Temps mínim de dedicació recomanat: Anàlisi de cas III: formació en primers auxilis psicològics en una organització d’ajuda humanitària
PID_00248081
Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no
pot ser copiada,
reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si
és elèctric com
químic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense
l'autorització
prèvia per escrit dels titulars del copyright.
Índex
Introducció
En aquest mòdul presentem un procés d’anàlisi qualitativa en l’àmbit de la formació
professional continuada. En concret, presentem l’anàlisi de textos derivats de la
transcripció d’entrevistes i grups focals en el context de la creació i l’avaluació
del pilotatge d’un curs de formació en primers auxilis psicològics (PAP) per al seu
ús entre treballadors del sector humanitari.
La finalitat d’aquest text és poder connectar la recollida de dades qualitatives amb
l’anàlisi que se’n faci i, en darrer terme, amb les bases teòriques de tot el projecte.
En aquest sentit, en aquest mòdul ens proposem abordar els objectius següents:
-
Presentar el procés d’anàlisi qualitativa de transcripcions i altres materials derivats d’un procés de recollida de dades.
-
Analitzar críticament el procés de connexió entre la recollida de dades i la seva anàlisi en el marc d’un projecte d’investigació qualitativa.
-
Contextualitzar i posar en valor l’anàlisi qualitativa en l’àmbit professional de l’educació evidenciant-ne la importància per millorar les pràctiques professionals quotidianes.
1.Presentació del cas
1.1.Descripció de la intervenció educativa
Per a l’elaboració del cas ens hem basat en nombroses línies d’investigació que destaquen
la importància que es formi el personal humanitari en l’enfocament de primers auxilis
psicològics (Organització Mundial de la Salut, Fundación WarTrauma, i Visió Mundial
Internacional, 2012). Aquest enfocament emfatitza la importància de la flexibilitat
i l’adaptació a les necessitats dels beneficiaris d’ajuda psicosocial humanitària.
Per posar un exemple, segons la metodologia de primers auxilis psicològics, hi hauria
persones que es beneficiarien de parlar del que ha passat immediatament després d’esdeveniments
potencialment traumàtics, mentre que altres necessitarien dies o fins i tot setmanes
per beneficiar-se d’aquesta verbalització, si és que passa. El més important, per
tant, és poder detectar les necessitats de cada persona, que en molts casos difereixen
i fins i tot poden arribar a ser inverses a les d’altres persones. També es dona molta
importància a aspectes culturals, socioeconòmics i contextuals i a com aquests afecten
el circuit de derivació a serveis ordinaris i la recuperació del teixit comunitari,
considerat més desitjable de crear dependències dels serveis d’emergència i la presència
del qual tendeix a escurçar-se.
Aquest enfocament sorgeix davant l’auge de la tècnica del debrífing durant els anys
vuitanta i noranta. Aquesta tècnica estava molt centrada, precisament, en el relat
dels esdeveniments traumàtics. Se solien fer grups d’afectats immediatament després
dels esdeveniments potencialment traumàtics. En general, aquest enfocament es considera
menys flexible que el dels primers auxilis i s’han trobat evidències que, probablement,
és iatrogènic (Rose, Bisson, Churchill, i Wessely, 2002)., sobretot per la porció
de població afectada per conflictes i catàstrofes que no són capaços de verbalitzar
el que ha passat o per als que fer-ho suposa una retraumatització.
Addicionalment, introduïm un element més nou. La proposta que serà objecte d’anàlisi
pretén que aquests primers auxilis psicològics siguin aplicats entre companys de treball
humanitari.
Aquests treballadors estan tan exposats –o, fins i tot, més– a esdeveniments potencialment
traumàtics com les persones beneficiàries dels seus serveis. A més, cal tenir en compte
que la política dels grans proveïdors d’ajuda humanitària ha anat canviant pel que
fa a la contractació de personal autòcton. Mentre que fa uns anys es considerava que
aquestes persones no tindrien la neutralitat necessària per poder dur a terme la seva
tasca correctament, l’aparició d’obstacles culturals en diverses missions ha causat
un canvi en les estratègies de contractació. Aquests obstacles inclouen des de les
dificultats de comunicació amb actors clau en països en conflicte fins a la impossibilitat
d’explicar correctament certs procediments mèdics en poblacions on alguns conceptes
de salut s’entenen de manera molt diferent. Un bon exemple n’és la impossibilitat
d’implantar programes de control de la natalitat en llocs on la fertilitat es considera
una virtut fonamental.
D’altra banda, s’havia argumentat que l’enviament de personal altament qualificat
a països devastats creava una mena de «neocolonialisme» (Ingiyimbere, 2017). És a
dir, si bé avui dia no s’envaeix explícitament en nom de països occidentals, hi ha
persones que entenen que l’enviament de personal altament qualificat a països on la
formació no és possible o on els que la tenen han hagut d’exiliar-se obstaculitza
que les persones d’aquests països rebin formació, per la qual cosa moltes vegades
s’acaba depenent d’Occident per a la presa de decisions importants en processos de
reconstrucció després de conflictes o catàstrofes. D’aquesta manera, per intentar
evitar aquestes dependències i fomentar l’empoderament local, en l’actualitat es contracten
moltes persones o agències originàries de les zones en conflicte i en situació d’emergència
(Farah, 2009). Per descomptat, aquestes persones han estat exposades a esdeveniments
potencialment traumàtics en què, en molts casos, han perdut persones properes o fins
i tot han viscut experiències properes a la mort.
Hi ha gent amb molta experiència i s’ha escrit molta literatura sobre la implantació
de serveis d’atenció psicosocial per al personal humanitari en diverses organitzacions.
Es tracta de serveis psicosocials en què el personal especialitzat es fa càrrec del
monitoratge del benestar del personal humanitari i de l’atenció psicològica en esdeveniments
potencialment traumàtics (per exemple, ser agredit, la mort de companys mentre estaven
de servei, etc.). Aquests programes s’han avaluat des de diverses esferes: la possibilitat
de la seva implantació, l’eficàcia i l’efectivitat de les seves intervencions des
del punt de vista individual i col·lectiu, la relació cost-efectivitat de la implantació
per a les organitzacions, etc. D’altra banda, també hi ha molta literatura sobre l’aprenentatge
i l’aplicació de primers auxilis psicològics a beneficiaris d’ajuda humanitària per
part de professionals d’aquest sector no especialitzats en salut mental. Quan succeeix
un fet potencialment traumàtic, saber aplicar els primers auxilis psicològics facilita
dur a terme un treball personalitzat i ajuda que pràcticament qualsevol treballador
humanitari sàpiga fer una selecció bàsica. Això permet que es derivin a serveis d’atenció
psicosocial només les persones que necessitin un seguiment més individualitzat. L’ús
d’aquest enfocament genera diversos beneficis, des de la humanització de l’ajuda prestada
per qualsevol treballador fins a l’estalvi de costos per fer derivacions incorrectes
o en excés a serveis de salut mental.
No obstant això, s’ha escrit poca literatura sobre la implantació de programes que
incloguin components de tots dos programes. És a dir, l’aplicació de primers auxilis
psicològics a treballadors humanitaris per part dels seus companys no especialistes
en salut mental. No obstant això, recentment s’ha començat a parlar d’aquesta possibilitat,
ja que, com ja hem comentat, els treballadors humanitaris estan constantment exposats
a esdeveniments potencialment traumàtics, però els serveis d’atenció psicosocial al
personal no tenen capacitat d’atendre tots els treballadors que experimenten malestar
després d’aquests episodis. La implantació d’aquests programes de primers auxilis
entre companys facilitaria processos de suport mutu, permetria una fer selecció adequada
dels treballadors que necessiten una atenció especialitzada i podria suposar un canvi
organitzacional que augmentés la consciència de la importància del benestar del personal
per part de les organitzacions d’ajuda humanitària.
