L'assignatura Pensament filosòfic i científic contemporani es centra en un període de temps que va des de final del segle XIX fins a l'actualitat. La producció filosòfica i científica d'aquest període és enorme,
per la quantitat (que superaria la producció conjunta de molts dels segles anteriors)
i per la importància en la nostra cultura i societat actuals, perquè recull l'herència
del passat i alhora obre múltiples i noves perspectives.
Per aquesta raó, els materials docents de l'assignatura no pretenen abraçar tota aquesta
producció ingent. Tampoc no ens hem limitat a fer un recull dels autors, corrents
de pensament o teories més importants durant aquest segle, per més que hi estan presents.
La intenció ha estat una altra: oferir una invitació a la filosofia, convidar l'estudiant
a pensar en els diferents autors i corrents, atrevint-se a fer front, cara a cara,
als temes i als problemes que han centrat la reflexió filosòfica contemporània.
L'opció que va guiar la concepció i la producció d'aquests materials comporta una
aposta que pot ser arriscada perquè una invitació i un repte com aquest no pot limitar-se
a mostrar uns temes o a fer-los, en el millor dels casos, digeribles, sinó que ha
de procurar copsar i transmetre l'amor, l'impuls o el neguit que han motivat els autors
a formular les preguntes i a avançar pel camí de la reflexió i el pensament filosòfic.
Acceptar aquesta invitació requereix també una implicació: tractar de fer pròpies
i d'experimentar, encara que sigui temporalment, les opcions intel·lectuals i vitals
que s'ofereixen.
En el primer mòdul, "Els límits de la racionalitat il·lustrada", Wenceslao Galán ens
mostra a través de tres autors clau –K. Marx, F. Nietzsche i S. Freud– la manera en
què es transformen, es capgiren o, senzillament, canvien algunes de les idees fonamentals
constitutives del període de la modernitat, fent possible obrir d'aquesta manera nous
espais per al pensament que més endavant es van explorant. Aquests autors han estat
caracteritzats i interpretats de tantes i tan diverses maneres que, com se'ns diu,
condicionen la relació inicial amb la seva obra. No obstant això, la voluntat principal
que articula el mòdul és la de convidar-nos a deixar-nos sorprendre per la "manera
radicalment nova d'elaborar sentit" que hi ha en els seus discursos, és a dir, per
la possibilitat de pensar d'una altra manera. D'aquesta manera, se cerca escapar a
un repàs temàtic i "manualesc" del pensament d'aquests autors, per a procurar enfrontar-nos
amb rigor i erudició acadèmica als nodes candents que fan que aquests tres autors
siguin veritables mestres (i fundadors) del pensament contemporani.
En el segon mòdul, "Llenguatge i veritat", Luis Sáez aconsegueix destil·lar els temes
essencials de la filosofia analítica del llenguatge que han tingut un lloc preponderant
en el pensament filosòfic i científic del segle XX i que continuen essent rellevants en la filosofia de la ment, i també en relació
amb el desenvolupament científic i tecnològic actual. D'altra banda, s'ha fet un esforç
per fer dialogar els diferents corrents filosòfics, sovint enfrontats i aïllats en
el seu esdevenir, establint les relacions i el contrastos que de manera molt suggeridora
es mostren entre la tradició analítica (d'arrel anglosaxona) i la tradició continental
(fenomenologia i hermenèutica), que també s'ha preocupat per pensar la relació entre
el llenguatge i la veritat.
El tercer mòdul, "El problema del sentit ", escrit per Wenceslao Galán, ens ofereix
les eines intel·lectuals necessàries per a poder afrontar, sense simplificacions,
però de manera entenedora, dos dels eixos vertebradors de la filosofia del segle XX, la fenomenologia i l'existencialisme, a través de quatre dels seus autors més representatius,
E. Husserl, J.-P. Sartre, M. Merleau-Ponty i M. Heidegger, que no són gens fàcils
de llegir però que el text de Galán fa assequibles exposant les problemàtiques a què
fan referència i mostrant les idees que articulen el seu pensament.
En el quart mòdul, "El problema de la transformació social", Marina Garcés aborda
de manera original i pròpia un tema que ha caracteritzat especialment el món contemporani
i ha centrat l'atenció del pensament filosòfic: el problema de la transformació social.
