Xarxes socialsAnàlisi de xarxes socials
PID_00215563_2
Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no
pot ser copiada,
reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si
és elèctric com
químic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense
l'autorització
prèvia per escrit dels titulars del copyright.
Índex
1.
Sempre hem viscut en un món socialment connectat. El comerç a llarga distància està
documentat des de la Prehistòria, i també els contactes estables entre pobles llunyans,
moltes vegades mitjançant socis que feien de ponts entre cultures. Ja a l'antiguitat
clàssica trobem nombrosos exemples d'expedicions llunyanes i visitants. Així, per
exemple, Xenofont (segle IV-III aC) relata a l'Anàbasi la retirada des de Pèrsia fins
a la mar Negra d'un exèrcit grec format per soldats de múltiples ètnies al llarg de
més de 4.000 quilòmetres, o la carta de Plinio el Jove a Tàcit per comunicar la mort
del seu oncle per l'erupció del Vesubi que va arrasar Pompeia (79 dC), en la qual
esmenta que tenia un hoste vingut... d’Hispània.
Disposem de nombrosos documents de l'Edat Mitjana en què s'aprecien mons locals connectats
a llarga distància per enllaços matrimonials i comercials, i així successivament fins
als nostres dies. La diferència principal resideix que en l'actualitat les interaccions
socials queden registrades electrònicament (posicions geogràfiques dels telèfons mòbils,
SMS, correus electrònics, plataformes de social networking) i és possible visualitzar
i gestionar aquestes relacions.
En aquest capítol aprendrem com va sorgir formalment l'anàlisi de les xarxes socials
i com s'aplica en diferents camps de recerca social. Com s’ha apuntat al capítol anterior,
veurem que l'expressió Que petit és el món! és molt més que una frase feta. Finalment,
coneixerem com les comunicacions assistides per ordinador han repercutit en la nostra
manera de relacionar-nos i com ens permeten visualitzar mapes socials que descriuen
les nostres interaccions.
Però abans de tot això, començarem per aprendre què són les xarxes socials i com es
constitueixen.
2.Què són les xarxes socials?
En l'actualitat, quan usem l'expressió “xarxes socials” o “les xarxes socials”en el
llenguatge quotidià es fa referència a llocs digitals per a la creació de relacions
socials, popularment coneguts amb el seu nom en anglès:social networking sites(SNS).
Els SNS es refereixen a plataformes com Facebook i Twitter, entre d’altres.
En ser eines ràpides i flexibles de comunicació i de socialització, els mitjans d'informació,
alguns líders d'opinió i els partits polítics usen aquests canals de manera intensiva,
la qual cosa n’explica també la ràpida popularització.
Vegem per exemple en la figura 1 la representació de 84.397 piulades (tweets) enviades
durant les eleccions al Parlament de Catalunya del 2010 (Congosto i altres,
2011):
Figura 2.1. Xarxa de piulades (twetts) enviades durant les eleccions al Parlament de Cataluña, 2010
S’hi pot veure que hi ha moltes relacions dins de cada partit o formació política,
i també nombroses connexions entre grups. A primera vista es pot apreciar que som
davant d'una xarxa complexa, amb “comunitats” més o menys properes entre si (per exemple,
PSC-ICV, PPC-Ciutadans, o ERC-SI), però amb connexions múltiples que fan del sistema
“un món petit”, com veurem més endavant. Sens dubte, quan es fa referència a les xarxes
socials se suggereixen realitats semblants a aquesta.
Així, la popularització del terme “xarxes socials” com asocial networking sitesha
reemplaçat l'accepció acadèmica de les xarxes socials com el mesurament i l’anàlisi
de les múltiples estructures socials en les quals es desenvolupa la vida social, o
“anàlisi de xarxes socials”. L'accepció acadèmica neix als anys trenta del segle XX,
quan Jacob Moreno i altres van començar a representar el món social amb punts i fletxes
i es va prendre la xarxa com a model de representació de la interacció social. Aquesta
perspectiva, que intentava agregar els entramats de relacions a l'anàlisi de les conductes
i les característiques dels individus i grups, es va desenvolupar durant el segle
XX i va inspirar al començament del segle XXI les primeres aplicacions desocial networking
sites, com Friendster i Myspace, els quals van utilitzar el corpus de coneixement
acumulat
pels investigadors de xarxes socials fins al moment.
Encara que ambdues accepcions són correctes en l'actualitat, hem de distingir entre
una i una altra quan sigui oportú. En tot cas, totes dues es refereixen a relacions
entre actors.
|
Les xarxes socials són conjunts d'actors (persones, organitzacions, famílies, països,
etc.) que es vinculen entre si per mitjà de relacions.
|
Una manera de visualitzar aquestes xarxes és gràcies als grafs, que ens presenten
de manera ordenada aquests actors i les seves relacions.
Per a la seva anàlisi, podem dividir les xarxes socials en dos grans grups. D'una
banda, hi ha les xarxes personals, o el conjunt dels contactes actius d'una persona
en tots els àmbits de la seva vida social. D’una altra, tenim les xarxes completes
o xarxes sociocèntriques, que són aquelles que ens presenten el conjunt d'un tipus
de relacions entre tots els actors del grup.
2.1.Xarxes personals
Penseu en la gent que conegueu pel nom i que us coneguin a vosaltres. Intenteu completar
una llista… diguem-ne… d’una dotzena de persones a la taula de la pàgina següent abans
de continuar llegint.
Observeu que les primeres que us vénen a la ment són persones importants per a vosaltres
o bé persones amb les quals teniu una interacció freqüent o recent. Ara intenteu classificar
aquestes persones en àmbits o contextos de relació (família, feina, estudis, oci…).
Algunes persones es coneixen, però unes altres solament es connecten a través de vosaltres.
En aquest cas cadascun de vosaltres sou l'ego i les persones que heu nominat són els
vostres alteri.
|
1
|
7
|
|
2
|
8
|
|
3
|
9
|
|
4
|
10
|
|
5
|
11
|
|
6
|
12
|
Sirepresentem la xarxa de relacions, ego està connectat a tots els nodes per definició.