1.2.Plantejament de la necessitat
Fa uns anys, una unitat operativa d’una organització humanitària amb llarga experiència
en programes especialitzats de suport psicosocial per al personal va constatar que
el servei estava col·lapsat. Es podria dir que «havia mort d’èxit». Després d’una
revisió de la literatura i de diversos programes en organitzacions similars, es va
plantejar la necessitat de formar en primers auxilis psicològics el personal no especialitzat
en salut mental. Això facilitaria una cultura organitzacional més oberta a parlar
de benestar i de malestar psicològic i que potenciaria l’autocura (Ehrenreich, 2002),
a més d’un sistema de cribratge perquè, d’alguna manera, els treballadors amb necessitats
més adequades acudeixin a la unitat d’atenció psicosocial. Com que no hi havia antecedents
clars, i encara menys avaluats adequadament, es va contractar una empresa de consultoria
social, que va tenir el suport d’un departament universitari per dur a terme el desenvolupament
i l’avaluació d’un pilotatge d’aquestes formacions.
1.3.Objectiu i preguntes de la investigació
L’objectiu del projecte de recerca, per tant, va ser la recopilació d’informació que
facilités tant l’adaptació i l’elaboració de continguts per a les activitats formatives
com la implantació de mesures d’avaluació sobre el seu impacte.
Les preguntes concretes de la investigació van ser les següents:
-
Quines estratègies de suport mutu entre professionals es porten a terme espontàniament després d’un esdeveniment potencialment traumàtic? Quines tenen efectes positius? Quines tenen efectes negatius?
-
Quines necessitats del personal de camp poden ser satisfetes amb primers auxilis psicològics?
-
Són adequats els materials de formació en PAP dirigits a beneficiaris d’ajuda humanitària per a la mateixa formació d’altres treballadors humanitaris?
-
Quins són els possibles obstacles organitzacionals per a la implantació real de PAP entre companys?
1.4.Descripció del treball de camp
Tot i que no és l’objectiu d’aquest mòdul, que –com correspon– estarà més centrat
en l’anàlisi i en la presentació de resultats, és fonamental explicar per què es va
escollir una metodologia concreta i com es va dur a terme la recollida de dades. L’elecció
d’un disseny qualitatiu per desenvolupar un programa de primers auxilis psicològics
entre companys d’organitzacions humanitàries es fa, fonamentalment, donada la novetat
de la temàtica. Amb prou feines hi ha programes similars, i molt menys eines quantitatives
de mesura de l’èxit de la seva implantació o efectivitat. A més, tot i que n’hi hagi,
sempre és apropiat fer un esforç per avaluar l’adequació a la cultura organitzativa
de qualsevol activitat formativa susceptible de tenir un impacte en les pràctiques
i en les relacions professionals.
Un cop es va tenir clara l’elecció de l’estratègia qualitativa, es van mantenir diverses
reunions entre l’equip directiu, la unitat de suport psicosocial al personal i els
consultors encarregats de l’execució del projecte. Es va decidir que, en funció de
les preguntes de la investigació, es dividiria la recollida de dades en tres fases,
que són les següents:
1) avaluació d’expectatives, antecedents de suport mutu entre el personal, adaptació
i elaboració de materials docents, detecció de possibles dificultats en el procés
d’implantació;
2) impartició de les activitats formatives;
3) avaluació de l’impacte de les formacions sobre els obstacles de la transformació
de les pràctiques professionals quotidianes.
Les tècniques de recollida de dades escollides van ser: entrevistes a actors clau
i grups de discussió en el primer moment, grups focals abans de les activitats formatives
per a la fase 2 i entrevistes breus al cap de dos mesos del curs per a la fase 3.
Es tria la tècnica de grup de discussió per dotar de més llibertat els grups inicials
(formats tant per membres de l’equip directiu com de la unitat d’atenció psicosocial
i els treballadors de seu i terreny) per parlar de qualsevol temàtica que els semblés
rellevant, mentre que per a l’avaluació anterior a les activitats formatives dels
grups focals ens ofereixen la possibilitat de centrar la discussió en temes concrets
que hem identificat en les fases anteriors (Gutiérrez Brito, 2009). D’altra banda,
s’escull crear grups focals abans dels cursos i fer entrevistes breus per dur a terme
un seguiment del seu impacte, ja que els grups focals poden facilitar l’elicitació
de temàtiques en persones que hi han tingut poc contacte o no n’han tingut, mentre
que una cop ja s’ha tingut aquest contacte (curs de formació), aquestes temàtiques
ja estan més o menys assimilades i es pot fer un seguiment individualitzat breu que
estalviï temps a aquests treballadors.
Es van descartar tècniques més ecològiques, com l’observació participant, emmarcada
en l’orientació etnogràfica, a causa del seu alt cost de temps i recursos (tinguem
en compte que bona part dels esdeveniments potencialment traumàtics es donen en països
en conflicte) i la intimitat i la confidencialitat amb la qual es duen a terme bona
part dels fenòmens objecte d’estudi (suport mutu entre companys).
1.5.Logística del treball de camp
En primer lloc, els grups de discussió, de temàtica flexible però sempre centrada
en el suport mutu i les possibilitats de la implantació de PAP entre companys, es
van fer amb membres de l’equip directiu (un grup de cinc persones), amb la unitat
d’atenció psicosocial (un grup de sis persones) i amb el personal humanitari tant
de les oficines centrals (dos grups de cinc persones) com de treballadors en el terreny
(quatre grups de cinc persones). Per poder incloure aquests últims, si es trobaven
en missions en el terreny en el moment del grup de discussió, es van fer videoconferències.
En segon lloc, les entrevistes a actors clau, que només es van fer amb membres de
l’equip directiu (tres entrevistes a les persones més interessades) i de la unitat
d’atenció psicosocial (dues persones, ambdues amb contracte; les persones voluntàries
només participen en els grups de discussió), buscaven sobretot recollir les expectatives
dels primers pel que fa a les formacions i la perspectiva dels segons en diversos
temes. Aquests objectius es van recollir als guions d’aquestes entrevistes, que van
ser semiestructurades i es van fer després dels grups de discussió, de temàtica molt
més lliure.
A més de la importància logística de la recollida de les expectatives de l’equip directiu,
es va considerar clau entrevistar integrants de la unitat d’atenció psicosocial, ja
que el seu principal objectiu és donar suport a persones i equips. D’alguna manera,
es vol expandir la seva tasca perquè impregni tota la cultura organitzacional.
En primer lloc, es volia saber quines necessitats solen atendre aquests professionals
després d’un esdeveniment potencialment traumàtic. En segon lloc, es volia saber quins
obstacles tenen en el dia a dia i quines podrien ser les barreres de la implantació
de primers auxilis psicològics entre companys, incloent-hi tant els efectes positius
com els possibles efectes iatrogènics d’una implantació inadequada.
En aquest punt es va fer una primera anàlisi de dades que descriurem en detall més
endavant. Aquesta anàlisi va servir, sobretot, per elaborar els materials docents.
També es van fer les devolucions a l’equip directiu i el personal de la unitat psicosocial
sobre els resultats de l’anàlisi dels seus grups de discussió i les seves entrevistes.
Finalment, es va elaborar un informe, consensuat amb l’equip directiu i els integrants
de la unitat d’atenció psicosocial, en el qual es presentaven breument els resultats
dels grups de discussió del personal. El redactat no era estrictament científic, sinó
que, seleccionant parts de les narratives extretes de grups i entrevistes i respectant
escrupolosament la confidencialitat de les participants, s’animava els membres del
personal a participar en els cursos de formació en PAP. Això també ens va permetre
rebre retroalimentació per part dels diferents grups de l’organització i per acabar
de definir els materials docents.
Els materials del curs es van adaptar de la Guía para trabajadores de campo en primera ayuda psicológica, elaborada per l’Organització Mundial de la Salut, Fundación WarTrauma i Visió Mundial
Internacional (2012).
Els objectius d’aprenentatge de cada sessió es poden observar a la taula 1.
