Regulació de xarxes i serveis

Operadors de telecomunicacions

  • Assumpció Guasch Petit

    Tècnica superior diplomada en Informàtica (UAB), màster en Tecnologies de seguretat informàtica (ICT/esCERT-UPC), auditora informàtica (UPC) i auditora en seguretat de SI (BSI/7799). És perit judicial especialitzada en informàtica i noves tecnologies. Ha participat en projectes d'innovació en telecomunicacions. Actualment treballa com a consultora de la UOC, i també és tècnica de suport a la recerca per a l'Institut de Dret i Tecnologia (UAB). És autora de diverses publicacions i va col·laborar en la revista especialitzada Global Communications (adaptació espanyola de Data Communications, Network Computing y tele.com).

  • Malcolm Bain

    Advocat i soci d'ID Law Partners, Barcelona, despatx dedicat a l'assessorament en el dret de la propietat intel·lectual i industrial i de les tecnologies de la informació. S'especialitza en el dret aplicable al programari i als continguts lliures, el comerç electrònic, i la protecció de dades de caràcter personal.

PID_00160732
Els textos i imatges publicats en aquesta obra estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada (BY-NC-ND) v.3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los i transmetre'ls públicament sempre que en citeu l'autor i la font (FUOC. Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya), no en feu un ús comercial i no en feu obra derivada. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/legalcode.ca

Índex

Introducció

Suposeu que heu completat un projecte en l'àmbit de les telecomunicacions que inclou l'ús de l'espectre radioelèctric. En comercialitzar el producte, us adoneu que no podeu usar la banda de freqüència del producte sense autorització del Ministeri i que aquesta trigarà entre 3 i 6 mesos a obtenir-se, amb estudis i despeses addicionals. O el Ministeri es proposa imposar obligacions addicionals respecte del servei proposat (per exemple, respecte del preu, accés, o interconnexió), per a garantir més competència en el mercat, la qual cosa redueix dràsticament els beneficis potencials de l'operador.
Aquest és un exemple senzill de l'impacte del dret sobre les activitats industrials o comercials en el sector de les telecomunicacions i de com les regulacions poden incidir en la creació, desenvolupament i explotació de productes i serveis en aquest sector.
Després del mòdul introductori sobre els diferents mecanismes de regulació i el marc regulatori internacional i europeu del sector de les telecomunicacions, aquest mòdul introdueix el lector en el marc normatiu espanyol d'aquest sector, inclosos els mecanismes de defensa de la competència que hi són aplicables i la regulació de les xarxes i serveis de comunicacions electrònics.
La principal normativa és la Llei general de telecomunicacions (LGTel) i una sèrie de lleis, reials decrets i ordres que regulen minuciosament gran part de les actuacions dels operadors del sector. A més, aquesta regulació importa i aplica al sector els conceptes i la normativa de la defensa de la competència, com a principi bàsic d'aquesta regulació.
En el primer bloc, que inclou la primera i segona seccions, comentem breument l'abast, l'objectiu i l'estructura de la LGTel, i presentem els principis i els mecanismes bàsics per a la regulació, que comprenen el servei universal, els drets d'accés i els drets d'ús.
En un segon bloc, que es correspon amb la tercera i quarta seccions, presentem l'ens regulador o de control del sector, la Comissió del Mercat de Telecomunicacions, el sistema d'autoritzacions i sancions, i la seva activitat de control de la competència per a assegurar el funcionament correcte del mercat de les telecomunicacions.
En la tercera part, les seccions cinquena i sisena, aprofundim amb més detall en dues àrees específiques de regulació sectorial: les xarxes i els serveis de telecomunicacions.

Objectius

Els coneixements exigibles en acabar l'estudi d'aquest mòdul són els següents:

  1. Conèixer el marc regulador del sector de les telecomunicacions a Espanya.

  2. Conèixer els objectius, l'estructura i l'abast de la Llei general de telecomunicacions.

  3. Comprendre el paper i l'actuació de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions, com a ens responsable de garantir la competència en el mercat i el respecte dels drets dels usuaris.

  4. Conèixer els principis i els mecanismes de la regulació de les xarxes de comunicacions electròniques, incloent-hi la gestió de les comunicacions per cable i l'espectre radioelectromagnètic.

  5. Conèixer els principis i els mecanismes de la regulació dels serveis de comunicacions electròniques (telefonia, dades i la seva convergència).

1.La Llei general de telecomunicacions

La Llei general de telecomunicacions (LGTel) estableix el marc jurídic d'actuació dels operadors de telecomunicacions, en un entorn liberalitzat en el qual es promou la competència, segons els criteris, instruments i procediments presentats en el mòdul anterior. En aquesta secció, presentem breument els objectius, l'abast i l'estructura de la LGTel.
Els principals objectius de la LGTel són els següents:

  • Establir una intervenció mínima de l'Administració, suprimint la necessitat d'obtenir una llicència per a poder operar en el sector de les telecomunicacions.

  • Establir diverses obligacions per als operadors de xarxes, entre les quals trobem la provisió del servei d'accés a Internet com a servei universal i la interconnexió de xarxes de diferents operadors, a escala nacional i internacional.

  • Determinar els diferents drets dels usuaris i la seva protecció, incloent-hi drets relatius a la protecció de dades personals.

  • Instaurar la supervisió administrativa dels aspectes relacionats amb el servei públic, el domini públic, l'avaluació de conformitat dels productes i equips i la defensa de la competència.

Quant al seu abast, la LGTel cobreix l'explotació i prestació de serveis relacionats amb el següent:

  • Les xarxes utilitzades com a suport dels serveis de veu i dades.

  • Les xarxes de radiodifusió sonora i televisiva, incloent-hi les xarxes de televisió i per cable.

  • Els recursos associats amb aquestes xarxes, com a part integrant de les comunicacions electròniques.

Notem que la llei exclou expressament l'oferiment de continguts difosos a través de mitjans audiovisuals i la prestació de serveis sobre les xarxes de telecomunicacions que no consisteixin principalment en el transport de senyals. Aquests són, bàsicament, serveis audiovisuals i de comerç electrònic, que són regulats per la Llei dels serveis de la societat de la informació i el comerç electrònic (LSSICE).
D'especial interès són les disposicions que creen una supervisió reglamentària del següent:

  • Les comunicacions, per les quals es regula la interconnexió de xarxes, les xarxes radioelèctriques i les tecnologies sense fils.

  • Els diferents serveis de comunicació, com la VoIP i la televisió per cable.

  • Els equips i les infraestructures: s'estableix un règim d'avaluació de conformitat d'equips i aparells i infraestructures comuns.

1.1.Contingut de la LGTel

La LGTel regula els àmbits següents, que són els que s'han considerat en aquest mòdul:

  • L'explotació de xarxes i la prestació de serveis de comunicacions electròniques pels operadors del sector, i la liberalització i regulació segons els principis del dret de la competència (inclosos els principis generals d'accés a xarxes i la interconnexió).

  • Las obligacions de servei públic i els drets i les obligacions de les parts involucrades en el sector de les telecomunicacions (incloent-hi els drets d'ocupació del domini públic per a la instal·lació d'infraestructures, i els drets dels usuaris).

  • La gestió del domini públic radioelèctric.

  • Les entitats de regulació del sector (en particular, l'AER i la CMT).

  • Aspectes administratius, com les taxes i el règim sancionador.

Així mateix, la LGTel estableix la necessitat de l'avaluació de la conformitat amb les especificacions tècniques per a la importació, la fabricació en sèrie, la venda o l'exposició per a la venda, en el mercat interior de la Unió Europea, d'equips de telecomunicacions. Aquest tema es tracta en el mòdul "Aspectes jurídics d'un projecte tecnològic", com a part de la gestió legal d'un projecte tècnic.

1.2.Reglamentació sectorial complementària

Complementant la LGTel, el legislador i les autoritats nacionals de reglamentació (la SETSI i la CMT) han establert una sèrie de mesures addicionals sobre diferents àrees del sector; les principals s'enumeren i comenten breument en l'annex d'aquests materials en el capítol sobre normativa.

1.3.Drets i obligacions dels usuaris de les telecomunicacions

La normativa europea posa l'accent en la protecció dels consumidors i usuaris i regula els seus drets bàsics, enfront de les pràctiques comercials i administratives. La legislació espanyola afegeix a la legislació general de protecció dels consumidores una protecció específica per a l'usuari de les telecomunicacions i del comerç electrònic.
Aquesta protecció específica es considera en la LGTel i es regula posteriorment en alguns aspectes, com ara la portabilitat numèrica o el dret dels abonats a la conservació del número telefònic, les condicions de prestació del servei de consulta telefònica i l'obligació d'informar, i també pel que fa als serveis de tarifació addicional.
Consulteu els drets dels consumidors i usuaris finals segons l'article 38 de la LGTel.
A més, per a transposar la Directiva europea es va aprovar, pel Reial decret 899/2009, la Carta de drets de l'usuari dels serveis de comunicacions electròniques, en la qual es defineixen els drets següents:

  • Dret que tots els usuaris finals puguin tenir una connexió a la xarxa telefònica pública des d'una ubicació fixa.

  • Dret a disposar d'una guia general impresa en la qual apareguin tots els usuaris que ho demanin, independentment de l'operador amb el qual hagin contractat.

  • Dret a un servei universal assequible.

  • Dret a la protecció de dades i al secret de les comunicacions.

  • Dret a subscriure i resoldre contractes, i a conèixer-ne el contingut.

  • Dret a la gratuïtat de les trucades als serveis d'emergència per mitjà del número 112.

  • Dret a canviar d'operador en qualsevol moment.

  • Dret a obtenir informació veraç, eficaç, suficient, transparent i actualitzada.

  • Dret a reclamar.

  • Dret d'accés al servei universal per als usuaris amb discapacitat o amb necessitats socials especials en condicions equiparables a la resta d'usuaris.

Aquests drets tenen la seva correspondència amb les obligacions dels operadors.
En el comerç electrònic, el consumidor està protegit com a consumidor i per mitjà de regulació específica. Com a consumidor és aplicable la legislació de les vendes a distància, la regulació de l'activitat publicitària i altres regulacions existents en el comerç no electrònic per a determinats productes o serveis, garanties exigibles i sobre les reclamacions.
En les seves relacions amb els operadors, els usuaris finals de serveis de comunicacions electròniques tenen també obligacions:

  • Compliment de les condicions contractuals i del pagament.

  • Ús del servei segons les finalitats del contracte.

  • Utilització d'aparells autoritzats i conformes a la normativa vigent segons el sistema d'avaluació de conformitat tractat en el mòdul "Aspectes jurídics d'un projecte tecnològic".

  • Configuració correcta dels equips i aparells i manteniment dels punts de la xarxa que corresponen a l'usuari final.

  • Subministrament de les dades personals exigides per la legislació vigent. Actualment inclouen les dades per a la identificació en serveis de telefonia mòbil prepagament.

No es consideren usuaris finals als revenedors de serveis.

1.4.L'Oficina d'Atenció a l'Usuari de Telecomunicacions

Per a la informació i atenció a l'usuari de les telecomunicacions i la resolució de controvèrsies entre els operadors i els usuaris, la LGTel preveu un procediment de reclamacions i la Secretaria d'Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació (SETSI) les resol per mitjà de l'Oficina d'Atenció a l'Usuari de Telecomunicacions.
Per a presentar una reclamació davant l'Oficina cal que l'usuari hagi reclamat prèviament davant el seu operador.

