Intervenció educativa basada en evidències científiques

  • Julio Meneses

    Professor de Metodologia de la investigació als Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya i investigador de l’Internet Interdisciplinary Institute, és llicenciat en Psicologia per la Universitat d’Oviedo i doctor en Societat de la Informació i el Coneixement per la UOC. La seva investigació se centra en l’estudi de la desigualtat digital dels nens i joves, la segregació vocacional dels adolescents, la incorporació de la tecnologia als sistemes educatius i l’abandonament i el reingrés dels estudiants universitaris.

  • Jordi Bernabeu

    Llicenciat en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, treballa com a psicòleg i educador social. Especialitzat en la intervenció amb adolescents i joves, pel que fa al consum de drogues, i també en els usos de les TIC i les xarxes socials. Es dedica al desenvolupament i l’aplicació de projectes d’intervenció social, educativa i comunitària en aquests dos àmbits i a l’atenció i el seguiment psicològic de casos. Actualment treballa al Servei de Salut Pública de l’Ajuntament de Granollers i és professor de la Facultat d’Educació de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya.

  • Albert Bonillo

    Actualment és professor agregat de l’àrea de metodologia de les Ciències del Comportament al Departament de Psicobiologia i Metodologia de les Ciències de la Salut de la Universitat Autònoma de Barcelona. Llicenciat en Psicologia i doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona, compta amb una quarantena de publicacions científiques, més de vuitanta participacions en congressos, tres llibres i diversos capítols. És professor de la Universitat Oberta de Catalunya des de fa més de deu anys, on ha dut a terme la docència en quatre doctorats diferents i diversos màsters. Les seves principals línies d’investigació se centren en la qualitat de les dades i els factors de risc en la psicopatologia infantil.

  • Francisco José Eiroa-Orosa

    Doctor europeu en Psicologia Clínica i Psiquiatria per la Universitat d’Hamburg i la Universitat Autònoma de Barcelona, després d’estades a Dresden i Montevideo, ha treballat a la Universitat d’Edimburg i a la Universitat Est de Londres. Actualment és investigador Marie Sklodowska-Curie a les Universitats de Yale i Barcelona, a més de docent a la Universitat Oberta de Catalunya. Col·labora amb diverses entitats de salut mental com ara la Federació Veus i Obertament, l’aliança catalana de lluita contra l’estigma en salut mental. Els seus interessos de recerca estan enfocats en l’anàlisi d’estratègies de conscienciació d’usuaris i professionals de l’àmbit de la salut mental per millorar la comunicació entre les dues parts i, així, potenciar la participació dels primers i la reflexió crítica i l'autocura dels segons.

  • David Rodríguez-Gómez

    Professor del Departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, investigador de l’Equip de Desenvolupament Organitzatiu i col·laborador docent a la Universitat Oberta de Catalunya, és llicenciat en Pedagogia i doctor en Qualitat i Processos d’Innovació Educativa per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva investigació se centra en tres àmbits: els processos de canvi en les organitzacions (gestió del coneixement, desenvolupament organitzatiu i aprenentatge informal); l’abandonament, la retenció i el reingrés dels estudiants universitaris, i l’ús de la tecnologia a les institucions educatives.

  • Sergi Valero

    Doctor en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, és psicòleg del Servei de Psiquiatria de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona i professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya. Amb més de dinou anys d’experiència en l’àmbit de la recerca en salut mental, tant en institucions públiques com privades, desenvolupa la seva tasca científica en l'àmbit de la metodologia d'investigació i la bioestadística aplicada a les ciències de la salut. Amb més de setanta publicacions científiques internacionals, el seu àmbit de recerca comprèn tant la investigació bàsica com l'aplicada als àmbits de la psiquiatria, la psicologia i la neurologia. Les seves publicacions se centren principalment en l'estudi de les dimensions de la personalitat, la psicopatologia, les drogodependències o les demències.

  • Jordi Valldeoriola

    Llicenciat en Pedagogia per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor pel programa Educació i Societat de la Universitat de Barcelona, també ha cursat el màster d’Iniciació a la recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona. A més, és el coordinador del Servei d'Educació del Consell Comarcal d'Osona. S'ha especialitzat en temes d’intervenció amb joves i en política educativa, concretament en els àmbits de l’equitat i l’èxit escolar. Actualment és professor associat del grau d'Educació Social de la Universitat de Vic i consultor al màster del Professorat d’educació secundària obligatòria, batxillerat, formació professional i ensenyament d’idiomes a la Universitat Oberta de Catalunya.

PID_00259395
Segona edició: setembre 2018
© Julio Meneses, Jordi Bernabeu, Albert Bonillo, Francisco José Eiroa-Orosa, David Rodríguez-Gómez, Sergi Valero, Jordi Valldeoriola
Tots els drets reservats
© d’aquesta edició, FUOC, 2018
Av. Tibidabo, 39-43, 08035 Barcelona
Disseny: Manel Andreu
Realització editorial: Oberta UOC Publishing, SL
Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com químic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització prèvia per escrit dels titulars del copyright.

Introducció

«Qui no sap el que busca, no entén el que troba.»