Segons el que es va recollir en el grup de discussió del personal de la unitat d’atenció
psicosocial, es van modificar els objectius d’aprenentatge, els contextos en què se
situava el suport després d’un esdeveniment potencialment traumàtic, les exemplificacions
i, finalment, el mètode d’avaluació. A més, es van crear unes preguntes tipus test
en funció dels coneixements adquirits en cada unitat.
Taula 1. Objectius d’aprenentatge de cada sessió del curs
|
Al final de cada sessió els alumnes haurien de ser capaços de... |
|
1) Reconèixer què són els primers auxilis psicològics (PAP) i quan s’han de fer servir. |
|
|
2) Identificar com ajudar de manera responsable. |
|
|
3) Dissenyar el procés de PAP. |
|
|
4) Conèixer el procés de dol. |
|
|
5) Saber tenir cura d’un mateix i dels companys. |
|
Posteriorment, els grups focals, que incloïen temes prefixats sobre estratègies espontànies
de suport mutu, es van fer amb els participants dels cursos abans que comencessin.
Aquesta tècnica es va utilitzar amb una doble finalitat: 1) com una manera d’iniciar
el curs donant l’oportunitat als participants de connectar les seves experiències
prèvies amb els nous aprenentatges i 2) com una tècnica de recollida de dades. En
aquest sentit es recollien les expectatives sobre el curs i les seves estratègies
espontànies de suport mutu després d’esdeveniments potencialment traumàtics. Es van
fer un total de quatre edicions (pilot) del curs amb deu participants en cada sessió,
i tots els alumnes van acceptar participar en el grup focal.
Finalment, en les entrevistes breus de seguiment al cap de dos mesos es preguntava
sobre el que havien après i sobre l’aplicació dels coneixements en aquest temps per
recollir la seva percepció sobre els possibles obstacles en la implantació real d’accions
de PAP. Es va aconseguir contactar telefònicament o per videoconferència amb trenta-cinc
dels quaranta alumnes.
2.Recollida i organització de les dades
2.1.Transcripció dels enregistraments
Totes les activitats (grups de discussió, entrevistes a actors clau, grups focals
i entrevistes breus) van ser gravades en àudio per mitjà d’un dispositiu mòbil. La
qualitat de gravació d’aquests dispositius ha arribat a igualar, i fins i tot a superar,
la de les gravadores, eines específicament utilitzades per a aquestes tasques abans
de l’arribada dels dispositius mòbils intel·ligents.
Per raons de pressupost es van transcriure només els grups de discussió de l’equip
directiu i de la unitat d’atenció psicosocial i un dels de la resta de treballadors.
L’anàlisi de la resta de grups i de les entrevistes a actors clau es van fer directament
sobre la línia d’àudio. Pel que fa a la segona fase, es van transcriure només dos
dels grups focals, mentre que la resta i les entrevistes breus es van analitzar directament
sobre la línia d’àudio.
D’aquesta manera, com desenvoluparem més endavant a la part de l’anàlisi, es va escollir
una anàlisi temàtica l’activitat principal de la qual consisteix en la creació d’etiquetes
(que fan referència a temes) sobre els materials transcrits, més còmodes d’analitzar.
Aquestes etiquetes es van anar adjudicant a fragments d’àudio, amb la qual cosa es
van poder estalviar els nombrosos recursos que costa transcriure.
Exemple 1
En un estudi sobre canvis en l’espiritualitat dut a terme amb treballadors d’organitzacions
humanitàries cristianes un cop tornats de les seves missions (Wartenweiler i Eiroa-Orosa,
2016) es va plantejar utilitzar una anàlisi fenomenològic i interpretatiu de les dades.
Aquest tipus d’anàlisi exigeix una manipulació constant de les transcripcions que
s’han de llegir i analitzar en diversos nivells. L’objectiu és aprofundir en els sentiments
i les impressions subjectives en el procés objecte de l’anàlisi. Per exemple, en aquesta
publicació es pretenia identificar elements i tipologies dels diferents «viatges espirituals»
que duen a terme els treballadors humanitaris després de tornar d’una missió i reincorporar-se
a les seves comunitats religioses d’origen. Es va trobar que la majoria d’aquestes
persones passen d’un estat de focalització en l’ortodòxia religiosa a un de més centrat
en la praxi del treball dedicat als altres.
D’una manera similar, les anàlisis del discurs i conversacionals també exigeixen una
manipulació dels materials transcrits que, sobre una línia d’àudio, podria consumir
un temps addicional que superaria el que s’inverteix en la mateixa transcripció. Per
tant, en aquests casos, la transcripció literal (verbatim) dels enregistraments pot estalviar temps en lloc de consumir-lo, ja que aquestes
anàlisis podrien suposar escoltar l’àudio deu vegades o més.
Malgrat tots aquests arguments, tot investigador és lliure de treballar sobre el format
que li sembli més adequat. A nivell teòric, mentre que fa uns anys l’anàlisi directa
d’àudio era pràcticament anatema, cada vegada més manuals i articles metodològics
ofereixen aquesta possibilitat, donen consells per a utilitzar-los correctament i
fins i tot reivindiquen que les noves tecnologies poden donar més veu als participants
(Crichton i Childs, 2005).
Un cop fetes les transcripcions, es va fer una primera revisió a la recerca de possibles
fallades i una lectura exploratòria acompanyada de l’audició de les dades no transcrites.
2.2.Creació de la base de dades
Un cop verificada la qualitat de les dades, es van afegir els textos a una base de
dades en un programari específic d’anàlisi qualitativa (ATLAS.ti en el nostre cas,
tot i que hi ha alternatives comercials –com NVivo– o de codi obert –com RQDA–). En
el cas del programari utilitzat, el procés consisteix senzillament a arrossegar els
arxius de text sobre la base de dades (anomenada unitat hermenèutica) acabada de crear
per al projecte. Per fer-ho de manera més ordenada es recomana numerar els arxius
de text. Això es pot fer afegint un número d’ordre seguit d’un guió baix al principi
del nom de l’arxiu (per exemple, 1_grup_discusio, 2_entrevista, 3_grup_discusio, 4_grup_focal...).
Una altra opció és afegir la data en format americà, és a dir, l’any, el mes i el
dia: aaaa_mm_dd (per exemple, 2017_01_01_grupdiscusio, 2017_01_15_entrevista, 2017_01_21_grupdiscusio,
2017_01_29_grupfocal, etc.). La virtut d’aquest sistema és que els arxius es col·loquen
per ordre cronològic automàticament.
3.Obtenció d’evidències
3.1.Desenvolupament del pla d’anàlisi
En funció de la naturalesa de les dades, es va prendre la decisió de fer una anàlisi
temàtica segons la proposta metodològica de Braun i Clarke, que consideren l’anàlisi
temàtica com una pràctica amb característiques pròpies diferenciades de la teoria
fonamentada (Glaser i Strauss, 1967).
L’anàlisi temàtica ens permet generar patrons comuns a diferents narratives, que anomenem
temes. És una tècnica que no està relacionada amb cap enfocament epistemològic concret,
el que ens permet una gran flexibilitat teòrica.
D’una banda, pel que fa a les altres possibles eleccions, es va descartar fer anàlisis
quasiquantitatives, ja que no hi havia categoritzacions prèvies. També es va descartar
l’anàlisi de contingut, ja que es va considerar oportú fer una anàlisi més interpretativa
de les dades. D’altra banda, es va descartar utilitzar la teoria fonamentada, perquè
hi ha estudis que, si bé no són de la mateixa temàtica, sí que són similars (PAP proporcionats
a beneficiaris d’ajuda humanitària). Considerem que la teoria fonamentada ens donaria
l’opció de crear una conceptualització directament basada en les dades sense necessitat
de tenir teoria prèvia, però, com que hi ha una teoria sobre l’aplicació de PAP a
beneficiaris, podem assumir que una part dels coneixements que es tenen de l’aplicació
dels PAP en aquest context seran vàlids per a aplicar-los en altres treballadors.
Finalment, es descarta fer una anàlisi del discurs conversacional o fenomenològic-interpretatiu,
ja que són metodologies molt costoses i no són adequades per a les nostres necessitats.
