Mètodes d'investigació quantitativa

  • Orfelio G. León García

    Doctor en Psicologia. Professor titular de l'Àrea de Metodologia de les Ciències del Comportament de la Universitat Autònoma de Madrid.

  • Ignacio Montero García-Celay

    Doctor en Psicologia. Professor titular de l'Àrea de Metodologia de les Ciències del Comportament de la Universitat Autònoma de Madrid.

PID_00233506
Primera edició: febrer 2016
© Orfelio G. León García, Ignacio Montero García-Celay
Tots els drets reservats
© d'aquesta edició, FUOC, 2014
Av. Tibidabo, 39-43, 08035 Barcelona
Realització editorial: Oberta UOC Publishing, SL

Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com químic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització prèvia per escrit dels titulars del copyright.

Introducció

"Sobre psicologia i els seus mètodes". Aquest podria ser un subtítol de l'obra que aquí introduïm. Observeu que posem primer psicologia i després mètodes. Ha de ser així. El mètode és una eina per al coneixement psicològic, per tant, primer el fi, després el mitjà. A més, expressa la filosofia amb què està escrita aquesta obra: es tracta d'una metodologia encarnada; no d'una metodologia en abstracte, ni d'una metodologia per la metodologia. Parlem de la manera en què es fa psicologia. Cada tècnica apareix en un context, no com un exemple en què es mostra com s'aplicaria, sinó que és una situació que necessitarà una certa tècnica per a resoldre-la. Després vindran les definicions –si fan falta. Per tant, disposeu-vos a llegir psicologia i, de passada, aprendreu alguna cosa de la metodologia amb què s'ha construït.
Aquesta obra ha estat pensada i executada per a fer-la servir per mitjà de l'ordinador. No es tracta d'un document copiat i enganxat. L'hem escrita pensant que sou aquí, a l'altra banda d'aquesta pantalla. Hem previst que, a més de llegir i treure notes, us agradaria, de tant en tant, fer alguna activitat. Per això, tindreu l'oportunitat de fer d'observador i registrar unes conductes gravades en vídeo, podreu sortejar un grup de participants per dur a terme una investigació, podreu participar en una investigació en directe, podreu llegir casos diferents dels exemples proposats, tindreu un article d'investigació –íntegre– perquè el consulteu, etc. Esperem que aprengueu gaudint.
No cregueu que l'absència de professor en el moment del primer aprenentatge us evitarà aquella situació agredolça de ser preguntat –i heu de respondre bé. Cada cert temps, hem preparat preguntes de comprensió del que s'exposa en el mòdul. Podreu comprovar, amb l'elecció de l'alternativa correcta, que efectivament ho heu entès bé. Si no heu memoritzat algun concepte i necessiteu conèixer-lo per a entendre un nou passatge, no us preocupeu: tots els conceptes tenen la seva definició activable en la pantalla. Només cal que feu clic sobre la paraula en hipertext i allà apareixerà la definició. Si voleu saber més coses sobre una referència utilitzada, només haureu d'anar al final i consultar el glossari: activant el nom dels autors tindreu accessible la referència completa.
Us agradaria saber com aneu avançant en el coneixement de l'assignatura? Molt senzill. Al final de cada mòdul teniu un test d'autoavaluació. Aquest test no serà sempre exactament el mateix, de manera que el podreu repetir. Hem pensat que ens agrada a tots començar fent proves que no siguin gaire difícils i, per això, el test té una dificultat variable que s'ajustarà al vostre nivell de progrés. (També us informarà de la dificultat que ha superat.) Quan ja tingueu tota la matèria preparada podreu optar per un test general de tot el mòdul.
Millorable? Segur. Per mitjà del vostre tutor esperem les vostre idees perquè aquest material assoleixi el seu objectiu al cent per cent.

