Introducció a l'espai turístic

Glossari

agroturisme m

Forma d'allotjament turístic ofert per empreses agràries o particulars dedicats al treball agrícola en granges, masies, cases pairals, etc.

al·lòcton -a adj

Tipus de desenvolupament turístic caracteritzat per ser dirigit bàsicament per agents externs a la destinació. Segons aquest model, la major part dels ingressos i beneficis derivats de l'activitat turística queda al marge de la població local.

alteritat f

El MIT la defineix com l'expressió de totes les facetes que corresponen a l'altre (diversitat, diferència, heterogeneïtat, estrangeria...). S'aplica tant als llocs com a les persones.

autenticitat f

Procés de construcció social i cultural mitjançant el qual cada individu percep la seva relació amb els objectes, persones i elements materials i immaterials de l'entorn visitat com una gradació que va des d'una experiència real fins a una experiència totalment artificialitzada o banal. Per tant, la valoració de l'autenticitat depèn del punt de partida de l'observador i de les seves expectatives, i resulta un indicador clau per a la satisfacció de la seva experiència turística.

autòcton -a adj

Dit del tipus de desenvolupament turístic caracteritzat per la intervenció de la població local, de diferents maneres: com a promotors, inversors, treballadors i fins i tot usuaris. Aquest tipus de desenvolupament permet redistribuir part dels ingressos turístics entre la població local.

balneoteràpia f

Modalitat turística terapèutica basada a prendre banys de mar i que, posteriorment, donarà origen a l'actual turisme de sol i platja.

capacitat de càrrega f

Límit màxim que pot suportar un entorn ambiental per a continuar essent sostenible. En turisme, generalment es parla del concepte entenent que, si es volen implementar polítiques per a un turisme sostenible, s'han de procurar tots els mitjans per a no sobrepassar la capacitat de càrrega de la destinació estudiada.

centre mixt m

Forma de desenvolupament turístic en una ciutat, en la qual el centre –on es troben els residents habituals (generalment, el centre històric)– també és visitat pels turistes. La població resideix també a la resta de la ciutat, que no és visitada pels turistes.

centre turístic m

Forma de desenvolupament turístic en una ciutat en la qual el centre (generalment, el centre històric) és visitat pels turistes, però no té residents habituals. La població resideix a la resta de la ciutat, lloc que els turistes no visiten.

cicle de vida m

Procés de canvi experimentat per un individu, producte o destinació turística al llarg de tota la seva vida. Es tracta d'una seqüència que es repeteix en totes les destinacions i que comença amb una etapa de descobriment (joventut), segueix amb una de creixement (etapa de desenvolupament, adulta) i acaba amb una etapa de maduresa. A les destinacions turístiques, cada fase es caracteritza per un comportament diferent del producte turístic, de la demanda i de l'impacte de l'activitat turística.

companyia de baix cost f

Companyia aèria que es diferencia de les tradicionals per partir de plantejaments de més flexibilitat orientada a reduir els costos a tota la cadena de valor i per preveure la política de preus des d'una perspectiva dinàmica, amb oscil·lacions depenent de la situació de demanda.

desenvolupament sostenible m

Postulat ambientalista que defensa la reducció del consum i, per tant, de la producció en el marc d'una nova forma de viure. Es parteix de la base que no és possible créixer per sobre de la capacitat de càrrega del planeta i, per tant, l'objectiu de les societats no hauria de ser el creixement econòmic, sinó la redefinició dels estàndards materials de vida a fi d'adaptar les necessitats de la població als límits de la Terra. S'entén com una pràctica que asseguri la satisfacció de les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les futures generacions de satisfer les seves.

destinació turística f

Lloc que disposa d'infraestructura i d'equipament turístic i que és freqüentat per turistes o visitants, ja sigui per compte propi o de manera organitzada.

districte turístic m

Concentració o clúster d'empreses turístiques amb estrets vincles entre elles. Totes elles se situen en una zona geogràfica limitada i es relacionen amb criteris de cooperació i competència.

ecoturisme m

Modalitat turística l'objectiu principal de la qual és la visita d'espais naturals i protegits amb finalitat científica, de contemplació de la naturalesa i contacte amb els grups humans nadius, que minimitza l'impacte ambiental i socioeconòmic i que reverteix directament en la conservació dels llocs visitats.

enclavament turístic m

Nucli turístic desenvolupat sense referències a l'entorn territorial que l'envolta, aïllat econòmicament i socioculturalment de la societat d'acollida, i on els ingressos derivats de l'activitat turística tendeixen a fugir de l'espai de recepció.