En el cas de l’anàlisi conversacional es presta atenció als factors que modifiquen
el transcurs del diàleg, incloent-hi elements com el to o la cadència de la parla.
Tot i que això pot ser interessant, no s’ajusta als nostres objectius. L’anàlisi del
discurs ens pot servir per analitzar críticament com es construeixen les unitats de
significat i com elements estructurals relacionats amb el sexe, els desequilibris
de poder i altres heurístics estan integrats en els discursos amb els quals les persones
construïm la realitat. D’una banda, moltes vegades els materials narratius de l’anàlisi
del discurs es produeixen espontàniament (articles periodístics o en mitjans especialitzats,
televisió, internet...). A més, encara que puguem ser conscients que una organització
humanitària té un sistema jeràrquic legitimat mitjançant discursos i narratives específiques
i que aquests discursos probablement interaccionaran amb un procés de formació susceptible
de canviar la cultura organitzacional, els recursos que exigiria una anàlisi d’aquest
tipus no estan justificats pels possibles beneficis que produeixin els resultats.
Finalment, aquesta anàlisi deixaria fora elements rellevants per a l’elaboració dels
materials docents i la implantació del programa des del punt de vista organitzacional.
Encara que l’anàlisi fenomenològica-interpretativa pot produir resultats molt interessants
per entendre les experiències de transformació identitària dels treballadors humanitaris,
no seria una metodologia adequada en el nostre cas. En primer lloc, la metodologia
de recollida de dades més adequada per a aquesta metodologia és l’entrevista en profunditat
(tot i que es poden fer servir altres formats, com els grupals, sempre que ofereixin
la possibilitat d’aprofundiment i expressió d’emocions), que no ha estat una tècnica
utilitzada en aquest cas. En segon i últim lloc, el nivell de profunditat d’anàlisi
de les dades no s’ajustaria a les nostres necessitats.
Exemple 2
En el context d’aquest projecte, com una fase posterior a les presentades, podríem
pensar en la possibilitat de fer una anàlisi fenomenològica-interpretativa d’entrevistes
en profunditat a treballadors humanitaris que hagin superat esdeveniments potencialment
traumàtics i que hagin rebut primers auxilis psicològics per part de companys no especialistes
en salut mental.
Esperaríem que una anàlisi d’aquest tipus ens donés accés a comprendre les experiències
subjectives de les persones que reben aquesta ajuda i, fins i tot, a poder aprofundir
en les possibles diferències que té amb l’ajuda proporcionada per personal especialitzat
en salut mental, sempre des de la vivència en primera persona de qui rep l’ajuda.
Aquesta anàlisi ens podria ajudar a millorar els materials docents i, sobretot, a
dissenyar dinàmiques grupals, com ara jocs de rol entre alumnes de les formacions
en PAP. Els participants haurien de simular que estan experimentant algunes d’aquestes
emocions i els seus companys podrien visualitzar-se proporcionant una ajuda adequada
a cada situació.
3.2.Execució de l’anàlisi de dades
Un cop transcrites algunes sessions, ens hem familiaritzat amb els materials escrits
i d’àudio, s’ha creat una base de dades i s’ha pres la decisió de fer una anàlisi
temàtica. És hora de començar les anàlisis. A la taula 2 s’inclouen tots els passos
de l’anàlisi temàtica que seguirem.
Taula 2. Fases de l’anàlisi temàtica
|
Fase |
Descripció del procés |
|---|---|
|
Familiaritzar-se amb les dades. |
Es transcriuen les dades si es considera necessari i s’anoten idees inicials. |
|
Generar codis inicials. |
Es codifiquen fragments amb interès segons els nostres objectius. |
|
Generar temes. |
Es contrasten codis i se’n considera la inclusió en un tema. Es recopila tota la informació rellevant per a cada tema creat. |
|
Revisar temes. |
Es comprova que els temes produeixin un sistema integrat d’explicació dels codis i del sentit de tots els materials analitzats. |
|
Definir i anomenar els temes. |
Es refinen els temes, es comprova que hi ha una història coherent darrere seu i se’ls dona un nom i se’ls defineix. |
|
Escriure l’informe de resultats. |
Se seleccionen fragments representatius com a exemples de cada tema. Es relaciona tota l’anàlisi amb la literatura consultada. |
En la fase preliminar de familiarització amb els materials, que es pot fer al costat
de la transcripció si la fa el mateix investigador, podem prendre notes.
La fase següent, segons Braun i Clarke (2006), seria la creació de codis. Aquesta
part inicial de l’anàlisi consisteix en l’anotació de paraules que sintetitzen fragments
de text (anomenades cites, quotations en anglès, en alguns programes d’anàlisi qualitativa) en una o poques paraules.
Per exemple:
«Quan va passar allò de l’atac, el que més em va ajudar va ser parlar amb la meva
companya de despatx. Ella també havia passat por i va estar plorant una bona estona
quan van marxar. És com quan comença a ploure, no portes paraigua i et mires amb algú
que està en la mateixa situació; sense dir res saps que l’entens. Parlar amb els meus
familiars després també em va calmar molt, és clar, però sentir que la meva companya
s’havia sentit com jo va fer que no sentís vergonya i pogués expressar lliurement
els meus sentiments durant l’atac.»
En aquest text es va considerar que hi havia elements anomenats d’utilitat («el que
més em va ajudar va ser»), comunicació («parlar amb la meva companya de despatx»),
identificació («És com quan comença a ploure, no portes paraigua i et mires amb algú
que està en la mateixa situació; sense dir res saps que l’entens»,«sentir que la meva
companya s’havia sentit com jo») i desinhibició emocional («va fer que no sentís vergonya
i pogués expressar-me lliurement sobre els meus sentiments durant l’atac»).
Per tant, el que faríem seria seleccionar aquests fragments de text, sigui mitjançant
un programari específic (ATLAS.ti, NVivo, RQDA, etc.), per mitjà d’un sistema de colors
o notes al marge en un processador de text qualsevol (Libre Office Writer, Microsoft
Word, etc.) o «etiquetar-los» de manera que sigui fàcil identificar que en aquest
fragment de text hi ha un codi determinat.
A la figura 1 podem veure un exemple de codificació dels fragments de text esmentats
en l’exemple anterior mitjançant el programa Altas.ti i en la figura 2 mitjançant
comentaris a LibreOffice Writer.
És important completar aquest procés intentant sintetitzar tots els fragments de text
que ens semblin conceptualment significatius. En el procés de codificació és possible
que trobem diferents nivells de significat. Per exemple, podem percebre que hi ha
fragments que són semànticament explícits pel que fa a un dels temes d’interès en
el projecte de recerca (per exemple «sentir que la meva companya s’havia sentit com
jo»), i altres de més implícits (per exemple, «És com quan comença a ploure, no portes
paraigua i et mires amb algú que està en la mateixa situació i sense dir res saps
que l’entens»).
El pas següent va ser generar els temes. En aquesta fase es van contrastar tots els
codis similars o iguals i es va considerar incloure’ls en un tema determinat. Per
això vam recopilar tota la informació rellevant per a cada tema creat.
En el cas de la primera fase d’anàlisi, teníem tres tipus de grups de discussió que
havien parlat sobre diferents temes. A més, això es combinava amb entrevistes a actors
clau de l’equip directiu i de la unitat d’atenció psicosocial. Per tant, alguns temes
van ser exclusius d’un tipus de mostra, mentre que altres apareixien en tots, amb
diferents matisos semàntics. D’altra banda, hi havia diferents qüestions d’investigació:
estratègies espontànies de suport mutu, necessitats del personal de camp que podrien
veure’s satisfetes amb primers auxilis psicològics, adequació dels materials de formació
en PAP dirigits a beneficiaris i possibles obstacles organitzacionals que van donar
lloc a diferents temàtiques. A l’apartat de presentació de resultats, veurem quines
van ser aquestes temàtiques i com es poden organitzar perquè els lectors d’informes
puguin comprendre-les fàcilment.