Objectius

L'objectiu principal d'aquesta assignatura és que l'estudiant aprengui com s'ha obtingut el coneixement psicològic, per què s'ha fet per mitjà d'aquesta metodologia i quins són els avantatges i els inconvenients que planteja.
Com a objectius secundaris podem assenyalar els següents:

  1. Que l'estudiant connecti el contingut d'epistemologia i de l'anàlisi de dades per mitjà de la baula que les uneix. Una determinada orientació del coneixement ha d'aterrar sempre sobre un pla per a obtenir informació de la realitat. Aquesta informació quan té forma numèrica és feta servir per mitjà de l'anàlisi de dades.

  2. Que l'estudiant sigui capaç per si mateix de llegir i entendre els documents científics originals que transmeten els resultats de les investigacions. Totes les fonts documentals de la psicologia estan comunicades inseparablement de la metodologia utilitzada.

  3. Que l'estudiant desenvolupi un esperit crític respecte a la forma d'accedir al coneixement. No solament del saber acadèmic, sinó de tota la informació que li arriba a través dels mitjans de comunicació: de les entrevistes, de les enquestes, dels programes d'actuació social, dels debats sobre educació, de les seccions de divulgació científica, etc.

En definitiva, ens agradaria que l'estudiant d'aquest material incorpori la metodologia al seu bagatge d'eines de pensament i que li sigui útil en qualsevol funció que desenvolupi en la seva vida.