La reflexió filosòfica, molt abans que Plató ho declarés obertament, és filla de la
polis. Els conflictes socials i polítics estan presents en la història de les civilitzacions
però molt especialment en l'Europa del segle XX, on es mostren de manera més que virulenta. En aquest apartat, Marina Garcés ens
obre finestres per on mirar, i portes per on transitar, per seguir pensant la relació
entre l'individu i la societat.
En el cinquè mòdul, "El problema de la diferència", també escrit per Marina Garcés,
ens proporciona un conjunt de recursos i d'eines intel·lectuals per a fer front al
repte de "pensar la diferència", fet que representa un capgirament del platonisme
en oposar-se al pensament de la identitat, que tants fruits ha donat al llarg de la
història hegemònica de la filosofia. Mentre ens va mostrant les claus per a pensar
aquestes noves aproximacions a la filosofia, també ens transmet la passió per fer-ho
i ens indica la manera d'orientar-nos en un dels temes que ha centrat moltes de les
reflexions del segle XX i que, cada cop més, segueixen protagonitzant les del segle XXI.
En el sisè mòdul, "El problema de l'expressió", Antonio Castilla ens porta a l'epicentre
de la reflexió filosòfica, o millor, de la possibilitat mateixa del pensament. El
problema de l'expressió, directament o indirectament, travessa tots els temes sobre
els quals us convidem a pensar. Els tres autors que ens obrien les portes del segle
XX i ens convidaven a aquest diàleg particular ja ens advertien que ens estaven endinsant
en el problema del sentit, o dit altrament, en la manera particular de ser humans
i de dir el món. També en la manera en què ens comprometem amb la vida i amb la pròpia
existència.
En el setè mòdul, "Algunes idees sobre ciència i tecnologia al segle XX", Pau Alsina ens mostra de manera breu i sintètica de quina manera la ciència i la
tecnologia actual són l'expressió de noves maneres de veure i viure el món, sovint
reflectint molts dels temes i problemes que hem abordat al llarg dels mòduls anteriors.
Ens convida també a resseguir les implicacions filosòfiques de moltes de les teories
científiques i dels desenvolupaments tecnològics actuals, i a observar les interrelacions
amb alguns autors estudiats i amb el context social i cultural actual.
Com podreu comprovar, cada autor no s'ha limitat a fer una descripció i explicació
esquemàtica dels possibles temes implicats sota el títol de cada una de les parts,
sinó que ha proposat una mirada i una interpretació obertes que convida a compartir
i que ens ha de permetre obrir la discussió sobre la base dels problemes i les preguntes
plantejades en la nostra contemporaneitat. Aquesta lectura dels temes que us proposem
com a marc de referència del pensament filosòfic, principalment, i científic del món
(bàsicament occidental) contemporani és possible perquè tots cinc autors comparteixen
un mèrit i una passió: el mèrit de tenir un coneixement molt sòlid dels temes tractats
i la passió per pensar des de les idees i des de l'envit de les idees a la nostra
experiència i a la nostra manera d'estar en el món.
En la mesura que les limitacions d'espai ens ho han permès, els diferents mòduls estan
il·lustrats amb referències creuades amb el món de l'art, de la literatura, del cinema,
de la història o d'altres cultures no occidentals amb el sol objectiu de suscitar
alguna connexió més sobre els temes dels quals hem anat tractant al llarg dels materials
i mostrant les ressonàncies amb altres àmbits de la cultura o propiciant un nou interès.
Les il·lustracions que apareixen també tenen una intenció única, mostrar un "aspecte"
més d'alguns dels autors o de les idees de què es tracten al llarg dels materials.
Ho tornem a repetir, l'esforç que ha articulat la redacció i l'estructura d'aquests
materials vol fer atractiva la invitació a endinsar-vos en el pensament contemporani.
Us convidem a fer una lectura atenta, encuriosida i apassionada d'alguns dels autors
i autores que han deixat una empremta profunda en les maneres actuals d'entendre el
món i d'experimentar-lo. Per això pensem que aquest humil atreviment ha de contribuir
a eixamplar, poc o molt, la nostra humanitat.
Pensament filosòfic i científic contemporani