Per això, se sol representar el graf amb les relacions sense mostrar les relacions
d’ego amb els seusaltericom podeu veure en la figura 2.
Figura 2.2. Xarxa personal típica d’una persona de Toronto (adaptat de Wellman 1999)
Observeu també que la xarxa personal es divideix entre un nucli de llaços íntims,
normalment petit, que es coneixen entre ells i que es mantenen al llarg del temps,
i una perifèria de llaços “no íntims” o coneguts, sovint desconnectats d'altres alteri
d'ego. Aquesta perifèria sol ser molt més gran i canvia ràpidament, encara que en
el gràfic solament se’n mostra un esquema ideal o reduït.
Així, les xarxes personals es componen de tots els tipus de relacions significatives
per a ego, representant el conjunt dels contextos institucionals en els quals actua.
2.2.Xarxes sociocèntriques o completes
La figura 3 ens mostra una xarxa sociocèntrica o “completa” que assenyala els intercanvis
verbals professionals entre diferents membres d'un equip de rodatge de cinema. En
aquesta xarxa observem com es vinculen els diferents actors entre si (productor, ajudant
del director, guionista, actors, maquilladors, etc.) per a la realització d'una escena
cinematogràfica.
Figura 2.3. Xarxa d’intercanvi verbal durant la gravació d’una escena de cine (Muntanyola
i Lozares, 2004)
Aquesta xarxa “completa” es refereix a un tipus de relació, el del treball de cine
en aquest cas. Cada ego té altres “xarxes completes” de familiars, de veïns, amics,
etc., que no es capturen amb aquesta xarxa.
Ara bé, dins d'aquesta xarxa completa és possible distingir xarxes “egocèntriques”,
o el subgraf de cada node amb el seu veïnat o els altres nodes amb els quals està
directament connectat. En la figura 4 es pot veure una xarxa sociocèntrica amb 10
nodes (a dalt) i una de les 10 egonetworks que componen la xarxa.
Figura 2.4. Xarxa completa (a dalt) i una de les 10 xarxes egocèntriques que la componen
(a baix).
L'estudi de les xarxes egocèntriques per separat és interessant perquè pot veure's
en l'exemple que alguns nodes o egos tenen més relacions que uns altres i que algunes
d'aquestes relacions poden unir grups o no.
3.Breu història de l’anàlisi de xarxes socials
En l'actualitat, l'estudi de les xarxes socials es beneficia dels avenços de la teoria
de xarxes descrita en el primer capítol, tant des d'un punt de vista teòric com metodològic
i instrumental, i constitueix un camp veritablement transdisciplinari. En aquest apartat
revisem les contribucions fetes des de les ciències humanes i socials a aquest camp
durant gran part del segle xx fins a l'actualitat.
3.1.La sociometria
Les primeres idees sobre la importància de les estructures de relacions entre individus
es troben en el corrent de la psicologia de la Gestalt (Scott, 1991). Kurt Lewin,
Jacob Moreno i Fritz Heider, pensadors que van fugir del nazisme ies van establir
als Estats Units, van intentar formalitzar l'estudi de les relacions
socials en grups petits, iniciant aquesta línia de recerca.
Lewin va proposar la formulació matemàtica del concepte de distància social. Per la
seva banda, la proposta de Heider es va basar en la idea que les relacions socials
es podien analitzar com a tríades, o triangles de relació entre tres persones, formalitzant
unes relacions que tenien influència més enllà de les relacions entre dos individus.
Però l'impuls fonamental va venir de la idea de Jakob Moreno de representar les relacions
socials com a punts i fletxes, la qual cosa feia possible la formalització de les
relacions mitjançant la teoria matemàtica de grafs. Abans de Moreno ja es parlava
de teranyines, teixit social i ocasionalment, xarxes de relacions, però aquesta metàfora
no s'havia sistematitzat en un diagrama analític. Moreno va fundar el que creia que
era una ciència nova, la sociometria, amb la visionària idea que una ciutat com Nova
York podria ser estudiada a partir de les seves relacions (Moreno, 1934).
Per a Moreno les configuracions socials eren estructures definides i perceptibles.
El mapatge d'aquestes estructures en un sociograma permet a un investigador visualitzar
els canals pels quals, per exemple, la informació podria influir en un altre. Moreno
va sostenir que la construcció de sociogrames ha permès als investigadors identificar
els líders i els individus aïllats per a descobrir factors com l'asimetria i la reciprocitat
i les cadenes que existeixen en els mapes de connexió (Scott 1991, pàg. 10).
Jakob Levy Moreno, a més de ser l'iniciador de la sociometria, també va idear el psicodrama
per aplicar-la com a psicoteràpia. El psicodrama consisteix en una improvisació teatral
en grup, i permet tant el diagnòstic com la resolució del conflicte del pacient. També
va ser pioner de la psicoteràpia grupal.
3.2.Els investigadors de Harvard i Chicago
De 1927 a 1932, es van dur a terme els estudis de Hawthorne en una fàbrica de la Western
Electric Company de Chicago. L'objectiu d'aquests treballs era conèixer la influència
en el rendiment i la productivitat dels obrers a causa de factors físics com la il∙luminació,
les pauses, l'horari dels àpats, així com els factors socials i psicològics que es
recollien en entrevistes i enquestes. W. Lloyd Warner, de la Universitat de Chicago
i alumne de Radcliffe-Brown i Elton Mayo, de la Universitat de Harvard, van col∙laborar
en la realització d'aquests estudis, que van durar diversos anys i que van ser de
gran interès per a la teoria de l'organització, la psicologia social, la sociologia
i l'antropologia. En el que concerneix a l'anàlisi de xarxes, va ser rellevant la
identificació de subgrups en el sistema de relacions.
Els estudis Hawthorne van incloure diversos sociogrames elaborats per l'equip d'investigació.
