Bibliografia per capítols

Barnes, John (1954). “Class and committees in a Norwegian Islan Parish”.Human Relations(vol. 7, núm. 1, pàg. 39-58).

Congosto, M. L.; Fernández, M.; Moro, E.(2011). “Twitter y Política: Información, Opinión y ¿Predicción?”.Cuadernos de Comunicación Evoca(núm. 4). Comunicación política 2.0.

http://www.evocaimagen.com/cuadernos/cuadernos4.pdf [consulta: 23-04-2011].

Davis, A.; Gardner, B. B.; Gardner, M. R.(1941).Deep South. A Social Anthropological Study of Caste and Class. Chicago: University of Chicago Press.

Kapferer, B.(1969). “Norms and the Manipulation of relationships in a Work Context”. A: M. J. Clyde (ed.).Social Networks in Urban Situations: Analyses of Personal Relationships in Central Towns.Manchester: Manchester University Press.

Granovetter, M.(1973). “The Strength of Weak Ties”.American Journal of Sociology(núm. 78, pàg. 1360-1380).

Harary, F.; Norman, R. Z.(1963).Graph Theory as a Mathematical Model in Social Science. Ann. Arbor: Univ. of Michigan, Institute for Social Research.

Lin, Nan(2001).Social Capital: A Theory of Social Structure and Action. Cambridge: Cambridge University Press.

Muntanya, D.;Lozares, C. (2004, gener-febrer). “El poder del ejemplo: un análisis reticular del rodaje de una escena cinematográfica”.Redes. Revista para el Análisis de Redes Sociales(vol. 10, núm. 5).

Molina, J. L.(2001).El análisis de redes sociales. Una introducción. Barcelona: Edicions Bellaterra.

Moreno, J. L.(1972 [1934]). Fundamentos de sociometría [Who shall survive? Foundations of Sociometry]. Buenos Aires: Paidós.

Nadel, S. F.(1966 [1957]).Teoría de la estructura social [Theory of social Structure]. Madrid: Guadarrama.

O’Really, T.(2005). “What is Web 2.0, Designs patterns and Bussiness Models for the Next Generation of Software”. Document Word en línea: http://www.elisanet.fi/aariset/Multimedia/Web2.0/What%20Is%20Web%202.doc.

Scott, J.(1991).Social Network Analysis.A Handbook. Londres: Sage Publications.

Wellman, B.(1999). “The Network Community: An Introduction”. B. Wellman (ed.).Networks in the Global Village. Boulder, Colorado: Westview Press.

Wellman, B.(2002). “Little boxes, Glocalization and Networked Individualism?”. [en línia]

http://www.chass.utoronto.ca/%7Ewellman/netlab/PUBLICATIONS/_frames.html

Barney, J.(1991). "Firm Resources and Sustained Competitive Advantage." Journal of Management 17(1): 99-120.

Boisot, M. H. i A. Canals(2004). "Data, information and knowledge: have we got it right?"Journal of Evolutionary Economics14: 43-67.

Börner, K.(2010). Atlas of Science: Visualizing What We Know. Cambridge, MA., The MIT Press.

Börner, K., C. Chen, et al. (2003). "Visualizing Knowledge Domains."Annual Review of Information, Science and Technology 37: 179-255.

Burt, R. S.(1992).Structural Holes: The Social Structure of Competition. Cambridge, MA, Harvard University Press.

Christakis, N. i J. Fowler(2009).Connected: The Amazing Power of Social Networks and How They Shape Our Lives. London, Harper Press.

Goh, K.-I., M. E. Cusik, et al.(2007). "The human disease network."Proceedings of the National Academy of Sciences104(21): 8685-8690.

Grant, R. M.(1996). "Toward a Knowledge-Based Theory of the Firm."Strategic Management Journal17(Winter Special Issue: Knowledge and the Firm): 109-122.

Kogut, B. i U. Zander(1992). "Knowledge of the firm, combinative capabilities, and the replication of technology."Organization Science3(3): 383-397.

March, J. G.(1991). "Exploration and Exploitation in Organizational Learning."Organization Science2(1): 71-87.

Ortoll, E. i M. Garcia(2008).La intel∙ligència competitiva. Barcelona, UOC.

Pastor-Satorras, R. i A. Vespignani(2004).Evolution and Structure of the Internet: A Statistical Physics Approach. Cambridte, U.K., Cambridge University Press.

