Disseny gràficTècniques i recursos creatius
Índex
- 1.La creativitat humana
- 2.La creativitat com a forma d'intel·ligència
- 3.Estudi del procés creatiu
- 4.Tècniques d'estimulació de la creativitat
- 4.1.La pluja d'idees
- 4.2.Delfos
- 4.3.Sinestèsia
- 4.4.Sinèctica
- 5.Mètodes creatius combinatoris i analògics
- 6.Altres recursos creatius
- 7.L'elaboració gràfica de les idees
- Bibliografia
1.La creativitat humana
"El comportament creatiu s'inicia en el procés en què prenem consciència de problemes, deficiències, buits en el coneixement, elements desconeguts, manca d'harmonia, unint-los amb noves relacions; identificant els elements desconeguts; cercant solucions, elaborant conjectures, o formulant hipòtesis."
I Paul Torrance (1915-2003) (1)
(1) Psicòleg nord-americà. Autor de Torrance Tests of Creative Thinking (1995)
"La creativitat és la capacitat meravellosa que recull realitats diferents i treu una espurna amb la seva juxtaposició. "
Max Ernst (1891-1976) (2)
(2) Artista dadà i surrealista
"Un home arriba a ser creatiu, tant si és artista com científic, quan troba un ens nou en la varietat de naturalesa. I el realitza trobant un nexe entre coses que anteriorment semblaven totalment diferents."
Jacob Bronowski (1908-1974) (3)
(3) Matemàtic, biòleg i divulgador científic britànic. Autor de The Origins of Knowledge and Imagination (1978).
L'activitat publicitària contemporània es caracteritza per un alt nivell creatiu, per la cerca constant de solucions originals i imaginatives, mitjà fonamental per a captar la tan anhelada atenció de l'espectador.
2.La creativitat com a forma d'intel·ligència
-
culturalista,
-
innatista i
-
constructivista.
|
Enfocament culturalista
|
Enfocament innatista
|
Enfocament constructivista
|
|---|---|---|
|
La creativitat com a construcció social |
La creativitat com a atribut innat |
La creativitat com a procés mental |
|
La creativitat no és una qualitat personal, sinó un valor social. En cada moment i lloc històric i cultural, la creativitat defineix un valor diferent. |
La creativitat solament és fruit de la pròpia energia vital o mental de determinats subjectes. Es troba associada a una activitat potencial inconscient i impulsiva dels individus. |
La creativitat està associada a altres formes de pensament. Com a tal és reconstructiva (a partir dels coneixements i domini procedimental previ), recombinatoria (relaciona i recombina dades i materials de procedències diverses) i resolutiva (busca assolir i definir solucions per a problemes plantejats). |
3.Estudi del procés creatiu
-
el temps requerit;
-
l'insight o penetració comprensiva;
-
el procés i els resultats;
-
la creativitat;
-
els camps disciplinaris.
3.1.El temps requerit
3.2.L'insight
3.3.Procés i resultats
3.4.Creativitat i camps disciplinaris
3.5.Característiques del procés creatiu
Característiques del procés creatiu1) Redefinició constant dels problemes.
2) Transformació del món exterior i de les representacions internes mitjançant l'establiment d'analogies i la construcció de connexions conceptuals.
3) Utilització de representacions no verbals de pensament.
4) Saber afrontar temes reconeixent models i imatges que facin proper el nou, i nou el vell.
5) Moments de tensió, de conflicte entre allò establert i l'obertura d'un nou camp de treball, als diferents passos que se segueixen fins a arribar la solució final, i entre la batalla entre el caos desorganitzat i el camí que porta fins a nivells més alts d'organització i eficiència.
Font: Fernando Hernández (1997). "Encuentros del arte con la antropología, la psicología y la pedagogía". La creatividad como representación cultural. Manresa: Editorial Angle.
4.Tècniques d'estimulació de la creativitat
|
Tècniques i mètodes d'estimulació de la creativitat més importants
|
|
|---|---|
|
Pluja d'idees Delfos Sinestèsia Sinèctica o invèntica Mètodes combinatoris |
|
|
Mètodes analògics |
|
|
Pensament lateral |
|
-
El redactor creatiu elabora la part verbal del missatge publicitari; és un especialista en llenguatge verbal. Escriu els textos i els adapta a cada mitjà de difusió. Ha de tenir un coneixement rigorós i exhaustiu de la llengua.