Aquests sociogrames no mostraven les relacions formals que es representen en l'organigrama
de gestió, sinó que reflectien les relacions informals existents entre els treballadors.
Els estudis Hawthorne van ser la primera gran recerca en la qual es van usar els sociogrames
per a descriure les relacions socials en situacions reals, encara que sense citar
en aquests diagrames el treball de Moreno. Els subgrups que van identificar els investigadors
van ser denominats cliques, petits conjunts de treballadors amb llaços informals en
els quals ells mateixos reconeixien els elements que els formaven.
|
Un clique és un subgraf completament connectat de dos o més nodes. Un node pot pertànyer
a diversos cliques.
|
Figura 2.5. En aquesta figura podem observar com 1, 2 i 5 formen un clique dins de
la xarxa.
Durant els estudis a la fàbrica de la Western Electric Company, es va descobrir l'anomenat
efecte Hawthorne, que és la reacció psicològica per la qual els subjectes observats en un experiment
tendeixen a canviar les conductes pel simple fet de saber-se observats.
Després de l'experiència de Hawthorne, Warner va tornar a Chicago i va iniciar un
estudi sobre comunitats del sud dels Estats Units, continuades per Davis i col∙laboradors,
aplicant l'anàlisi de xarxes a l'estudi d'una societat complexa (Old City, Davis i
altres, 1941). En aquestes recerques es van usar matrius per a la recollida de dades
amb l'objectiu de relacionar persones i esdeveniments (i no solament persones entre
elles). Aquestes matrius reben el nom de matrius d'afiliació. Així, en la figura següent
es pot veure el patró d'assistència a festes i esdeveniments socials (columnes) d'un
grup de dones (files). La matriu inferior mostra com reordenant les files i les columnes
és possible identificar agrupacions de dones (figura 6).
Figura 2.6. Reordenament d'una matriu d'afiliació (pres de Molina, 2001)
|
1
|
2
|
3
|
4
|
5
|
6
|
7
|
8
|
|
|
Ann
|
•
|
•
|
•
|
•
|
||||
|
Beth
|
•
|
•
|
•
|
•
|
||||
|
Chris
|
•
|
•
|
•
|
•
|
||||
|
Don
|
•
|
•
|
•
|
•
|
||||
|
Ed
|
•
|
•
|
•
|
•
|
||||
|
Flo
|
•
|
•
|
•
|
•
|
||||
|
Gilll
|
•
|
•
|
•
|
•
|
||||
|
Hal
|
•
|
•
|
•
|
•
|
|
1
|
3
|
5
|
7
|
2
|
4
|
6
|
8
|
|
|
Ann
|
•
|
•
|
•
|
•
|
||||
|
Chris
|
•
|
•
|
•
|
•
|
||||
|
Ed
|
•
|
•
|
•
|
•
|
||||
|
Gill
|
•
|
•
|
•
|
•
|
||||
|
Beth
|
•
|
•
|
•
|
•
|
||||
|
Don
|
•
|
•
|
•
|
•
|
||||
|
Flo
|
•
|
•
|
•
|
•
|
||||
|
Hal
|
•
|
•
|
•
|
•
|
Per la seva banda, George C. Homans va sistematitzar els avenços fets fins al moment
en psicologia, sociologia i antropologia en el camp de les relacions en el seu llibre
El grupo humano(1950). Homans conceptualitza el grup humà com una unitat basada en
les relacions
cara a cara que s'estructura internament i externament a partir dels patrons de relació.
Així, per exemple, va establir que “la interacció freqüent dins d'un grup implica
interacció poc freqüent fora d'aquest” o que la “la relació entre dues persones, A
i B, està determinada en part per les relacions entre A i una tercera persona C, i
entre B i C”. En definitiva, aquests autors van posar de manifest que l'estudi de
les relacions era important per a entendre la dinàmica social.
3.3.L'Escola de Manchester
A partir de la Segona Guerra Mundial, el concepte dexarxa sociales desenvolupa en
el camp de l'antropologia social britànica per a donar una resposta
a les limitacions que l'estructural-funcionalisme presentava enfront dels canvis en
les societats tradicionals i l'articulació de les societats complexes. L'escola antropològica
de Manchester, fundada per Max Gluckman, va tenir en Elizabeth Bott, John Barnes i
J. Clyde Mitchell els seus principals exponents.
El primer a utilitzar el terme xarxa social (social network) va ser John Barnes (1954)
en relació amb el conjunt de relacions que quedaven fora
de l'anàlisi institucional en un llogaret de pescadors a Bremnes, Noruega. Així, a
l'estudi del territori i del sistema ocupacional, Barnes va afegir el camp social
de les relacions personals.
La imatge que tinc és la d'un conjunt de punts, alguns dels quals estan units per
línies. Els punts de la imatge són persones que interactuen entre elles. Per descomptat,
podem conceptualitzar el conjunt de la vida social com a generadora d'una xarxa d'aquest
tipus. Per als nostres propòsits, no obstant això, vull considerar, en sentit ampli,
la part de la xarxa total que es deixa enrere quan extraiem les agrupacions i les
cadenes d'interacció que pertanyen estrictament al sistema territorial i industrial.
(Barnes, 1954)
El 1955, Elizabeth Bott va demostrar que la segregació dels rols conjugals en matrimonis
urbans londinencs era una conseqüència del tipus de xarxa social de la parella, de
manera que si ambdós cònjuges es relacionaven amb les mateixes persones, els rols
eren diferents i, en canvi, si cada cònjuge disposava dels seus propis coneguts amb
poques persones en comú, els rols conjugals eren més semblats. Així, l'estructura
de les relacions observades a la xarxa social era capaç d'explicar de millor manera
la diferenciació en els rols que les categories socials o els grups institucionals.
Un altre exemple d'aquestes recerques és el que va dur a terme Kapferer (1969) en
un grup de quinze treballadors, en què els més joves incrementaven el ritme de treball
posant en perill la posició de les persones de més edat incapaces de seguir un ritme
tan alt. Abraham, un treballador gran, va acusar el jove Donald de no respectar el
ritme establert de treball. Aquest últim va fer una acusació vetllada de bruixeria.