En el breu exemple de codificació que hem vist abans, vèiem com es repetia el codi
«identificació». A més, és possible que hi hagi altres fragments de text que es codifiquin
de manera similar amb etiquetes com «compartir experiències», «sentiments comuns»,
etc. Podríem considerar que tots aquests codis es refereixen a moments de connexió
emocional entre companys. Per això vam decidir titular el tema amb la paraula connexió.
La fase següent de l’anàlisi suposa una revisió dels temes acabats de crear. L’objectiu
principal és comprovar que els temes produeixen un sistema integrat d’explicació dels
codis i del sentit de tots els materials analitzats. Cal intentar explicar una història
coherent que sigui com un resum de totes les narratives, construït, evidentment, amb
molts menys elements que suposen l’essència dels grups i les entrevistes.
En el nostre exemple, per a la qüestió «estratègies de suport mutu espontànies» hem
trobat els temes següents: valor (inclou codis d’utilitat, superació i desenvolupament
organitzacional), comunicació (inclou codis de comunicació, conversa, suport emocional
i explicació del que ha passat), connexió (inclou identificació, suport mutu i la
sensació de ser comprès) i emocions (inclou desinhibició emocional, plorar, expressar
enuig, expressar frustració i tristesa). Revisant els textos, el que percebem és que
en diferents històries es donen moments de comunicació que faciliten la connexió entre treballadors humanitaris. Fruit d’aquesta connexió es facilita l’expressió
d’emocions. La gent que ha experimentat aquestes situacions les percep com a valuoses. Com veiem, hem creat una narrativa en què els temes extrets mitjançant el procés
d’anàlisi cobren un sentit.
Seguidament passem a la fase de definició i denominació de temes. Es tornen a revisar
els temes, es torna a comprovar que hi ha una història coherent darrere seu, se’ls
posa un nom i es defineixen. L’exemple del tema «connexió», ja anomenat, podria definir-se
per ser «fragments de les narratives en què es posa de manifest una connexió emocional
entre treballadors humanitaris».
Finalment, tocaria escriure l’informe de resultats. Com veurem a la secció següent
de presentació de resultats, una de les activitats principals, i que es considera
una activitat analítica (a diferència de l’elecció dels tipus de gràfics en investigació
quantitativa), és la selecció de fragments representatius com a exemples de cada tema.
A l’informe caldria relacionar tota l’anàlisi amb la literatura consultada.
Exemple 3
Imaginem un projecte en el qual volem comparar l’ús de primers auxilis psicològics
amb beneficiaris per part de dues agències d’ajuda humanitària. Com hem vist al llarg
del mòdul, hi ha literatura especialitzada en el tema. Per això decidim fer una anàlisi
de contingut, tècnica que es considera més propera a una epistemologia positivista
que l’anàlisi temàtica.
Una manera habitual d’afrontar la codificació en l’anàlisi de contingut és creant
o prenent de la literatura una trama de codis predefinits. Consisteix en un llistat
de codis extrets d’investigacions anteriors. La tasca analítica es redueix a anotar
cada vegada que apareix un passatge que es correspon amb aquest codi en els enregistraments
o transcripcions.
L’anàlisi de contingut es considera una tècnica de reducció de dades, és a dir, és
una manera d’analitzar grans quantitats de material narratiu, amb la qual cosa s’aconseguia
una representació molt més reduïda dels seus continguts (Schreier, 2007). D’altra
banda, hi ha una certa flexibilitat en la possibilitat de modificació de la llista
de codis. Si l’investigador ho considera, es poden crear codis que no es preveuen
en el llistat original mitjançant els continguts trobats durant l’anàlisi. D’aquesta
manera, en el llistat es poden combinar codis derivats de la teoria o de les dades
sense infringir els principis d’aquest tipus d’anàlisi.
En el cas de l’exemple proposat, podríem pensar en els codis predefinits següents:
estrès, seguretat, drets, cultura i llengua, emergència, autocures, observació, escolta,
connexió amb altres serveis... Aquests codis ens servirien per analitzar narratives
de persones que han prestat primers auxilis psicològics a beneficiaris d’ajuda humanitària.
Com, per exemple:
«La persona estava molt nerviosa (estrès), no m’entenia, ja que no parlava anglès
ni francès (cultura i llengua). Jo intentava recollir els signes que em donava per
verificar si els voltants eren segurs per a una evacuació (observació). Ella es va
comunicar amb gestos que vaig aconseguir entendre (escolta), per la qual cosa vaig
aconseguir posar-la en contacte amb l’equip de salvament de nens (connexió amb altres
serveis); estava buscant el seu fill.»
Com veiem, l’exercici de la codificació per mitjà de l’anàlisi de contingut és similar
al que es fa per mitjà de l’anàlisi temàtic, amb la petita gran peculiaritat que es
fa amb codis predefinits.
L’ús de llistats de codis permet, a més, plantejar estratègies d’anàlisi quantitativa
sobre la codificació qualitativa. Un exemple bastant comú és la codificació de la
totalitat o d’una part dels materials narratius duta a terme per dues o més persones
i l’ús posterior de mesures de fiabilitat interjutges com el coeficient kappa. Això
permet tenir una avaluació de la fiabilitat de les activitats de codificació i tenir
més seguretat que la que hauria codificat una persona addicional d’una manera similar.
En definitiva, és una manera de confirmar que l’anàlisi seria generalitzable, un objectiu
no compartit per totes les escoles teòriques que fan ús de l’anàlisi qualitativa.
4.Avaluació i presentació d’evidències
4.1.Descripció de la metodologia utilitzada
El primer pas a l’hora de reportar els resultats, i sempre després d’haver desenvolupat
una introducció semblant a la del principi d’aquest mòdul, és descriure adequadament
la metodologia que s’ha aplicat tant en el treball de camp i la recollida de dades
com en el processament i l’anàlisi de les dades.
El principi científic a què respon aquest requisit és el de replicabilitat. D’aquesta
manera, qualsevol persona que estigui en poder de l’informe de resultats hauria de
ser capaç de replicar el projecte de recerca en un altre context similar, ja que tots
els procediments utilitzats estan detalladament descrits o corresponen a una pràctica
estàndard que ha estat adequadament esmentada.
En aquest mòdul hem inclòs seccions corresponents al plantejament de la necessitat,
l’objectiu i les preguntes d’investigació, la metodologia de la recollida de dades,
l’obtenció d’evidències, el processament de les dades (incloent-hi la transcripció
dels enregistraments i la creació de la base de dades) i la seva anàlisi (incloent-hi
el pla d’anàlisi, en què es justifiquen les tècniques seleccionades –i opcionalment
perquè se n’han descartat d’altres– i la seva execució). Considerem que una redacció
similar seria l’adequada per a una audiència especialitzada a nivell de grau. No obstant
això, s’ha de tenir en compte que, en el cas de l’àmbit de la recerca, tant en treballs
de final de màster com en tesis doctorals o treballs enviats a revistes científiques
especialitzades revisades per parells, hi hauria més exigència respecte a la referenciació
i la justificació de la innovació que suposa el projecte. D’altra banda, en aquest
cas, i atès que aquests textos solen tenir audiències molt especialitzades, probablement
no hauríem hagut de justificar que hem descartat la resta de possibles tècniques de
recollida i anàlisi de dades. Aquest exercici s’ha fet en aquest mòdul sobretot amb
un objectiu pedagògic.
Tot i que des d’una perspectiva científica, tots aquests apartats han de precedir
la presentació de resultats, en l’àmbit educatiu moltes vegades es generen informes
per a audiències no especialitzades. En aquests casos és important, conservant aproximadament
la mateixa estructura, escriure l’informe de resultats utilitzant un llenguatge senzill
que eviti tecnicismes i s’acosti a les necessitats del lector. De vegades, sobretot
en els primers anys d’exercici de la nostra professió, podem pensar que l’ús de llenguatge
molt especialitzat ens legitima com a professionals. No obstant això, l’experiència
ens diu que els informes de resultats dirigits a públic no especialitzat escrits d’aquesta
manera no compleixen la seva funció i solen acabar guardats en un calaix (o carpeta,
en les versions digitals) sense haver-se llegit íntegrament.