Continguts

Bibliografia

Abramson, L. Y.; Seligman, M. E. P.; Teasdale, J. D. (1978). "Learned helplessness in humans: Critique and reformulation".Journal of Abnormal Psychology(núm. 87, pp. 49-74).
Alas, L. (1886). La Regenta. Madrid: Alianza, 1966.
American Psychological Association (1998). Manual de estilo de publicaciones de la American Psychological Association(2a. ed.) Washington: APA, 1994.
Anderson, R. (1980). Cómo rejuvenecer el cuerpo estirándose. Barcelona: Integral.
Arkin, H.; Colton, R. (1962). Tables for statisticians. Nova York: Barnes & Noble.
Arnau, J.; Anguera, T.; Gómez, J.(ed.) (1990). Metodología de la investigación en ciencias del comportamiento. Múrcia: Universitat de Múrcia.
Bakeman, R.; Gottman, J. M.(1989). Observación de la interacción: Introducción al análisis secuencial. Madrid: Morata, 1986.
Barlow, D. H.; Hersen, M. (1984). Single case experimental designs (2a. ed.). Nova York: Pergamon Press.
Bem, D. J.; Allen, A. (1980). "Cómo predecir a algunas personas en algunas situaciones: la búsqueda de consistencias transituacionales en la conducta".Estudios de Psicología(ed. original de 1974, núm. 3, pp. 57-74).
Bernard, M. E.; Kratochwill, T. R.; Keefauver, L. W. (1983). "The effects of rational-emotive therapy and self-instructional training on chronic hair pulling".Cognitive Therapy and Research(núm. 7, pp. 273-280).
Berk, L. E. (1986). Relationship of elementary school children's private speech to behavioral accompaniment to task, attention, and task perfomanceDevelopmental Psychology, 22, 671-680.
Bowen, J. (1990). Historia de la educación occidental. Barcelona: Herder.
Breuer, J.; Freud, S. (1976). "Sobre los mecanismos físicos de los fenómenos histéricos".Obras completas de S. Freud (traducció de J.L. Etcheverry, vol. 2). Buenos Aires: Amorrortu, 1893.
Broncano, F.; Mundó, J. (2001). "Filosofia i epistemologia de les ciències particulars". A: J. Mundó (coord.).Filosofia i epistemologia de la ciència. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya.
Campbell, D. T.; Stanley, J. C. (1966). Experimental and quasi-experimental design for research. Chicago: Rand McNally.
Campos, M.; Díez, J. A.; Domènech, A.; Estany, A.; Mundó, J.; Pérez, E. (2001). "Filosofia de la ciència". A: J. Mundó (coord.).Filosofia i epistemologia de la ciència. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya.
Chalmers, A. F. (1984). ¿Qué es esa cosa llamada ciencia?Madrid: Siglo XXI, 1982.
Charcot, M.(1887). Oeuvres completes, tome III. Leçons sur les maladies du système nerveux. París: A. Delahaye & E. Lecrosnier libraires-éditeurs.
Chorot, P.; Martínez-Narváez, P. (1995). Trastornos somatoformes. A: A. Belloch; B. Sandín; F. Ramos (ed.).Manual de Psicopatología(vol. 2, pp. 225-270). Madrid: McGraw-Hill.
Chudy, J. F.; Jones, G. E.; Dickson, A. L. (1983). Modified desensitization approach for the treatment of phobic behavior in children: A quasi-experimental case study. Journal of Clinical Child Psychology, 12,198-201.
Cohen, J. (1960). "A coefficient of agreement for nominal scales".Educational and Psychological Measurement(núm. 20, pp. 37-46).
Cohen, L.; Manion, L. (1994). Research methods in education (4a. ed.). Londres: Routledge.
Cone, J. D. (1978). "The Behavioral Assessment Grid (BAG): A conceptual framework for behavioral assessment".Behavior Therapy(núm. 9, pp. 882-888).
Cook, T. D.; Campbell, D. T. (1979). Quasi-experimentation design and analysis issues for the field settings. Boston: Houghton Mifflin.
Craik, F. I. M.; Tulving, E. (1975). "Depth of processing and the retention of words in episodic memory".Journal of Experimental Psychology, General(núm. 104, pp. 268-294).
Craik, F. I. M.; Anderson, N. D.; Kerr, S. A.; Li, L. Z. H. (1995). "Memory changing in normal aging". A: A.D. Baddeley; B.A. Wilson; F.N. Watts (ed.).Handbook of memory disorders(pp. 211-242). Nova York: John Wiley and sons.
Dampier, W. C. (1972). Historia de la ciencia y sus relaciones con la filosofía y la religión. Madrid: Tecnos.
Darley, J., Bateson, C. D. (1973). From Jerusalem to Jericho: A study of situational and dispositional variables in helping behavior. Journal of personality and Social Psychology, 27, 100-108.
Defensor del Poble (2000). Violencia escolar: el maltrato entre iguales en la educación secundaria. Madrid: Informes, estudios y documentos del Defensor del Pueblo.