empresa global f

L'empresa mundial o global considera el mercat internacional com un destinatari de la seva activitat de negoci i, per tant, ofereix la mateixa gamma de productes, amb la mateixa política comercial, establint una divisió de les diferents tasques productives entre les filials, cosa que estimula els intercanvis, tant de mercaderies com d'informacions, a l'interior del mateix grup. De fet, s'ha dit que en l'economia actual la internacionalització i la globalització de la producció ens porta de les firmes multinacionals a les firmes mundials o globals.

espai complementari m

Àrea de l'espai receptor on se situen els equipaments turístics, tant els de l'oferta d'allotjament com els de l'oferta recreativa.

espai d'atracció m

Àrea de l'espai receptor on es troba l'element o elements que expliquen el desplaçament turístic.

espai emissor m

Regió geogràfica des d'on es desplacen els visitants, el seu espai habitual.

espai receptor m

Regió geogràfica a la qual es desplacen els visitants. És integrat per l'espai d'atracció, l'espai complementari i l'espai residencial.

espai residencial m

Àrea de l'espai receptor que és, al seu torn, el lloc de residència dels habitants permanents que proveeixen de mà d'obra els serveis turístics.

estació turística f

Segons el MIT, lloc creat i concebut per i per al turisme. És un espai urbà on l'activitat turística és la predominant i que té unes funcions urbanes i turístiques poc diversificades en comparació de la resta de ciutats.

excursionista m i f

Visitant d'una destinació turística que no pernocta a cap allotjament, ni col·lectiu ni privat. Es diferencia així del turista, el qual passa almenys una nit allotjat al lloc de vacances.

experiència turística f

Autorecreació del viatge que el seu protagonista fa abans (buscant informació, etc.), durant (activitats i visites, etc.) i després (passi de diapositives, etc.) d'aquest.

factor pull m

Factor d'atracció que presenta una destinació turística amb relació a la motivació de la visita per part de la demanda. Elements com la imatge de la destinació, els seus recursos turístics, les campanyes de promoció desenvolupades, etc. formen part d'aquest tipus de factors.

factor push m

Factor d'impuls al turisme des de la perspectiva dels llocs emissors, com, per exemple, la voluntat d'escapar temporalment de la vida quotidiana, l'estrès laboral, l'afany per descobrir, etc.

grand tour m

Itinerari turístic que es va posar de moda entre l'aristocràcia anglesa a partir de la Revolució Industrial. El viatge, de diversos mesos de durada, era considerat una experiència imprescindible perquè els joves nobles es tornessin autèntics gentlemen. El grand tour va posar de moda determinades àrees de la Mediterrània (ciutats italianes, la Costa Blava) i d'Europa, i va contribuir a l'inici o la consolidació de diferents modalitats i productes turístics (balnearis, turisme de muntanya, litoral, urbà).

helioteràpia f

Modalitat turística terapèutica i de salut basada en les preses de sol controlades.

hiperrealitat f

Valoració de la còpia, la rèplica per sobre de l'original. En turisme, designa la creació de destinacions turístiques que són rèpliques d'altres espais, com els parcs temàtics o els espais tematitzats.

empremta ecològica f

Conjunt d'indicadors que tracten d'avaluar la superfície del sòl i d'aigua que fa falta per a produir la quantitat de recursos o serveis utilitzats per una població determinada i per a allotjar els residus produïts.

imatge accidental f

Imatge turística d'una destinació que aconsegueix certa notorietat com a conseqüència d'un fet puntual (una notícia, una pel·lícula, un esdeveniment). Sol tenir una vida molt curta, encara que en alguns casos aquesta imatge s'incorpora a l'imaginari col·lectiu.

imatge induïda f

Imatge turística d'una destinació creada per la indústria turística per a afavorir els fluxos turístics cap a aquesta destinació.

imatge universal f

Imatge turística d'una destinació que és identificada per la majoria dels consumidors. Es caracteritza per un elevat grau de simplicitat, una evolució escassa (fins i tot si ha canviat la pròpia realitat) i uns orígens que en la major part dels casos es remunten al segle XIX (període romàntic).

model m

Representació idealitzada del món real construïda de manera ordenada a fi de demostrar algunes de les seves propietats.

motivació f

Factors psicosocials que incideixen en la voluntat d'iniciar una pràctica turística determinada. La motivació es pot explicar des del punt de vista de pertinença a un grup social determinat, però també com a desig o impuls de consum d'un individu, tenint en compte el cicle de vida en el qual es troba, les seves preferències i necessitats de lleure, i també les característiques del seu entorn personal i social.

museïtzació f

Tendència d'algunes ciutats turístiques de rehabilitar l'espai urbà amb criteris estilístics molt uniformes, mentre que els elevats preus del terra fan que es buidi d'habitants. La museïtzació crea "ciutats decorat", destinades al consum turístic.