-
El director d'art elabora la part visual del missatge publicitari; és un especialista en llenguatge visual. Ha de trobar la imatge de la campanya –cinematogràfica, fotogràfica o il·lustració– i adaptar-la també a les característiques específiques de cada mitjà de difusió. Ha de tenir un coneixement rigorós i exhaustiu de recursos gràfics com el color, les formes, la llum o la tipografia.
4.1.La pluja d'idees
|
Normes de realització d'una pluja d'idees
|
|---|
|
Aportar totes les idees
|
|
Cada membre del grup pot aportar totes les idees que vulgui referides al problema proposat. De cap manera no han de ser criticades ni valorades per la resta de membres mentre dura la sessió. |
|
Alliberar la imaginació |
|
No ens hem d'autocensurar. Tot val en una pluja d'idees. Encara que una idea pugui semblar desmesurada o irrealitzable, ha d'enunciar-se i anotar-se. |
|
La noció de propietat individual deixa de tenir sentit |
|
El grup, com a unitat, predomina sobre els diferents individus. Resulta totalment vàlida, i fins i tot convenient, la barreja, adaptació o combinació d'idees prèvies per part de la resta del grup. |
|
Generar el màxim nombre d'idees possibles |
|
Com més idees es generin, més possibilitats tindrem d'assolir l'objectiu proposat. Per tant, com més idees sorgeixin, millor. |
|
Provocar la participació de tots |
|
El secretari o qualsevol dels membres han d'estimular la participació de tots els membres de la sessió. Les preguntes i interpel·lacions haurien de ser habituals per a aconseguir aquesta finalitat. |
4.2.Delfos
4.3.Sinestèsia
4.4.Sinèctica
5.Mètodes creatius combinatoris i analògics
5.1.Mètodes combinatoris
Aquesta imatge es reprodueix acollint-se al dret de citació o ressenya (art. 32 LPI), i està exclosa de la llicència per defecte d'aquests materials.
Para hacer un poema dadaístaCoged un periódico y unas tijeras.
Escoged en el periódico un artículo de la longitud que vayáis a darle a vuestro poema.
Recortad el artículo.
Recortad en seguida con cuidado cada una de las palabras que forman el artículo y metedlas en una bolsa.
Agitadla suavemente.
Ahora sacad cada recorte uno tras otro.
Copiad concienzudamente en el orden en que hayan salido de la bolsa.
El poema se parecerá a vosotros.
Y sois unos escritores infinitamente originales y de una sensibilidad hechizante, aunque incomprendidos por el vulgo.
Cuando los perros atraviesan el aire en un diamante como las ideas y el apéndice de la meninge señala la hora de despertar del programa (el título es mío).
Premios son ayer conviniendo en seguida cuadros / apreciar el sueño época de los ojos / pomposamente que recitar el evangelio género se oscurece / grupo el apoteosis imaginar dice él fatalidad poder de los colores / talló perchas alelado la realidad un encanto / espectador todos al esfuerzo de la ya no es 10 a 12 / durante divagación caracoleos desciende presión / volver de locos uno tras otro sillas sobre una monstruosa aplastando el escenario / celebrar pero sus 160 adeptos en paso en los puestos en mi nacrado / fastuoso de tierra plátanos sostuvo esclarecerse / júbilo demandar reunidos casi / de ha la uno tanto que le invocaba las visiones / de los canta ésta ríe / sale situación desaparece describe aquella 25 danza salve / disimuló todo de no es fue / magnífica la ascensión tiene la banda mejor luz cuya suntuosidad escena me music-hall / reaparece siguiendo instante se agitar vivir / negocios que no prestaba / manera palabras vienen esa gente.
Tristan Tzara (1987). Siete manifiestos DADA (pàg. 87-88). Barcelona: Tusquets Editores.
5.2.Mètodes analògics
© M. C. Escher. Aquesta imatge es reprodueix acollint-se al dret de citació o ressenya (art. 32 LPI), i està exclosa de la llicència per defecte d'aquests materials.
6.Altres recursos creatius
6.1.El pensament lateral
© Salvador Dalí. Aquesta imatge es reprodueix acollint-se al dret de citació o ressenya (art. 32 LPI), i està exclosa de la llicència per defecte d'aquests materials.