Sota aquesta situació s'esperava que els grups tanquessin files entorn d'un treballador
o un altre i s’agrupessin d'acord amb l'edat. No va ser així, ja que Abraham va aconseguir
la majoria dels suports, fins i tot el de les persones més properes a Donald. Estudiant
els continguts de les relacions entre els treballadors en apartats com ara les converses
casuals, la conducta jocosa, l'ajuda a la feina, entre d’altres, Kapferer va observar
que la conducta a la feina responia al principi de conservar al màxim les inversions
fetes en el conjunt de relacions, de manera que la densitat més elevada de xarxes
laterals d'Abraham explicava la seva victòria contra Donald.
Una altra contribució interessant va ser la d’A. C. Mayer (1966) amb una recerca sobre
una campanya electoral a Dewas, a l'estat hindú de Madhya Pradesh. Hi havia dos partits,
el Partit del Congrés i el del Jan Sangh, que estaven empatats. Mentre que Jan Sangh
es va concentrar a mobilitzar i fidelitzar persones directament relacionades amb el
seu partit, el Partit del Congrés es va dedicar a mobilitzar la gent que estava articulada
amb les persones vinculades.
Encara que les aportacions de l'Escola de Manchester van ser molt importants per als
plantejaments de l'anàlisi de xarxes, només es van poder analitzar xarxes petites
i les línies de recerca no van tenir un desenvolupament com el que era d'esperar.
No obstant això, S. F. Nadel va elaborar un corpus teòric (1957) que va exercir gran
influència entre els investigadors de l'Escola de Harvard als anys setanta. Encara
que el treball de Nadel va ser molt més extens, una mort prematura va impedir el desenvolupament
complet de les seves idees.
|
Siegfred Frederick Nadel va estudiar música a Viena. En aquesta disciplina va arribar
a ser considerat com un director d'orquestra prometedor, no obstant això, la seva
proximitat amb l'antropòleg Malinowski el va portar a dedicar-se a l'antropologia
i va fer monografies de diversos pobles d'Àfrica, com els Nupe. Amb les seves propostes
teòriques per a l'estudi etnològic de diverses poblacions africanes, pretenia descriure
d'una manera més estructurada les relacions socials.
|
3.4.L’Escola de Harvard
Els investigadors de l'anomenada Escola de Harvard eren fonamentalment sociòlegs amb
una forta formació matemàtica, que van reaccionar contra la teoria sociològica dominant
en el moment intentant derivar l'estructura social dels patrons d'interaccions socials
empíricament observables. Aquests autors van implementar dos avenços molt importants
en l'estudi de les xarxes socials. El primer és l'escalat multidimensional, que permet
plasmar en un gràfic bidimensional les distàncies socials, i el segon és l'equivalència
estructural instrumentalitzada amb la tècnica anomenadablockmodelling, que permetia
identificar grups sobre la base de l'equivalència de les estructures
de relacions (una idea avançada per Nadel).
Les propostes d'aquests autors van poder ser implementades posteriorment amb programes
informàtics, i en conseqüència va ser possible conjuminar les aplicacions de la teoria
de grafs a les ciències socials realitzades per autors deformació matemàtica com Harary
(1963) i així abordar l'estudi empíric de les xarxes
socials.
A partir dels anys vuitanta, els treballs de Freeman sobre centralitat (1979), el
desenvolupament als noranta d'UCInet (sigles d'University of California Irvnine -net)
per Steve Borgatti i associats i els treballs sobre comunitats als Estats Units
per part de Barry Wellman, entre d’altres, van donar l'impuls definitiu a l'associació
creada el 1978, l'actual International Network of Social Analysis (INSNA).
|
El treball que ha desenvolupat la INSNA a través del temps i els treballs que actualment
es desenvolupen poden ser visitats al seu lloc web:
http://www.insna.org/
Fins i tot és possible seguir Barry Wellman a Twitter:
http://twitter.com/barrywellman
Gràcies a la seva pàgina web i al seu blog, podem conèixer les publicacions i les
recerques de Steve Borgatti:
http://www.steveborgatti.com
|
3.5.Camps d'aplicació
Encara que els camps d'aplicació són múltiples, podem assenyalar alguns dels més importants.
El primer són les xarxes d'acció política. En aquest camps'emmarquen les contribucions
que analitzen les relacions existents entre actors,
institucions o organitzacions que es relacionen amb les institucions del poder o amb
la lluita pel poder.
Un segon camp d'aplicació és la salut. A partir sobretot de la lluita contra la sida,
les contribucions en aquest camp han augmentat a causa que la malaltia es contagia
mitjançant relacions personals com ara les relacions sexuals o l'intercanvi de xeringues.
També en altres casos d'epidemiologia com el dengue o la malària s'ha aplicat la perspectiva
de xarxes socials per a observar-ne l’evolució i la propagació. L'anàlisi d'aquestes
xarxes resulta fonamental per a aplicar o millorar les polítiques de prevenció.
La biblioteconomia i la col∙laboració científica han experimentat un gran desenvolupament
amb l'aplicació d'aquesta perspectiva. L'anàlisi de xarxes socials resulta molt profitós
en àrees com la coautoria de textos acadèmics, l'anàlisi de polítiques de recerca
i desenvolupament, l'ús de plataformes de xarxes d'Internet per a la difusió del coneixement
o la vinculació de documentació electrònica, entre moltes altres possibilitats.
|
En el número 19 de la revista Redes es poden trobar alguns articles sobre recerques
que es duen a terme en l'actualitat sobre col∙laboracions científiques, coautoria
i citacions.
http://revista-redes.rediris.es/
|
Un altre camp en expansió és el de les xarxes personals. Sota aquesta categoria es
reuneixen una sèrie de recerques referents als intercanvis d'ajuda, informació, consell
i referències informals. Fenòmens com ara la globalització i la migració en fan unes
xarxes deslocalitzades que permeten una anàlisi de la distribució geogràfica de les
relacions a través de les fronteres estatals.