Denzin, N. K.; Lincoln, Y. (1998). "Introduction. Entering the field of qualitative research". A: N.K. Denzin; Y. Lincoln (ed).The landscape of qualitative research. Theories and Issues(pp. 1-34). Thousand Oaks, CA: Sage.
Díaz, R. M.; Berk, L.(ed.) (1992). Private Speech: From social interaction to self-regulation. Nova York: LEA.
Diges, M. (1997). Los falsos recuerdos. Barcelona: Paidos.
Durheim, E. (1897). El suicidio(ed. de L. Díaz). Madrid: Akal.
Echevarría, J. (1999). Introducción a la metodología de la ciencia. La filosofía de la ciencia en el siglo XX. Madrid: Cátedra.
Eckman, P.; Levenson, R. W.; Friesen, W. V. (1983). "Autonomic nervous system activity distinguishes among emotions".Science(núm. 221, pp. 1208-1210).
Español, S. (2000). Un estudio de semiosis evolutiva(tesi doctoral no publicada). Madrid: Universitat Autònoma de Madrid.
Español, S.; Rivière, A. (2000). "Gestos comunicativos y contextos interpersonales: un estudio con niños de 10 a 16 meses".Estudios de Psicología(núm. 65-66, pp. 225-245).
Eysenk, H. J.; Eysenk, M. W. (1985). Personality and individual differences. Nova York: Plenum Press.
Fernández, E.; Bermúdez, J. (2000). "Control situacional y focalización en la tarea en pesimistas defensivos y optimistas".Estudios de Psicología(núm. 67, pp. 23-40).
Frank de, M. G.; Gilovich, T. (1988). "The dark side of self and social perception: Black uniforms and aggression in professional sports".Journal of Personality and Social Psychology(núm. 54, pp. 74-85).
García Bajos, E.; Migueles, M. (1999). "Memoria de testigos en una situación emocional vs. neutra".Psicológica (núm. 20, pp. 91-102).
Godden, D. R.; Baddeley, A. D. (1975). "Context dependent memory in two natural environments: On land and underwater".British Journal of Psychology(núm. 66, pp. 325-331).
Goudena, P. P.; Sánchez, J. A. (1996). "Interacción entre iguales en Andalucía y Holanda".Infancia y Aprendizaje(núm. 75, pp. 49-58).
Guedj, D. (2000). El teorema del loro. Barcelona: Anagrama.
Hartmann, D. P.; Hall, R. V. (1976). "The changing criterion design".Journal of Applied Behavior Analysis(núm. 9, pp. 527-532).
Hashtroudi, S.; Parker, E. S.; Luis, J. D.; Reisen, C. A. (1989). "Generation and elaboration in older adults". Experimental Aging Research(núm. 15, pp. 73-78).
Hernández, J. M. (2000). La personalidad. Elementos para su estudio. Madrid: Biblioteca Nueva.
James, J. (1890). The principles of Psychology. Nova York: Holt.
Jones, B.; Kenward, M. (1989). Design and analysis of cross-over trials. Londres: Chapman and Hall Ltd.
Kahneman, D.; Frederickson, B. L.; Schreiber, C. A.; Redelmeir, D. A. (1993). "When more pain is preferred to less: Adding a better end".Psychological Science(núm. 4, pp. 401-405).
Kazdin, A. E. (1982). Single-case research designs: Methods for clinical and applied settings. Nova York: Oxford University Press.
Kerlinger, F. N.; Lee, H. B.(2000). Foundations of behavioral research(4a. ed.). Fort Worth, TX: Harcourt College Publishers.
Khun, T. S. (1971). La estructura de las revoluciones científicas. Madrid: Fondo de Cultura Económica, 1962.
Latane, B.; Dalkey, J. M. (1968). "Group inhibition of bystander intervention in emergencies".Journal of Personality and Social Psychology(núm. 10, pp. 215-221).
León, O. G.; Montero, I. (2001). "Cómo explicar el concepto de interacción sin estadística: análisis gráfico de todos los casos posibles en un diseño 2x2".Psicothema(núm. 13, pp. 159-165).
León, O. G.; Montero, I. (1997). Diseño de investigaciones. Introducción a la lógica de la investigación en Psicología y Educación (2a. ed.). Madrid: McGraw-Hill.
Lepper, M. R.; Greene, D.; Nisbett, R. E. (1973). "Undermining children's intrinsic interest with extrinsic reward: A test of the overjustification hypothesis".Journal of personality and Social Psychology, 28, pp. 129-137.
Loftus, E. F.; Miller, D. G.; Burns, H. J. (1978). "Semantic integration of verbal information into visual memory".Journal of Experimental Psychology: Learning Memory and Cognition(núm. 4, pp. 19-31).
Maldonado, F. C. R. (1966). Refranero clásico español(2a. ed.). Madrid: Taurus.
Marañón, G. (1985). "Contribución al estudio de la acción emotiva de la adrenalina".Estudios de Psicología(ed. original de 1924, núm. 21, pp. 75-89).