-
Tècniques de reformulació (pensament retrospectiu)
-
Tècniques d'innovació (pensament progressiu)
''Secretos del arte mágico del surrealismo''. Composición surrealista escrita, o primer y último chorro (1924)Ordenad que os traigan recado de escribir, después de haberos situado en un lugar que sea lo más propicio posible a la concentración de vuestro espíritu, al repliegue de vuestro espíritu sobre sí mismo. Entrad en el estado más pasivo, o receptivo, de que seáis capaces. Prescindid de vuestro genio, de vuestro talento, y del genio y el talento de los demás. Decíos hasta empaparos de ello que la literatura es uno de los más tristes caminos que llevan a todas partes. Escribid deprisa, sin tema preconcebido, escribid lo suficientemente deprisa para no poder refrenaros, y para no tener la tentación de leer lo escrito. La primera frase se os ocurrirá por sí misma, ya que en cada segundo que pasa hay una frase, extraña a nuestro pensamiento consciente, que desea exteriorizarse. Resulta muy difícil pronunciarse con respecto a la frase inmediata siguiente; esta frase participa, sin duda, de nuestra actividad consciente y de la otra, al mismo tiempo, si es que reconocemos que el hecho de haber escrito la primera produce un mínimo de percepción. Por eso, poco ha de importaros; ahí es donde radica, en su mayor parte, el interés del juego surrealista. No cabe la menor duda de que la puntuación siempre se opone a la continuidad absoluta del fluir de que estamos hablando, pese a que parece tan necesaria como la distribución de los nudos en una cuerda vibrante. Seguid escribiendo cuanto queráis. Confiad en la naturaleza inagotable del murmullo. Si el silencio amenaza, debido a que habéis cometido una falta, que podemos llamar "falta de atención", interrumpid sin la menor vacilación la frase demasiado clara. A continuación de la palabra que os parezca de origen sospechoso poned una letra cualquiera, la letra l, por ejemplo, siempre la l, y al imponer esta inicial a la palabra siguiente conseguiréis que de nuevo vuelva a imperar la arbitrariedad.
André Breton (1985). "Primer Manifiesto del Surrealismo". Manifiestos del Surrealismo (pàg. 49-50). Barcelona: Editorial Guadarrama.
6.1.1.Tècniques de reformulació (pensament retrospectiu)
-
Qualsevol manera de valorar una situació és solament una de les moltes maneres possibles de valorar-la.
-
En aquesta tècnica el propòsit és buscar el nombre més gran d'alternatives, no escollir la millor.
-
En trobar una alternativa que sembla satisfactòria no ens hem d'aturar, cal continuar buscant.
-
Es recomana fixar un nombre mínim d'alternatives a trobar.
-
Cal revisar els nostres supòsits o apriorismes desconfiant del fet que siguin vàlids.
-
Es parteix de la idea que és la continuïtat històrica la que manté els supòsits i no la revisió de la seva validesa.
-
No s'intenta qüestionar la veracitat dels supòsits, només revisar-los i reestructurar-los per a alliberar el pensament del seu efecte restrictiu.
6.1.2.Tècniques d'innovació (pensament progressiu)
-
Durant el procés de creació d'idees ens abstenim de jutjar-les negativament o positivament.
-
Així les idees sobreviuen més temps i en poden generar d'altres de noves. Les idees que consideraríem errònies poden donar noves idees a altres persones.
-
S'afronta la qüestió a resoldre per mitjà del dibuix en comptes d'usar el llenguatge verbal.
-
El dibuix permet representar estructures complexes d'explicar verbalment, s'elimina certa imprecisió del llenguatge parlat, els dibuixos dels diferents participants es poden comparar.
-
Es busca identificar la idea dominant entorn de la qual gira una situació o problema.
-
Es posen en comú les idees dominants identificades pels participants. Es valora el caràcter subjectiu de la identificació. Es poden jerarquitzar les idees identificades de més generals a més concretes.
-
Després es busca el factor vinculant, allò que vincula tots els punts de vista en relació amb la mateixa situació o problema.
-
La identificació d'idees dominants i factors vinculants ajuda a tenir clars els factors restrictius respecte a un problema, un primer pas per a superar-los utilitzant el pensament lateral.