|
Al lloc http://centresderecerca.uab.cat/personal-networks/ s possible trobar l'Observatori
de Xarxes Personals, una font per a la recerca de
les xarxes personals a partir de les dades aportades per investigadors de diferents
països.
|
Hi ha molts més camps d'estudi que admeten l'anàlisi de xarxes socials en les seves
recerques. Les xarxes socials també s'apliquen en àrees com els negocis, el màrqueting,
el turisme, l'economia formal i els negocis ètnics entre moltes altres àrees.
|
Un grup d'estudiants de la Universitat de Buenos Aires ha trobat en l'anàlisi de xarxes
la metodologia més adequada per a l'anàlisi esportiva. D'aquesta manera, cada setmana
analitzen el partit més rellevant de futbol i mitjançant els gràfics obtenen els jugadors
més buscats durant el partit, les passades de la pilota i les interaccions entre els
jugadors, entre altres temes al∙lusius a l'esport. Podeu consultar el seu treball
a l’adreça següent:
http://www.arsfutbol.com.ar/
|
4.Six degrees i capital social
4.1.Sis graus de separació
Per introduir-nos en aquest tema, partirem de la citació presa del clàssic estudi
de Milgram (1967) sobre el problema del “món petit”:
Fred Jones de Peoria, assegut a la vorera d'un cafè a Tunis, com que necessitava foc
per al seu cigarret demana un misto a l'home de la taula del costat. Comencen a conversar.
L’estranger és un anglès que resulta que va estar diversos mesos a Detroit estudiant
el funcionament d'una fàbrica d'embotellament i reciclatge.
—Sé que és una pregunta ximple —diu Jones—, però alguna vegada et vas trobar per casualitat
amb un company que es diu Ben Arkadian? És un antic amic meu, que dirigeix una cadena
de supermercats a Detroit...
—Arkadian, Arkadian —murmura l’anglès-. Crec que sí! Un noi petit, molt enèrgic, armant
un divertit merder a la fàbrica per una partida d'ampolles defectuoses.
—Fas broma! —Exclama Jones sorprès.
—El món és un mocador, oi?
Tots hem experimentat la mateixa sorpresa en descobrir sovint coneguts comuns amb
estranys en llocs no habituals per a nosaltres. L'expressió popularEl món és un mocador(small
worlden anglès) posa de manifest aquest fet. A la fi dels anys seixanta, Travers i
Milgram
(1977) van iniciar una sèrie d'experiments en els quals van demostrar que es podia
trobar una cadena de coneguts entre dues persones preses a l'atzar de 5,2 passos de
mitjana. Com hem vist al capítol anterior, la mesura es repetia en els diferents estudis.
Com explicar aquest fet?
|
Travers i Milgram van fer un experiment que va consistir a demanar a persones voluntàries
amb qui s’havia contactat a partir d'un anunci a la premsa de dos estats diferents
dels Estats Units que fessin arribar una carta a un destinatari, del qual van proporcionar
algunes característiques (professió, ciutat de residència, etc.). La clau consistia
a enviar la carta al contacte personal que podria conèixer el destinatari, amb una
còpia al centre de recerca. Els resultats van ser que 217 de les 296 persones de partida
van enviar el document, i 64 van aconseguir el seu objectiu (29%). La longitud mitjana
de les cadenes de coneguts completades va donar el nombre 5,2.
El 1993 la pel∙lícula Un estrany a la família (Six degrees of separation) de Fred Schepisi, amb Will Smith com a protagonista, va popularitzar la mida de
5,2 passos d'un món petit.
|
L'explicació del fenomen d'un món petit va ser proporcionada per Duncan Watts (1999),
entre d’altres. Les xarxes socials no presenten un patró aleatorisinó que, per contra,
s'estructuren en comunitats, amb molts llaços interns ihubso persones pont que connecten
a la xarxa. Aquestes persones tenen un alt grau d'intermediació.
D'aquesta manera, algunshubsamb poques connexions entre comunitats separades permeten
que el diàmetre de la xarxa
sigui molt petit i fan possible trobar camins de pocs passos que connecten amb qualsevol
parell de persones preses a l'atzar.
En la figura següent observem una xarxa de lectors de novel∙les històriques. Hi podem
veure en diferents tons de gris els diferents cliques que es formen a l'interior de
la xarxa. Envoltades per un cercle, podem veure aquelles persones pont que permeten
la cohesió de la xarxa pel seu alt grau d'intermediació.
Figura 2.7. Xarxa social amb comunitats que s'enllacen per mitjà de hubs.
En la pràctica vivim en aquestes comunitats denses (escola, feina, veïnat), geogràficament
properes, però amb un percentatge petit de contactes actius que viuen a molta distància,
fins i tot repartits en diferents països. Aquest és el fenomen conegut com aglocalització(Hampton
i Wellman, 2002). Dins d'aquestes comunitats predomina l'homofília , és a
dir, l'existència de característiques comunes a la major part dels membres: gustos
semblants, experiències similars, maneres de vestir i de pensar. No obstant això,
algunes d'aquestes persones són diferents en el sentit que pertanyen a diverses comunitats
al mateixtemps. Com cada comunitat té les seves pròpies normes, formals o informals,
aquestes
persones han de ser competents en diferents conjunts de normes, sovint contradictòries
entre elles.
Figura 2.7. Red social con comunidades que se enlazan por medio de hubs.
|
Reflexió:
Aparentment, triem lliurement les nostres amistats i les nostres parelles, però és
realment així?
Les persones que tenen un nivell jeràrquic alt en l'estructura social solen exercir
aquest rol de connectors. Polítics, directius d'organitzacions de tot tipus, etc.
solen tenir molts contactes de característiques molt diverses.