Atribuït a Claude Bernard

La intervenció educativa forma part de la pràctica habitual de molts professionals, que, en els seus àmbits específics d’actuació respectius, es proposen planificar i implementar accions que condueixin a millorar les oportunitats a la vida de les persones. Tant en l’àmbit de l’educació formal com en l’àmbit sociocomunitari i en l’àmbit laboral, l’èxit de les intervencions que es plantegen aquests professionals està íntimament lligat a la seva capacitat de reflexió sobre les pràctiques d’ensenyament i aprenentatge que promouen i, particularment, a la manera que tenen de fonamentar-les i avaluar-les per intentar desenvolupar-les de la millor manera possible.
En aquest sentit, les darreres dècades de discussió al voltant del paper de la recerca en l’exercici professional de l’educació han servit per deixar enrere l’època en què les decisions es basaven en intuïcions, creences o conviccions personals. Actualment, en canvi, hi ha un important consens sobre la necessitat que els professionals portin a terme una actuació responsable que aspiri a utilitzar, sempre que sigui possible, els mètodes i procediments avalats pels seus resultats i que, en darrer terme, sotmetin les seves intervencions a un escrutini i a una anàlisi sistemàtica que en permeti l’avaluació. Per aquesta raó, com ens proposem mostrar en aquest manual, resulta imprescindible que els professionals de l’educació adquireixin i desenvolupin la seva competència en recerca com un instrument clau per promoure la qualitat de les seves pràctiques en els diferents àmbits d’intervenció de què s’ocupen.
Per intentar assolir aquesta fita, al llarg dels pròxims mòduls ens endinsarem en els aspectes teòrics i pràctics involucrats en la incorporació de la competència en recerca com a base per a la millora de les intervencions educatives. I ho farem, com veurem més endavant, posant l’èmfasi en l’important paper que el procés d’investigació científica i, particularment, les evidències que proporciona poden tenir per ajudar a orientar les decisions dels professionals no només en la fonamentació de les seves intervencions educatives, sinó també en l’avaluació dels resultats obtinguts una vegada s’han dut a terme. És a dir, en relació amb dos moments importants que representen els dos nuclis centrals que ens serviran per organitzar la nostra exposició: el disseny del projecte d’investigació i l’elaboració de l’informe de resultats.
D’acord amb aquest plantejament, el text comença amb un mòdul introductori i, a continuació, es divideix en dues grans parts, que, al seu torn, comparteixen una mateixa estructura. En primer lloc, un mòdul inicial serveix per exposar els aspectes bàsics que cal tenir en compte i presenta de manera ordenada els conceptes clau que el lector ha de conèixer per dominar la competència en recerca. En segon lloc, dos mòduls més presenten un parell de casos concrets en cadascuna de les dues parts que, de manera pràctica, permeten posar de manifest que les decisions que prenen els professionals afecten el procés d’investigació científica i, per tant, les evidències que els permeten obtenir en relació amb les seves intervencions educatives.

Objectius

Aquest manual té com a objectiu general incorporar la competència professional en recerca com un instrument clau per a la promoció de la qualitat en les intervencions educatives. Més enllà d’aquest objectiu general, té com a objectius específics:

  1. Reconèixer la importància de la investigació científica en la fonamentació i l’avaluació de les pràctiques que desenvolupen els professionals de l’educació en els diferents àmbits de què s’ocupen.

  2. Entendre les característiques i les particularitats de la investigació científica com un procés cíclic o iteratiu que, amb un caràcter empíric, permet produir nous coneixements a partir de la recollida i l’anàlisi sistemàtiques de la informació.

  3. Adoptar un enfocament pragmàtic en relació amb el procés d’investigació científica que reconegui la contingència amb què s’ha de dur a terme i, per tant, el valor de les decisions que s’hauran de prendre en la seva conducció.

  4. Entendre el valor de les evidències científiques que proporciona aquest procés tenint en compte tant la seva qualitat com la contundència o suficiència amb què poden donar suport o sustentar el nou coneixement generat.

  5. Identificar i formular adequadament un problema d’investigació a partir d’una avaluació prèvia de la situació i de la revisió de les teories disponibles en els diferents àmbits d’intervenció educativa.

  6. Conèixer les diferents metodologies disponibles amb la finalitat de ser capaços de seleccionar la més adequada per obtenir la informació que permeti donar resposta a la pregunta d’investigació que dirigeix tot el procés.

  7. Fer una planificació acurada del treball de camp que, com a conseqüència de les decisions anteriors, permeti escollir les tècniques més adequades, identificar i seleccionar els participants i concretar la logística que se’n deriva.

  8. Definir i portar a la pràctica els procediments més convenients per recollir i organitzar de manera sistemàtica les dades obtingudes en el treball de camp de la investigació.

  9. Conèixer les diferents estratègies disponibles per ser capaços de seleccionar les pràctiques i els procediments més adequats per analitzar els diferents tipus d’informació que proporcionen els diferents mètodes d’investigació.

  10. Identificar l’estructura i els continguts típics de l’informe d’investigació com a eina per comunicar les conclusions sobre la intervenció, les evidències que les sustenten i una descripció clara i detallada dels procediments duts a terme.

Continguts