2.Principis i mecanismes bàsics per a la regulació de les telecomunicacions

Segons la LGTel l'Administració ha de "garantir l'existència de serveis de comunicacions electròniques disponibles al públic, de qualitat adequada en tot el territori nacional per mitjà d'una competència i una llibertat d'elecció reals, i tractar les circumstàncies en què les necessitats dels usuaris finals no es vegin ateses de manera satisfactòria pel mercat".
Les comunicacions electròniques són serveis d'interès general.
L'Administració té les responsabilitats de:
a) Garantir el servei universal, que inclou una sèrie mínima de serveis, considerats indispensables, tal com veurem en la secció següent.
b) Establir altres obligacions que s'hagin d'imposar "per necessitats de la defensa nacional, de la seguretat pública o dels serveis que afectin la seguretat de les persones o la protecció civil", i també per altres motius, pels quals ha de sol·licitar un informe previ de la CMT.
Raons per a imposar altres obligacions de servei públic (LGTel, art. 25)
a) La cohesió territorial.
b) L'extensió de l'ús de nous serveis i tecnologies, especialment a la sanitat, l'educació, l'acció social i la cultura.
c) Facilitar la comunicació entre determinats col·lectius que es trobin en circumstàncies especials i estiguin insuficientment atesos amb la finalitat de garantir la suficiència de la seva oferta.
d) Per necessitat de facilitar la disponibilitat de serveis que comportin l'acreditació fefaent del contingut del missatge remès o de la remissió o recepció.
L'Administració ha de garantir que la plena competència es produeix per principis de no-discriminació i de transparència en la prestació dels serveis i sense menyscapte del dret dels ciutadans a l'accés als serveis bàsics.
A més del servei universal, la LGTel determina una sèrie d'objectius i principis que veurem en aquest capítol i aprofundeix en com s'han d'implantar, en un entorn competitiu, mecanismes com ara la interconnexió, l'accés a les xarxes, el control d'operadors dominants i altres qüestions, algunes de les quals ja hem tractat en la secció anterior.

2.1.El servei universal

S'entén per servei universal el conjunt definit de serveis que, en el seu moment, es considerin essencials, i la prestació de les quals es garanteix per a tots els usuaris finals, entesos com a consumidors, amb independència de la seva localització geogràfica i amb una qualitat determinada i un preu assequible. Aquests serveis considerats essencials són, principalment, els especificats en la LGTel, encara que hi ha altres reglamentacions que van completant aquesta especificació.

L'objecte del servei universal és "que tots els usuaris finals puguin obtenir una connexió a la xarxa telefònica pública des d'una ubicació fixa i accedir a la prestació del servei telefònic disponible al públic, sempre que les seves sol·licituds es considerin raonables en els termes que es determinin reglamentàriament. La connexió ha d'oferir a l'usuari final la possibilitat d'efectuar i rebre trucades telefòniques i permetre comunicacions de fax i dades a prou velocitat per a accedir de manera funcional a Internet" (LGTel, secció II, art. 22.1.a.a).

S'inclouen també en el servei universal obligacions sobre:
a) La guia telefònica i el servei de consulta telefònica sobre números d'abonat.
b) Els telèfons públics de pagament.
c) L'accessibilitat.
d) Garantir l'accés al servei telefònic a persones amb necessitats socials especials (escassetat de mitjans econòmics, jubilats, invidents, etc.).
e) Opcions tarifaries especials per raons objectives, com ara l'equiparació geogràfica o zones no rendibles, etc.
En l'article 4 del Reial decret 899/2009, de 22 de maig, pel qual s'aprova la Carta de drets de l'usuari dels serveis de comunicacions electròniques, s'especifiquen de manera detallada tots els serveis que s'inclouen en l'àmbit del servei universal.
Article 4. Serveis que s'inclouen en l'àmbit del servei universal

1) S'entén per servei universal el conjunt definit de serveis la prestació dels quals es garanteix per a tots els usuaris finals amb independència de la seva localització geogràfica, amb una qualitat determinada i a un preu assequible.

2) Sota el concepte de servei universal es garanteix, en els termes i les condicions que s'estableixen en el títol III del Reglament aprovat pel Reial decret 424/2005, de 15 d'abril, el següent:

a) Que tots els usuaris finals puguin obtenir una connexió a la xarxa telefònica pública des d'una ubicació fixa i accedir a la prestació del servei telefònic disponible al públic, sempre que les seves sol·licituds es considerin raonables. La connexió ha d'oferir la possibilitat d'establir comunicacions de dades a prou velocitat per a accedir de manera funcional a Internet.

b) Que es posi a la disposició dels abonats al servei telefònic disponible al públic una guia general de números d'abonats. Així mateix, que es posi a la disposició de tots els usuaris finals d'aquest servei un servei d'informació general o consulta telefònica sobre números d'abonats.

c) Que hi hagi prou oferta de telèfons públics de pagament a tot el territori nacional.

d) Que els usuaris finals amb discapacitat tinguin accés al servei telefònic disponible al públic des d'una ubicació fixa en condicions equiparables a les que s'ofereixen a la resta d'usuaris finals.

e) Que les persones amb necessitats socials especials disposin d'opcions o paquets de tarifes que difereixin de les aplicades en condicions normals d'explotació comercial i que els permetin tenir accés al servei telefònic disponible al públic des d'una ubicació fixa i fer-ne ús.

f) Que s'apliquin, quan escaigui, opcions tarifàries especials o limitacions de preus, tarifes comunes, equiparació per zones o altres règims similars, d'acord amb condicions transparents, públiques i no discriminatòries.

El servei universal és una obligació de servei públic. Això implica que, si el mercat no ho fa, l'Administració ha d'imposar un operador, seleccionat segons el seu àmbit geogràfic i el tipus de serveis que ofereix, que presti els serveis inclosos en aquest servei universal.

"La imposició d'obligacions de servei públic pot recaure sobre els operadors que obtinguin drets d'ocupació del domini públic o de la propietat privada, de drets d'ús del domini públic radioelèctric, o que tinguin la condició d'operador amb poder significatiu en un determinat mercat de referència." (LGTel, títol I, art. 2.2).

La prestació de les obligacions de servei públic pot ser assumida també per algun dels operadors, voluntàriament, per licitació pública. A canvi, rebrà una contraprestació econòmica directament dels usuaris i, si és necessari, per mecanismes de garantia pública que hi ha establerts per a això, com veurem en la secció 2.1.2. En qualsevol cas, les mesures que es prenguin han de ser necessàries, adequades, proporcionades i han de distorsionar el mercat com menys millor.
L'aplicació pràctica del servei universal presenta problemes quant a la delimitació del seu abast i està subjecta a una revisió permanent, ja que el nivell que es vol garantir està condicionat pel nivell de desenvolupament de cada societat.
2.1.1.El principi de neutralitat tecnològica
El servei universal preveu serveis, però no les tecnologies concretes per a oferir-los. És a dir, la qüestió és que es facilitin determinats serveis, però no s'exigeix que això es faci amb una tecnologia determinada.
El principi de neutralitat tecnològica significa que els serveis que actualment s'integren en el servei universal es poden prestar sobre el parell de coure, però també poden ser prestats mitjançant una altra tecnologia que seleccioni l'operador, sempre que es permeti a l'usuari final la connexió "des d'una ubicació fixa".
La neutralitat tecnològica és un altre principi bàsic de les disposicions europees i de la LGTel, i per això les regulacions l'han de fomentar, en la mesura possible.

"L'explotació de xarxes o la prestació de serveis de comunicacions electròniques per les administracions públiques, directament o per mitjà de societats en el capital de les quals participin majoritàriament, s'ha d'ajustar al que es disposa en aquesta llei i les seves normes de desplegament i es farà amb la separació de comptes adequada i segons els principis de neutralitat, transparència i no-discriminació. La Comissió del Mercat de les Telecomunicacions pot imposar condicions especials que garanteixin la no-distorsió de la lliure competència." (LGTel, cap. 1, art. 5.4).

2.1.2.Finançament del servei universal
Atès que les mesures considerades en el servei universal beneficien la societat, es considera que han de ser sufragades per la societat mateixa i no pels operadors del sector.
Aquests costos se sufraguen per mitjà d'un fons, el Fons Nacional de Finançament del Servei Universal, que és gestionat per la CMT. Els operadors subjectes a obligacions de prestació del servei universal reben d'aquest fons la quantitat corresponent al cost net que els representa l'obligació.
El Fons s'alimenta dels ingressos procedents dels operadors que hi estan obligats a contribuir, segons els mecanismes de compensació entre operadors, i també pot rebre aportacions de persones físiques o jurídiques que vulguin contribuir desinteressadament.
Perquè els operadors puguin ser compensats estan obligats a comptabilitzar els seus costos de manera que siguin identificables per separat i es pugui determinar a quina política corresponen. A més, els han de declarar anualment a la CMT, que els ha d'aprovar, segons el mètode d'assignació vigent.
El problema subjacent és establir el cost real del servei.

2.2.Accés a les xarxes i recursos associats i interconnexió

La transició del sistema anterior de monopolis a la liberalització de la competència ha fet que les qüestions relatives a l'accés i la interconnexió siguin complicades. Per als proveïdors d'infraestructures i serveis de telecomunicacions "l'accés" inclou els requisits i estàndards tècnics associats als sistemes d'interconnexió per a permetre la transferència de trucades d'un portador –carrier– a un altre.
La LGTel desplega el Reglament per a l'accés a xarxes i recursos associats i per a la interconnexió, de manera que obliga als operadors a negociar la interconnexió o accés mutu. Ho poden fer per acord mutu o per imposició de la CMT.
D'aquesta manera, els usuaris es poden comunicar amb usuaris de la seva mateixa xarxa o de les altres i quan accedeixen a aquestes xarxes interconnectades perceben el servei com si el donés una sola xarxa.
En aquest cas no estem considerant la possibilitat que el beneficiari sigui un usuari final, sinó solament els serveis majoristes entre operadors.
2.2.1.El bucle d'abonat
La LGTel defineix "el bucle local o bucle d'abonat de la xarxa pública telefònica fixa com el circuit físic que connecta el punt de terminació de la xarxa en les dependències de l'abonat a la xarxa de distribució principal o instal·lació equivalent de la xarxa pública de telefonia fixa".
El bucle d'abonat és el bucle telefònic entre l'abonat i la central local.

"Se trata del elemento menos replicable de la infraestructura. Las redes troncales pueden construirse con una cierta rapidez y economía de costes. En cambio, las de acceso directo a los abonados (en menor medida las inalámbricas) exigen cuantiosas inversiones y plazos muy largos para su construcción. Los operadores establecidos implantaron sus redes protegidos por derechos exclusivos y, en consecuencia, con un sistema de financiación privilegiado. A ello hay que añadir que el tendido de una infraestructura alternativa no siempre resulta económicamente viable". (José Carlos Laguna de Paz, Telecomunicaciones: Regulación y Mercado).

2.2.2.Desagregació del bucle d'abonat
La desagregació del bucle permet que els operadors sense xarxa pròpia puguin facilitar serveis detallistes utilitzant la xarxa de l'operador ja establert, que actua com a proveïdor d'accés. En aquest cas, els primers connecten els seus equips al parell de coure del proveïdor d'accés.
Segons el tipus de connexió que el proveïdor d'accés facilita a l'entrant, li pot permetre o no l'ús exclusiu dels elements que formen part del bucle d'abonat. Si li ho permet, ho definim com a desagregació total, i si no com a desagregació parcial.
Una altra manera de fer-ho és per mitjà de l'accés indirecte al bucle, utilitzant els serveis majoristes de l'operador establert.
2.2.3.Selecció de l'operador per part de l'usuari
En un context de bucle desagregat podem pensar en el punt de vista dels abonats a l'operador sense xarxa pròpia (situació de la secció anterior) o des del punt de vista de l'abonat de l'operador ja establert.
En aquest segon cas, els operadors amb PSM en el subministrament de connexió a la xarxa telefònica han de permetre als seus abonats que la utilitzen des d'una ubicació fixa que puguin accedir als serveis de qualsevol proveïdor de serveis telefònics al qual tingui interconnexió mitjançant un dels dos mètodes següents:

  • mitjançant la marcació d'un codi de selecció d'operador diferent del que proveeix el servei de connexió

  • per preselecció establerta, que ja no cal marcar. Aquesta preselecció pot ser anul·lada, trucada per trucada, mitjançant la marcació d'un codi de selecció d'operador.