Organització Mundial del Turisme (OMT) f

Organisme integrat per estats, regions i ciutats i empreses, designat per les Nacions Unides com a ens per a la promoció i el desenvolupament del turisme al món.

paquet turístic m

Vacances venudes en un sol bloc que comprèn transport i allotjament i, freqüentment, àpats, entreteniment i visites. Es poden distingir dos tipus de vacances "tot inclòs": 1) el circuit tradicional, que proposa com a activitat principal un itinerari amb múltiples parades per a veure els principals llocs turístics, i 2) la modalitat que inclou el viatge en un únic centre, normalment associat a una activitat recreativa a la muntanya (estacions d'esquí) o al litoral.

perifèria turística f

Espais especialitzats en la recepció de turistes procedents d'un espai central emissor o més. Sovint, encara que no sempre, es tracta d'espais que tenen un balanç turístic favorable a les entrades i nivells de renda inferiors als dels països emissors. La distància entre espais emissors i receptors explica que algunes destinacions perifèriques s'especialitzin en determinades zones centrals (la Mediterrània respecte a Europa, el Carib respecte a Amèrica del Nord; el sud-est asiàtic respecte al Japó i Austràlia).

postfordisme m

Transformació social i econòmica que es manifesta en la societat occidental al final de la dècada de 1970 i, especialment, a la dècada de 1980 i que comporta una nova forma de producció industrial, una demanda de productes singulars més gran, una redistribució de les activitats productives i també un canvi social i cultural.

postmodernisme m

Reflexió teòrica que replanteja el turisme contemporani des d'una dimensió cultural i social interpretable com una experiència, un comportament o un hàbit, més que com una activitat.

pràctica turística f

Segons el MIT, allò que fa un turista durant el seu desplaçament; una combinació de la posada en escena de les seves intencions i de les respostes que dóna davant dels suggeriments que li aporta el mateix lloc turístic.

producte turístic m

Conjunt d'elements que configuren l'oferta turística substancial d'una destinació. Es tracta de recursos turístics posats en valor i adaptats a les funcions i usos turístics mitjançant la seva presentació i comercialització. L'experiència turística dels diferents segments de mercat es nodreix, en bona mesura, del consum de productes turístics, per la qual cosa aquests tenen especial incidència en la percepció del turista de la destinació i en la seva valoració de la satisfacció de l'estada.

recurs turístic m

Elements físics, tangibles o intangibles que configuren els atractius d'una destinació i que poden ser aprofitats per a la seva conversió en producte turístic. Els recursos turístics poden tenir o no tenir un ús turístic sense que per això en canviï la naturalesa. Al contrari, quan es decideix convertir-los en producte turístic es transforma, moltes vegades, la seva forma, presentació, continguts o interpretació amb la finalitat d'adaptar-los i fer-los atractius a la visita turística.

reestructuració f

Etapa, especialment de maduresa, d'un lloc turístic caracteritzada per la renovació de les infraestructures, de l'equip turístic, la fàbrica urbana o la creació de nous productes turístics amb l'objectiu d'afrontar una pèrdua de competitivitat.

resort m

Nucli urbà on el turisme exerceix una de les principals funcions. L'estudi històric del desenvolupament dels resorts a l'Europa occidental mostra que, des del segle XIX, han emergit diferents tipus: spas, per a la salut i l'entreteniment, com Baden-Baden, resorts de muntanya (Chamonix) o de litoral vinculats a la balneoteràpia (Brighton).

spa m

Terme usat generalment per a referir-se a les deus d'aigües minerals i balnearis, que deriva de les termes de Spa, a prop de Lieja, a Bèlgica, molt popular a causa de les seves aigües minerals amb propietats curatives. Durant els segles XVIII i XIX, la creença en les propietats medicinals dels banys i la beguda d'aigües minerals va estimular el turisme de salut i van proliferar les termes i balnearis. Progressivament, a mesura que es van desenvolupar equipaments recreatius i vinculats a la diversió i el temps de lleure, de centres de salut, els spas es van convertir en resorts socials.

