.Crítica específica al positivisme
2.3.Tradicions i camps d'aplicació de la recerca qualitativa
"mentre la prioritat del constructivisme descansa sobre el desenvolupament d'estructures de coneixement individuals i aïllades, el construccionisme posa el seu focus en un coneixement connectat amb dimensions personals i socials". Vegeu Y. B. Kafai (2006). Constructionism. A R. K. Sawyer (Ed.), The Cambridge Handbook of the Learning Sciences (pp. 35-46). Cambridge (MA): Cambridge University Press.
"Els etnògrafs, sobretot, han de treballar en escenaris on els comportaments es produeixin de manera natural. Han d'anar cap als participants; no poden recórrer a contextos de laboratori amb vista a la puresa del disseny [...] Durant un període de temps, sense interrupció, han de mantenir una interacció constant amb els participants."
J. P. Goetz i M. D. le Compte (1988). Etnografía y diseño cualitativo en investigación educativa. Madrid: Morata.
Si voleu, podeu completar la informació sobre aquestes tradicions en altres textos de referència, a banda dels esmentats, com els següents:
La versió castellana de P. Berger i Th. Luckman (1969). La construcción social de la realidad. Buenos Aires: Amorrortu.
H. Garfinkel (1967). Studies in Ethnomethodology. Englewood Cliffs (NJ): Prentice Hall.
G. H. Mead (1934). Espíritu, persona y sociedad (1972, 3a. ed.). Buenos Aires: Paidós.
H. Sacks (1992). Lectures on Conversations (Vol. 1 i 2) (ed. per G. Jefferson). Oxford: Blackwell.
A. Schutz (1993). La construcción significativa del mundo social. Barcelona: Paidós. (Publicada originalment el 1932).
-
La psicologia de l'educació i la pedagogia, quan han encarat la recerca cap al treball de camp, han enfocat el seu treball en la direcció qualitativa. La investigació-acció, un pla de recerca abundantment utilitzat en aquesta àrea, incorpora plenament els punts de partida i les exigències dels mètodes qualitatius.
-
La psicologia evolutiva actual, partidària d'una concepció del desenvolupament humà interactiva i pragmàtica, construccionista i depenent del context social, també s'orienta decididament cap als estudis qualitatius.
-
La psicologia social en camps com la comunicació interpersonal o la psicologia comunitària i cultural, com els propers a l'antropologia, sembla assumir igualment aquests punts de partida i aquestes exigències.
-
En la psicologia de la personalitat també descobrim sectors afins a l'òptica qualitativa, particularment els que treballen en la direcció del constructivisme de George Kelly i de la seva teoria de les construccions personals que, sintèticament, veu les persones com a científics informals que capten els esdeveniments mitjançant categories d'interpretació i que canalitzen els seus processos de coneixement a través del seu estil d'anticipació dels fets.
-
La clínica psicològica centrada en els estudis individuals també cultiva, si no tots, sí una part important dels plantejaments qualitatius en marcs psicoanalítics, fenomenològics o estructuralistes.