4.2.Aspectes bàsics de l’informe de resultats
Un cop hem completat la part de descripció dels mètodes utilitzats, podem passar a
descriure els resultats. És important entendre aquesta part com una història, com
una narrativa que algú que no ha estat implicat en l’execució del projecte hauria
d’entendre fins al punt que fos capaç de desenvolupar un projecte idèntic. Des d’aquesta
perspectiva, les primeres vegades que es redacta un apartat de resultats és freqüent
voler reportar tots els passos seguits, detallant tots els procediments i disquisicions
mantingudes durant el procés. Aquesta aproximació té dos problemes. El primer és que
tant els treballs per obtenir titulacions universitàries com els enviats a revistes
científiques especialitzades revisades per parells solen tenir un límit de paraules.
El segon és el principi de parsimònia, que de vegades entra en conflicte amb el de
replicabilitat. Aquest principi proposa la preferència per argumentacions menys complexes
mentre es mantinguin tots els elements essencials del procediment o de l’argumentació.
Una manera de mantenir l’equilibri entre replicabilitat i parsimònia creant alhora
una narrativa comprensible és escriure en ordre de complexitat. D’aquesta manera,
començaríem amb els elements més bàsics o descriptius i aniríem introduint a poc a
poc elements més complexos o interpretatius. Evidentment, la metodologia utilitzada
haurà de tenir-se en compte. Per exemple, si fem servir una anàlisi del contingut,
la part interpretativa no sol formar part dels resultats i es limitarà a la discussió
i a les conclusions. No obstant això, si fem servir tècniques fenomenològiques-interpretatives,
la complexitat és part de l’anàlisi i ha d’anar apareixent explícitament a l’apartat
dels resultats.
A continuació, anirem descrivint diverses tècniques de presentació de resultats i
descriurem com aquestes es van aplicar a l’estudi de cas d’aquest mòdul.
4.3.Temes: denominacions, definicions i exemples
La primera tècnica de presentació de resultats que utilitzarem, en realitat, és una
part del procés d’anàlisi. L’exercici de presentar-la de manera entenedora sol ser
el primer pas en la traducció d’un treball, que pot durar mesos, en un text que ha
de ser comprensible en poques hores o fins i tot en minuts.
La presentació d’aquesta part és senzilla, sol desenvolupar-se dins del text de l’informe
i ha de ser de fàcil lectura, perquè una persona que acaba d’aterrar a la temàtica
pugui entendre com s’ha configurat cada tema. Hi ha tres elements principals: la denominació,
la definició i les exemplificacions.
En l’exemple desenvolupat a l’apartat d’anàlisi seria:
-
Denominació: connexió.
-
Definició: fragments de les narratives en què es posa de manifest una connexió emocional entre treballadors humanitaris.
-
Exemplificació (com que són fragments literals, es deixa espai i s’utilitza una tipografia itàlica): «És com quan comença a ploure, no portes paraigua i creues la mirada amb una altra persona en la mateixa situació i sense dir res saps que li entens», «Llavors vaig entendre que no era l’única persona que s’havia sentit malament des que això va passar, em vaig sentir compresa i recolzada».
Per a la resta de temes de la qüestió «estratègies de suport mutu espontànies», seguiríem:
Valor. Fragments narratius en què es parla de la utilitat del suport dels companys després
d’un esdeveniment crític i de com aquest suport ajuda a la superació personal i col·lectiva.
«No volia parlar-ne, però la companyia de l’equip, senzillament saber que hi eren,
va ser el que més em va ajudar a poder estar bé els dies següents a l’incident», «L’equip
d’emergències ens va dir que podíem comptar amb ells per qualsevol cosa; en realitat
no necessitàvem res, però la seva presència ens va tranquil·litzar».
Comunicació. Fragments narratius en què es parla de les converses mantingudes amb els companys,
com aquestes van ajudar les persones a sentir-se compreses i a sentir el seu suport.
Opcionalment es poden verbalitzar els fets.
«Tenir una espatlla en què recolzar-me va ser decisiu, a poc a poc vaig anar parlant
d’algunes coses, em sentia compresa i respectada». «Des del principi parlar va ser
el que més em va ajudar; necessitava poder expressar el que havia passat, al principi
de manera caòtica i, a poc a poc, ordenant els fets al meu cap i amb les converses».
Emocions. Fragments narratius en què es parla de la capacitat de poder haver expressat emocions
explícitament o implícitament i que aquestes emocions siguin positives o negatives.
«Em vaig posar a plorar, tot això havia estat massa». «Li vaig cridar... Em sap greu
perquè en realitat s’estava portant molt bé amb mi, però necessitava treure aquesta
ira. Això em va servir per reconciliar-me amb l’equip i amb mi mateix».
Tot i que en aquest text no ho farem, per no allargar en excés aquesta secció seguiríem
anomenant, definint i exemplificant totes les temàtiques per a cada pregunta de recerca
fins a tenir-les totes. Com veiem, la selecció dels fragments és clau i, en certa
mesura, condiciona la comprensió del lector sobre els temes extrets. Per això, si
es disposa de més extensió per a la realització de l’informe, l’exemplificació pot
ser un bon lloc on invertir pàgines, ja que més exemples i, sobretot, més diversos,
ajuden a millorar la comprensió dels temes.
4.4.Taules de freqüències
La inclusió de taules de freqüències en treballs qualitatius està sotmesa a una certa
polèmica, entre altres coses, perquè segurament és la més propera a la investigació
quantitativa.
Les taules de freqüències són fonamentals en l’anàlisi de contingut i cada sop són
menys importants o fins i tot criticades segons avancem en el gradient d’inferència
i interpretació de les dades. Pràcticament han arribat a ser un anatema en treballs
fets amb tècniques fenomenològicques-interpretatives i hermenèutiques (per a una revisió
sobre els diferents nivells d’anàlisi podeu consultar Creswell, 2007).
S’ha de tenir en compte que, mentre que el programari especialitzat en anàlisi qualitativa
inclou funcions per calcular automàticament el nombre d’ocurrències de cada tema o
fins i tot el nombre de paraules de què consten, l’elaboració d’una taula de freqüències
desenvolupa l’anàlisi amb un mètode més «artesanal» (com afegir comentaris en un document)
i implica anar comptant les paraules. Per això, si es pensa fer una taula de freqüències
i no es té un programari especialitzat o no se sap utilitzar, es recomana registrar
en paral·lel el nombre d’ocurrències o de paraules de cada tema en un full de càlcul
(LibreOffice Calc, Microsoft Excel...).
En el cas que ens ocupa es va crear la taula 3, en la qual s’ofereixen les freqüències
dels diferents temes per a cada grup mostral. Això ens permet visualitzar els temes
en els casos en què es va tractar aquesta pregunta. Com veiem, en els grups mostrals
en què no es va tractar una pregunta figura l’abreviació NA (no aplicable) en les
caselles corresponents.
La taula ofereix una visió general de l’anàlisi de tot el projecte d’investigació.
Es poden observar tots els temes, en quines mostres van ser recollides les narratives
que van portar a crear aquests temes i la freqüència d’aparició de cada tema. A l’informe
d’investigació, segons el tipus i l’extensió permesa, es podrien descriure breument
els diferents grups de temes.
En el nostre cas, pel que fa a les estratègies espontànies de suport mutu, veiem que
el tema «emocions» és principal per a tots els grups mostrals, amb lleugeres diferències
en altres temàtiques com la de connexió, que sembla tenir més presència a les narratives
dels treballadors de seu que en els de terreny i els participants dels cursos.