Porter, M. E.(1980).Competitive Strategy: Techniques for Analysing Industries and Competitors. New York, NY., The Free Press.

Price, D. J. d. S.(1965). "Networks of Scientific Papers."Science149(3683): 510-515.

Rogers, E. M.(2003).Diffusion of innovations. New York, Free Press.

Saxenian, A.(1994). Silicon Valley versus Route 128.

Shapiro, C. i H. R. Varian(1999).Information rules: a strategic guide to the network economy. Boston, MA, Harvard Business School Press.

Sivera, S.(2008).El màrqueting viral.Barcelona, EdiUOC.

Wenger, E.(1998). Communities of practice: learning, meaning and identity.Cambridge, UK, Cambridge University Press.

[1] La discussió d’aquest apartat està basada en: Boisot i Canals (2004).

[2] No és estrany que el World Wide Web es desenvolupés en un lloc com el CERN. Ja fa uns anys que la recerca experimental en física d’altes energies es duu a terme al si de projectes internacionals on col∙laboren un gran nombre de científics de diverses universitats i centres de recerca. Encara que els experiments estiguin físicament situats a la central del CERN a Ginebra, moltes de les tasques –des del disseny dels instruments fins a l’anàlisi de les dades obtingudes– es fan a partir de la col∙laboració d’equips d’investigadors escampats pel món i, per tant, la informació ha d’arribar a tot arreu. És per això que el CERN va ser un dels primers llocs on es va donar la necessitat de difondre una gran quantitat d’informació en format digital a un nombre important de persones repartides per multitud de països i institucions. El WWW va contribuir de manera decisiva a resoldre aquesta necessitat.

[3] Podeu trobar un estudi exhaustiu de l’estructura d’Internet i del World Wide Web al llibre de Pastor-Satorras i Vespignani (2004): R. Pastor-Satorras; A. Vespignani (2004). Evolution and Structure of the Internet: A Statistical Physics Approach. Cambridte, RU: Cambridge University Press. El tractament es fa des del punt de vista de la física estadística i requereix un cert nivell matemàtic.

[4] Vegeu el llibre Diffusion of Innovations d’Everett Rogers (2003), un tractat molt complet de la teoria tradicional de la difusió de la innovació. E. M. Rogers (2003). Diffusion of innovations. Nova York: Free Press.

[5] Models semblant a aquest que presentem i d’altres una mica més sofisticats que també es poden adaptar a la difusió de les innovacions i el coneixement, s’han estudiat en profunditat en l’àmbit de l’epidemiologia per a investigar els processos de contagi a les epidèmies. Els epidemiòlegs han estat també pioners en l’ús de l’anàlisi de xarxes socials per a entendre com s’han escampat malalties com la sida i la SARS.

[6] El llibre Connected de Christakis i Fowler (Christakis and Fowler 2009) és una bona obra de divulgació sobre com ens afecten les xarxes socials escrita per científics especialistes en el tema. N. Christakis; J. Fowler (2009). Connected: The Amazing Power of Social Networks and How They Shape Our Lives. Londres: Harper Press.

[7] Trobareu una bona revisió de l’estat de l’art d’aquest tema a l’article de Börner i altres (2003), aparegut a l’Annual Review of Information Science and Technology. També publicat per la mateixa Katy Börner, professora de la Indiana University, trobareu una excel∙lent mostra de mapes de coneixement al llibre Atlas of Science (Börner 2010). K. Börner (2010). Atlas of Science: Visualizing What We Know. Cambridge, MA: The MIT Press. K. Börner; C. Chen i altres (2003). “Visualizing Knowledge Domains.” Annual Review of Information, Science and Technology (vol. 37, pàg. 179-255).

Un recull en línia de mapes de la ciència: http://scimaps.org/

[8] Per una introducció al camp de la intel∙ligència competitiva, vegeu el llibre d’Ortoll i Garcia-Alsina (2008): E. Ortoll; M. Garcia-Alsina (2008).La intel∙ligència competitiva. Barcelona: UOC.

[9] El llibre de Shapiro i Varian (1999) Information Rules conté una bona introducció a l’economia de la xarxa. C. Shapiro; H. R. Varian (1999). Information rules: a strategic guide to the network economy. Boston, MA: Harvard Business School Press.

Per a una introducció al màrqueting viral, vegeu el llibre de Sílvia Sivera (2008): S. Sivera (2008). El màrqueting viral. Barcelona: EDIUOC.