Activitat:
Imagineu que heu de fer arribar un missatge personal a Barak Obama i que solament
podeu utilitzar contactes personals. Qui coneixeu que podria conèixer algú que podria
fer arribar un missatge a algú perquè el transmetés a Obama?
|
4.2.Capital social
El concepte de capital socialha estat conceptualitzat de diferents maneres al llarg
del temps, però el podríem
definir de la manera següent:
|
El capital social pot ser definit com el conjunt dels recursos accessibles mitjançant
les relacions personals.
|
D'acord amb Nan Lin (2001), podem diferenciar entre capital humà i capital social.
El capital humà inclou els béns materials i simbòlics (com per exemple, reconeixements
o diplomes) d'un individu. Els recursos socials són els recursos als quals aquest
té accés mitjançant les seves connexions socials. Nan Lin reconeix que la reciprocitat
és un factor fonamental en el capital social, ja que és un principi que atorga cohesió
a les xarxes en crear compromisos generats per la solidaritat i l'empatia. Nan Lin
conceptualitza el capital social de la manera següent:
El capital social es compon dels recursos que té una xarxa pròpia o d'associacions.
L'enfocament de capital social no es refereix als béns que té una persona, però sí
als recursos accessibles per mitjà de vincles directes i indirectes. L'accés i l’ús
d'aquests recursos és temporal i en préstecs, en el sentit que l'actor no els té.
Per exemple, la bicicleta d'un amic és un capital social que podem utilitzar per a
aconseguir un determinat objectiu, però ha de ser retornada. Una de les conseqüències
de la utilització del capital social és l'obligació assumida de reciprocitat o compensació
(Nan Lin, 2011, pàg. 21).
El mateix autor assenyala l'existència de dos tipus de networking o d'activitat relacional,
elnetworkinghomòfil i elnetworkingheteròfil. El primer es desenvolupa de manera espontània
entre les persones que es
consideren com a iguals, encara que no es coneguin prèviament. El reconeixement mutu
a partir del llenguatge, els gestos, la vestimenta, els gustos o l'experiència fan
d'aquest networking un mecanisme d'assegurament dels recursos socials controlats per
un grup social. El segon tipus es desenvolupa entre persones de diferent condició,
és molt més formalitzat i normalment permet accedir a recursos diferents dels controlats
pel grup social original.
Aquest plantejament és una elaboració de la cèlebre proposta de Mark Granovetter,La
força dels llaços febles(1973), segons la qual aquests llaços febles (llaços entre
persones que es coneixen
poc i que sovint ocupen posicions socials diferents) poden ser clau en l'obtenció
d'una ocupació o, en general, dels recursos que no poden proporcionar els llaços forts.
Els llaços forts es basen normalment en la interacció freqüent i la confiança, són
reduïts en nombre i estables al llarg del temps. En canvi, els llaços febles són nombrosos,
canvien al llarg del temps i representen una relació molt més especialitzada en contextos
concrets, com la feina o l'oci. No és estrany que els SNS trobessin en el manteniment
fàcil dels llaços febles la base de la seva popularitat. Ens ocupem d'aquest tema
en el proper apartat.
Els avenços tecnològics influeixen també en la formació de les xarxes socials i en
la variabilitat del capital social. No obstant això, Barry Wellman (1999) i altres
autors demostren que les relacions cara a cara i les relacions electròniques, lluny
de segregar-se, es reforcen mútuament.
|
Reflexió:
Imagineu que heu de muntar una festa sorpresa per a algú especial. Quins recursos
o accions necessitaríeu dels altres? Com incideix el capital social en la participació
comunitària per aconseguir l'objectiu?
|
4.3.Social networking sites
Elssocial networking sites(SNS) han experimentat una gran popularització que propicia
un canvi significatiu
en la interacció social i en la transformació en les relacions personals.
|
Els llocs de xarxes socials (SNS) són serveis disponibles a Internet i permeten, a
partir de la publicació d'un perfil d'usuari, construir o reflectir relacions articulades
entre persones que comparteixen interessos, activitats i recorreguts vitals compartits
en una plataforma o pàgina web comuna.
|
L'anàlisi de xarxes es constitueix com una eina idònia per a estudiar les comunitats
sorgides de les interaccions registrades en aquests SNS, els quals proveeixen cada
vegada més d'eines d'anàlisi i visualització.
Les xarxes socials complexes han existit sempre però els desenvolupaments tecnològics
recents n’han permès l’aparició com una forma dominant d'organització social. Així
com les xarxes d'ordinadors connecten màquines, les xarxes socials vinculen gent.
Quan les comunicacions assistides per ordinador connecten les persones, les institucions
o el coneixement, parlem de xarxes socials assistides per l'ordinador. Sovint, les
xarxes socials i les xarxes assistides per ordinador treballen conjuntament. Amb les
xarxes d'ordinador la gent es vincula en xarxes socials compartint les situacions
que viuen fora de línia per recollir les dels altres que usen aquestes xarxes per
a comunicar-se. (Wellman, 2002)
Sens dubte, l'adveniment del Web 2.0 ha contribuït al desenvolupament d'aquestes plataformes.
Aquesta arquitectura (O’Reilly, 2005) recupera la idea de concebre Internet com una
plataforma enfocada a l'usuari final que genera una dinàmica de participació en la
qual el fonamental és la informació. Aquesta informació no es limita al text, com
succeïa fa més d'una dècada, sinó que les fotografies, els vídeos i altres llibres
gràfics fan aquesta experiència una experiència que crida més l’atenció i més completa.
|
Els SNS s'emmarquen en la categoria de programari social, que és un conjunt d'eines
dissenyades per a organitzar i facilitar la comunicació de les persones i permetre
l'intercanvi de recursos. El programari social s'usa en aplicacions tan diverses com
el correu electrònic, els xats, els blogs i els SNS, per esmentar-ne només alguns.