tematització f

Segons Antón (2007), organització d'una proposta recreativa complexa entorn d'una sola resolució conceptual. El tema s'ha de remetre a una història, un argument que el visitant assumirà durant la seva visita en un procés progressiu d'identificació. Les característiques físiques, paisatgístiques i estètiques de l'entorn proporcionen els significants.

tipologia f

Mètode de classificació, taxonomia.

tipologia estructural f

Tipologia que intenta oferir una visió sistematitzada dels espais turístics, especialment sobre la base de la seva forma, la seva funció i l'impacte que generen.

tipologia morfològica f

Tipologia basada en la forma o caràcter físic dels espais turístics com a únic criteri de classificació.

tipologia multicriteri f

Tipologia que utilitza més d'un criteri (morfològic, evolutiu, social, d'escala, etc.) per a classificar els espais turístics.

tropisme m

Grau de connexió i integració que una destinació turística manté amb el seu entorn territorial.

turisme de masses m

Tipus de turisme propi de l'etapa fordista. Es caracteritza pel predomini de la gran escala i l'oferta de productes estandarditzats, la qual cosa permet abaratir el cost per unitat (per llit turístic).

turisme de muntanya m

Modalitat turística que es desenvolupa en àrees de muntanya. Encara que pot presentar paral·lelismes i coincidències amb el turisme de naturalesa i fins i tot el turisme rural, la podem diferenciar en funció del paper actiu que l'element muntanya representa en el desenvolupament de l'activitat turística (no solament com un teló de fons, sinó també com a recurs turístic), per les seves especificitats de producte (per exemple, el turisme de neu) i les seves ofertes singulars (escalada, muntanyisme, alpinisme, etc.), que difícilment són assimilables a altres contextos territorials.

turisme de naturalesa (també turisme verd) m

Modalitat turística la principal finalitat de la qual és la visita a espais naturals poc o gens humanitzats, amb diferents activitats possibles en aquest medi, ja siguin desitjables o no des del punt de vista de la sostenibilitat.

turisme de sol i platja m

Modalitat turística desenvolupada als resorts litorals caracteritzada per la seva activitat balneotròpica i heliotròpica. La invenció turística de la platja amb finalitats terapèutiques data del segle XVIII. Es caracteritza pel seu elitisme social i apareix representada pels centres balnearis d'arquitectura neoclàssica amb hotels i equipaments luxosos o simbòlicament diferencials (casinos, piers, salons de ball, etc.). A partir del segle XIX, es posen de moda els centres balnearis, i s'estenen entre la burgesia com a llocs per a passar-hi el temps de lleure i com a punts de trobada. A partir de la segona meitat del segle XX, es popularitzen les àrees costaneres turístiques, i adopten el turisme de masses com a forma productiva predominant, amb el sol i la platja com a recursos fonamentals. En l'actualitat, els temes de fons que es plantegen estan relacionats amb la reestructuració dels àmbits costaners saturats, el problema ambiental vinculat al litoral com a espai fràgil i l'aparició de formes específiques de turisme litoral més d'acord amb les noves pautes de la demanda (postfordisme).

turisme dur m

Forma d'implantació turística que produeix forts impactes socioeconòmics i ambientals, inserida sense considerar el territori, que només li serveix de suport. Aquesta modalitat sol marginar la població local de l'activitat turística.

turisme fordista m

Model de producció turística de caràcter massiu, basat en l'oferta de vacances estandarditzades. Els turistes són relativament poc exigents i inexperts. Hi ha un interès més gran pel costat del productor que del consumidor. El factor preu és decisiu i les economies d'escala són el factor determinant de l'oferta. La flexibilitat laboral és escassa i els nivells salarials baixos. La mà d'obra destaca per la seva formació escassa. En aquest tipus de turisme predominen els processos de concentració empresarial horitzontals.

turisme rural m

Modalitat turística que es desenvolupa sobre un medi rural i que pren aquest àmbit territorial, el seu patrimoni històric, natural i cultural, els allotjaments específics i la forma de vida dels seus habitants com a principal objectiu de les vacances.

turisme suau (també turisme sostenible) m

Forma d'implantació turística caracteritzada pel seu escàs impacte social, ambiental i econòmic, integrada a l'entorn territorial de referència i on la població local n'és un agent actiu.

turisme urbà m

Modalitat turística que es desenvolupa en el marc d'una ciutat, ja sigui per l'atracció que exerceix el seu patrimoni històric i artístic, la seva atmosfera urbana, per la seva capacitat d'allotjament o l'equipament recreatiu existent, o bé per l'organització de fires, mercats, congressos i reunions.

Bibliografia