Els preus d'interconnexió ocasionats s'estableixen en funció dels costos.

2.3.Drets d'ús

El desplegament de les telecomunicacions comporta reconèixer determinats drets d'ús als operadors, però això suscita conflictes relacionats amb "l'ús" de recursos escassos, com ara l'espai radioelèctric, la numeració o les adreces, o altres béns o infraestructures com les propietats privades o el domini públic.
Reconèixer aquests recursos i determinar els procediments per a assignar-los exigeix regulacions per a protegir tots els interessos en joc, ja que la major part dels serveis de comunicacions electròniques necessiten utilitzar els recursos i com més va són més sol·licitats, en haver-hi més operadors i tipus de serveis. Per això, l'Administració, que en té encomanada la gestió, pot imposar usos compartits o determinades obligacions o acords als operadors.
Els drets d'ús s'assignen segons els procediments determinats per a la concessió.
Quan es concedeixen drets d'ús, la llei estableix criteris per a imposar taxes. Si les taxes responen a la compensació d'actuacions administratives, la quantia es fixa en funció del seu cost. Si ho són per l'ús de recursos associats, sotmesos a drets d'ús, es promouran o imposaran de manera que se'n garanteixi l'ús òptim, tenint en compte el seu valor i la seva escassetat.

3.La Comissió del Mercat de les Telecomunicacions

La Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) és l'autoritat nacional de reglamentació del sector de les telecomunicacions a Espanya i les seves atribucions s'estenen als mercats de les telecomunicacions i dels serveis audiovisuals.
Ha de fomentar la competència en els mercats dels serveis audiovisuals i resoldre els conflictes entre els operadors, i també supervisar les obligacions que aquests han de complir.
Juntament amb el Consell Assessor de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació (CATSI), són els principals assessors del Govern en matèria de telecomunicacions. Assessoren també les comunitats autònomes i les corporacions locals.
Les seves principals funcions són:
a) Arbitrar en els conflictes que puguin sorgir entre els operadors del sector. No pot arbitrar quan alguna de les parts no sigui operadora de xarxes i serveis.
b) Assignar la numeració als operadors, vetllar per l'assignació correcta dels recursos públics de numeració i autoritzar-ne la transmissió, establint les condicions. Per aquesta assignació, els operadors paguen una taxa anual a la CMT.
La numeració i els recursos d'adreçament i denominació, necessaris per a la identificació dels usuaris i la prestació dels serveis, són recursos limitats i s'han d'utilitzar racionalment, respectant, al mateix temps, els drets dels usuaris.
La Secretaria d'Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació (SETSI) gestiona, d'acord amb les obligacions i recomanacions internacionals, els rangs d'aquesta numeració, de manera que se'n garanteix la disponibilitat suficient. Es fa mitjançant el Pla nacional de numeració telefònica, per mitjà del qual s'atribueixen els rangs de numeració a tots els serveis fixos i mòbils i s'adjudiquen els indicatius de província.
c) Encarregar-se de les funcions que li corresponen en relació al cost i al finançament del servei universal.
El servei universal és la denominació que designa les prestacions mínimes de telecomunicacions que s'han de garantir a tota la ciutadania perquè es consideren essencials.
d) Resoldre conflictes entre els operadors en matèria d'accés i interconnexió de xarxes i en matèries relacionades amb les guies telefòniques, el finançament del servei universal i l'ús compartit d'infraestructures.
e) Adoptar mesures per a salvaguardar la pluralitat de l'oferta de serveis, l'accés dels operadors a les xarxes de comunicacions electròniques dels operadors, la interconnexió de les xarxes i l'explotació de la xarxa en condicions de xarxa oberta, i la política de preus i comercialització dels prestadors de serveis.
Disposa, a més, de competències sancionadores: pot denunciar conductes contràries a les lleis de les telecomunicacions i sol·licitar inspeccions tècniques a l'Agència Estatal de Radiocomunicacions.
També ha de denunciar a la CNC les conductes contràries a la Llei de defensa de la competència, tractada en el mòdul anterior, ja que ha de vetllar pels principis de lliure competència, transparència i igualtat de tracte.
Veurem amb més detall les funcions anteriors i les següents, que també fa:

  • Portar un registre d'operadors, en el qual s'inscriuen totes aquelles activitats que requereixen ser notificades.

  • Definir els mercats de referència o mercats rellevants, per a establir les obligacions específiques dels operadors amb poder significatiu de mercat, si n'hi ha.

3.1.Autoritzacions generals i registre d'operadors

La normativa tracta de simplificar l'accés al mercat i l'única obligació que s'imposa per a això és que es comuniqui de manera fefaent a la CMT, mitjançant la inscripció en el registre d'operadors, en iniciar les activitats.

3.2.Taxes, inspecció i sancions

La CMT comparteix les competències sancionadores amb l'Estat i pel que fa a les inspeccions té una potestat parcial.
Els seus ingressos procedeixen de la liquidació de les taxes derivades de l'exercici de les seves competències i funcions, excepte de la recaptació, procedent de la seva activitat recaptatòria.
Per finançar i assegurar el compliment de la normativa, la LGTel estableix un sistema de taxes, inspeccions tècniques i sancions en cas de violacions.
3.2.1.Taxes
Els operadors i els titulars de drets d'ús del domini públic radioelèctric o de recursos de numeració (seqüències de números i adreces, segons el Pla nacional de numeració) estan subjectes al pagament de diverses taxes establertes per la LGTel i la reglamentació que la desplega. Corresponen a la necessitat de compensar actuacions administratives (en què la quantia es fixarà en funció del seu cost), o sobre l'ús de recursos associats (com el domini públic, les freqüències o la numeració).

  • Taxa general d'operadors: és independent de la contribució econòmica per al finançament del servei universal.

  • Taxa per numeració telefònica: prenent com a base el valor que s'atorgui als serveis que afecti.

  • Taxa per reserva del domini públic radioelèctric: té en compte el valor econòmic de mercat de l'ús de la freqüència reservada i la seva possible rendibilitat.

  • Taxes diverses per tramitacions, emissió de dictàmens tècnics i certificacions, inscripció en el registre d'instal·ladors, actuacions inspectores, concessions demanials (concessions de drets sobre el domini públic), i altres supòsits.

  • Taxes administratives per utilització del domini públic local per l'ús del sòl, del subsòl i vol de les vies públiques municipals.

El titular de l'autorització serà el responsable i serà a càrrec seu l'obtenció dels permisos o autoritzacions relacionats amb la protecció del domini públic radioelèctric, les restriccions a les emissions radioelèctriques i les mesures de protecció sanitària enfront d'emissions radioelèctriques.
Les concessions es fan pel procediment de licitació. Les resolucions en virtut de les quals s'atorguen títols habilitants per a l'ús del domini públic radioelèctric recullen els paràmetres tècnics de funcionament, els terminis de vigència, la zona de servei, el nombre d'unitats de reserva radioelèctrica i qualsevol altra condició que hagin de complir els seus titulars.
El procediment d'adjudicació pot ser per concurs, subhasta o una combinació de tots dos, respectant en tot cas els principis de publicitat, concurrència i no-discriminació.
3.2.2.Inspeccions
La LGTel preveu un sistema d'inspeccions, que ha de fer el Ministeri de Ciència i Tecnologia (ara el MITC), dels serveis i de les xarxes de telecomunicacions, de les condicions de prestació, dels equips, dels aparells, de les instal·lacions i dels sistemes civils. L'Agència Estatal de Radiocomunicacions (comentada en la secció 5.3.1) té competència de control i inspecció del domini públic radioelèctric.
3.2.3.Sancions
La llei disposa una llista llarga d'incompliments i sancions. Bàsicament, se sanciona l'incompliment de les condicions establertes per a l'explotació de xarxes o la prestació de serveis de comunicacions electròniques –és a dir, les obligacions establertes en la LGTel o la regulació que la desplega. Es classifiquen en molt greus, greus i lleus. Les sancions per a les infraccions molt greus poden ser milionàries, mentre que les greus estan limitades a 500.000 euros i les lleus a 30.000 euros, segons els casos.
La llei atribueix competències sancionadores a tres administracions: dins del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç exerceix aquesta atribució el Secretari d'Estat de les Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació (SETSI); a més hi ha la CMT i l'Agència de Protecció de Dades.
A continuació, il·lustrem algunes d'aquestes infraccions:
Molt greus

  • La realització d'activitats sense títol habilitant quan sigui legalment necessari o utilitzant paràmetres tècnics diferents dels propis del títol.

  • La utilització de potències d'emissió notòriament superiors a les permeses o de freqüències radioelèctriques sense autorització.

  • L'ús, en condicions diferents de les autoritzades, de l'espectre radioelèctric que provoqui alteracions que impedeixin la prestació correcta d'altres serveis per part d'altres operadors.

  • La producció deliberada d'interferències definides com a perjudicials.

  • La producció d'emissions radioelèctriques que incompleixin greument els límits d'exposició establerts en la normativa.

  • La instal·lació, posada en servei o utilització de terminals o d'equips connectats a les xarxes públiques de comunicacions electròniques que no n'hagin avaluat la conformitat que després produeixen danys greus.

  • La negativa o l'obstrucció a ser inspeccionat, i la no-col·laboració amb la inspecció quan sigui requerida.

Greus

  • La realització d'activitats sense títol habilitant (quan sigui legalment necessari) o utilitzant paràmetres tècnics diferents dels propis del títol.

  • La utilització de potències d'emissió notòriament superiors a les permeses o de freqüències radioelèctriques sense autorització o diferents de les autoritzades.

  • L'emissió de senyals d'identificació falsos o enganyosos.

Lleus

  • La producció de qualsevol tipus d'emissió radioelèctrica no autoritzada.

  • La mera producció d'interferències quan no hagi de ser considerada com a infracció greu o molt greu.

Mesures cautelars i sancions accessòries
Si ho consideren necessari, les autoritats amb competència sancionadora poden adoptar mesures cautelars, que poden consistir en el precinte i, si escau, la retirada del mercat dels equips o instal·lacions que hagi emprat l'infractor per un termini màxim de sis mesos, i en l'ordre de cessament immediat de l'activitat presumptament infractora.

4.Els mercats de referència en el sector de les telecomunicacions

La manera de corregir les deficiències del mercat, quant a la competència, és per mitjà de dos tipus de mesures diferents: les de defensa de la competència, que s'apliquen posteriorment als fets i després d'analitzar els costos en què ha incorregut l'empresa, i les mesures preventives o mesures que s'apliquen amb anterioritat, previstes per la regulació sectorial. L'adopció d'aquestes últimes requereix anticipar les condicions econòmiques del mercat per a veure quines seran les més apropiades.
La CMT té encomanada l'anàlisi dels mercats rellevants per a decidir si són o no són competitius. Per a això ha de delimitar els mercats de referència que serveixen per a l'aplicació de les regulacions.
Podeu revisar en el mòdul "Marc general regulatori" (secció 4.4) els conceptes de mercat i mercats de referència o mercats rellevants, i també les recomanacions de la Comissió Europea (CE) de desembre de 2007, per als mercats de referència en el sector de les telecomunicacions.
Els passos necessaris seran:

  • Definició del mercat rellevant que s'ha de considerar, segons les recomanacions vigents de la Comissió Europea. Per a això, es considera el dret de la competència.