En algunes ocasions també podem trobar el terme social computing com a sinònim de programari social.
|
Figura 2.8. Aquest mapa mostra alguns recursos relacionats amb el Web 2.0. En aquest
enllaç es pot apreciar millor el gràfic http://internality.com/web20/
|
Des de fa algun temps conviuen dos termes: el de Web 2.0 i el de Web 3.0. El Web 2.0 s'ocupa de la Internet social. El Web 3.0 es basa en la intel∙ligència
artificial per a la cerca de dades. Se sol emparentar amb el Web semàntic o fins
i tot se solen emprar com a sinònims.
|
Un concepte fonamental per a entendre els SNS és el que proposa B. Well-man (2002)
i que es refereix a l'individualisme interconnectat o individualisme en xarxa (networked
individualism), en el qual la persona s'ha convertit en la unitat individual de connexió
social
en substitució de la llar o del lloc de treball i és capaç d'operar les seves pròpies
xarxes i determinar-ne el nivell d'interacció en aquestes xarxes. La proliferació
de xarxes socials assistides per ordinador fomenten els canvis en el “capital de la
xarxa”: de quina manera la gent entra en contacte, interactua i obté recursos dels
altres.
|
Per saber més coses sobre l'individualisme connectat i les transformacions de les
relacions socials, podeu consultar l’article següent de Barry Wellman:
Little boxes, glocalization and networked individualism
http://homes.chass.utoronto.ca/~wellman/publications/littleboxes/littlebox.PDF
|
Seguint la idea d'Anabel Quan Haase (2004), hi ha tres visions sobre la relació entre
la nostra participació a Internet i el capital social. La primera proposa que Internet
transforma el capital social en introduir un mitjà alternatiu a l'habitual. La segona
visió sosté que disminueix el capital social perquè redueix l'interès per allò local
i facilita l'allunyament d'amics i familiars. El tercer enfocament es basa en la complementació
dels dos àmbits perquè Internet es barreja ràpidament amb la vida de la gent, facilita
la comunicació amb usuaris geogràficament distants, però també promou l'intercanvi
amb els més propers i facilita la participació en entorns immediats.
Considerant que les xarxes personals poden tenir vincles dins i fora de l'àmbit d'Internet
i dels SNS, l'últim enfocament és el que resulta més útil si volem tenir una visió
més àmplia d'una xarxa. Per exemple, una persona pot tenir llaços forts amb repercussions
elevades en el seu capital social, encara que amb alguns contactes de la seva xarxa
el contacte sigui exclusivament per ordinador. Això té lloc sovint entre algunes xarxes
d'immigrants que mantenen les seves xarxes al lloc d'origen gràcies als SNS.
Una de les crítiques més fortes que han rebut els SNS és que, encara que la llista
d'amics és gairebé tan gran com vingui de gust (segons els càlculs del mateix Facebook
la mitjana de contactes per usuari és de 120 persones), la interacció és superficial
i es redueix a un grapat de contactes. Si ho situem al món tangible i en l'àmbit de
les relacions no assistides per l'ordinador, ocorre més o menys igual. Conservem i
preservem llaços forts i tenim llaços febles gràcies a certs amics o coneguts. Molts
usuaris han manipulat les seves pròpies xarxes fent un exercici de reclutament sistemàtic
per ser llegits o vistos o per ostentar popularitat. No obstant això, això no vol
dir que el seu capital social creixi al mateix ritme que la xarxa que ha creat, ja
que la majoria dels seus llaços seran febles o poc interconnectats amb l'àrea més
densa de la xarxa. Així, podríem dir que les xarxes socials es resisteixen a mercantilitzar-se
completament, perquè, com hem vist, la reciprocitat té un paper en la dinàmica de
les relacions.
|
Reflexió:
¿Penseu que pertànyer a algun SNS fomenta o facilita la participació en un altre tipus
de xarxes que no estiguin connectades per ordinador (voluntariat, equips esportius,
etc.)?
|
Els SNS són molt variats i responen a tot tipus d'interessos. Moltes vegades les seves
finalitats són lúdiques, no obstant això també són importants eines de treball que
permeten crear col∙laboracions en línia en camps tan diversos com les arts i les ciències.
Es poden classificar en xarxes horitzontals o generalistes, ja que aglutinen els usuaris
sense cap temàtica específica pel mig i les relacions són heterogènies, i en xarxes
verticals o específiques, centrades entorn d'un tema en concret, que pot ser lúdic,
recreatiu, laboral, acadèmic, esportiu, entre d’altres.
En general el funcionament es basa en llistes de contactes que poden ser simètriques
(amics recíprocs) com en el Facebook, o asimètriques (que seguim algú no significa
que aquest altre també ens segueixi) com en el Twitter. La interacció es dóna a partir
de textos, fotografies, enllaços, missatges públics i missatges privats. A continuació
es mostra una taula amb alguns SNS destacats:
Taula 1: SNS amb més de 100 milions d'usuaris. Fonts: Wikipedia i Alexa
|
SNS
|
Descripció
|
Registre
|
|---|---|---|
|
Academia.edu
|
Investigadors i acadèmics
|
Obert
|
|
aNobii
|
Llibres digitals
|
Obert
|
|
a SmallWorld
|
Jet set i elits
|
Només amb invitació
|
|
Avatars United
|
Jocs en línia
|
Obert
|
|
Badoo
|
General
|
Obert a més grans de 18 anys
|
|
Blogster
|
Comunitat de blogs
|
Obert
|
|
Care2
|
Activisme social
|
Obert
|
|
deviantART
|
Comunitat artística
|
Obert
|
|
delicious
|
Marcadors per a compartir enllaços i referències
|
Obert
|
|
Exploroo
|
Viatges
|
Obert
|
|
Facebook
|
General
|
Obert a més grans de 13 anys
|
|
Flixter
|
Pel∙lícules
|
Obert a més grans de 13 anys
|
|
flickr
|
Fotografies i vídeos
|
Obert a més grans de 13 anys
|
|
Fotolog
|
Blogs fotogràfics
|
Obert
|
|
Google Buzz
|
General
|
Obert
|
|
Myspace
|
General
|
Obert mitjançant entorn Google
|
|
Tuenti
|
General
|
Només amb invitació
|
|
Tumblr
|
Microblogs
|
Obert
|
|
Twitter
|
Microblogs
|
Obert
|
|
Windows Live Spaces
|
Blog entorn MSN
|
Obert
|
Fonts: Wikipedia i Alexa
D'entre tots els SNS, el que ha tingut el creixement més gran i agrupa un nombre d'usuaris
més gran és Facebook. Creat l'any 2005 amb la idea original de compartir contactes
entre la comunitat estudiantil de Harvard, s’ha hagut d'adaptar a la demanda. Al començament
de 2011 aquesta xarxa tenia més de 600 milions d'usuaris.