-
Dividir el problema en parts.
-
No és necessari que la divisió sigui lògica, pot ser arbitrària. També pot ser parcial.
-
Una variant consisteix a dividir el problema arbitràriament en dues parts, i després cada part en unes altres dues, i així successivament.
-
La innovació s'aferma i pren impuls a partir dels models fixos existents.
-
Es pren un model i s'inverteix (de dalt a baix, de fora a dins...). Després s'analitzen els resultats.
-
La reordenació forçada de la informació genera noves idees.
-
L'analogia és la relació de semblança entre dues o més coses o idees.
-
S'usa una analogia per a tractar el problema, en cada fase del procés es transfereix l'estat de desenvolupament de l'analogia al problema original.
6.2.El psicodrama
7.L'elaboració gràfica de les idees
7.1.Gràfics senzills: una estratègia
Los gráficos son marcas sobre el papel con el propósito de transmitir mensajes por partes. En cualquier cultura que permita conscientemente dar forma a las manufacturas, habrá un componente gráfico que mostrará todas o alguna de las superposiciones implícitas de su cultura [...] Para recapitular: los diseñadores que no son especialistas gráficos valoran su trabajo en los términos más sencillos, al menos como una agradable y relevante manera de hacer señales sobre el papel. Pueden hallar una utilidad práctica colocando firmemente este trabajo en el contexto de la actuación comunicativa del proceso de diseño. El buen diseño gráfico requiere una relación efectiva entre alfabeto, imagen, medio y proceso. De forma práctica es probable que sea mejor avanzar en todos los frentes al mismo tiempo:
1) Examinar cada oportunidad gráfica que normalmente se presenta desde el momento en que un diseñador acepta un encargo hasta el archivo de los detalles del trabajo.
2) Guardar toda la recopilación de información útil, incluyendo escritos, papeles de muestra, [...] encabezados por una lista de direcciones y una enumeración de fuentes de información para el caso de que la necesite en el futuro, sin olvidarse de un santo y seña en terminología gráfica.
3) Investigar en boceto los procesos de impresión de que se dispone y sobre lo que se necesita para conseguir la maquetación de las ilustraciones.
4) Cada vez que se traza una línea sobre el papel es bueno analizar todas las veces con el ¿por qué, cómo, cuándo, dónde, qué? Se aprende más gracias a la experiencia que de la percepción teórica, pero la simple lógica o las teorías pueden llegar a ser sugestivas cuando se consideran los problemas típicos de la presentación en forma de tabla o al organizar mensajes complejos.
5) Considerar los elementos con los que se va a bregar. Si se lee de arriba abajo y de izquierda a derecha, ¿es la página o un rectángulo un campo neutral? Y si no lo es, ¿cuáles son las consecuencias para la secuencia y la maquetación? ¿De qué manera los sistemas de significado se ordenan de la manera más efectiva fuera del alfabeto? [...] Cuando el alfabeto se convierte en sintaxis, los elementos principales de orden son diferencia, énfasis y agrupación, de los cuales se deriva una clara secuencia gráfica. ¿De qué manera afectará una actuación de este tipo a su actitud hacia la escala, la estructura, la disposición de un informe, el orden de prioridades (y su reconocimiento) en un informe (gráfico)?
Norman Potter (1999). Qué es un diseñador: objetos, lugares, mensajes (pàg. 148-150). Barcelona: Paidós Estética.
7.2.El dibuix: eina de comunicació
7.3.Del rough al layout
Partint d'un encàrrec molt bàsic (crear un anunci de diari per a un servei de venda de xocolata en línia), defineix el mitjà en el qual es pot publicar a partir d'una definició del públic objectiu i analitza els condicionants tècnics i de format. Després explica el procés creatiu inicial i reprodueix un full d'apunts i esbossos. Explica el procés de selecció a partir de multitud de croquis de l'anunci fins a arribar a un croquis (rough) satisfactori que sintetitza la idea a desenvolupar. Descriu el procés elaboració de l'anunci fins al layout final.
© Jacob Cass (2008). The Design Process Of Creating A $40,000 Creative Newspaper Advertisement.
Aquestes imatges es reprodueixen acollint-se al dret de citació o ressenya (art. 32 LPI), i estan excloses de la llicència per defecte d'aquests materials.