  • Verificar si el mercat en qüestió és o no és competitiu. Només en cas que no ho sigui, es poden imposar obligacions ex ante.

  • En cas que no sigui competitiu s'ha de comprovar l'existència d'operadors PSM, que seran els operadors als quals s'aplicaran aquestes mesures.

Per a això, és necessari establir un o diversos marcs que es considerin homogenis, en els quals cal aplicar els mecanismes de regulació, si és necessari. Aquests marcs són els "mercats de referència".
Un mercat de referència és un instrument o model que ens permet identificar les pressions competitives a les quals estan sotmeses les empreses incloses en aquest mercat, per a poder regular la competència entre aquestes empreses d'acord amb les polítiques vigents.
Si en un mercat de referència no hi ha competència efectiva, la CMT identificarà i farà públics els operadors que tinguin PSM. Aquesta posició dominant també pot ser col·lectiva.
En la pràctica els monopolis i oligopolis equivalen a l'existència d'una posició dominant, a causa de la falta de competència. Per això tenen un poder de mercat molt alt i, per tant, tenen capacitat per a fixar els preus de manera que els resulti el més rendible possible.
Es poden donar:
Acords verticals: es poden donar entre empreses que operen, als efectes de l'acord, en diferents nivells de la cadena de producció. Per exemple, es poden posar d'acord respecte a les condicions de venda d'un servei o imposar els preus de revenda als detallistes.
Acords horitzontals: es poden donar entre competidors que operen, als efectes de l'acord, en el mateix nivell de la cadena de producció. Per exemple, es poden posar d'acord per a fixar preus o per a repartir-se el mercat.
Tan aviat s'adverteix la competència efectiva en aquest mercat, s'han de suprimir les obligacions imposades als operadors anteriorment considerats PSM.

4.1.Definició i anàlisi dels mercats de referència

És necessari delimitar el mercat en parts homogènies per a poder analitzar les condicions de competència. Això permet saber si són necessàries mesures correctores i quines. Aquestes parts homogènies del mercat total són els mercats de referència.
Per a cadascun, es delimita el mercat objectiu i el geogràfic i es fa una anàlisi de les condicions competitives del mercat per a veure:

  • La seva estructura: quotes del mercat i barreres d'entrada.

  • La competència potencial.

  • La competència efectiva.

  • L'existència d'operador amb posició dominant de mercat (PSM).

És necessari que les condicions de competència d'un mercat de referència siguin suficientment homogènies, i que cada mercat es pugui distingir dels altres perquè difereixin notablement.
4.1.1.Criteris de segmentació del mercat
Els principals criteris de segmentació o condicions de competència són el tipus de productes o serveis considerats i els factors geogràfics. Per a establir els mercats de referència en el sector de les telecomunicacions es poden considerar diversos criteris complementaris, com factors tècnics, de xarxa, competitius, demogràfics, socioeconòmics, econòmics, de qualitat i per a maximitzar el benefici dels usuaris.
La definició del mercat es pot fer des de diferents punts de vista, com per exemple si són majoristes o detallistes, el tipus de producte o servei que ofereixen, o el seu àmbit geogràfic, però segons la metodologia que s'utilitza es pot arribar a resultats diferents. Per això, és la CMT qui determina els criteris i segmenta els diversos mercats de referència, segons les recomanacions i principis de la Comissió Europea.

"Para proceder con un mínimo de garantía hay que recoger un elevado número de datos, históricos y prospectivos, sobre los despliegues de los distintos operadores y adoptar algunos criterios que permitan obtener una clasificación práctica de los mercados que conduzca a la imposición, adecuada y estable, de las obligaciones específicas". (Joaquín Osa, La segmentación geográfica en el mercado mayorista de acceso en Banda Ancha (mercado 5)).

4.2.Caracterització de la posició dominant

Actualment, els mercats de referència es defineixen tant per als mercats detallistes com per als majoristes. En cada mercat de referència es calculen les quotes de mercat dels agents que hi intervenen, per a veure si algun gaudeix de posició dominant de mercat (PSM) i si la competència que hi ha és adequada. Aquestes característiques permeten determinar els operadors encarregats de prestar el servei universal i poden justificar la imposició d'obligacions específiques als PSM.
Les quotes de mercat no són l'única manera de caracteritzar la posició dominant, encara que sí que és la manera més rellevant. S'utilitzen també:
a) La substituïbilitat o replicabilitat de les ofertes de l'operador amb PSM per les de l'operador o operadors alternatius per part del consumidor.
Substitució de la demanda
Si els consumidors tenen la possibilitat de comprar un altre producte o servei que consideren equivalent per la seva naturalesa, ús o preu, això fa efecte sobre la política de preus d'una empresa respecte d'un producte determinat.
Substitució de l'oferta
Es pot derivar de productors d'altres productes que estiguin en condicions de reorientar la seva producció ràpidament envers el producte en qüestió amb un cost insignificant i que es mostrin disposats a competir en el mateix mercat.
b) Els incentius a la inversió eficient en infraestructures, per a protegir la competència a llarg termini.
c) Que es promogui un ús i una gestió eficients dels recursos escassos.
d) Es pren en consideració que els mercats emergents presenten un risc molt alt per als nous agents entrants.
e) Que es fomenti la innovació.
En la pràctica, amb tots els factors que s'han de considerar, no és fàcil establir quins són els comportaments admissibles o no. A més, la delimitació d'aquests mercats no exclou que un operador aprofiti la posició dominant en algun o varis d'ells per a introduir pràctiques restrictives en uns altres en els quals també intervingui (mercats connexos), i reforci la seva posició. En primera instància es prefereix l'actuació sobre els mercats majoristes i solament s'actua sobre els detallistes o els connexos en segona instància.
Es vol evitar que la posició de força d'un operador sigui tal que li permeti actuar amb independència dels seus competidors o dels consumidors.

4.3.Periodicitat de les anàlisis

Per a protegir l'interès general adequadament, el marc normatiu hauria de ser estable.
No obstant això, les circumstàncies del mercat, avui dia, requereixen que les normes reguladores es revisin sovint i que no es puguin mantenir per un llarg període de temps, i coexisteixen necessitats de regulació no uniformes per a les diverses tecnologies, segons com sigui la seva situació de desenvolupament i el seu grau d'implantació en el mercat.
Per això, aquestes anàlisis s'han de fer periòdicament, cada dos anys, i si la CMT detecta que no hi ha un context de competència real, imposa obligacions específiques als operadors PSM.
Les regulacions s'han d'adaptar contínuament a l'evolució tecnològica, però les organitzacions i les administracions que componen el marc regulatori es caracteritzen per una certa inèrcia i lentitud, ja que les lleis, reglaments i estàndards són difícils de canviar.
Hi ha també un desfasament entre les dates de les recomanacions de la CE fins a l'aplicació d'aquestes recomanacions al mercat nacional en cadascun dels mercats de referència.

4.4.Mesures correctores

En cas que la CMT, mitjançant el procediment anterior, vegi que algun o alguns dels mercats rellevants no és competitiu, li imposa obligacions o mesures correctores.
Les mesures que s'implantin han de ser necessàries i proporcionades.
L'Administració pot imposar obligacions asimètriques, és a dir, obligacions desiguals, als operadors amb PSM i als nouvinguts, i això dóna com a resultant una "asimetria" en els preus pagats per la mateixa prestació.
En general, les mesures sectorials ex ante que imposa la CMT se circumscriuen a les empreses amb poder significatiu de mercat (PSM).
4.4.1.Obligacions singulars dels operadors
La competència no sorgeix fàcilment i els organismes reguladors nacionals han d'exercir un control continu del mercat. Quan aquest no és competitiu han d'aplicar les mesures correctores per tractar d'equilibrar-lo. Això és molt complex i es fa, bàsicament, imposant deures singulars als operadors PSM amb una regulació asimètrica a favor dels nouvinguts. Però cal tenir en compte que aquestes actuacions poden també ser contraproduents i produir efectes no desitjats.

"Parece que la decisión que se adopte sólo será de la entera satisfacción de la CMT (como autora de dicha regulación) aunque todos los agentes empresariales habrán ganado en el proceso, al menos, en el sentido de poder planificar adecuadamente el futuro de sus negocios, al margen de toda incertidumbre normativa". Jaime Almenar (Redes de acceso de nueva generación y sector público).

Com veiem en aquest comentari, l'existència d'unes regles de joc és positiva, encara que les regles són difícilment acceptables per tots els actors.

Les obligacions singulars que s'imposen als operadors PSM en els mercats al detall i a l'engròs són de tipus diferent:
Obligacions en el mercat detallista
Respecte als preus i respecte a la selecció de l'operador per part de l'usuari.
Obligacions en el mercat majorista
Respecte a l'accés i la interconnexió a elements i recursos específics de les seves xarxes, inclòs l'accés desagregat al bucle d'abonat.
En el mercat detallista se situen les mesures protectores dels consumidors, mentre que en el majorista es busca afavorir la competència.
Primer s'apliquen les obligacions singulars als operadors en el mercat majorista, de manera que aquestes poden ja influir suficientment en el detallista. Si això no és així i tampoc no funcionen prou bé les que s'apliquen directament en el detallista respecte a la selecció de l'operador, la CMT pot imposar altres obligacions als operadors amb PSM, en aquest cas com a proveïdors de serveis al detall. Aquestes obligacions poden ser la de control de preus i que s'indiquin les principals categories en les quals s'agrupen els costos, i també les normes utilitzades per al repartiment.

5.Regulació del mercat de xarxes

A més dels mecanismes de regulació de la competència, de les obligacions de servei públic i en relació amb els drets dels consumidors, la Llei estableix altres criteris respecte a la regulació de l'ocupació del domini públic o de la propietat privada, sobre l'ús de l'espectre radioelèctric, els límits de les emissions radioelèctriques emeses, la imposició de taxes i les habilitacions per a prestar serveis, i s'estableixen limitacions per raons d'interès general com la protecció del medi ambient i els objectius d'ordenament rural i urbà.

5.1.Xarxes públiques i privades

Les xarxes públiques de comunicacions són aquelles en les quals s'ofereix un accés obert a tots els usuaris o l'accés públic, o bé posen a la disposició de tercers operadors xarxes o capacitats de xarxa perquè aquests puguin oferir serveis al públic. Les privades són propietat d'una empresa o organització a la qual solament tenen accés els usuaris autoritzats.
Una xarxa privada és una xarxa construïda, controlada i mantinguda per l'organització mateixa, encara que pot llogar serveis d'una xarxa pública o d'altres xarxes privades.

La interconnexió i altres obligacions determinades per la LGTel, i també les obligacions de conservació de dades relatives a les comunicacions electròniques segons la Llei 25/2007, de 18 d'octubre, solament afecten les xarxes públiques de comunicacions.

Secret de les comunicacions (LGTel, art. 33)

"Els operadors que explotin xarxes públiques de comunicacions electròniques o que prestin serveis de comunicacions electròniques disponibles al públic han de garantir el secret de les comunicacions de conformitat amb els articles 18.3 i 55.2 de la Constitució, i han d'adoptar les mesures tècniques necessàries.

Així mateix, els operadors han d'adoptar a càrrec seu les mesures que s'estableixin reglamentàriament per a l'execució de les intercepcions disposades segons el que estableix l'article 579 de la Llei d'enjudiciament criminal i la Llei orgànica 2/2002, de 6 de maig, reguladora del control judicial previ del Centre Nacional de Contraespionatge."