|
David Fincher va dirigir la pel∙lícula The Social Network, que narra la història de la creació del Facebook. Aquest film es va basar en el
llibre de Ben Mezrich The accidental billionaries i narra les peripècies de Mark Zuckerberg, creador d'aquest popular recurs. Encara
que es reconeix que la història no és del tot certa, ens pot donar una aproximació
de la seva creació i de com es va expandir el concepte facebook.
|
|
Reflexió:
Participeu en alguna d'aquestes xarxes? En una o en més? Varia molt el grau de proximitat
que experimenteu amb els diferents contactes?
|
Com a usuaris individuals, podem tenir més o menys clars els nostres motius per a
participar d'un SNS i aquests poden anar des de no perdre el contacte amb amics que
viuen lluny, tenir a mà algun company d'estudis per a compartir informació o passar
un temps agradable veient què passa amb la vida dels altres. No obstant això, encara
que la majoria dels SNS se centren en la interacció d'un individu, és cada vegada
més habitual que comerços, partits polítics, organitzacions civils, ajuntaments, centres
culturals i esportius, prestadors de serveis, entre d’altres, generin els seus propis
perfils i s'integrin a la xarxa amb objectius diversos. Les xarxes socials a Internet
no solament agrupen persones, sinó que també vinculen dades, notícies, webs, enllaços
i, per tant, les possibilitats d'anàlisi es multipliquen.
|
Reflexió:
Quins altres usos donaríeu a les SNS?
|
La visualització de xarxes socials ens permet obtenir una panoràmica del nostre objecte
d'estudi. Mitjançant un patró en què els nodes i els enllaços ens evidencien les seves
relacions, podem explorar els actors principals, els grups que el formen, els nodes
que queden sense connexió, les parts que componen la xarxa i fins i tot, la qualitat
dels vincles que la formen.
En el cas dels SNS, hi ha moltes aplicacions en línia mitjançant les quals podem fer
una anàlisi que, encara que una mica limitada i senzilla, ens mostra mapes que ens
ajuden a comprendre la formació de les xarxes. L'avantatge d'aquests recursos de visualització
és que en la majoria dels casos no es necessiten fitxers de dades o elaborar matrius
externes i la seva utilització és bastant senzilla. Alguns d'aquests recursos sí que
admeten fitxers externs, la qual cosa permet treballar més sobre les dades. No és
d'estranyar que en ser Facebook la plataforma més utilitzada, sigui també la que tingui
el nombre de recursos més gran per a visualitzacions en línia.
El mapa següent és una xarxa feta amb Mention Map a partir de les dades generades
per Favstar50, que és una eina que assenyala els missatges més destacats pels usuaris.
Mention Map és una utilitat dinàmica que mostra una xarxa de les mencions i dels continguts
de Twitter. Pot ser útil per a aquells que gestionen continguts amb finalitats comercials,
per a conèixer els temes de discussió o per a veure la repercussió dels nostres propis
enviaments.
Figura 2.9. Mapa de Twitter fet amb Mention map
En la figura 10 veurem un mapa fet en Facebook sobre la xarxa d’un cineclub. L’aplicació
es diu Friend Wheel i està disponible en el propi entorn d’aquesta xarxa social, encara
que també es pot usar per a Twitter. És visualment atractiva, es pot variar el nombre
de nodes, és estàtica i permet a qualsevol usuari mitjà adonar-se d’una estructura
molt bàsica de xarxa.
Figura 2.10. Mapa de Facebook fet amb Friend Wheel
Un mapa de recursos web i pàgines sobre un tema específic és el Touchgraph (en la
seva versió SEO). N’hi ha una versió de pagament, però amb aquesta n’hi ha prou per
a manejar els nodes i els recursos, com el color i la grandària. El gràfic ens permet
accedir als clústers i ampliar la informació. En aquest cas, es va fer amb la cerca
de Gadafi en plena efervescència del conflicte de Líbia.
Figura 2.11. Mapa de Touchgraph en la versió gratuïta
|
Enllaços d'interès per a visualitzar xarxes:
Touch Graph
Mention Map
Facebook, busqueu les aplicacions següents:
Friend Wheel
UpGo!
Touch Graph para fotos
SocGraph
Activitat:
Trieu algun dels recursos per a fer una xarxa social pròpia. En cas de no pertànyer
a cap SNS, trieu algun tema d'interès o algun personatge per a generar una xarxa.
|
Els recursos que hem vist fins ara hem vist ens permeten accedir d'una manera molt
senzilla i agradable a les nostres pròpies xarxes. No obstant això, moltes d'aquestes
eines no ens permeten modificar els resultats o donar més pes a alguns actors i enllaços
presents a les nostres xarxes.
Per a la visualització de xarxes hi ha diversos programes com Pajek o UCInet que ens
permeten, amb una matriu de dades, gestionar les nostres pròpies xarxes.
|
Pajek significa ‘aranya’ en eslovè i és un programa per a Windows que permet l'anàlisi
i la visualització de xarxes socials complexes. Va ser desenvolupat per V. Batagelj
i A. Mrvar. Està disponible de manera gratuïta per a l’ús no comercial en aquest enllaç:
http://pajek.imfm.si/doku.php?id=download
|
Una eina que actualment és molt popular, ja que admet tant matrius de filiació com
fitxers automàtics generats per xarxes socials com Facebook, és Gephi. A més de resultar
molt útil per a l'anàlisi a través de la filtració d'elements i dels algorismes que
ens presenta, resulta visualment molt atractiva.