McCann, I. L.; Holmes, D. S. (1984). "Influence of aerobic exercise on depression".Journal of Personality and Social Psychology(núm. 46, pp. 1142-1147).
Milgram, S. (1974). Obedience to authority. Nova York: Harper.
Montero, I.; Pérez del Palacio, M.(En preparació, a).El desarrollo del habla privada en el contexto del aula de educación infantil. Manuscrit en preparació.
Montero, I.; Pérez del Palacio, M.(En preparació, b).La influencia del habla privada sobre la resolución de la tarea en situaciones estructuradas. Manuscrit en preparació.
Morales, F.(ed.) (1989). Metodología y Teoría de la Psicología(5a. ed.). Madrid: UNED.
Morales, M.; Moreno, R. (1993). "Problemas en el uso de los términos cualitativo/cuantitativo en Investigación Educativa".Investigación en la escuela(núm. 21, pp. 38-50).
Mundó, J. (2001). "Introducció a la teoria del coneixement". A: J. Mundó (dir.).Filosofia i epistemologia de la ciència. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya.
Pérez-Llantada, C.; Fontes, S. (1990). "Metodologías de la investigación en Psicología evolutiva". A: J.A. García Madruga; P. Lacasa (dir.).Psicología evolutiva(pp. 181-211). Madrid: UNED.
Pintrich, P. R.; Shunk, D. S. (1996). Motivation in education. Theory, research and applications. Englewood Cliffs, NJ: Prentice-Hall.
Popper, K. (1959). The logic of scientific discovery. Londres: Hutchinson.
Pulido, A. (1971). Estadística y técnicas de investigación social. Madrid: Anaya.
Reichardt, C. S.; Cook, T. D. (1986). "Más allá de los métodos cualitativos versus los cuantitativos". A: T.D. Cook; C.S. Reichardt (ed.).Los métodos cualitativos y cuantitativos en investigación evaluativa. Madrid: Morata, 1982.
Rivière, A. (1991). Objetos con mente. Madrid: Alianza.
Rodríguez-Naranjo, C.; Godoy, A. (1997). "Factores que predicen la eficacia de diferentes tratamientos para la depresión leve o disforia".Psicothema(núm. 9, pp. 105-117).
Rosa, A. (2000). "¿Qué añade a la Psicología el adjetivocultural?".Anuario de Psicología(núm. 31, pp. 27-57).
Rosnow, R. L.; Rosenthal, R. (1996). Beginning behavioral research. A conceptual primer(2a. ed.). Englewood Cliffs, NJ: Prentice-Hall.
Rowling, J. (1999). Harry Potter y la piedra filosofal. Barcelona: Emecé, 1997.
Rubin, E.; Storandt, M.; Miller, P.; Kinscherl, D. A.; Grant, E. A.; Morris, J. C.; Berg, L. (1998). "A prospective study of cognitive function and onset of dementia in cognitively healthy elders".Archives of Neurology(núm. 55, pp. 395-401).
Rubio, G.; Montero, I.; Jáuregui, J.; Marín, J. J.; Santo-Domingo, J. (1998). "Relación entre conducta violenta y tentativas autolíticas".Archivos de Neurobiología(núm. 61, pp. 317-326).
Schachter, S.; Singer, J. E. (1962). "Cognitive, social, and physiological determinants of emotional state".Psychological Review(núm. 69, pp. 379-399).
Schaie, K. W.; Hertzog, C. (1983). "Fourteen-year cohort-secuential analysis of adult intellectual development".Developmental Psychology(núm. 19, pp. 531-543).
Shaughnessy, J. J.; Zeichmeister, E. B.; Zeichmeister, J. S. (2000). Research methods in Psychology(5a. ed.). Nova York: McGraw-Hill.
Simpson, F. (1964). The view of life. Nova York: Harcourt, Brace & World.
Smith, J. A.; Harré, R.; Van Langenhove, L. (1996). Rethinking methods in Psychology. Thousand Oaks, CA: Sage.
Toro, J.; Castro, J. (2000). "Trastornos del comportamiento alimentario". A: A. Bulbena; G.E. Berrios; P. Fernández de Larrinoa (ed.).Medición clínica en psiquiatría y psicología(pp. 215-224). Barcelona: Masson.
Turnbull, O. H.; Stein, L.; Lucas, M. D. (1995). "Lateral preferences in adult embrancing: A test of the'hemispheric asymmetry' theory of infant cradling".The Journal of Genetic Psychology(núm. 156, pp. 17-21).
Vidal-Abarca, E. (1990). "Un programa para la enseñanza de la comprensión de ideas principales en textos expositivos".Infancia y Aprendizaje(núm. 49, pp. 53-72).
Wason, P. C. (1960). "On the failure to eliminate hypotheses in a conceptual tasks".Quarterly Journal of Experimental Psychology(núm. 12, pp. 129-140).
Wincze, J. P.; Leitenberg, H.; Agras, W. S. (1972). "The effects of token reinforcement and feedback on the delusional verbal behavior of chronic paranoid schizophrenics".Journal of Applied Behavior Analysis(núm. 5, pp. 247-262).