La LGTel inclou l'accés a serveis de xarxa privada virtual en la qual els paquets de dades viatgen per un túnel definit en la xarxa d'accés públic.

"Accés: la posada a la disposició d'un altre operador, en condicions definides i sobre una base exclusiva o no exclusiva, de recursos o serveis amb finalitats de prestació de serveis de comunicacions electròniques. Aquest terme abraça, entre altres aspectes, els següents: l'accés a elements de xarxes i recursos associats que poden requerir la connexió d'equips per mitjans fixos i no fixos (en particular, això inclou l'accés al bucle local i a recursos i serveis necessaris per a facilitar serveis a través del bucle local); l'accés a infraestructures físiques, com edificis, conductes i pals; l'accés a sistemes informàtics pertinents, inclosos els sistemes de suport operatius; l'accés a la conversió del número de trucada o a sistemes amb una funcionalitat equivalent; l'accés a xarxes fixes i mòbils, en particular amb finalitats d'itinerància; l'accés a sistemes d'accés condicional per a serveis de televisió digital; l'accés a serveis de xarxa privada virtual." (LGTel, annex II, definició 2)

Cal diferenciar el concepte públic quan s'aplica a les xarxes, a les infraestructures que les suporten o al domini sobre el qual estan situades.
5.1.1.Ocupació del domini públic i la propietat privada
La llei reconeix als operadors de telecomunicacions el dret a ocupar el domini públic i la propietat privada que necessitin per a la seva activitat. L'Administració pot determinar, mitjançant procediments transparents i accessibles al públic, les condicions sota les quals s'ha de produir aquest ús:
a) Ocupació de béns demanials: els ajuntaments restringeixen, mitjançant ordenances, les obres i instal·lacions en la via pública i, en general, l'estesa de la xarxa necessita una llicència urbanística, tant per a la instal·lació d'infraestructures de cable com d'antenes de radiocomunicació.
b) Ocupació de béns no demanials quan l'operador no arribi a acords privats amb els propietaris: en aquest cas, si es compleixen les condiciones per a això, es podrà donar a l'operador el benefici d'expropiació forçosa o recórrer a l'establiment de servituds forçoses de pas.
El desplegament de xarxes d'accés és una tasca complexa, en la qual intervenen des de les autoritats fins a les comunitats de veïns, i cal aconseguir permisos i llicències administratives d'obra. D'altra banda, cal tenir en compte criteris econòmics, pel capital que requereixen i el risc que comporten les inversions, a més de criteris de mercat, densitat d'usuaris i altres.
5.1.2.Tipus d'infraestructures
En alguns casos les infraestructures són de titularitat pública i en uns altres no.
L'Administració pot intervenir dissenyant-ne la implantació, de manera que se'n garanteixi l'accés per part de la població o protegint altres béns, i pot actuar com a contractista encarregant el desplegament de la infraestructura a empreses privades.
Els tipus d'infraestructures són:

  • Infraestructures comunes de telecomunicacions per a l'accés a l'interior dels edificis. Són infraestructures comunes de telecomunicació el conjunt d'aparells electrònics i sistemes auxiliars, incloent-hi amplificadors, cables i distribuïdors.

  • Infraestructures d'obra civil. La normativa tècnica ha de preveure que es disposi de prou capacitat per a permetre el pas de les xarxes dels diferents operadors, per a facilitar l'ús compartit d'aquestes infraestructures.

  • Infraestructures afectes a altres serveis públics com les canalitzacions de l'aigua, gas, electricitat o metro. Es planteja utilitzar-les com un mitjà per a facilitar l'estesa de xarxes alternatives i el desplegament de fibra òptica.

A l'interior dels edificis, el reglament determina:

  • El punt d'interconnexió de la xarxa interior amb les xarxes públiques. Les condicions aplicables a la xarxa interior mateixa.

  • Les garanties aplicables a l'accés als serveis de comunicacions electròniques mitjançant sistemes individuals a falta d'infraestructures comunes de comunicacions electròniques.

  • El règim d'instal·lació de les xarxes de comunicacions electròniques als edificis ja existents o futurs, en aquells aspectes no previstos en altres disposicions.

Resulta complicat l'accés als serveis de telecomunicació a l'interior dels edificis i de l'activitat d'instal·lació d'equips i sistemes de telecomunicacions en molts dels edificis construïts abans de l'existència d'aquestes normes.
5.1.3.Ús compartit d'infraestructures
La normativa permet la ubicació compartida tant de béns com d'infraestructures. Això es pot referir a béns (rases), emplaçaments, instal·lacions o infraestructures (canalitzacions o conductes), i també a les instal·lacions al domicili mateix del client. L'operador cedent rep una compensació econòmica calculada en funció dels costos d'ús compartit dels recursos o les propietats.
La compartició no s'ha de confondre amb el deure d'accés o el règim d'interconnexió.
Hi ha organismes de cooperació amb participació de les comunitats autònomes i municipis per al desplegament d'infraestructures de radiocomunicació, especialment xarxes de telefonia mòbil i fixa sense fil.

5.2.Telecomunicacions per cable

La regulació de les telecomunicacions per cable, segons la LGTel, inclou, actualment, a més dels aspectes ja considerats per a les xarxes, aspectes regulatoris per als serveis de difusió de ràdio i televisió per aquest mitjà.
Quant a la distribució de competències i la gestió de les autoritzacions, es determina segons si el seu àmbit territorial de prestació és solament una comunitat autònoma o més d'una. Si és superior al d'una comunitat autònoma cal obtenir una autorització administrativa estatal i inscriure's en el registre de la CMT, i si no és superior solament s'ha de sol·licitar l'autorització a l'òrgan competent d'aquesta comunitat autònoma.
Aquestes autoritzacions s'han d'inscriure en els registres de cada comunitat autònoma i s'han de comunicar al registre de la CMT a l'efecte merament informatiu.
La LGTel inclou aspectes regulatoris per als serveis de difusió de ràdio i televisió per cable, i determina la distribució de competències i la gestió de les autoritzacions necessàries.
5.2.1.Prestació dels serveis de difusió per cable
La Llei 42/1995 de telecomunicacions per cable, que es va qualificar com la primera llei multimèdia, va representar una ruptura de la separació entre els serveis de telecomunicacions i els serveis audiovisuals, i va permetre als operadors de cable la possibilitat de prestar tot tipus de serveis. A més, a partir de l'aprovació de la nova Llei audiovisual, el règim jurídic dels serveis de telecomunicacions i el dels serveis audiovisuals s'aproparan més.
Els serveis de difusió per cable es presten en règim de lliure competència, és a dir d'acord amb les directives europees i segons els reglaments nacionals.
La lliure competència implica que tant els productors com els consumidors que participen en un mercat tinguin llibertat d'elecció.
5.2.2.Tensions en el marc regulatori
Segons l'informe 2008 de la CMT, tal com ha succeït en els últims anys, el 2008 la tecnologia dominant dels serveis de banda ampla va continuar essent l'xDSL, seguida del cable.
Actualment, estant en discussió el marc regulatori per a establir amb motiu de l'estesa de les noves xarxes de fibra òptica, es torna a posar en relleu que, després d'una dècada de liberalització, les úniques infraestructures alternatives a les tradicionals que s'han creat han estat les dels operadors de cable.

"Pel que fa a l'esforç inversor, l'any 2008 es va aguditzar la situació d'estancament de l'exercici precedent. El 2008 va disminuir la inversió total en el sector, que va ser de 5.171,7 milions d'euros, un 10,6% menys que el 2007. El descens va ser bastant generalitzat i va afectar gairebé tots els operadors, especialment alguns operadors de cable. Les excepcions van estar en el segment de transmissió del senyal audiovisual, les comunicacions per satèl·lit i en l'esforç fet per alguns operadors com Yoigo, Telecable d'Astúries i Jazztel". (Font: CMT, Informe 2008).

Es posa en evidència que les regulacions no són neutrals i, en aquest cas, els operadors de cable consideren que la regulació efectuada fins ara ha incentivat l'accés indirecte dels operadors que no disposen d'infraestructures (vegeu 2.2.2), enfront de la inversió en infraestructures alternatives, i que la nova revisió dels mercats hauria de canviar els criteris de segmentació del mercat actuals.