Pel que fa a les necessitats del personal de camp que podrien satisfer-se amb primers
auxilis psicològics, sembla que l’equip directiu dona una gran importància a la prevenció
del desgast, la derivació i la normalització. No obstant això, els membres de la unitat
d’atenció psicosocial donen més importància a la prevenció del trauma, coincidint
amb l’equip directiu en la importància més relativa de la normalització i la contenció.
Taula 3. Taula de freqüències de l'anàlisi temàtica de l'estudi
* Donat el format d'aquestes entrevistes, el màxim d'ocurrència de cada tema és un
per entrevistat, per tant, 35. NA: no aplicable.
Una pregunta que només es va fer als membres de la unitat psicosocial, l’adequació
de materials de formació en PAP destinats a beneficiaris, va produir quatre temes:
objectius d’aprenentatge, contextos, exemplificació i avaluació, repartits gairebé
per igual amb una lleugera preponderància de la importància de transformar els procediments
d’avaluació del curs.
Finalment, pel que fa als possibles obstacles organitzacionals, mentre que l’estigma
no semblava un tema fonamental per a l’equip directiu, sí que ho era per a la resta
de grups mostrals, especialment per als treballadors. Una cosa similar passava en
el cas de la jerarquia, de poca rellevància per als directius i la unitat d’atenció
psicosocial, però molt rellevant per a treballadors de seu i, en menor mesura, per
als de terreny.
4.5.Mapes conceptuals
Aquesta tècnica permet organitzar la informació d’una manera visual. Hi ha dues aproximacions
principals en la creació de mapes conceptuals. La primera és crear mapes conceptuals
per mitjà de programes genèrics (de creació de diapositives, com PowerPoint, o de
dibuix, com Paint), o especialitzats (Freemind, Compendium, etc.). La segona és crear
mapes conceptuals per mitjà de funcions avançades dels programes d’anàlisis qualitatives
(ATLAS.ti, NVivo, RQDA, etc.). Aquestes funcions avançades ens permeten crear mapes
conceptuals automàtics basats en les etiquetes dels temes creats en l’anàlisi. Addicionalment,
l’estructura del mapa conceptual creat pot estar basat en alguns paràmetres quasiquantitatius
com la freqüència d’aparició de cada tema, l’agrupació de temes en supracategories,
el solapament repetit de temes en els mateixos fragments narratius, etc.
En el nostre cas, com que l’anàlisi de les diferents preguntes de recerca es va fer
de manera relativament independent, hem cregut oportú incloure un mapa conceptual
senzill obviant els temes derivats de la pregunta referent a l’adequació dels materials
docents, ja que aquests temes no es van incloure en l’informe a l’equip directiu ni
al personal de seu i terreny, només es van incloure a la part dedicada als de la unitat
d’atenció psicosocial. De la mateixa manera, a la taula 3 es van obviar les freqüències
d’aquests temes.
Figura 3. Mapa conceptual de l'anàlisi de les preguntes d'investigació sobre suport
mutu espontani, possibles necessitats que s'han de cobrir i obstacles.
4.6.Núvols de paraules
Els núvols de paraules són imatges creades mitjançant la ponderació de paraules segons
la seva freqüència d’aparició en un text. Serveixen per visibilitzar de manera senzilla
les paraules predominants en un fragment de text. Per això, només es poden fer amb
les parts dels materials que hagin estat transcrites. Hi ha diferents pàgines web
i programes informàtics gratuïts i comercials que ofereixen serveis gratuïts de creació
d’aquestes imatges.
A part de les diferents opcions que normalment podem trobar, pot haver-hi diferències
entre les estratègies utilitzades per construir els núvols de paraules. Una primera
estratègia pot ser senzillament introduir el text tal qual en una aplicació informàtica
i explorar el resultat.
Moltes d’aquestes pàgines web i programes informàtics ofereixen la depuració de paraules
sense significació semàntica (articles, preposicions, etc.) i l’agrupament de paraules
similars, com poden ser singulars amb els seus corresponents plurals (persona i persones,
per exemple). Això ens ofereix una visió més significativa de l’anàlisi feta. Un exemple
d’això es pot veure a la figura 4.
D’altra banda, hi ha una estratègia per crear núvols de paraules en funció de la freqüència.
Aquesta pot ser una bona estratègia en el cas d’audiències no especialitzades en què
sigui fonamental captar la seva atenció. Per elaborar un núvol de paraules d’aquesta
manera n’hi hauria prou amb copiar la denominació de cada tema de manera proporcional
a la seva freqüència.
Figura 4. Núvol de paraules depurat de totes les transcripcions del projecte
Per crear un núvol de paraules per mitjà d’una metodologia proporcional hem de copiar
cada paraula en funció de la seva proporció d’aparició sobre el total. Vegem un exemple
que es va elaborar per al cas que ens ocupa. Tingueu en compte que també es va excloure
la pregunta d’adequació de materials docents.
En primer lloc, com veiem a la taula 4, es calcula la proporció sobre el total.
Taula 4. Freqüències per temàtica i proporció (percentatge) sobre el total
|
|
Núm. |
% |
|---|---|---|
|
Estratègies espontànies de suport mutu |
|
|
|
Valor |
78 |
4 |
|
Comunicació |
213 |
10 |
|
Connexió |
374 |
18 |
|
Emocions |
599 |
28 |
|
Necessitats del personal |
|
|
|
Contenció |
92 |
4 |
|
Normalització |
102 |
5 |
|
Derivació |
48 |
2 |
|
Prevenció del trauma |
51 |
2 |
|
Prevenció del desgast |
106 |
5 |
|
Possibles obstacles |
|
|
|
Estigma |
142 |
7 |
|
Supervisió |
79 |
4 |
|
Jerarquia |
109 |
5 |
|
Consciència |
117 |
6 |
|
Total |
2.110 |
100 |
En segon lloc, caldria crear un text en què cada paraula aparegui en proporció al
total. En el nostre cas utilitzem el percentatge sense decimals, tal com apareix a
la taula 4. D’aquesta manera, com es pot veure a la figura 5, cada paraula es repeteix
tantes vegades com el valor en nombres enters del seu percentatge.
Figura 5. Recull de paraules per a la creació d'un núvol de paraules ponderades segons
la freqüència d'aparició de temàtiques. Les denominacions de temes formades per dos
o més paraules s'han unit perquè les paraules principals apareguin unides en el núvol.
En introduir aquest text en un web de generació de núvols de paraules obtindrem un
núvol (figura 6) en la qual la mida de les paraules, en aquest cas les denominacions
dels temes, és directament proporcional a la seva freqüència.
Figura 6. Núvol de paraules ponderades segons la freqüència d'aparició de temàtiques
5.Conclusió
5.1.Síntesi del cas
En aquest treball es va decidir utilitzar una metodologia qualitativa eminentment
exploratòria donada la novetat de la temàtica d’estudi i de les característiques de
l’organització on es va dur a terme. Es va utilitzar una part de l’anàlisi i l’informe
de resultats després d’una primera fase per rebre retroalimentació per part dels diferents
grups de l’organització, que van servir per adaptar uns continguts docents. Finalment,
la recollida de dades abans i després d’aquests cursos ens va ajudar a perfilar les
estratègies espontànies de suport mutu (que es van utilitzar com una manera de donar
inici al curs a més de la recollida de dades) i a contrastar els possibles obstacles
organitzacionals d’implantació de primers auxilis psicològics. El pas següent podria
ser l’elaboració d’un qüestionari sobre obstacles organitzacionals derivat d’aquestes
anàlisis per poder quantificar aquests obstacles en cada estament de l’organització.
En els resultats hem vist que no només es donen estratègies espontànies de suport
mutu i que aquestes estan molt ben valorades per part de tots els grups mostrals,
com ja era d’esperar, sinó que aquestes estratègies són fonamentals en l’expressió
d’emocions per mitjà de la connexió amb altres companys. Pel que fa a la comunicació
del que ha passat, en concordança amb els resultats de les revisions vigents sobre
debrífing (Rose et al., 2002), veiem que hi ha diferents perfils personals i que, mentre que a unes persones
els va bé parlar, altres prefereixen fer-ho espaiadament o fins i tot no fer-ho.