5.3.Gestió de l'espectre radioelèctric

Amb la liberalització de les comunicacions electròniques i l'eliminació de les barreres existents anteriorment, els drets d'ús de les radiofreqüències passen a ser un element essencial en la gestió de l'espectre radioelèctric.
Dues qüestions de pes en aquesta gestió són la consideració de l'escassetat de l'espectre i la dimensió internacional que té el seu ús.
Concepte de domini públic radioelèctric (LGTel, art. 3)
1) Als efectes d'aquest reglament, es considera domini públic radioelèctric l'espai pel qual es poden propagar les ones radioelèctriques. Es consideren ones radioelèctriques les ones electromagnètiques la freqüència de les quals es fixa convencionalment per sota de 3.000 gigahertzs que es propaguen per l'espai sense guia artificial.
2) La utilització d'ones electromagnètiques de freqüències superiors a 3.000 gigahertzs i propagades per l'espai sense guia artificial se sotmet al mateix règim que la utilització de les ones radioelèctriques, i se li aplica el que es disposa en la Llei general de telecomunicacions i en aquest reglament.
La LGTel introdueix la regulació i les tendències comunitàries en aquesta matèria per a garantir l'ús eficaç i eficient de l'espectre radioelèctric, tant per part de l'Administració com dels operadors. Estableix o determina reglamentàriament:
a) La gestió de l'espectre radioelèctric i l'elaboració dels plans d'utilització.
El Quadre nacional d'atribució de freqüències és el text legal que serveix per a regular les atribucions de bandes de freqüències als operadors.
b) Els procediments d'atorgament dels drets d'ús, i estableix aquells que no són susceptibles de transmissió i les causes de revocació de l'autorització de transmissió. En cas d'haver estat obtinguts per licitació se n'han de respectar els termes pel que fa al període de transferència.
c) La transferència parcial de títols habilitants, a més de la possibilitat, que ja existia, d'efectuar una transferència total.
d) La cessió de drets d'ús de l'espectre, que poden ser d'una part de les freqüències o d'una part de l'àmbit geogràfic, que solament es podrà efectuar sobre els excedents de capacitat del titular.
En qualsevol cas, tant en les transferències com en les cessions, no es pot alterar l'àmbit objectiu dels drets i obligacions del títol originari i les condicions o limitacions existents.
5.3.1.L'Agència Estatal de Radiocomunicacions
L'Agència Estatal de Radiocomunicacions elabora les propostes dels plans d'utilització del domini públic radioelèctric i n'efectua la tramitació a l'òrgan competent. Amb la tramitació prèvia d'expedients administratius, pot modificar les condicions associades als títols habilitants, quant a la quantitat d'espectre, la zona geogràfica reservada i les característiques tècniques d'ús, a fi d'assegurar-ne un ús eficaç.
Els plans d'utilització del domini públic radioelèctric són el Quadre nacional d'atribució de freqüències, els plans tècnics nacionals de radiodifusió sonora i de televisió i els aprovats per altres normes de rang igual o superior.
El Registre Nacional de Freqüències és un registre d'usos de les freqüències en tot el territori nacional, gestionat per l'Agència Estatal de Radiocomunicacions. En aquest registre s'inscriuen, a més de les dades del titular de cada assignació de freqüències, les característiques tècniques. Aquest registre té un accés restringit.
5.3.2.L'espectre radioelèctric com a bé escàs
És palès que la gran necessitat de comunicació de la nostra societat requereix una planificació i gestió escrupolosa del domini públic radioelèctric per a optimitzar-ne l'ús, ja que és un recurs limitat i molt demandat.
Es pot establir un règim d'ús compartit entre titulars de drets d'ús de freqüències, bandes o subbandes del domini públic radioelèctric. En aquest cas hauran d'acceptar les possibles limitacions i restriccions que això pugui implicar.
L'ús compartit del domini públic radioelèctric i els títols habilitants per al seu ús privatiu són mecanismes que permeten regular l'espectre de manera flexible.
Altres mesures que es consideren per a flexibilitzar l'ús de l'espectre tenen relació amb els criteris de mercats secundaris i de neutralitat tecnològica.
S'entén que una xarxa és "neutral" quan no es pot establir cap tipus de discriminació o de preferència sobre el tràfic que hi circula.
5.3.3.Quadre nacional d'atribució de freqüències (CNAF)
L'atribució de freqüències és un dels factors més complexos que determinen la implantació i èxit dels productes i serveis de comunicacions sense fils. Històricament, l'espectre ha estat distribuït a Europa a escala nacional. A Espanya s'administra per mitjà del Quadre nacional d'atribució de freqüències (CNAF).
L'interessat no pot escollir la freqüència que vol utilitzar.
Segons el reglament regulador de l'ús del domini públic radioelèctric es va posar en funcionament un registre públic de concessionaris de drets d'ús privatiu del domini públic radioelèctric, accessible per mitjà d'Internet, amb l'objectiu d'augmentar la transparència dels processos d'atorgament.
El ministre d'Indústria, Turisme i Comerç, a proposta de l'Agència Estatal de Radiocomunicacions, aprova el Quadre nacional d'atribució de freqüències per als diferents tipus de serveis de radiocomunicació, d'acord amb les disposicions de la UE, de la Conferència Europea d'Administracions de Correus i Telecomunicacions (CEPT), i del Reglament de radiocomunicacions de la UIT, i defineix l'atribució de bandes, subbandes, freqüències, canals i els circuits radioelèctrics corresponents, i també les altres característiques tècniques que puguin ser necessàries.
5.3.4.El concepte de banda lliure i banda llicenciada
La planificació de l'espectre radioelèctric delimita les bandes i canals atribuïts a cadascun dels serveis. A més de privatiu, l'ús del domini públic radioelèctric pot ser comú o especial:
a) L'ús privatiu: fa referència a la reserva de qualsevol freqüència del domini públic radioelèctric a favor d'una o diverses persones o entitats que hauran d'acreditar la seva condició d'operadors.
b) L'ús comú: no necessitarà títol habilitant i s'exercirà segons el que es disposa en el reglament.
Els serveis que efectuïn un ús comú no hauran de produir interferències, ni podran sol·licitar protecció enfront de serveis de comunicacions electròniques autoritzats.
Són d'ús comú les bandes, les subbandes o les freqüències que s'assenyalin com a tals, les utilitzades per a aplicacions industrials, científiques i mèdiques i també els enllaços òptics.
c) L'ús especial: es duu a terme en les bandes, les subbandes i les freqüències que s'assenyalin com d'ús compartit, sense exclusió de tercers, i no considerades com d'ús comú; l'usen els radioaficionats o per a finalitats de mer entreteniment o oci sense contingut econòmic, com els de la banda ciutadana. Aquestes autoritzacions, d'ús especial, tenen caràcter personal i conserven la seva vigència mentre el titular no manifesti renúncia, però cada cinc anys el titular ha de manifestar la seva intenció de seguir utilitzant-ho.
El Quadre nacional d'atribució de freqüències (CNAF) pot modificar el caràcter d'ús comú o especial en determinades bandes, subbandes o freqüències, i establir la seva adscripció per a ús privatiu.
5.3.5.Títols habilitants per a l'ús privatiu del domini públic radioelèctric
L'atorgament del dret d'ús privatiu tindrà alguna de les formes següents, menys en algunes excepcions:
a) Autorització administrativa per a l'autoprestació de serveis per part sol·licitant, excepte en el cas d'administracions públiques.
El concepte d'autoprestació no té, en el context de les possibilitats actuals d'utilització de la tecnologia, una definició precisa. S'utilitza en diversos apartats de la LGTel i s'ha anat refinant el seu significat després d'alguns pronunciaments judicials. En conclusió, es considera que un servei de comunicacions electròniques es presta en règim d'autoprestació quan aquest serveixi per a la satisfacció de les necessitats pròpies de l'entitat que el presti, i també les dels usuaris en relació amb el contingut del servei prestat i no la satisfacció de les necessitats de tercers aliens a aquests serveis.
b) Afectació a un servei públic (afectació demanial) per l'autoprestació de serveis, sense contraprestació de tercers, per les administracions públiques i els seus ens públics dependents.
c) Concessió administrativa en els supòsits no previstos en els punts a i b. També per a la utilització d'aquelles parts del domini públic radioelèctric que el CNAF delimiti com d'ús especial exigirà prèviament l'obtenció d'una autorització administrativa individualitzada. Aquestes autoritzacions tindran caràcter personal i conservaran la seva vigència mentre el seu titular no en manifesti la renúncia, encara que el titular té la càrrega de comunicar fefaentment a l'Agència Estatal de Radiocomunicacions, cada cinc anys, la seva intenció de seguir utilitzant el domini públic radioelèctric.
La radiofreqüència que s'assigna a un operador, i també la seva localització en l'espectre, determinen la capacitat, els costos per usuari, els tipus de servei i les tarifes en les comunicacions sense fils que podrà oferir.
Abans de poder fer ús del domini públic radioelèctric, cal efectuar una inspecció i una certificació de l'Agència Estatal de Radiocomunicacions o, en alguns casos, d'un tècnic competent en telecomunicacions; abans de sol·licitar la concessió, els sol·licitants han d'estar inscrits en el registre d'operadors de la CMT com a operadors del servei per al qual se sol·licita la concessió demanial.

6.Regulació del mercat de serveis

Com hem vist en el mòdul "Marc general regulatori", el sector de les telecomunicacions ha sofert un canvi o evolució tant en la tecnologia com en l'estructura de la indústria, les regulacions i la conducta dels actors en el mercat, que encara no ha acabat.
Durant les primeres etapes d'aquest procés la política europea ha promogut més la competència en els serveis que en les infraestructures, per eliminar el règim de monopolis anterior. Actualment promou més un model de competència en les infraestructures.
Aquests canvis en la política i les estratègies subjacents es traslladen a la definició dels mercats de referència.
Les anàlisis de mercat completes i les decisions finals estan disponibles al públic en la secció de resolucions de la CMT.
Consulteu l'última revisió (actualment del 2008) dels mercats al detall de comunicacions electròniques a www.cmt.es.
En l'exemple següent, observem com el model de competència descrit promou més els serveis que les infraestructures i té efectes no desitjats a la llarga, perquè els nous agents no tenen necessitat d'invertir i segueixen, indefinidament, basant els seus serveis en les infraestructures creades per altres agents que sí que hi inverteixen. Aquests últims deixaran d'invertir si les seves inversions no els beneficien a l'hora de millorar la seva competitivitat.
Exemple de mecanismes introduïts per capturar quota de mercat de Telefónica

"Para facilitar la entrada en el mercado de los nuevos agentes, el regulador se dotó de ciertos mecanismos que eliminaban en gran medida las barreras de entrada al mercado (interconexión a la red del operador tradicional, preasignación de las líneas de acceso, el acceso indirecto al bucle o el alquiler del bucle desagregado, complementado con la imposición al operador dominante en el mercado de cumplimiento de principios tales como la transparencia, la no discriminación y la fijación de precios orientados a costes), de tal forma que los operadores entrantes contaran con las condiciones adecuadas para capturar cuota de mercado al operador histórico y alcanzar un tamaño suficiente que les ayudase a invertir en el despliegue de una red propia". (Fermín Marquina Pérez, Implicaciones Económicas y Regulatorias de la Segmentación Geográfica de los Mercados de Banda Ancha. Introducción.)

6.1.Serveis de telefonia

El sector de la telefonia ha sofert una transformació que continua progressant impulsada tant per les transformacions en la telefonia mateixa com pels processos de convergència i regulatoris:
Per tant, la definició d'aquest mercat està en transició fins a la revisió total segons l'última recomanació de la CE (del 2007).
No heu de confondre les recomanacions de la CE amb les revisions de la CMT, en les quals s'apliquen aquestes recomanacions.
En el web de la CMT podreu trobar la documentació referent als expedients de seguiment del procés detallat en la secció anterior per als mercats al detall de tràfic telefònic, o sigui, per als serveis telefònics disponibles al públic.
6.1.1.Serveis de telefonia vocal bàsica
La LGTel defineix la xarxa telefònica pública com una xarxa de comunicació electrònica utilitzada per a la prestació de serveis telefònics disponibles al públic. Serveix de suport a la transferència, entre punts de terminació de la xarxa, de comunicacions vocals, i també d'altres tipus de comunicacions, com el fax i la transmissió de dades.
El servei de xarxa telefònica bàsica (RTB) correspon al servei de telefonia commutada amb bucle d'abonat analògic i que només ofereix el servei de veu.
Per als mercats detallistes d'accés i tràfic telefònic des d'una ubicació fixa, hi ha una revisió l'any 2008:
Mercat detallista d'accés a la xarxa telefònica pública des d'una ubicació fixa (mercat 1)
Els mercats d'accés a la xarxa telefònica pública en una ubicació fixa es defineixen com la posada a la disposició dels usuaris finals dels recursos que fan possible el gaudi del servei telefònic. D'aquesta manera, l'usuari pot fer i rebre trucades de veu, fax o tenir accés a xarxes de dades.
La definició per a aquest mercat 1, segons la delimitació de mercats de referència revisada el 2008, és la següent:
Es defineix el mercat detallista d'accés a la xarxa telefònica pública (RTB) en una ubicació fixa per a clients residencials i no residencials com aquell que inclou els serveis d'accés pròpiament dits; és a dir, la posada a la disposició dels recursos que permetin el gaudi del servei telefònic disponible al públic des d'un punt de terminació no mòbil, i també les facilitats addicionals associades. El mercat de producte definit així coincideix amb el mercat 1 de la Recomanació de 2007 de la Comissió Europea de mercats susceptibles de regulació ex ante (vegeu la secció 4.4).
Inclou: els serveis d'accés pròpiament dits; des d'un punt de terminació no mòbil, i també les facilitats addicionals associades; les línies analògiques i digitals independentment de la tecnologia d'accés: parell de coure (incloent-hi els bucles desagregats), cable i mòbil.
Exclou: els serveis de telefonia mòbil; els accessos VoIP prestats mitjançant accessos de banda ampla.
Àmbit del mercat de referència: l'àmbit nacional.
Operador amb PSM: Telefónica.
Les obligacions que s'imposen a Telefónica:
1) Selecció d'operador mitjançant els procediments de selecció trucada a trucada i preselecció.
2) La prestació dels serveis d'accés estarà subjecta a control de preus. D'altra banda, la quota de connexió deixa d'estar regulada, però haurà de ser la mateixa a tot el territori nacional, sense possibilitat de discriminació geogràfica.
3) Facilitar l'accés a la xarxa en condicions no discriminatòries a tots els usuaris que ho sol·licitin.
4) No podrà comercialitzar ofertes detallistes que impliquin riscos per a la lliure competència com ara:
a) Reduccions de preus anticompetitius: estrenyiment de marges o preus predatoris.
b) Empaquetament abusiu o injustificat: imposició de serveis no requerits, preus abusius del paquet, no-replicabilitat a partir d'elements majoristes...
c) Pràctiques discriminatòries; en particular, discriminació abusiva en termes de preus.
d) Clàusules contractuals abusives: fidelització, exclusivitat, dret de tempteig.
5) Transparència en relació amb els preus al detall, que obliga Telefónica a notificar qualsevol modificació dels preus i condicions aplicables, amb almenys 21 dies d'antelació a la comercialització efectiva.
6) Separació comptable i de comptabilitat de costos en relació amb els serveis d'accés a la xarxa telefònica pública en una ubicació fixa.
Font: CMT, Informe 2008
Les mesures de separació comptable i de comptabilitat de costos serveixen per a controlar els preus i perquè es coneguin els costos que suporta l'operadora en relació als serveis que es volen controlar.
6.1.2.Serveis de telefonia mòbil
En les comunicacions mòbils es va aplicar un model en el qual cada operador va assumir la construcció de la seva pròpia infraestructura per a poder oferir els seus serveis.
Els mercats de terminació mòbil que poden ser objecte de regulació ex ante són:
a) El mercat de terminació de trucades de veu a les xarxes mòbils individuals dels operadors mòbils virtuals complets (OMV complets).
Els OMV s'especialitzen en determinades franges de l'espectre i proporcionen serveis mòbils a sectors detallistes, sense tenir espectre assignat i disposant d'una infraestructura més reduïda que els operadors mòbils (OM). Per això, l'accés ràdio l'hi ha de proporcionar un operador OM al qual interessi donar aquest servei als OMV. Alguns OMV solament revenen el servei, però uns altres disposen de part de la infraestructura de xarxa, i aporten un valor afegit. Aquests últims són els OMV complets.