Pel que fa a les necessitats del personal de camp que podrien ser satisfetes amb primers
auxilis psicològics, a part de l’acord existent en les funcions de contenció i normalització,
hi ha diferències entre els grups mostrals. Mentre que l’equip directiu prioritza
la prevenció del desgast, els membres de la unitat d’atenció psicosocial donen més
importància a la prevenció del trauma, la qual cosa és congruent amb el rol que té
cada un. La derivació és prioritzada per ambdós grups i ignorada pels dos grups de
treballadors. Això pot ser a causa del desconeixement de la possibilitat de derivació
que hi ha entre el personal de seu i de terreny.
Les tècniques exposades en aquest treball també van ajudar a adequar els materials
de formació en PAP destinats a beneficiaris per al seu ús entre treballadors humanitaris.
Com es pot veure a la taula d’objectius d’aprenentatge, es va afegir, per exemple,
una secció completa referent al dol, no inclosa a la guia de l’Organització Mundial
de la Salut, Fundación WarTrauma i Visió Mundial Internacional (2012). Aquesta introducció
es va fer en funció dels desafortunats incidents als quals ha de fer front la unitat
d’atenció psicosocial i que serien més fàcils de suportar si es comencessin a implementar
diverses tècniques d’ajuda entre companys. També es van transformar els contextos
d’intervenció i d’exemplificació, tenint més en compte, per exemple, els atacs duts
a terme contra instal·lacions sanitàries en els últims anys. Pel que fa a l’avaluació,
prioritzada per la unitat d’atenció psicosocial, es van crear unes preguntes tipus
test noves incloent-hi temàtiques referents a la cura entre companys.
Finalment, pel que fa als possibles obstacles organitzacionals, temes com l’estigma
i la jerarquia que podem tenir a l’hora d’expressar a un company el fet de trobar-nos
superats per un fet traumàtic eren ignorats per l’equip directiu. Això emfatitza la
importància d’incrementar la comunicació i la col·laboració entre aquest equip i la
unitat d’atenció psicosocial.
5.2.Aprenentatges que es deriven del cas
Els resultats d’aquest projecte de recerca qualitativa il·lustren els passos que hem
de seguir per implementar formacions i activitats que facilitin l’ús normalitzat de
primers auxilis psicològics en una organització humanitària. L’ús de la tècnica d’anàlisi
temàtica ens ha permès tenir en compte la literatura existent sobre primers auxilis
psicològics, però mantenint alhora una connexió estreta amb les dades obtingudes en
el treball de camp.
Addicionalment, l’elaboració de continguts docents per mitjà de pràctiques participatives
és un bon mètode per motivar cap a la formació contínua membres d’equips professionals.
Aquestes metodologies posen de manifest l’interès en la veu i les necessitats de les
persones que seran alumnes d’aquests cursos.
En general, els resultats de l’anàlisi mostren la seva utilitat per al procés d’implementació
que ens ocupa. L’avantatge de les metodologies qualitatives és la potenciació de la
validesa externa en específic, i sobretot l’ecològica. Generar converses en què els
diferents actors implicats poden mostrar el seu punt de vista ens dona una informació
valuosa per a la creació de materials educatius i l’avaluació de l’impacte de les
activitats formatives.
El mètode escollit no permet controlar possibles biaixos com el de la desitjabilitat
social que es va poder donar en alguns grups i entrevistes, tot i que la combinació
de tots dos mètodes ens assegura més varietat narrativa. Una altra possible limitació
és la possibilitat de generalitzar en altres organitzacions, ja que la metodologia
escollida i el desenvolupament del procés va estar molt influenciat per la idiosincràsia
particular de l’organització que va ser el nostre objecte d’estudi.
5.3.Per saber-ne més
Desenvolupant aquest cas pas a pas esperem haver-vos donat algunes pistes sobre com
posar en pràctica els coneixements adquirits en el mòdul teòric sobre l’informe d’investigació.
Aprendre a analitzar materials qualitatius és una mica com aprendre a pujar una escala,
com ens mostrava Cortázar: és molt complicat explicar-ho, però és fàcil aprendre observant
i provant-ho. Esperem que després de desenvolupar aquest cas d’una manera senzilla
us sentiu motivats per embarcar-vos en l’anàlisi qualitativa de les vostres pròpies
intervencions educatives.
La millor manera d’aprendre a dur a terme aquestes anàlisis qualitatives és consultar
treballs fets per altres persones. Concretament us animem a consultar articles publicats
en revistes científiques revisades per parells. La majoria d’aquestes revistes es
publiquen en llengua anglesa, fet que afavoreix l’intercanvi internacional. Alguns
bons exemples de revistes educatives que fan especial èmfasi en l’ús de metodologies
qualitatives són American Educational Research Journal, Educational Action Research, Educational Evaluation and Policy Analysis, Educational Researcher o Review of Educational Research. Cal entendre els articles publicats en aquestes revistes com a síntesis molt depurades
de grans projectes de recerca educativa. Per això, per entendre l’anàlisi fet, és
molt important entendre abans els antecedents, les necessitats a les quals es respon,
el context en el qual es porta a terme la recollida de dades i la justificació de
l’orientació escollida.
Bibliografia
Braun, V. i Clarke, V. (2006). Using thematic analysis in psychology. Qualitative Research in Psychology, 3(2), 77-101. https://doi.org/10.1191/1478088706qp063oa.
Creswell, J. W. (2007). Qualitative enquiry & research design, choosing among five approaches (Vol. 2). Thousand Oaks, CA: Sage Publications.
Crichton, S. i Childs, E. (2005). Clipping and coding audio files: A research method
to enable participant voice. International Journal of Qualitative Methods, 4(3), 1-9. https://doi.org/10.1177/160940690500400303.
Ehrenreich, J. H. (2002). A Guide for Humanitarian, Health Care, and Human Rights Workers Caring for Others,
Caring for YourselfOld Westbury, New York: Center for Psychology and Society, State University of New
York, College at Old Westbury.
Farah, R. (2009). UNRWA: Through the eyes of its refugee employees in Jordan. Refugee Survey Quarterly, 28(2-3), 389-411. https://doi.org/10.1093/rsq/hdp046.
Glaser, B. G. i Strauss, A. L. (1967). The discovery of grounded theory: strategies for qualitative research. New Brunswick: Transaction Publishers.
Gutiérrez Brito, J. (2009). Técnicas grupales. A J. Callejo Gallego y C. del Val Cid,
J. Gutiérrez Brito i Rojas
A. V. (Eds.). Introducción a las técnicas de investigación social (pàg. 96-103). Madrid: Ramón Areces.
Ingiyimbere, F. (2017). Humanitarian Intervention as Neocolonialism. A F. Ingiyimbere
(Ed.), Domesticating Human Rights (pàg. 57-121). Cham, CH: Springer International Publishing. https://doi.org/10.1007/978-3-319-57621-3_3.
Organització Mundial de la Salut, Fundació War Trauma, i Visió Mundial Internacional.
(2012). Primera ayuda psicológica: guía para trabajadores de campo. Ginebra: Organizació Mundial de la Salut.
Rose, S. C., Bisson, J., Churchill, R., i Wessely, S. (2002). Psychological debriefing
for preventing post traumatic stress disorder (PTSD). A S.
C. Rose (Ed.), Cochrane Database of Systematic Reviews. Chichester, UK: John Wiley & Sons, Ltd. https://doi.org/10.1002/14651858.CD000560.
Schreier, M. (2007). Qualitative Content Analysis. A U. Flick (Ed.), The SAGE Handbook of Qualitative Data Analysis. Londres, Thousand Oaks, New Delhi, Singapore: SAGE Publications.
Wartenweiler, T. i Eiroa-Orosa, F. J. (2016). Effects of Spiritual Change on the Re-Entry
Adjustment of Christian Young Adult Humanitarian
Workers. Journal of Pastoral Care & Counseling, 70(3), 176-185. https://doi.org/10.1177/1542305016655177.