2006/02: la CMT va aprovar la definició i anàlisi dels mercats de terminació de trucades vocals en xarxes mòbils individuals, i també la imposició d'obligacions.

2006/09: la CMT va aprovar les resolucions per les quals es fixaven els preus d'interconnexió de terminació a les xarxes d'aquests operadors.

Resolució de 7 de febrer de 2008, de la Presidència de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, per la qual es publica la Resolució relativa a la definició i l'anàlisi dels mercats de terminació de trucades vocals a les xarxes mòbils individuals dels operadors mòbils virtuals complets, la designació d'operadors amb poder significatiu de mercat i la imposició d'obligacions específiques, i se n'acorda la notificació a la Comissió Europea.

Es va designar Euskaltel, ONO, R Cable, I-Plus, Telecable i BT com a operadors amb PSM en aquest mercat, com a OMV complets, i els van imposar les obligacions següents:

  • Atendre les sol·licituds raonables d'accés a recursos específics de les seves xarxes i a la seva utilització.

  • Oferir preus raonables per la prestació dels serveis de terminació. En concret, per al servei de terminació prestat pels OMV complets a qualsevol operador demandant, els preus raonables es corresponen amb els preus mitjans aprovats per la CMT als operadors de xarxa mòbil (OMR) amfitrions en les resolucions de 28 de setembre de 2006, per les quals es fixaven els preus d'interconnexió de terminació a les xarxes de Telefónica Móbiles, Vodafone i Orange.

  • Obligació de no-discriminació.

Font: CMT, Informe 2008
b) El mercat de terminació en xarxes mòbils (mercat 7 de la Recomanació). Aquest mercat inclou la terminació en l'àmbit detallista d'una trucada telefònica en una xarxa telefònica mòbil.

Resolució de 16 d'octubre de 2007 de la Presidència de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions per la qual es publica la Resolució de 9 d'octubre de 2007 per la qual s'estableix i fa pública la relació d'operadors que, a l'efecte del que es preveu en l'article 34 del Reial decret llei 6/2000, de 23 de juny, tenen la consideració de principals als mercats nacionals de telefonia fixa i mòbil.

2008/08: es va iniciar el procediment per a la definició i anàlisi dels mercats de terminació de trucades a les xarxes mòbils individuals de cada operador de telefonia mòbil, la designació d'operador PSM i la imposició d'obligacions.

2008/12: es va aprovar l'anàlisi d'aquest mercat.

Cada operador de xarxa mòbil o operador mòbil virtual complet ho ofereix als altres operadors, tant fixos com mòbils, perquè aquests últims puguin completar les trucades telefòniques que gestionen i que tenen com a destinació un abonat connectat a la seva xarxa mòbil. La dimensió geogràfica del mercat rellevant és el territori nacional.
6.1.3.Serveis de telefonia IP
Quan la transmissió de la veu en telefonia es fa mitjançant l'encapsulament en paquets IP, es parla de veu sobre IP (VoIP). És, actualment, una alternativa a la telefonia tradicional basada en la transmissió de veu mitjançant xarxes de commutació de circuits.
Per a l'usuari, el servei de VoIP pot ser similar a la telefonia tradicional.
Per a la telefonia IP hem de distingir dues situacions normatives, en funció que els serveis de VoIP ofereixin o no ofereixin interoperabilitat amb la xarxa telefònica commutada (RTC).
a) Sense interoperabilitat amb l'RTC: servei vocal nòmada (SVN)
En aquest cas, que es considera una interconnexió IP pura, els usuaris s'identifiquen de manera IP i no es permet efectuar o rebre trucades RTC. Segons la reglamentació actual no es considera que siguin un servei telefònic –de veu sobre IP– sinó una aplicació del servei d'Internet, i no té les obligacions de la telefonia vocal.
b) Amb interoperabilitat RTC: servei telefònic disponible al públic (STDP)
En aquest cas sí que es considera que és un servei telefònic i les exigències normatives corresponen a l'operador que proporciona els serveis d'interoperabilitat i interconnexió. A més, tindrà la resta d'obligacions de la telefonia vocal, com l'obligació de la portabilitat de número.
En els comunicats del 1998 i del 2000 la CE va adoptar, pel que fa a la VoIP, una perspectiva jurídica independent de les variants de les comunicacions, és a dir, si és una comunicació entre ordinadors, entre telèfons o entre ordinador i telèfon, i la va constrènyer a la definició normativa de la telefonia vocal.
El desplegament de normatives per a aquests serveis requeriria l'adopció de compromisos internacionals, i la seva regulació va quedar sota el criteri dels estats membres, sense arribar a una harmonització a escala europea. Diversos països membres van establir obligacions menors per a serveis VoIP que per als altres serveis de veu, a causa de les dificultats tècniques inicials en aquests serveis, i també per fomentar-ne l'ús.
"L'ERG (Grup de Reguladors Europeu) va publicar, al desembre de 2007, un document de Posició comuna sobre aspectes reguladors de la telefonia sobre tecnologia IP (VoIP), atesa la necessitat d'harmonitzar aquest aspecte entre els estats membres. En aquest document, s'estableixen unes recomanacions basades en l'equiparació d'obligacions i drets per als prestadors de serveis telefònics, independentment de la tecnologia usada, de manera que qualsevol servei telefònic, sigui tradicional o VoIP, tingui, per exemple, l'obligació d'oferir portabilitat, permetre trucades a números d'emergència, compartir els mateixos números geogràfics o permetre que els seus abonats figurin en les guies telefòniques".
Font: Informe de 13 de novembre a la SETSI en relació amb els serveis vocals nòmades i la seva regulació.
Consulteu, com a exemple, la resolució relativa a la notificació feta per EUSKALTEL, S.A sobre l'inici de la prestació del servei de veu IP sense nomadisme segons l'expedient RO 2005/454 a:
i analitzeu la consideració que "es tracta d'una nova solució tecnològica per a prestar el servei telefònic fix disponible al públic per mitjà de l'explotació de la seva xarxa telefònica pública fixa, activitat per a la qual aquesta entitat ja es troba inscrita en el Registre d'operadors de xarxes i serveis de comunicacions electròniques que es porta en aquesta Comissió.

6.2.Serveis de dades i serveis majoristes

En l'últim procés de revisió, la CE va modificar la Recomanació de mercats rellevants, de manera que va reduir el nombre de mercats susceptibles de regulació de divuit a set. Durant el 2008, la CMT va iniciar una ronda de notificació de mercats i va notificar a la CE sis d'aquests set mercats: el mercat d'accés a la xarxa telefònica fixa per a clients residencials i no residencials, els mercats d'originació i terminació de trucades en xarxes telefòniques públiques des d'una ubicació fixa, el mercat d'accés majorista (físic) al bucle (inclòs l'accés parcialment o totalment desagregat) per a la prestació de serveis, el d'accés de banda ampla a l'engròs i el mercat de terminació de trucades vocals en xarxes mòbils individuals.
Actualment, els serveis de transmissió de dades, en l'àmbit majorista, inclouen les línies dedicades a dades amb independència de la tecnologia emprada, i també els serveis d'accés a Internet prestats a operadors.
Fixeu-vos que el nombre de mercats rellevants i la seva definició va variant al llarg del temps segons les recomanacions de la CE i l'avenç de les revisions de la CMT per a adaptar-se a aquestes recomanacions.
Serveis majoristes prestats per operadors de xarxes fixes
a) OBA o oferta d'accés al bucle d'abonat. És l'oferta majorista de Telefónica a altres operadors per a accedir al bucle d'abonat i donar serveis propis de banda ampla. L'OBA és el catàleg de serveis que l'operador dominant ha de presentar davant la CMT i que serveix com a referència per a les negociacions prèvies a l'accés al bucle d'abonat que s'han de fer entre l'operador dominant i els operadors autoritzats.
b) OIR. S'hi defineix el model d'interconnexió. L'OIR és el document de referència que inclou una llista d'elements i serveis que poden ser usats per a interconnectar les xarxes dels diferents operadors.
c) ORLA o línies llogades i línies llogades troncals (ruta Península - Canàries). Serveis majoristes que Telefónica ofereix als operadors perquè aquests puguin connectar les seves xarxes troncals amb el domicili final dels seus clients empresarials, amb un ample de banda garantit i simètric.
d) AMLT o accés majorista a la línia telefònica. L'AMLT és el servei majorista que permet als operadors facturar als clients el servei d'accés a la xarxa pública telefònica fixa de Telefónica de España.
6.2.1.Els serveis de dades
En l'informe 2008 de la CMT s'analitzen com a serveis emergents les línies associades a serveis de dades, amb elevades taxes de creixement:
a) Línies associades a datacards: línies especialitzades en l'accés al servei d'Internet mòbil. Corresponen tant al segment residencial com al de negocis.
b) Línies associades a màquines, per a proveir serveis de telemetria o telecontrol.
6.2.2.Formes de prestació del servei
El fenomen de la convergència és originat i al mateix temps causat pel fet que les mateixes infraestructures poden ser utilitzades per a prestar serveis de veu, dades i imatges, i es fusionen sectors abans diferenciats: les telecomunicacions (veu), els mitjans de comunicació (continguts) i les tecnologies de la informació (Internet); això ha ocasionat un procés de convergència de mercats, que comporta una convergència comercial de productes i empresarial de sectors abans independents i, al mateix temps, permet als operadors estendre la seva activitat a altres àmbits.
Encara que actualment no estiguin tots els serveis oferts sobre la mateixa infraestructura, l'empaquetament de productes reflecteix la tendència convergent a un tipus de proveïdor multiservei.
L'empaquetament conjunt de serveis permet la reducció dels costos operatius de la xarxa.
Segons l'informe 2008 de la CMT, al llarg d'aquest any "es va constatar el fenomen de la convergència en serveis, amb un augment significatiu en la contractació de serveis empaquetats, especialment, els que inclouen el servei d'Internet de banda ampla".
Es considera que l'escenari a llarg termini depèn del marc regulatori futur.
Els efectes positius d'aquesta estratègia per al subministrament dels serveis amb ofertes conjuntes de serveis de dades, veu i audiovisuals són, per al consumidor, un descompte sobre l'oferta per separat, però també pot tenir efectes anticompetitius quan un operador amb PSM utilitzi la posició de domini per a determinar o condicionar l'elecció del consumidor, per exemple amb descomptes fidelitzadors o subvencions creuades.
6.2.3.Les xarxes WiMax
És una tecnologia que es va desenvolupar inicialment per a donar accés metropolità sense fil fix i per a donar serveis de banda ampla a zones rurals, i llavors és una alternativa al cable o al DSL en aquests casos.
Hi ha dos escenaris considerats per l'estàndard, un d'accés fix que sorgeix per a cobrir la necessitat de donar serveis de banda ampla en zones de baixa densitat de població i un altre de mobilitat completa, adequat per a serveis en temps real, ja que pot atendre múltiples aplicacions que demanden un gran ample de banda.
WiMax i Wi-Fi són solucions complementàries.
Es preveu possibilitar la mobilitat, mitjançant una estructura que possibiliti tant l'accés fix com el mòbil.
Encara no s'ha desplegat prou la regulació sobre l'ús de l'espectre i les interferències amb altres usuaris. Això obriria la possibilitat que municipis, hotels o altres organitzacions poguessin actuar com a proveïdors de serveis.
Actualment s'està adequant la normativa espanyola a l'europea i es preveu que l'entorn regulatori actuarà de catalitzador per a un desenvolupament més gran de les tecnologies WiMax.
Les connexions WiMax suporten serveis paquetitzats com IP i VoIP. També suporten veu tradicional, serveis commutats i interconnexions d'ATM i Frame Relay. A més, pot donar diverses velocitats de dades segons quin sigui el contracte amb el subscriptor.
Com a exercici pràctic consulteu la Resolució relativa al procediment RO 2008/1226 de contestació a la consulta formulada per l'Ajuntament de Conil de la Frontera sobre la normativa aplicable a l'explotació de xarxes i a la prestació de serveis de comunicacions electròniques per part d'aquesta administració amb caràcter gratuït a:

6.3.Convergència de xarxes de veu i dades

Actualment la convergència de xarxes de veu i dades fa referència a l'emergència de xarxes capaces de transportar veu digitalitzada i dades en temps real amb la mateixa eficiència en tots dos casos, almenys com la de les xarxes tradicionals.
Aquesta definició inclou l'existència de programari per a operar aquestes xarxes, els serveis que hi corrin i els serveis professionals corresponents.
Segons la CMT, en el seu informe 2008, "la majoria de serveis de veu i dades, tant per part de l'operador històric com dels operadors alternatius sense xarxa d'accés pròpia" es van prestar sobre els accessos sobre el parell de coure i, per tant, aquests van continuar essent els més representatius, encara que amb un lleu descens.
Quant als serveis basats en la xarxa mòbil que combinen trucades de veu i el servei d'accés a Internet, presentaven encara algunes limitacions, com per exemple que el servei d'accés a Internet estava limitat a un determinat volum de tràfic.
6.3.1.Convergència de la telefonia fixa, la mòbil i la veu IP
Afavorit pel procés de digitalització, es va iniciar un procés de convergència entre la telefonia mòbil i la fixa i es va produir un fenomen de forta substituïbilitat entre la veu suportada per xarxes fixes i mòbils, de manera que s'incrementa la pressió competitiva de les xarxes mòbils sobre les fixes.
La convergència no és solament tecnològica, sinó també comercial.
La convergència tècnica va originar també un procés de convergència comercial en l'oferta de serveis de veu mitjançant productes basats en la xarxa mòbil però amb característiques pròpies de la telefonia fixa. En aquest cas els clients d'aquest servei tenen assignat un nombre de telefonia fixa i un terminal amb aparença física de terminal fix, malgrat que el servei es dóna per mitjà de la xarxa mòbil de l'operador.
És a dir, que els operadors de comunicacions mòbils busquen adaptar els models de negocis nous i tradicionals de les comunicacions fixes i altres operadors busquen com oferir diferents tecnologies d'accés de manera integrada.
El 2008, els serveis de veu fixa van ser els més venuts.
L'evolució del mercat de telefonia fixa (segons l'informe 2008 de la CMT) indica un descens en volum de facturació i tràfic cursat, encara que el 2008 va augmentar el nombre de línies fixes. "En general, es tracta de serveis que es troben en fase de maduresa, amb substituts procedents de serveis similars prestats per xarxes mòbils o bé per l'oferta de serveis basats en IP." "Els serveis de veu es facturen com més va més mitjançant tarifes planes. De fet, els operadors ofereixen com més va més serveis i és ja molt significativa la proporció de llars que contracten els serveis de veu de manera conjunta juntament amb uns altres. La proporció a Espanya, al final del 2008, de línies residencials amb telefonia fixa empaquetada, era ja del 54,3%." Fuente: CMT, Informe 2008.
També es produeix un fenomen de convergència entre els serveis de veu i els de veu IP, i augmenta l'empaquetament de serveis de tots dos tipus de veu.
La regulació que s'imposi en aquesta situació serà un factor determinant en aquesta fase de transició.
6.3.2.El servei majorista i la seva evolució conceptual
L'oferta actual de serveis de banda ampla es recolza d'una banda en les infraestructures tradicionals d'accés de parells de coure i de l'altra en infraestructures basades en xarxes híbrides de cable coaxial i fibra òptica. Es preveu que les xarxes tradicionals estan arribant als seus límits quant a requisits de velocitat i cobertura i es considera que les xarxes suportades en fibra òptica i protocols IP són les indicades per a substituir-les. Aquestes xarxes d'accés s'han anomenat de nova generació (NGA).
Les xarxes de nova generació (NGA) podran:
a) proporcionar més amplada de banda,
b) permetre un ús més eficient de la xarxa perquè substitueixen la tecnologia de commutació de circuits per la de commutació de paquets i les línies deixen d'haver d'estar dedicades a comunicacions concretes,
c) permetre que tots els serveis i continguts puguin utilitzar la mateixa infraestructura,
També es podran generar nous serveis, i per això es considera que aquestes xarxes no serien substitutives de les tradicionals.
d) reduir els costos operatius, i
e) traslladar la intel·ligència o complexitat de la xarxa a les aplicacions i als equips terminals.
En la cadena de valor de les comunicacions electròniques, podem distingir diversos actors, a més dels operadors d'infraestructures, com proveïdors de serveis, proveïdors d'accés, propietaris de xarxes de transport, empaquetadors de serveis i propietaris de continguts.
Les característiques d'aquestes xarxes impliquen que els productors de terminals i el seu programari, i també els subministradors de programari d'aplicació i continguts i els agents prestadors o distribuïdors de serveis, passin a tenir més protagonisme com a competidors, de manera que agafarà un nou ímpetu el debat sobre la neutralitat de la xarxa respecte als serveis similars explotats pels operadors d'accés.
Un tema clau és el cost del desplegament d'aquestes xarxes.
El marc regulatori ha de fomentar la competència, impulsar la inversió eficient i la innovació i vigilar l'evolució de la competència en les zones que es delimitin per a aquest mercat.
El debat de fons és si s'ha de mantenir una política de tarifes planes independent de l'ús de la xarxa o si els preus d'accés s'han de diferenciar pel cost real associat a la quantitat de recursos demandats de la xarxa i també per la utilitat o el valor econòmic percebut pels usuaris. En un entorn de xarxa neutral (determinat per les regulacions) es considera que els operadors d'accés perdrien incentius per a innovar i invertir més en les seves xarxes, mentre que, en cas contrari, podrien discriminar a favor dels seus continguts propis enfront dels d'altres proveïdors.
Els operadors de telecomunicacions han seguit, en general, el model clàssic d'integració vertical i la normativa europea i les regulacions fins ara estaven orientades a aquest model. No obstant això, aquestes noves xarxes també ho qüestionen.
La integració vertical existeix quan una empresa o grup empresarial és titular de tots els elements de la cadena de subministrament d'un producte o servei, des de la matèria primera fins al consumidor. Els antics monopolis com British Telecom, France Telecom o Telefónica estaran integrats verticalment, com a amos tant dels elements físics de les xarxes com dels serveis de telefonia, servei a l'usuari, etc. Aquest model ja ha estat qüestionat anteriorment pel desenvolupament de la competència en el sector i els canvis de model de negoci. Hi ha hagut una ruptura de la integració vertical de l'operador incumbent i han aparegut molts agents en les diferents baules de la cadena clàssica de valor, com ara majoristes, agregadors, proveïdors de continguts, detallistes o altres que ofereixen diversos serveis.
Pel que fa a la xarxa troncal, implica canviar d'una organització vertical de xarxes especialitzades en serveis, a una altra d'horitzontal, en la qual tots els serveis comparteixen la mateixa infraestructura bàsica de xarxa capaç d'allotjar-los a tots a causa del procés de digitalització que veurem amb detall en el mòdul següent.
Als operadors que tenen xarxes els interessa efectuar una integració vertical de serveis, aplicacions i continguts com a cadena de valor en els seus models de negoci. Els que no en tenen poden competir directament amb els seus serveis sense haver de fer front al desplegament d'infraestructures, ja que el sistema regulatori obliga a les primeres a facilitar-los l'accés a les seves xarxes.
Els operadors històrics impulsen l'actualització de les seves infraestructures i sistemes, al mateix temps que estan en procés de crear plataformes tècniques i de negoci que puguin integrar les seves ofertes de comunicacions fixes de banda ampla amb comunicacions sense fils i mòbils.
Els operadors europeus pressionen per la desregulació dels serveis majoristes en xarxes de nova generació. La normativa existent ho impedeix pel principi de neutralitat tecnològica, encara que es pot considerar que aquest és un mercat emergent que pot suavitzar la regulació. No obstant això, als Estats Units, on s'estan desregulant els serveis de banda ampla, aquests serveis ja no es consideren serveis de telecomunicacions, sinó serveis d'informació, i per tant ja no estan subjectes a les mateixes regulacions.

Resum

Aquest mòdul s'ha centrat en la regulació sectorial de les telecomunicacions i s'ha focalitzat en la LGTel i en els mecanismes establerts i desenvolupats per la llei mateixa o en reglamentacions complementàries. Aquests aspectes s'han tractat en la primera i la segona secció, que inclouen també dos temes fonamentals en aquesta regulació, el servei universal i els drets dels usuaris de les telecomunicacions i la manera com tots dos són tractats, d'acord amb les regulacions europees i els acords internacionals que ja s'han tractat en el mòdul anterior.
En les seccions tercera i quarta hem vist de quina manera garanteix l'Administració que es donin en el mercat de les telecomunicacions unes condicions de competència efectiva, per mitjà de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions i les atribucions que se li han atorgat. I entre les seves atribucions destaca la de la segmentació del mercat en mercats de referència per a poder establir unes condicions que es considerin homogènies per a sospesar l'equilibri o desequilibri de poder entre els actors presents.
Finalment, arribem al nucli de l'aplicació del dret de la competència i de tota la regulació sectorial en els mercats de xarxes i de serveis de les telecomunicacions, en el qual operen aquestes regulacions, per mitjà de la CMT, que tiba o destesa les forces exercides pels actors en cada mercat objectiu.
En paral·lel, anem observant l'evolució tecnològica i la convergència progressiva entre diferents tecnologies, que es tractarà de manera més àmplia en el mòdul següent.
S'espera haver aprofundit en aquest mòdul en la comprensió de les maneres d'aplicació dels mecanismes existents i en el seu impacte, i també en els aspectes pràctics necessaris professionalment per als operadors de xarxes i serveis de telecomunicacions.